Sessió 8. El nou mapa post-1898

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 7 el tractat es va signar. Aquesta sessió mira el mapa que en surt, i el mira dues vegades: el que va perdre un imperi i el que va guanyar l’altre. El 1898 són quatre taques al mapa, Cuba, Puerto Rico, les Filipines i Guam, i quatre històries diferents; de cap d’elles no va néixer la independència d’una illa, sinó un imperi nou que va aprendre a manar sense annexionar-se gairebé res.

El mapa de després

Mira el mapa del cos. En vermell, el que Espanya conservava després del 1898: la península, les Balears, les Canàries i, a l’Àfrica, el Sàhara, Ifni i la Guinea; en blau, el que va perdre aquell any. No hi ha llegenda, i no hi ha una cosa que hi hauria de ser: el febrer del 1899 Espanya va vendre a Alemanya les Carolines, les Marianes (menys Guam) i Palau per 25 milions de pessetes, perquè sense flota no les podia defensar. Un imperi que el 1897 tenia deu milions d’habitants a les colònies va passar a no arribar al mig milió. Li quedava l’Àfrica, que aniria perdent al segle XX: la Guinea el 1968, Ifni el 1969, el Sàhara el 1975. La cartografia comparativacartografia comparativaComparar dos mapes del mateix territori en dates diferents per veure què ha canviat: fronteres, propietaris, noms. El mapa del 1898 es llegeix contra el del 1897 (què hi havia) i contra el del 1904 (qui hi mana ara). és això: el mateix mapa, dues dates, i preguntar-se qui hi manava a cada color. L’imperi americà i pacífic d’Espanya es va acabar en un any, entre el tractat de París i la venda a Alemanya: el que no es va perdre en una guerra es va vendre perquè ja no es podia guardar.

Quatre taques, quatre històries

Cuba no va ser independent el 1898: va ser ocupada. Del gener del 1899 al maig del 1902 la va governar un general nord-americà, i quan els cubans van escriure la constitució, Washington els va dir que l’exèrcit no marxaria si no hi afegien l’esmena Plattesmena PlattArticles imposats pel Congrés dels Estats Units (2 de març del 1901) a la constitució cubana: Cuba no podia fer tractats amb altres potències ni endeutar-se, els Estats Units tenien «el dret d'intervenir», i Cuba els havia de cedir bases navals (Guantánamo, 1903). Acceptada el juny del 1901 per setze vots contra onze; en vigor fins al 1934., que llegiràs a L’Arxiu: Cuba no podia fer tractats amb ningú, els Estats Units tenien «el dret d’intervenir» i Cuba els havia de cedir bases navals. Els cubans la van rebutjar, i la van acceptar el juny del 1901 per setze vots contra onze. La República es va proclamar el 20 de maig del 1902; els Estats Units van arrendar Guantánamo el 1903 i van intervenir amb l’exèrcit el 1906, el 1912 i el 1917. Els cubans en van dir «república mediatitzada»; els historiadors en diuen protectoratprotectoratEstat formalment independent que un altre Estat controla per tractat: la política exterior, l'exèrcit o l'economia. Cuba del 1902 al 1934, amb l'esmena Platt, n'és el model; després, mig Carib i Centreamèrica.. Puerto Rico va ser annexionada: la llei Foraker del 1900 hi va posar un govern nomenat pel president dels Estats Units, la llei Jones del 1917 va donar als porto-riquenys la ciutadania i el servei militar, sense vot per al president ni al Congrés, i avui encara és un territori no incorporatterritori no incorporatCategoria legal dels Estats Units per a Puerto Rico i Guam des del 1900: territori dels Estats Units que no és cap Estat ni es preveu que ho sigui; els seus habitants són ciutadans (Puerto Rico des del 1917) però no voten el president ni tenen diputats amb vot., ni Estat ni país. Les Filipines, que havien lluitat contra Espanya al costat de Dewey, van descobrir que els vint milions del tractat les havien comprades: el 4 de febrer del 1899 va començar una guerra contra els nous amos que va durar tres anys, amb uns 4.200 soldats nord-americans morts i, entre combatents i civils, centenars de milers de filipins; la independència va arribar el 1946. Guam va ser una base naval, i ho és: territori no incorporat, com Puerto Rico, amb la flota del Pacífic al port. I a tots quatre llocs el sucre, el tabac, el cànem i el tren van passar en pocs anys a mans d’empreses nord-americanes. Quatre taques del mateix color al mapa i quatre destins diferents: un protectorat, un territori sense vot, una colònia amb una segona guerra i una base; i el que tenien en comú era el nou propietari.

