Situació d'aprenentatge · Plantilla del Departament d'Educació
📉 Què neix quan mor un imperi?
Guia per al professorat — no forma part del recorregut de l'alumnat.
| Títol | Què neix quan mor un imperi? (Càpsula 9) |
|---|---|
| Curs | 3r ESO |
| Àrea / matèria | Ciències Socials: Geografia i Història |
| Sessions | 9 sessions · portada · microhistòria |
Descripció (context + repte)
El 1833 un comptable català va escriure un poema d'aniversari en una llengua que no s'imprimia, i l'estiu del 1898 Espanya va perdre en quatre mesos el que li quedava d'un imperi de quatre segles. El repte de la càpsula, l'última del curs, és respondre què neix quan mor un imperi, i ho fa a les dues bandes de l'oceà: a Catalunya, el poema fa un públic, el públic una literatura, la literatura un moviment i el moviment un partit (la Renaixença, Almirall i el Memorial de Greuges, les Bases de Manresa, la Lliga del 1901, i el Modernisme com a aparador de la burgesia que ho pagava); a Cuba, una illa de sucre i esclaus que ven als Estats Units deixa de sortir a compte (la Guerra dels Deu Anys, l'abolició lenta, Martí i Montecristi, la reconcentració, el Maine com a ocasió), Espanya perd dues flotes en dos matins, signa a París el que no pot negociar, i del tractat surt un mapa nou (Platt, Puerto Rico, les Filipines, Guam) i un imperi que mana sense annexionar; i a Espanya, dos-cents mil repatriats, «rebost i escola», la Generació del 98 i un règim que dura vint-i-cinc anys més. Nou documents llegits a l'original (Aribau, Almirall, Prat, Rusiñol, Céspedes, Montecristi, el tractat de París, l'esmena Platt, Costa) i, a cada un, la pregunta de qui l'escriu, què promet i què calla.
Relacionada amb: la càpsula 8 (🌍 Qui va repartir el món amb un regle?), que la precedeix; cap de posterior: tanca el curs. Les microhistòries del bloc C (càpsules 7, 8, 9) comparteixen personatges o escenari.
El dossier de la càpsula a la llibreta, amb la sessió 9 com a peça de tancament: la rellevància històrica de tota la càpsula, que tria tres coses que van néixer entre el 1833 i el 1906 (de tres sessions diferents), les ordena per rellevància segons a quanta gent van afectar i fins quan duren, i respon en una frase què neix quan mor un imperi; i l'ahir i avui en grup sobre la derrota que fa pensar un país.
Competències específiques de l'àrea
🧭 Situar
CE1 Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l'anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar-ho a través de diferents formats. · 32 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE3 Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible. · 3 activitats (s5 · s8)
🔍 Investigar
CE2 Indagar i argumentar a partir de problemes socials rellevants, locals i globals, per desenvolupar un pensament crític i respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la identitat individual i col·lectiva i a la consecució d'un present i un futur més just i inclusiu. · 16 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE5 Analitzar de forma crítica els mecanismes que han regulat la vida de les societats al llarg de la història fins a l'actualitat i la construcció dels sistemes democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat. · 4 activitats (s2 · s3 · s7)
✍️ Explicar
CE6 Interpretar els processos que han conformat les societats actuals en la seva diversitat i riquesa a partir de l'anàlisi de perspectives i mirades diverses per formar-se un criteri propi fonamentat i comprometre's en la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat davant les situacions d'injustícia i discriminació. · 2 activitats (s5 · s6)
🌍 Participar
CE7 Identificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col·lectives des d'una perspectiva intercultural, respectant els sentiments de pertinença, i valorar les diverses manifestacions culturals i artístiques i el patrimoni material i immaterial per contribuir a la cohesió social i als valors que emanen d'una ciutadania europea responsable i solidària. · 11 activitats (s1 · s3 · s4 · s5 · s6 · s9)
CE9 Valorar críticament les dinàmiques d'interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar les problemàtiques locals i globals per proposar alternatives basades en la cultura de la pau i adquirir compromisos que permetin la consecució d'un món més solidari i sostenible. · 13 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.
