Sessió 2. El catalanisme polític

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 1 una llengua es tornava a escriure i feia un públic. Aquesta sessió explica què va fer aquell públic quan va descobrir que la política era buida. Entre el 1879 i el 1887 el catalanisme va deixar de ser una qüestió de versos per ser un programa: un diari, dos congressos, un memorial al rei i un llibre que li va posar nom; i, tot just nascut, es va partir en dos.

Un règim ple i una política buida

Des del 1875 Espanya era una monarquia amb una constitució, la del 1876, i dos partits, el conservador de Cánovas i el liberal de Sagasta, que s’alternaven al govern per acord: la RestauracióRestauracióRègim polític espanyol del 1875 al 1923, sota Alfons XII i Alfons XIII, fundat per Cánovas: una constitució (1876), dos partits que es tornaven al poder per pacte (el torn) i eleccions controlades des del govern amb l'ajuda dels cacics.. Les eleccions no es guanyaven: es feien. El Ministeri de la Governació decidia abans qui sortiria a cada districte (l’«encasellat»), i als pobles els cacicscacicsPersona influent d'un poble o comarca (propietari, advocat, prestador) que controlava els vots a canvi de favors i amenaces, i assegurava al govern el resultat que havia decidit a Madrid. El caciquisme va sobreviure al sufragi universal masculí del 1890. s’encarregaven que sortís. El sufragi universal masculí, del 1890, no va canviar el resultat. A Catalunya, però, els dos partits del torn eren febles: la burgesia industrial no s’hi sentia representada, i els republicans, que havien fet la revolució del 1868 i la Primera República del 1873, havien quedat fora del joc. Hi havia un buit. I un públic que llegia en català i ja es pensava com un país el va omplir.

Almirall: del diari al Memorial

L’home del buit va ser Valentí AlmirallValentí AlmirallValentí Almirall (1841-1904), advocat barceloní de família rica, republicà federal des del 1868. Va fundar el «Diari Català» (1879), va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880) i el Centre Català (1882), va impulsar el Memorial de Greuges (1885) i va escriure «Lo catalanisme» (1886). El 1887 es va quedar sol., un advocat de família rica que havia estat republicà federal des del 68 i que, després del fracàs de la República, va decidir que la solució no era la República sinó Catalunya. El 1879 va fundar el «Diari Català», el primer diari de la història en la llengua. El 1880 va reunir el Primer Congrés Catalanista, i el 1882 va fundar el Centre Català, on per primera vegada seien junts republicans com ell, poetes de la Renaixença com Guimerà i joves de la universitat. El 1883 el Segon Congrés va acordar que els catalanistes no militarien en cap partit espanyol: era dir que ja eren un partit. I el 10 de març del 1885 una comissió d’industrials, advocats i escriptors va anar a Madrid i va llegir davant del rei Alfons XII el Memorial de GreugesMemorial de Greuges«Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña», presentada al rei el 10 de març del 1885 per una comissió d'industrials, advocats i escriptors. Defensava el dret civil català contra el Codi civil únic i la indústria contra el tractat de comerç amb Anglaterra, i deia que Espanya era diversa.: dos greuges concrets, el tractat de comerç amb Anglaterra, que rebaixava els aranzels i feia por al tèxtil, i el projecte de Codi civil únic, que esborrava el dret català; i una idea, que Espanya era diversa i s’havia de governar tenint-ho en compte. Era en castellà, anava al rei i el signaven els que manaven a Barcelona. El primer acte polític del catalanisme no va ser una revolta sinó una queixa: portada pels notables, escrita en castellà i adreçada al rei; i per això va ser política, perquè per primera vegada Catalunya parlava com a subjecte.

«Lo catalanisme»: un nom i un programa

El 1886 Almirall va publicar el llibre que llegiràs a L’Arxiu, «Lo catalanisme», el primer que portava la paraula al títol. El programa, diu, és un de sol: «rompre las lligaduras» que tenen Catalunya lligada i substituir-les per «llassos d’afecte». I l’exemple que posa per explicar la política és la literatura: el primer que va publicar en català ja feia el programa «sens haverne esment», sense saber-ho. És la sessió 1 explicada per algú del 1886. A la resta del llibre va dir el que ningú no havia dit: Espanya és un Estat, no una nació; Catalunya és una regió amb personalitat pròpia; la solució és un Estat de regionsEstat de regionsModel d'Almirall a «Lo catalanisme» (1886): Espanya com a Estat compost de regions amb govern propi, a la manera d'Àustria-Hongria (que des del 1867 tenia dos parlaments i un sol emperador). No és independència: és una altra manera d'estar-hi. amb govern propi, a la manera d’Àustria-Hongria, i la doctrina es diu particularisme. Ningú no demanava la independència; ni el Memorial, ni el llibre, ni el missatge a la reina regent del 1888, que demanava autonomia. El que era nou era el vocabulari: subjecte políticsubjecte políticActor col·lectiu amb dret a decidir sobre si mateix. Dir el 1886 que Catalunya era un subjecte polític (i no una província) era el nou de veritat del catalanisme: no demanava marxar, demanava ser algú.. Catalunya no era una província que es queixava sinó algú que tenia dret a governar-se. El llibre no demana marxar: demana ser algú; i el 1886 dir que Espanya era un Estat i no una nació va fer més por que qualsevol revolta.

