Sessió 6. La Guerra de Cuba (1895-1898)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 5 Cuba era una colònia partida en quatre i Martí preparava la guerra des de Tampa. Aquesta sessió és la guerra: tres anys en què va deixar de ser una guerra colonial per ser una altra cosa. Entre el 1895 i el 1898 Espanya va enviar a Cuba l’exèrcit més gran que cap país europeu havia portat mai a través d’un oceà, va tancar els pagesos en ciutats fins que en van morir més de cent mil, i no va guanyar; i el febrer del 1898 un cuirassat nord-americà va explotar al port de l’Havana i va donar als Estats Units l’ocasió que buscaven.

Baire i Montecristi: la guerra que es promet

El 24 de febrer del 1895 diversos pobles de l’est es van aixecar alhora: el Grito de BaireGrito de BaireAixecament simultani del 24 de febrer del 1895 a diversos pobles de l'est de Cuba (Baire, entre ells), preparat pel Partit Revolucionari Cubà de Martí, que va començar la segona guerra d'independència., preparat des de Tampa i Nova York pel partit de Martí. Un mes després, des de la República Dominicana, Martí i el general Máximo Gómez van signar el manifest que llegiràs a L’Arxiu, el de MontecristiMontecristiManifest signat el 25 de març del 1895 a Montecristi (República Dominicana) per José Martí i Máximo Gómez: la guerra «no és contra l'espanyol», la por a la raça negra és «insensata», la república serà de tots. Una promesa; la guerra que va venir va ser una altra.: la guerra «no és contra l’espanyol», que podrà quedar-se; la por a «la raça negra» és insensata, els cubans «d’un i altre color» ja han oblidat l’odi de l’esclavitud. Era una promesa, i era una resposta a la sessió 5: el 1868 la independència tenia color, i Espanya feia servir aquella por per dividir. I els Estats Units no hi surten; Martí, que hi havia viscut quinze anys, va escriure el dia abans de morir que la seva guerra era també per impedir que s’estenguessin per les Antilles. Va morir el 19 de maig, a Dos Ríos, en el primer combat. Gómez i Maceo van fer el que el 1868 no s’havia fet: portar la guerra de l’est a l’oest, fins a Pinar del Río, cremant canyars i ingenis perquè el sucre no pagués la guerra d’Espanya. Montecristi promet una guerra sense revenja i una república de tots dos colors, i calla el que Martí més temia; la guerra que va venir va ser una altra, i el que temia va passar.

Dos-cents mil soldats i una ordre

Espanya va respondre com no ho havia fet mai: més de dos-cents mil soldats en tres anys. Eren quintosquintosSoldats de lleva (de «quinta», el sorteig anual). Qui pagava 1.500 o 2.000 pessetes (un any de sou d'un obrer) es lliurava d'anar a Cuba; hi anaven els que no podien pagar. Van morir-ne uns 55.000, la immensa majoria de malaltia. Consigna de les protestes: «O todos o ninguno».: els que no podien pagar les 1.500 pessetes que lliuraven del servei, un any de sou d’un obrer. En van morir uns cinquanta-cinc mil, gairebé tots de febre groga, malària i disenteria, i només uns pocs milers en combat. La guerra era de guerrilles, els cubans no presentaven batalla, i l’exèrcit controlava les ciutats i les vies i no el camp. El febrer del 1896 el govern hi va enviar un general mallorquí, Valeriano WeylerValeriano WeylerValeriano Weyler (1838-1930), general mallorquí, capità general de Cuba del febrer del 1896 a l'octubre del 1897. Va ordenar la reconcentració. Retirat pel govern liberal de Sagasta després de l'assassinat de Cánovas., que va ordenar la reconcentracióreconcentracióOrdre de Weyler (febrer del 1896): tota la població rural s'havia de concentrar en vuit dies en pobles i ciutats fortificats, perquè no pogués alimentar ni amagar la guerrilla; el camp de fora es cremava. Sense menjar ni aigua neta, hi van morir de fam i malalties entre 150.000 i 200.000 civils.: tota la població rural, en vuit dies, tancada en pobles i ciutats fortificats, perquè no pogués donar menjar ni amagatall als guerrillers; el camp de fora es cremava. No hi havia menjar per a tanta gent, ni sostre, ni aigua neta. En van morir de fam i de malalties entre cent cinquanta mil i dues-centes mil persones, en una illa d’un milió sis-cents mil. L’octubre del 1897, després que un anarquista matés Cánovas, el govern liberal de Sagasta va retirar Weyler i el gener del 1898 va donar l’autonomia a Cuba. Massa tard. La reconcentració va matar més civils que soldats la guerra: va ser una estratègia militar que ningú no va anomenar crim el 1896, i que va donar als diaris de Nova York la història que necessitaven.