Competències transversals
| Competència transversal | Com hi contribueix (annex 4) | Sessions |
|---|---|---|
| Competència ciutadana | Implicar-se en la comunitat i defensar la dignitat de les persones en un context de sostenibilitat; consciència cívica i global, cultura de la pau i equitat. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
| Competència personal, social i d'aprendre a aprendre | Autoregulació de l'aprenentatge, autoconeixement i autoestima, benestar emocional i treball en equip. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.
Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació
| Objectiu (capacitat + saber + finalitat) | Criteris d'avaluació (acció + saber + context) |
|---|---|
| Situar en el temps i en l'espai els dos fils de la càpsula (les línies del temps de la Renaixença, del manifest al partit, de l'abolició i dels quatre mesos del 1898; el mapa de Cuba del 1904, el mapamundi sense llegenda del 1898; els gràfics dels censos cubans, dels diputats catalanistes i de les dues batalles) i explicar-los amb cadenes de causes, esquemes 1-3-1, taules, telegrames, titulars i reescriptures que distingeixin el que les fonts diuen del que fan. | 1.1 Elaborar continguts propis en diferents formats, mitjançant aplicacions i estratègies de recollida i representació de dades més complexes, contrastant críticament fonts actuals i del passat, tant analògiques com digitals. 3.1 Distingir els grans canvis del món actual, als sectors productius, mercats i relacions socials, debatent les seves implicacions per a les generacions futures. 1.3 Transferir adequadament la informació i el coneixement a través de diferents mitjans a contextos i conjuntures actuals, i construir nou coneixement valorant solucions i alternatives diverses. 9.2 Interpretar la interdependència entre el passat i el present i reflexionar sobre la capacitat de decisió personal i col·lectiva com a subjectes històrics, adquirint compromisos per actuar en la millora de l'entorn proper. |
| Llegir les nou fonts de L'Arxiu (l'oda d'Aribau, «Lo catalanisme», «La nacionalitat catalana», «L'auca del senyor Esteve», el manifest de Céspedes, el de Montecristi, el tractat de París, l'esmena Platt, el programa de Costa) distingint el fet, el parer i el senyal, corroborar-les entre elles i amb la imatge del cos (el gravat de Manresa i Prat, París i Platt, les tres investigacions del Maine i la postal), i decidir amb la font a la mà què és vertader, què és fals, què és l'intrús i què amaga l'enigma. | 1.4 Analitzar la veracitat i la fiabilitat de les fonts per diferenciar fets d'opinions, identificant la desinformació i utilitzant la informació seleccionada de manera efectiva per resoldre problemes. 7.3 Identificar la importància representativa, expressiva i comunicativa de les imatges en la vida quotidiana de les persones i les societats i crear productes audiovisuals per expressar-se i comunicar resultats de recerques. |
| Analitzar les fites i els límits de la construcció de la democràcia i de l'autogovern (la Restauració i el caciquisme, el Memorial de Greuges, el sufragi corporatiu de les Bases, la Lliga i la Solidaritat, la lleva que pagava qui no podia pagar, l'esmena Platt i el territori no incorporat) i les manifestacions culturals que els acompanyen (la Renaixença, el Modernisme, la Generació del 98), relacionant-les amb els seus creadors i el seu context. | 5.2 Identificar les fites més importants en la lluita per a la democràcia i les llibertats al llarg del segle XX a l'estat espanyol, reconèixer els moviments socials i polítics que les han protagonitzat i preservar llurs memòries plurals. 5.4 Reconèixer els desafiaments de les modernes democràcies per a l'exercici d'una ciutadania activa, compromesa, participativa i inclusiva. 7.2 Analitzar les manifestacions artístiques i culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat. |
| Identificar els col·lectius silenciats o sotmesos (els esclaus i els lliures de color de Cuba, els quintos, els reconcentrats, les dones i els jornalers fora del vot de Manresa, els filipins absents del tractat) i prendre posició, datada i argumentada, en cartes, decisions raonades, manifests, desmentits i un «ahir i avui» a cada sessió sobre la llengua que es torna a escriure, el greuge que es porta a la capital, qui compta com a «nosaltres», l'edifici que diu qui mana, el país que ven una sola cosa, la població civil com a arma, la guerra perduda abans de començar, la independència tutelada i la derrota que fa pensar un país. | 6.3 Caracteritzar els mecanismes dels estats per garantir el dret dels ciutadans a l'accés equitatiu als serveis públics, reduir les desigualtats i garantir una vida digna per a tothom. 7.4 Posicionar-se de manera argumentada davant de situacions de desigualtat, domini, injustícia i discriminació exercida sobre determinats col·lectius i minories. 2.2 Explicar problemes passats i presents de la humanitat a diferents escales temporals i espacials, des del món local al global, utilitzant conceptes, situacions i dades rellevants de les ciències socials. 2.4 Elaborar i comunicar productes propis, crítics i argumentats, amb una mirada oberta al diàleg i al respecte a judicis i plantejaments diferents, tot reflexionant sobre el propi procés d'aprenentatge. |