L’imperi que comença

Els Estats Units no s’ho van annexionar gairebé res, i aquesta va ser la novetat. El juliol del 1898, en plena guerra, es van annexionar Hawaii, al mig del Pacífic; el 1899, les Filipines i Guam els donaven una porta a l’Àsia; Puerto Rico i Guantánamo, el Carib. El 1903 Panamà es va separar de Colòmbia amb ajuda nord-americana i va cedir la zona d’un canal que s’obriria el 1914 i uniria els dos oceans. I el 1904 el president Roosevelt va afegir un corol·laricorol·lariDeclaració del president Theodore Roosevelt (1904): els Estats Units es reservaven el dret d'intervenir a qualsevol país d'Amèrica que no pagués els deutes o «es portés malament», per evitar que ho fessin les potències europees. La justificació de les intervencions a Cuba, Nicaragua, Haití, la República Dominicana i Mèxic fins al 1934. a la vella doctrina Monroe: els Estats Units intervindrien a qualsevol país d’Amèrica que «es portés malament». Un imperi de bases, canals, tractats i intervencions, sense colònies: la manera de manar del segle XX, que Europa aprendria després de la Segona Guerra Mundial. La pregunta de la càpsula té aquí una resposta que no és la de Catalunya: què neix quan un imperi es mor? Un altre. Del 1898 no va néixer la llibertat de cap illa: va néixer un imperi que manava sense annexionar, i el mapa que el 1898 semblava el final d’una cosa era el començament d’una altra.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Dos colors i cap llegenda: el mapa del 1898.

Mireu el mapa del cos de la lectura, que no té llegenda. DESCRIC: quins territoris són de color vermell i quins de color blau? IDENTIFICO: amb la cinquena línia de la Fitxa, què vol dir cada color? DEDUEIXO: per què les taques blaves són al Carib i al Pacífic?

Els tres passos retolats, amb la llegenda escrita (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comenceu així: «En vermell hi ha…». Per a la deducció, mireu on són les taques blaves respecte dels Estats Units i completeu: «Són al Carib i al Pacífic perquè…».

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'esmena Platt amb lupa: la independència que es garanteix des de fora.

Llegiu l'esmena Platt a L'Arxiu i el seu context, i identifiqueu-hi tres coses. FET: quin dret dona als Estats Units l'article III? PARER: per què un text que retalla la independència de Cuba repeteix tant la paraula «independència»? SENYAL: què havia de vendre o arrendar Cuba segons l'article VII, i què en queda avui?

Tres respostes, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «L'article III dona als Estats Units el dret de… (fet). Hi surt tant perquè… (parer). Cuba havia de cedir…, i avui encara hi ha… (senyal)». El nom que busqueu per al senyal és a la segona línia de la Fitxa.

8.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quatre taques blaves, quatre destins: la taula.

Amb la segona i la tercera línia de la Fitxa, fes una taula de quatre columnes (Cuba · Puerto Rico · Filipines · Guam) i dues files: què va passar el 1898-1899 i què és avui. Sota la taula, classifica en una frase quin dels quatre continua avui en la mateixa situació que el 1898.

La taula de quatre columnes i dues files, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Tot és a la segona i la tercera línia de la Fitxa: busca-hi la paraula «avui». Per a la frase, comença així: «L'únic que continua igual és… perquè…».

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús del nou mapa.

A cada llista hi ha un intrús. Troba'l i justifica-ho amb una dada de la Fitxa: (a) Cuba · Puerto Rico · les Canàries · les Filipines; (b) les Carolines · les Marianes · Palau · Guam; (c) esmena Platt · llei Foraker · llei Jones · tractat de París. Després explica en una frase què ens diu l'intrús de (b) de com es va desfer l'imperi.

Els tres intrusos justificats i una frase sobre (b).

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «no hi encaixa perquè…», «en canvi, els altres…». A (b), mira què va passar amb cada territori el 1898 i el 1899.

8.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📚 Tota la càpsula 🗣️ En parella

París i Platt: dos documents sobre Cuba.

Compareu dos documents sobre Cuba: l'article I del tractat de París (L'Arxiu de la sessió 7) i l'esmena Platt (L'Arxiu d'aquesta sessió). FET: què diu cada un de qui mana a Cuba? PARER: en què es contradiuen, si el Congrés havia promès no annexionar-se l'illa? SENYAL: quin dels dos diu millor qui manava a Cuba el 1902, i per què?

Una resposta per pas (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «tots dos diuen que…», «en canvi…», «per tant…». Al tractat, fixeu-vos en el verb «ocupar»; a Platt, en el verb «intervenir».