El moviment es parteix

El Centre Català reunia gent que no s’assemblava: Almirall i els republicans del 68, laics i d’esquerres; els poetes i els erudits de la Renaixença, catòlics i conservadors, amb la revista «La Renaixensa» i Guimerà al davant; i els joves de la universitat, del Centre Escolar Catalanista, entre ells un estudiant de lleis que es deia Enric Prat de la Riba. Els unia el greuge; els separava tota la resta. El 1887 els conservadors van marxar i van fundar la Lliga de Catalunya; el 1888 van portar a la reina regent, que era a Barcelona per l’Exposició Universal, un missatge que demanava autonomia; el 1891 es van federar en la Unió Catalanista, i el 1892, a Manresa, van escriure el primer projecte d’autogovern, que és la sessió següent. Almirall es va quedar sol, amb el Centre Català i sense el moviment. Havia posat el nom; el programa el farien els altres. El catalanisme va néixer de l’esquerra del 68 i el va heretar la dreta de la Renaixença: la divisió del 1887 no va ser un accident, era la que hi havia des del principi entre els que venien de la revolució i els que venien de la fe i els versos.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Vertader o fals davant del retrat d'Almirall.

Mireu el retrat d'Almirall del cos de la lectura. Digueu si cada frase és vertadera o falsa i justifiqueu-la amb el retrat o amb la quarta línia de la Fitxa: (a) l'home del retrat està dret; (b) porta una bandera o un símbol polític; (c) Almirall va ser republicà federal; (d) Almirall volia un Estat de regions.

Les quatre frases amb V o F i una justificació per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comenceu així: «(a) … perquè al retrat es veu que…». Per a (a) i (b), mireu només el retrat; per a (c) i (d), la quarta línia de la Fitxa.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Almirall amb lupa: rompre i lligar.

Llegiu el text d'Almirall a L'Arxiu i el seu context. FET: segons Almirall, què va fer, sense saber-ho, el primer que va publicar en català? PARER: amb què vol substituir les «lligaduras» que el programa trenca? SENYAL: per què un polític explica el seu programa amb un poeta?

Tres respostes, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: «Lligaduras» vol dir lligams que estrenyen. Comenceu així: «El primer que va publicar en català va… (fet). Almirall les vol canviar per… (parer). Parla d'un poeta perquè… (senyal)». Per al senyal, mireu a qui s'adreça, segons el context.

2.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els dos catalanismes del 1887: la taula.

Amb la cinquena línia de la Fitxa, fes una taula de dues columnes (el Centre Català d'Almirall · la Lliga de Catalunya) i tres files: d'on venien, qui hi havia i què va passar el 1887. Sota la taula, classifica en una frase quina fila explica millor per què es van separar.

La taula de dues columnes i tres files, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Tot és a la cinquena línia de la Fitxa. Per a la frase, comença així: «La fila que ho explica millor és… perquè…».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres titulars per al 10 de març del 1885.

El 10 de març del 1885 una comissió presenta al rei Alfons XII el Memorial de Greuges (tercera línia de la Fitxa). Escriu tres titulars de dotze paraules com a màxim per a l'endemà: un diari de Madrid del partit del govern, un diari dels industrials de Barcelona i el «Diari Català» d'Almirall. Cada titular ha de ser cert i destacar una cosa diferent.

Tres titulars de dotze paraules com a màxim.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: El verb ho canvia tot: «es queixen», «defensen», «reclamen». A la tercera línia de la Fitxa hi ha dos greuges i una idea: n'hi ha un per a cada diari.

2.5 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama de vint paraules: què diu «Lo catalanisme».

Un amic d'Almirall a València li demana per telegrama, el 1886, què diu el llibre nou. Escriu la resposta en vint paraules exactes: què és Espanya, què és Catalunya i quina solució proposa (quarta línia de la Fitxa). Després explica en una frase quina de les teves paraules hauria fet més por a Madrid.