Sabers
| Bloc de sabers | Sabers de la càpsula |
|---|---|
| B · Societats i territoris | Consciència històrica
Catalunya i Espanya a l'època contemporània
La construcció de les democràcies
Cultura, arts i patrimoni
Població, territori i recursos
Sistemes econòmics i desigualtat
Conflictes i violències al món actual
Fiabilitat de les fonts
Geopolítica i globalització
La memòria democràtica
|
| C · Compromís cívic | Pluralitat i riquesa culturals
Ciutadania i compromís cívic
El patrimoni cultural i artístic
Dignitat humana i drets universals
|
Desenvolupament de la situació d'aprenentatge
Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (51) · parella (21) · grup (9), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.
Els documents de L'Arxiu (9 documents originals)
| S. | Document | Autor | On és l'original |
|---|---|---|---|
| 1 | Bonaventura Carles Aribau, «La pàtria», publicada a «El Vapor» de Barcelona · 24 d'agost del 1833 | Bonaventura Carles Aribau (1798-1862), comptable de la casa del banquer Gaspar de Remisa a Madrid | ca.wikisource.org |
| 2 | Valentí Almirall, «Lo catalanisme», llibre primer, capítol I · 1886 | Valentí Almirall i Llozer (1841-1904), advocat, republicà federal, fundador del «Diari Català» i del Centre Català | ca.wikisource.org |
| 3 | Enric Prat de la Riba, «La nacionalitat catalana» · 1906 | Enric Prat de la Riba (1870-1917), advocat de Castellterçol, secretari de l'assemblea de Manresa (1892), fundador de la Lliga Regionalista (1901), president de la Diputació de Barcelona (1907) i de la Mancomunitat (1914) | ca.wikisource.org |
| 4 | Santiago Rusiñol, «L'auca del senyor Esteve», capítol «El senyor Esteve» · 1907 | Santiago Rusiñol i Prats (1861-1931), pintor i escriptor, fill d'una família de fabricants tèxtils de Barcelona, fundador del Cau Ferrat de Sitges | ca.wikisource.org |
| 5 | Carlos Manuel de Céspedes, «Manifiesto de la Junta Revolucionaria de la Isla de Cuba», el «Grito de Yara» · 10 d'octubre del 1868 | Carlos Manuel de Céspedes (1819-1874), hisendat i advocat de Bayamo, propietari de l'ingeni La Demajagua, primer president de la República en armes | es.wikisource.org |
| 6 | José Martí i Máximo Gómez, «Manifiesto de Montecristi» · 25 de març del 1895 | José Martí (1853-1895), delegat del Partit Revolucionari Cubà, i Máximo Gómez (1836-1905), general en cap de l'Exèrcit Alliberador, dominicà | es.wikisource.org |
| 7 | Tractat de pau entre Espanya i els Estats Units, signat a París · 10 de desembre del 1898 | Pels Estats Units, William R. Day i quatre comissionats més; per Espanya, Eugenio Montero Ríos, president del Senat, i quatre més | es.wikisource.org |
| 8 | L'esmena Platt, incorporada a la Constitució de Cuba com a apèndix · 2 de març del 1901 (llei dels Estats Units); 12 de juny del 1901 (acceptada per l'Assemblea cubana) | Congrés dels Estats Units (esmena del senador Orville Platt a la llei de pressupostos de l'exèrcit); imposada a l'Assemblea Constituent cubana | en.wikisource.org |
| 9 | Joaquín Costa, «Reconstitución y europeización de España», programa de la Cámara Agrícola del Alto Aragón · Novembre del 1898 (el programa); 1900 (el llibre) | Joaquín Costa (1846-1911), advocat, notari i publicista aragonès, de Graus; el pare del regeneracionisme | archive.org |
Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases
- La portada de la càpsula: la pregunta motora i amb què n'ha de sortir l'alumnat
- El sondeig d'idees prèvies de cada sessió (27 preguntes en total)
- «Desmuntant tòpics»: 9 tòpics que l'alumnat sol portar de casa, un per sessió
- 9 activitats de Situar (s1 · s3 · s5 · s7 · s8)
- La lectura de cada sessió, processada a la llibreta (no copiada)
- L'Arxiu: 9 documents originals, amb enllaç a la font
- Un vídeo per sessió (9 de 9)
- 23 activitats de Investigar (a totes les sessions)
- La fitxa de dades (9 de 9 sessions)
- El tancament de cada sessió: síntesi i pregunta oberta (9 de 9)
- El quiz formatiu: 27 preguntes amb explicació de la resposta
- 29 activitats de Explicar (a totes les sessions)
- El producte final a la llibreta (sessió 9)
- La microhistòria (sessió 10): el saber de la càpsula posat en un relat
- 20 activitats de Participar (a totes les sessions)
Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.