El Maine: l’ocasió

Als Estats Units (els EUA) la guerra de Cuba s’explicava cada dia. Els diaris de Hearst i de Pulitzer, a Nova York, competien amb històries de la reconcentració, sovint exagerades i de vegades inventades: la premsa grogapremsa grogaNom que es va donar als diaris de Nova York de William Randolph Hearst («Journal») i Joseph Pulitzer («World»), que competien cap al 1898 amb titulars enormes, històries sensacionals i sovint inventades sobre Cuba. Van escalfar l'opinió pública a favor de la guerra.. Els inversors nord-americans tenien prop de cinquanta milions de dòlars al sucre cubà, i una marina nova volia bases al Carib i al Pacífic. El 25 de gener del 1898 el cuirassat MaineMaineCuirassat dels Estats Units arribat a l'Havana el 25 de gener del 1898 en «visita amistosa». Va explotar el 15 de febrer, amb 266 morts. Tres investigacions: mina externa (EUA, 1898), explosió interna (Espanya, 1898), incendi al carbó com a causa més probable (Rickover, 1976). Ningú no ho sap. va entrar al port de l’Havana en «visita amistosa». El 15 de febrer, a les deu menys vint de la nit, va explotar: 266 morts. La investigació nord-americana va dir que havia estat una mina, sense trobar-la ni trobar-ne l’autor; l’espanyola, que l’explosió havia estat interna; i un estudi de la marina nord-americana del 1976 va concloure que el més probable era un incendi al dipòsit de carbó, al costat del polvorí. Ningú no ho sap. Però els diaris ho van saber en dos dies: «Remember the Maine!». El 20 d’abril el Congrés va aprovar la guerra, amb una esmena que prometia no annexionar-se Cuba i no deia res de la resta. El Maine no va ser la causa de la guerra sinó l’ocasió: les causes ja hi eren, els diners, la premsa, la marina i la reconcentració; i el 25 d’abril del 1898 una guerra colonial es va convertir en una guerra entre un imperi que acabava i un que començava.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Vertader o fals davant de la postal del Maine.

Digueu si cada frase és vertadera o falsa i justifiqueu-la amb la postal del cos de la lectura o amb la Fitxa: (a) la postal mostra el vaixell sencer i també les restes; (b) la postal diu qui el va fer explotar; (c) l'explosió va matar més de dos-cents mariners; (d) la postal és d'abans de la guerra.

Les quatre frases amb V o F i una justificació per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comenceu així: «(a) … perquè a la postal es veu…». Per a (b), llegiu bé el rètol. Per a (c) i (d), mireu la cinquena i l'última línia de la Fitxa.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Montecristi amb lupa: contra qui no és la guerra.

Llegiu el manifest de Montecristi a L'Arxiu i el seu context, i identifiqueu-hi tres coses. FET: contra qui diu que no és la guerra? PARER: com qualifica Martí la por a la raça negra? SENYAL: per què un manifest de guerra dedica tantes línies a tranquil·litzar els espanyols i a negar una por?

Tres respostes, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Diu que la guerra no és contra… (fet). Diu que aquella por és… (parer). Ho fa perquè… (senyal)». Per al senyal, mireu al context a qui s'adrecen i qui feia servir aquella por.

6.3 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama des de l'Havana, 16 de febrer del 1898.

Ets corresponsal d'un diari de Barcelona a l'Havana el matí del 16 de febrer del 1898. Escriu el telegrama que envies en vint paraules exactes, amb el que se sap segur (cinquena línia de la Fitxa: què, on, quan i quants morts) i res del que no se sap. Sota, explica en una frase quina paraula has evitat.

El telegrama de vint paraules comptades i una frase.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Vint paraules són tres frases curtes, i les preposicions compten. Per a la frase, comença així: «He evitat la paraula… perquè…».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De guerra colonial a guerra d'imperis: esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 que expliqui per què una guerra entre Espanya i els cubans es va convertir el 1898 en una guerra amb els Estats Units: a dalt, una idea en una frase; al mig, tres causes que ja hi eren abans del Maine, cada una amb una dada de la tercera o la quarta línia de la Fitxa; a baix, què passa l'abril del 1898.

L'esquema 1-3-1 amb tres causes i la seva dada.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «ja abans del 1898…», «a més…», «per tant…». Si el Maine surt entre les tres causes, rellegeix el Desmuntant.

6.5 🌍 Participar · desmentit ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «Espanya va enfonsar el Maine».

Un vídeo d'avui diu: «El 1898 Espanya va fer explotar el cuirassat Maine a l'Havana i per això els Estats Units li van declarar la guerra.» Desmunta-ho amb dues correccions: què van dir les tres investigacions (cinquena línia de la Fitxa) i per què Espanya no hi tenia cap interès. Digues també què hi ha de cert a la frase.

El desmentit amb dues correccions i el que hi ha de cert (60-80 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Connectors: «el vídeo diu que…, però…», «el que sí que és cert és que…». Un desmentit corregeix amb dates, no insulta.