8.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Cuba va aconseguir la independència».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la segona línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb tres dades datades sobre Cuba: l'ocupació, les intervencions i Guantánamo.

L'explicació amb el tòpic i les tres dades (60-80 paraules).

💡 Pista: Connectors: «el tòpic diu que…», «però…», «per tant…». Separa dues preguntes: Cuba va deixar de ser d'Espanya? Cuba va ser independent?

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · telegrama 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama des de l'Havana, 12 de juny del 1901.

Ets corresponsal d'un diari de Barcelona a l'Havana el 12 de juny del 1901, el dia que l'Assemblea cubana accepta l'esmena Platt. Escriu el telegrama que envies en vint paraules exactes i sense cap adjectiu: què ha passat, per quants vots i què conté l'esmena. Sota, explica en una frase com l'hauria titulat un diari de Hearst.

El telegrama de vint paraules comptades i una frase.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Decideix primer quina de les tres coses de l'esmena és la notícia.

8.8 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'esmena Platt, dita clara.

L'esmena Platt està escrita en llenguatge legal i com si fos Cuba qui prometés. Reescriu els tres articles de L'Arxiu en català d'avui, com una carta de Washington a l'Assemblea cubana que digui sense embuts què vol dir cada article: què no podeu fer, què podrem fer nosaltres i què ens heu de donar. Sense copiar cap frase.

La reescriptura dels tres articles, una o dues frases per article.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Canvia el subjecte de cada article: qui fa de debò el que diu el verb?

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: independent, però.

El 1902 Cuba era una república amb un article a la constitució que permetia a un altre país entrar-hi amb l'exèrcit, i Puerto Rico és encara avui un territori sense vot a Washington (tercera línia de la Fitxa). Penseu en algú o alguna cosa que conegueu que sigui «independent, però»: una persona, un club, un poble. En grup, argumenteu què vol dir ser independent de debò.

El vostre exemple i què vol dir ser independent (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, pregunteu-vos qui pot dir que no a qui.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Al mapamundi, el 1898 són quatre taques blaves: Cuba, Puerto Rico, les Filipines i Guam; el 1899 Espanya va vendre a Alemanya el que li quedava al Pacífic i es va quedar l'Àfrica, les Canàries, el Sàhara i la Guinea. Cada taca va ser una història: Cuba, ocupada tres anys i república des del 1902 amb l'esmena Platt a la constitució, que permetia als Estats Units intervenir-hi (i ho van fer el 1906, el 1912 i el 1917) i els donava Guantánamo; Puerto Rico, territori no incorporat, amb ciutadania des del 1917 i sense vot, encara avui; les Filipines, una segona guerra de tres anys contra els nous amos amb centenars de milers de morts, i la independència el 1946; Guam, una base. I un imperi nou: Hawaii el 1898, Panamà i el canal el 1903, el corol·lari Roosevelt el 1904, bases del Carib al Pacífic sense annexionar-se gairebé res. Del 1898 no va néixer la independència de cap illa: va néixer la manera de manar del segle XX.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què donava als Estats Units l'esmena Platt, segons L'Arxiu?

   A. La propietat de Cuba, que passava a ser un territori no incorporat com Puerto Rico i Guam B. El dret de cobrar a Cuba vint milions de dòlars per les despeses de la guerra del 1898 C. El dret d'intervenir a Cuba i terres per a bases navals, sense annexionar-se l'illa D. El control del sucre i dels trens, que la constitució cubana cedia a empreses nord-americanes

2. 2. Què va passar amb les Filipines després del tractat de París, segons la sessió?

   A. Van fer tres anys de guerra contra els Estats Units i no van ser independents fins al 1946 B. Van ser una república des del 1902, amb un article que permetia als Estats Units intervenir-hi C. Espanya les va vendre a Alemanya el 1899 per 25 milions de pessetes, amb les Carolines D. Van rebre la ciutadania dels Estats Units el 1917, però sense vot per al president

3. 3. Què va fer Espanya, el 1899, amb les illes que li quedaven al Pacífic?

   A. Les va cedir als Estats Units amb Guam, dins del mateix tractat de París i sense cobrar res B. Les va vendre a Alemanya per 25 milions de pessetes, perquè sense flota no les podia defensar C. Les va conservar fins al segle XX, com el Sàhara, Ifni i la Guinea, i les va perdre el 1975 D. Les va canviar amb Alemanya per territoris a l'Àfrica, on va concentrar el que quedava d'imperi

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

I a Espanya? Dos-cents mil soldats tornen malalts, un país descobreix que era vell, i uns homes escriuen que la solució és «rebost i escola». La sessió següent, l'última.