Què en sé? Els tòpics que la càpsula desmunta (9, un per sessió)
- «El català s'havia perdut i la Renaixença el va ressuscitar.»
- «El catalanisme polític va néixer per demanar la independència.»
- «Les Bases de Manresa van ser el primer projecte democràtic d'autogovern de Catalunya.»
- «El Modernisme és Gaudí.»
- «Cuba era una colònia que Espanya explotava des de lluny, i els cubans volien la independència.»
- «Els Estats Units van entrar a la guerra perquè Espanya va enfonsar el Maine.»
- «Espanya va perdre el 1898 perquè els Estats Units eren molt més forts.»
- «El 1898 Cuba va aconseguir la independència.»
- «El 1898 va ser un desastre per a Espanya.»
Graella d'activitats, sessió a sessió
Sessió 1 · La Renaixença i el catalanisme cultural (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Un poeta en bronze en un jardí públic. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | L'oda amb lupa: qui parla, des d'on, per a qui. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 3 | De l'oda al teatre: seixanta anys. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | «La pàtria» en prosa d'avui. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.3 |
| 5 | L'intrús de la Renaixença. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 6 | Del poema a la consciència: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 7 | Desmuntant «el català havia mort». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.2 |
| 8 | Manifest dels Jocs Florals, Barcelona, maig del 1859. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 9 | Ahir i avui: la llengua que es torna a escriure. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 2 · El catalanisme polític (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Vertader o fals davant del retrat d'Almirall. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 2 | Almirall amb lupa: rompre i lligar. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 3 | Els dos catalanismes del 1887: la taula. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | Tres titulars per al 10 de març del 1885. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.2 |
| 5 | Telegrama de vint paraules: què diu «Lo catalanisme». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.3 |
| 6 | Desmuntant «va néixer per la independència». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 7 | Centre Català, 1887: et quedes o marxes? | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 8 | De la Renaixença al catalanisme: esquema 1-3-1. | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE9 · 9.2 |
| 9 | Ahir i avui: el greuge que es porta a qui mana. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 3 · Les Bases de Manresa i la Lliga Regionalista (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Manresa, 1892: qui hi ha a la sala. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 2 | Prat amb lupa: el que no és. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 3 | Del manifest al partit: la línia. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | Les Bases, en esquema 1-3-1. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.2 |
| 5 | De zero a quaranta-un: el gràfic. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 6 | Desmuntant «el primer projecte democràtic». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.2 |
| 7 | Carta d'una teixidora de Manresa, abril del 1892. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.4 |
| 8 | Desmentit: «la Lliga va néixer a Manresa». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 9 | Ahir i avui: qui compta com a «nosaltres». | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 4 · El Modernisme català (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Una façana que parla: el Palau de la Música. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | Rusiñol amb lupa: la ciutat i qui la paga. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 3 | Tres arquitectes, una taula. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.2 |
| 4 | L'enigma dels quatre busts. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE7 · 7.2 |
| 5 | La Ciutadella explicada per un soldat. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.3 |
| 6 | Desmuntant «el Modernisme és Gaudí». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE7 · 7.2 |
| 7 | Tres titulars per a la inauguració del Palau (1908). | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.3 |
| 8 | Passeig de Gràcia, 1904: quin arquitecte tries? | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 9 | Ahir i avui: l'edifici que diu qui mana. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE9 · 9.2 |
Sessió 5 · Geografia colonial: Cuba al s. XIX (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | On són les vies: el mapa del 1904. | Situar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.1 |