6.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant la causa única.

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la tercera línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic i d'on ve. Després explica què va ser la reconcentració de Weyler i per què va servir als diaris de Nova York abans que arribés el Maine.

L'explicació amb el tòpic i la reconcentració (60-80 paraules).

💡 Pista: Connectors: «el tòpic diu que…», «però dos anys abans…», «per això…». Separa dues preguntes: per què va explotar el Maine, i per què va servir.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Esparreguera, 1896: pagues o va a Cuba?

Ets el pare o la mare d'un noi de vint anys d'Esparreguera a qui ha tocat la quinta el 1896. Podeu lliurar-lo d'anar a Cuba pagant 1.500 pessetes, que heu de demanar prestades al fabricant amb la casa com a garantia (segona línia de la Fitxa). Decideix: pagues o no? Defensa-ho amb dues raons de la Fitxa i digues què hi perds. Res que algú del 1896 no pogués saber.

La decisió, dues raons amb prova i el que hi perds (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa en els que no podien pagar: ells no tenien aquesta decisió.

6.8 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Tres investigacions sobre el Maine: què es pot afirmar.

Sobre l'explosió del Maine hi ha tres investigacions (cinquena línia de la Fitxa): la nord-americana del 1898, l'espanyola del 1898 i la de Rickover del 1976. Feu una taula amb qui la fa, quan i què diu. Després compareu-les: en què es contradiuen, quina us sembla més fiable i per què, i què es pot afirmar segur?

La taula de tres files i la comparació en tres frases.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Mireu qui fa cada investigació i quan: una font feta per qui hi té interès no és falsa per això, però s'ha de llegir sabent-ho.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: la població civil com a arma.

El 1896 Weyler va tancar la població rural de Cuba en pobles fortificats perquè no ajudés la guerrilla, i en van morir de fam i malalties entre 150.000 i 200.000 persones (tercera línia de la Fitxa). Avui també hi ha guerres que fan patir la població civil. En grup, argumenteu si el 1896 algú podia dir que allò era un crim, i què ha canviat des d'aleshores.

La vostra resposta, amb una raó del 1896 i una d'avui (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, penseu qui ho explicava el 1896 i qui ho explica avui.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 24 de febrer del 1895 la guerra va tornar a començar a Baire, i Martí i Gómez van signar a Montecristi un manifest que prometia una guerra sense revenja contra els espanyols i sense por a la raça negra; Martí va morir al primer combat i Gómez i Maceo van portar la guerra fins a l'extrem oest cremant canyars. Espanya hi va enviar més de dos-cents mil soldats de lleva, els que no podien pagar 1.500 pessetes per lliurar-se'n, i en van morir uns 55.000, gairebé tots de malaltia. El 1896 Weyler va ordenar la reconcentració: la població rural tancada en pobles fortificats i el camp cremat; en van morir de fam entre 150.000 i 200.000 civils, i els diaris de Nova York ho explicaven cada dia. El 15 de febrer del 1898 el cuirassat Maine va explotar al port de l'Havana; ningú no sap per què, i el més probable és un accident, però els Estats Units, que tenien els diners al sucre, una marina nova i una premsa escalfada, hi van trobar l'ocasió. L'abril del 1898 una guerra colonial es va convertir en una guerra entre imperis.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què promet el manifest de Montecristi (1895), segons L'Arxiu?

   A. Una guerra fins a expulsar tots els espanyols de l'illa i repartir les terres dels ingenis B. Una guerra sense revenja contra els espanyols i una república de cubans d'un i altre color C. Una aliança amb els Estats Units, on Martí havia viscut quinze anys, per guanyar la guerra D. Una pau amb Espanya a canvi de l'autonomia, com la que Sagasta oferiria el gener del 1898

2. 2. Quin resultat va tenir la reconcentració de Weyler, segons la sessió?

   A. Entre 150.000 i 200.000 civils morts de fam i malalties, i una història per als diaris de Nova York B. Uns 55.000 guerrillers morts en combat i la fi de la guerra a l'oest de l'illa, on hi havia el sucre C. La rendició de Gómez i Maceo l'octubre del 1897, quan el camp es va quedar sense menjar D. La pacificació del camp en vuit dies, i per això el govern de Sagasta va premiar Weyler

3. 3. Què van dir les tres investigacions sobre l'explosió del Maine?

   A. El mateix: que una mina espanyola col·locada al port de l'Havana va fer explotar els polvorins B. Coses diferents, fins que l'estudi del 1976 va trobar les restes de la mina i en va identificar l'autor C. El mateix: que va ser un sabotatge dels independentistes cubans per fer entrar els Estats Units D. Coses diferents: una mina, una explosió interna i, el 1976, un incendi al carbó com a més probable

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

L'abril del 1898 els Estats Units declaren la guerra a Espanya. Durarà quatre mesos, i Espanya perdrà dues flotes en dos matins. La sessió següent.