Càpsula 9 · QUÈ NEIX QUAN MOR UN IMPERI? · #GiH3
El Grito de Baire. La guerra de guerrilles. Weyler i la política de "reconcentración". Els EUA i el moviment "Cuba libre". L'esclat del Maine (febrer 1898) com a casus belli.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE9
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El febrer de 1895, José Martí i el general Màxim GómezMàxim GómezMàxim Gómez (1836-1905): general dominicà, cap militar de l'exèrcit independentista cubà. van llançar una nova crida a les armes coneguda com el Crit de BaireCrit de BaireCrit de Baire: alçament armat que va iniciar la segona guerra d'independència cubana el 24 de febrer de 1895., que encetava la segona guerra d’independència cubana. Martí moriria en combat pocs mesos després, però la revolta va continuar amb una guerra de guerrilles que l’exèrcit espanyol no aconseguia sufocar. La resposta del govern espanyol, sota el comandament del general Valeriano WeylerValeriano WeylerValeriano Weyler (1838-1930): general espanyol, capità general de Cuba, autor de la política de reconcentración durant la guerra de 1895-1898., va ser la reconcentraciónreconcentraciónReconcentración: política militar que obligava la població rural a traslladar-se a ciutats fortificades, per tallar el suport logístic als guerrillers; va provocar una mortalitat civil massiva per fam i malaltia.: concentrar per força la població rural en ciutats controlades per l’exèrcit, tallant així el suport logístic a la guerrilla. La mesura va provocar una mortaldat civil enorme per fam i malaltia, i va valer a Weyler el sobrenom de «el Carnisser» a la premsa nord-americana.
Els Estats Units seguien el conflicte de prop, moguts per la simpatia pel moviment «Cuba libre» i pels seus propis interessos econòmics a l’illa. El 15 de febrer de 1898, el cuirassat nord-americà USS MaineUSS MaineUSS Maine: cuirassat de la marina dels Estats Units, enfonsat al port de l'Havana el 15 de febrer de 1898 amb la mort de 266 tripulants., ancorat al port de l’Havana, va explotar sobtadament, matant 266 tripulants. La premsa sensacionalista nord-americana va donar per feta la culpabilitat espanyola de manera immediata, amb titulars com «Remember the Maine!».
El Tribunal Naval d’Investigació, però, va arribar a una conclusió molt més prudent: «El tribunal no ha pogut obtenir proves que fixin la responsabilitat de la destrucció del Maine sobre cap persona o persones.» L’informe conclou que una mina submarina probablement va provocar l’explosió, però no diu qui la va col·locar ni si va ser, de fet, un atac deliberat. Aquesta incertesa oficial no va impedir que l’opinió pública i el govern nord-americans donessin l’explosió per un atac espanyol i la fessin servir com a casus belli. Dos mesos després, els Estats Units declaraven la guerra a Espanya.
Fes un mapa conceptual amb una caixa central («Guerra hispano-nord-americana, 1898») connectada a quatre caixes: «Crit de Baire (1895)», «reconcentración de Weyler», «explosió del Maine (1898)» i «premsa sensacionalista». Escriu una frase a cada connexió.
💡 Pista: Cada connexió és un pas que va acostant el conflicte cap a la intervenció nord-americana.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «no ha pogut obtenir proves». Respon en dues línies: per què aquesta frase demostra que la conclusió oficial era molt més prudent que el que deia la premsa.
💡 Pista: L'informe reconeix la seva pròpia incertesa; els titulars de premsa, en canvi, donaven la culpa espanyola per certa.
Imagina que has d'explicar a algú que mai n'ha sentit parlar per què els Estats Units van declarar la guerra a Espanya just després de l'explosió del Maine, si l'informe oficial no en va poder identificar cap responsable. Fes-ho en quatre frases.
💡 Pista: Pots centrar l'explicació en la diferència entre el que deia l'informe tècnic i el que la premsa i l'opinió pública van donar per fet.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que la culpabilitat espanyola mai no es va provar. Acabeu amb una frase que comenci: «El tòpic que es va demostrar la culpabilitat espanyola amaga que...».
💡 Pista: Dades possibles: la mateixa conclusió del tribunal; la investigació de Rickover del 1976 que apunta a una causa accidental.
Imagina que ets periodista d'un diari nord-americà el 16 de febrer de 1898. Escriu dos titulars diferents sobre l'explosió del Maine: un que reflecteixi fidelment la incertesa de la investigació, i un altre a l'estil sensacionalista real de l'època.
💡 Pista: El titular real més famós d'aquella època va ser «Remember the Maine!», sense esperar cap conclusió oficial.
Escriu un microassaig de tres frases: frase 1, què deia realment l'informe tècnic; frase 2, què en va fer l'opinió pública i el govern; frase 3, la teva valoració de per què va passar aquest salt.
💡 Pista: Pots pensar que la incertesa tècnica no encaixava amb les ganes d'intervenir que ja hi havia abans de l'explosió.
Escriu en una taula de dues columnes un argument que defensi que la reconcentración de Weyler era una estratègia militar legítima per aturar la guerrilla, i un argument que la consideri un càstig indiscriminat contra la població civil. Acaba amb una valoració pròpia en dues línies.
💡 Pista: A favor: talla el suport logístic als guerrillers. En contra: provoca mortaldat civil massiva per fam i malaltia.
Escriu un manifest breu (cinc frases), com si fossis un dels pocs periodistes nord-americans escèptics de l'època, demanant que no es declari la guerra fins que hi hagi proves concloents sobre l'explosió del Maine.
💡 Pista: Pots argumentar que declarar una guerra basant-se en una conclusió incerta és perillós i irreversible.
En grup, redacteu un veredicte ètic (quatre línies) sobre si és acceptable que un govern actuï com si una conclusió incerta fos una certesa, quan les conseqüències (una guerra) són tan greus i irreversibles.
💡 Pista: Penseu en la diferència entre actuar amb probabilitats raonables i actuar com si una hipòtesi fos un fet provat.
📌 Per emportar-se
El 1895, el Crit de Baire va encetar la segona guerra d'independència cubana, que Espanya va intentar sufocar amb la reconcentración del general Weyler, una política que va provocar una mortaldat civil massiva. El 15 de febrer de 1898, l'explosió del cuirassat nord-americà Maine al port de l'Havana, amb 266 morts, va ser tractada per la premsa i l'opinió pública dels Estats Units com un atac espanyol demostrat, tot i que l'informe oficial del Tribunal Naval reconeixia que no havia pogut identificar cap responsable concret. Aquesta incertesa tècnica no va impedir que l'explosió es convertís en el casus belli que, dos mesos després, portaria els Estats Units a declarar la guerra a Espanya.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va concloure el Tribunal Naval nord-americà sobre la responsabilitat de l'explosió del Maine?
2. Què era la reconcentración de Weyler?
3. Què suggereix la investigació de l'almirall Rickover, de 1976, sobre l'explosió del Maine?
💭 Per pensar fins demà
Si avui un govern volgués justificar una acció greu amb una prova incerta, quines preguntes li faries abans de donar-li la raó?