| 2 | Céspedes amb lupa: l'home que va alliberar els seus esclaus. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 3 | Qui era Cuba: el gràfic del 1841 i del 1862. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE3 · 3.1 |
| 4 | L'abolició que va trigar: la línia. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.1 |
| 5 | Del sucre a la guerra: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 6 | Desmuntant «els cubans volien la independència». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.3 |
| 7 | Carta d'una tabaquera de Tampa, gener del 1892. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.4 |
| 8 | Manifest de Baraguá, març del 1878. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 9 | Ahir i avui: el que depèn d'un sol client. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 6 · La Guerra de Cuba (1895-1898) (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Vertader o fals davant de la postal del Maine. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 2 | Montecristi amb lupa: contra qui no és la guerra. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 3 | Telegrama des de l'Havana, 16 de febrer del 1898. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.3 |
| 4 | De guerra colonial a guerra d'imperis: esquema 1-3-1. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 5 | Desmentit: «Espanya va enfonsar el Maine». | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.4 |
| 6 | Desmuntant la causa única. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.3 |
| 7 | Esparreguera, 1896: pagues o va a Cuba? | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.4 |
| 8 | Tres investigacions sobre el Maine: què es pot afirmar. | Investigar | 🎢 Avançat | parella | CE1 · 1.4 |
| 9 | Ahir i avui: la població civil com a arma. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 7 · La guerra Hispano-Estatunidenca (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'enigma de l'Iowa: mariners que miren. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 2 | El tractat amb lupa: renunciar i cedir. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 3 | Quatre mesos: la línia. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | Dues batalles en barres. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.1 |
| 5 | Per què es perd una flota en un matí: la cadena. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 6 | Desmuntant «eren molt més forts». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE5 · 5.4 |
| 7 | Tres titulars per a l'11 de desembre del 1898. | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.3 |
| 8 | Carta d'un mariner del Vizcaya, Santiago, 2 de juliol del 1898. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 9 | Ahir i avui: seguir endavant sabent que es perd. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 8 · El nou mapa post-1898 (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Dos colors i cap llegenda: el mapa del 1898. | Situar | 🎏 Aprenent | parella | CE3 · 3.1 |
| 2 | L'esmena Platt amb lupa: la independència que es garanteix des de fora. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 3 | Quatre taques blaves, quatre destins: la taula. | Explicar | 🎏 Aprenent | individual | CE9 · 9.2 |
| 4 | L'intrús del nou mapa. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.4 |
| 5 | París i Platt: dos documents sobre Cuba. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE1 · 1.4 |
| 6 | Desmuntant «Cuba va aconseguir la independència». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 7 | Telegrama des de l'Havana, 12 de juny del 1901. | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.3 |
| 8 | L'esmena Platt, dita clara. | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 9 | Ahir i avui: independent, però. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Sessió 9 · El trauma del 98 i el regeneracionisme (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Un soldat que no mira ningú: el monument de Vigo. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | Costa amb lupa: el Cid tancat amb clau. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 3 | Vertader o fals: el 1898 a Espanya. | Investigar | 🎏 Aprenent | parella | CE1 · 1.4 |
| 4 | Tres respostes a una derrota: esquema 1-3-1. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 5 | L'enigma dels dos-cents mil que no van fer res. | Investigar | 🎠 Intermedi | parella | CE9 · 9.2 |
| 6 | Desmuntant «el Desastre». | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE7 · 7.2 |
| 7 | El programa de Costa, reescrit per a un repatriat. | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE1 · 1.3 |
| 8 | Què va néixer quan l'imperi es va morir. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE9 · 9.2 |
| 9 | Ahir i avui: la derrota que fa pensar. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.2 |
Tècniques d'aquesta càpsula
Les 19 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.