El telegrama de vint paraules comptades i una frase.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Vint paraules són tres frases curtes, i les preposicions compten. Per a la frase: «La que feia més por era… perquè…».

2.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «va néixer per la independència».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la segona línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb tres documents datats que diguin què demanava de debò el catalanisme del segle XIX.

L'explicació amb el tòpic i tres documents datats (60-80 paraules).

💡 Pista: Connectors: «el tòpic diu que…», «en canvi, el 1885…», «per tant…». Per tancar, pots dir què era nou de debò el 1886: «El nou era…».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Centre Català, 1887: et quedes o marxes?

Ets un jove o una jove del Centre Escolar Catalanista, soci del Centre Català, la primavera del 1887. Els conservadors, que venen de la Renaixença i de la fe, marxen a fundar la Lliga de Catalunya; Almirall, republicà del 68, demana quedar-se junts. Decideix: et quedes o marxes? Defensa-ho amb dues raons de la Fitxa i digues què hi perds. Res que algú del 1887 no pogués saber.

La decisió, dues raons amb prova i el que hi perds (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: El que hi perds no pot ser «res»: pensa-ho abans de decidir.

2.8 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📚 Tota la càpsula 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la Renaixença al catalanisme: esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 que expliqui per què el catalanisme cultural de la sessió 1 es va fer polític: a dalt, una idea en una frase; al mig, tres causes, cada una amb una prova datada (una de la sessió 1, una de la primera línia de la Fitxa i una de la quarta); a baix, una conseqüència en una frase.

L'esquema 1-3-1 amb tres causes datades.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: L'esquema és una tesi amb tres suports, no un resum. Pregunta't quina de les tres causes Almirall no diu mai al seu llibre, i per què.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: el greuge que es porta a qui mana.

El 1885 uns notables van portar al rei un memorial de greuges: una queixa col·lectiva, en nom d'un territori, adreçada al poder central (tercera línia de la Fitxa). Penseu en una queixa col·lectiva d'ara que conegueu: d'un barri, d'un poble, d'una comarca o d'una escola a qui mana. En grup, argumenteu què s'assembla al Memorial i què és diferent.

La queixa triada, una semblança i una diferència (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, digueu qui es queixa, a qui i de què, com al Memorial.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Restauració governava amb dos partits que s'alternaven per acord i unes eleccions que es feien des de Madrid amb cacics als pobles; a Catalunya aquests partits eren febles, i en aquest buit el catalanisme cultural es va fer política. Valentí Almirall, republicà del 68, va fundar el 1879 el primer diari en català, va reunir el Primer Congrés Catalanista el 1880 i el Centre Català el 1882, i el 1885 una comissió va portar al rei el Memorial de Greuges, que defensava el dret civil català i la indústria contra el tractat amb Anglaterra i deia que Espanya era diversa. El 1886 «Lo catalanisme» va posar nom al moviment: Espanya és un Estat i no una nació, Catalunya una regió amb personalitat pròpia, la solució un Estat de regions. Ningú no demanava la independència: el nou era pensar Catalunya com a subjecte polític. I el 1887 el moviment es va partir: els conservadors de la Renaixença van fundar la Lliga de Catalunya i Almirall es va quedar sol.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, què demanava el Memorial de Greuges del 1885?

   A. Un Estat propi per a Catalunya, amb Corts a Barcelona i el català com a única llengua oficial B. Conservar el dret civil català i protegir la indústria del tractat de comerç amb Anglaterra C. Acabar amb el torn i els cacics, i que les eleccions deixessin de fer-se des de Madrid D. Aprovar un Codi civil únic i rebaixar els aranzels, com volien els industrials del tèxtil

2. 2. Quina solució proposa Almirall a «Lo catalanisme» (1886)?

   A. Una república catalana independent, com les que havien nascut a Amèrica al segle XIX B. Un Estat centralitzat però ben governat, sense cacics ni torn, a la manera de França C. Una província amb més diputats a Madrid, repartits entre els dos partits del torn D. Un Estat de regions amb govern propi cadascuna, a la manera d'Àustria-Hongria

3. 3. Per què es va partir el Centre Català el 1887, segons la lectura?

   A. Perquè hi convivien republicans laics del 68 i conservadors catòlics vinguts de la Renaixença B. Perquè Almirall volia presentar-se a les eleccions i la resta es negava a acceptar el règim C. Perquè els joves de la universitat, amb Prat de la Riba, volien demanar la independència D. Perquè el rei va rebutjar el Memorial de Greuges i els industrials van deixar el moviment

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El 1892, a Manresa, els que van marxar del Centre Català escriuen el primer projecte d'autogovern. Com és, i per què és conservador? La sessió següent.