- Comentari d'imatge4 activitats
- Esquema 1-3-14 activitats
- Línia del temps4 activitats
- Reescriptura4 activitats
- Cadena causa-efecte3 activitats
- Carta des d'un rol3 activitats
- Decisió raonada3 activitats
- Enigma3 activitats
- Gràfic de dades3 activitats
- Taula de classificació3 activitats
- Telegrama3 activitats
- Titular periodístic3 activitats
- Vertader o fals justificat3 activitats
- Comentari de mapa2 activitats
- Corroboració de fonts2 activitats
- Desmentit2 activitats
- Intrús justificat2 activitats
- Manifest2 activitats
- Rellevància històrica1 activitat
Els sis vectors del currículum
- Aprenentatges competencials
- Cada sessió és una resposta parcial a la mateixa pregunta (què neix quan mor un imperi?) i les nou acaben amb un «ahir i avui» en grup que porta el tema al present amb el que l'alumnat ja sap; la novena tanca amb la rellevància històrica de tota la càpsula i del curs.
- Perspectiva de gènere
- Hi entra per les cartes des d'un rol (la teixidora de Manresa que no votaria amb les Bases, s3; la tabaquera de Tampa, lliure de color, s5), pels rols datats en doble gènere (el fabricant o la fabricant, el pare o la mare del quinto) i per la microhistòria, on la Roser Vila serveix en una casa del passeig de Gràcia i entén el que la senyora diu a la cuina. El vector es treballa al llarg del curs; en aquesta càpsula no hi ha cap sessió amb criteri propi de la CE8.
- Universalitat del currículum
- Tres nivells d'accés al mateix saber (aprenent · intermedi · avançat) i la versió eriço (DIL/SIEI) de les nou sessions, amb la imatge de treball i tres termes de glossari a cada una; la secció de mesures addicionals de sota ho compta.
- Qualitat de l'educació de les llengües
- La llengua és matèria de la càpsula (la diglòssia, la Renaixença, els Jocs Florals) i eina: quatre fonts en català amb l'ortografia del 1833, el 1886, el 1906 i el 1907 llegides sense normalitzar, quatre en castellà i una en anglès amb l'original al costat de la traducció; reescriptures que canvien de destinatari (l'oda en prosa d'avui, la Ciutadella vista per un soldat, Platt en segona persona, Costa per a un repatriat que no sap llegir), telegrames de vint paraules i titulars de tres redaccions, i produccions datades («res que algú del 1859 / 1878 / 1892 / 1896 / 1898 no pogués saber»).
- Ciutadania democràtica i consciència global
- Qui decideix i qui no vota: un règim amb sufragi universal masculí i cacics, un projecte d'autogovern amb vot per gremis, una guerra que fan els que no poden pagar 1.500 pessetes, una independència amb un article que permet intervenir-hi, un territori que cent anys després no és ni Estat ni país, i un programa de regeneració sense vot: la càpsula llegeix el 1898 com una qüestió de poder i de drets a les dues bandes de l'oceà, i la tanca demanant una resposta amb proves de nou sessions.
- Benestar emocional
- La reconcentració, els repatriats i les batalles es treballen des dels documents i les xifres de la Fitxa, dient qui les compta i per què s'exageren (la premsa groga), sense èpica ni victimisme; les persones sense veu hi són pel que van fer i van decidir (la teixidora, la tabaquera, el mariner del Vizcaya, el pare del quinto), i la microhistòria tanca el bloc amb una germana que sap dues veritats i només en pot dir una a la cuina.
Mesures i suports universals (DUA)
Els tres nivells (🎏 aprenent · 🎠 intermedi · 🎢 avançat) ofereixen múltiples graus d'accés al mateix saber; bastides que s'esvaeixen per graó; un sol vídeo per sessió com a ganxo; vocabulari clau destacat al marge i recollit al glossari del dossier.
Mesures i suports addicionals o intensius
La versió eriço 🦔 (DIL/SIEI) de les nou sessions: la mateixa sessió amb la lectura reescrita (uns 300-350 mots, amb el subratllat de quatre colors), la imatge de treball, L'Arxiu adaptat, la fitxa i les tres activitats d'aprenent 🎏 —les mateixes que fa la resta de la classe—, perquè l'alumna les pugui contestar.
Les mesures addicionals i intensives són, per definició, individualitzades (Decret 150/2017, sovint via pla individualitzat): l'eriço és el recurs que les fa possibles a cada sessió; a quin alumne o alumna s'assignen ho decideix el docent.