Càpsula 9 · QUÈ NEIX QUAN MOR UN IMPERI? · #GiH3
El primer projecte d'autogovern de tall conservador (1892). Prat de la Riba i Cambó. La fundació de la Lliga Regionalista (1901). El catalanisme conservador com a força política institucional.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE9
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El març de 1892, delegats de tot Catalunya es van reunir durant tres dies a la sala de sessions de l’Ajuntament de Manresa, convocats per la Unió CatalanistaUnió CatalanistaUnió Catalanista: entitat fundada el 1891 per aplegar les diverses associacions i personalitats catalanistes de l'època, sense adscripció a cap partit concret.. El seu objectiu era discutir i aprovar un projecte de constitució regional per a Catalunya que un grup de cinc redactors, entre ells l’arquitecte Lluís Domènech i MontanerLluís Domènech i MontanerLluís Domènech i Montaner (1850-1923): arquitecte i polític català, president de l'assemblea de Manresa i figura central del Modernisme català., havia preparat l’any anterior.
El text resultant, conegut des de llavors com les Bases de Manresa, és molt més concret que qualsevol proposta anterior: disset «bases» que reparteixen minuciosament les competències entre un poder central (exèrcit, relacions internacionals, aranzels, grans infraestructures) i un poder regional català amb corts pròpies, tribunals propis, legislació civil i penal pròpia, i control complet sobre l’educació i l’ordre públic. «La llengua catalana serà l’única que amb caràcter oficial podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d’aquesta regió amb el poder central», estableix la Base 3, portant a la pràctica institucional allò que la Renaixença havia reivindicat només en el terreny literari.
Val la pena fixar-se en allò que no demanen les Bases de Manresa. El text manté el rei com a «cap de l’Estat»rei com a «cap de l’Estat»Rei Cap de l'Estat: fórmula de les Bases de Manresa que manté la monarquia espanyola com a poder central compartit, en un model d'autogovern regional, no d'independència., deixa l’exèrcit i les relacions internacionals en mans del poder central, i fins i tot preveu que Catalunya contribueixi al manteniment d’aquest exèrcit comú. Es tracta d’un projecte d’ampli autogovern dins d’Espanya, no de secessió. És, a més, un projecte de caràcter clarament conservador: el sufragi que proposa per elegir les corts catalanes no és universal, sinó organitzat per «classes» (gremis, professions, propietat), i les disposicions transitòries es preocupen expressament de mantenir el paper de l’Església.
Entre els secretaris que van signar el document hi havia un jove advocat de vint-i-un anys, Enric Prat de la RibaEnric Prat de la RibaEnric Prat de la Riba (1870-1917): polític català, fundador de la Lliga Regionalista el 1901 i primer president de la Mancomunitat de Catalunya el 1914.. Nou anys després, el 1901, Prat de la Riba i l’advocat i polític Francesc CambóFrancesc CambóFrancesc Cambó (1876-1947): polític i empresari català, cofundador de la Lliga Regionalista i una de les seves figures més influents. fundarien la Lliga RegionalistaLliga RegionalistaLliga Regionalista: primer partit polític catalanista estable, fundat el 1901, de caràcter conservador i amb voluntat de fer política institucional des de dins de l'Estat espanyol., el primer partit català capaç de guanyar eleccions i governar institucions reals. El catalanisme, que a Manresa encara era un projecte escrit sobre paper, es convertiria en aquell partit en una força política amb representació parlamentària efectiva.
Dibuixa una cadena causa-efecte amb quatre baules: Renaixença (1833, llengua literària) → Memorial de Greuges (1885, queixes) → Lo Catalanisme (1886, teoria política) → Bases de Manresa (1892, projecte de constitució). Escriu sota cada baula què hi aporta de nou.
💡 Pista: Cada pas amplia l'ambició del moviment: de la literatura a la teoria, i de la teoria a un text amb articles concrets.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «l'única». Respon en dues línies: per què aquesta paraula converteix una preferència cultural en una exigència política.
💡 Pista: Dir que una llengua serà «l'única» oficial no és el mateix que dir que és estimada o valorada: és una norma que s'hauria de complir per llei.
Inventa una analogia (una comparació amb una situació quotidiana, com una casa compartida o un equip de treball) que expliqui com les Bases de Manresa repartien les tasques entre el poder central i el poder regional.
💡 Pista: Per exemple: una casa compartida on hi ha coses que es decideixen entre tots (l'entrada, els comuns) i coses que decideix cada habitació per separat.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades del text que demostrin que les Bases de Manresa no demanaven la independència. Acabeu amb una frase que comenci: «Dir que les Bases de Manresa eren independentistes amaga que...».
💡 Pista: Dades possibles: mantenen el rei com a cap de l'Estat; deixen l'exèrcit i les relacions internacionals al poder central.
Dibuixa una gàbia amb dos costats: a un, escriu les competències del poder central segons les Bases (exèrcit, relacions internacionals, aranzels); a l'altre, les del poder regional català (llengua, justícia, educació, ordre públic).
💡 Pista: Fixa't que el poder regional es queda amb gairebé tot el que afecta la vida quotidiana de la gent.
Imagina que ets un delegat de l'assemblea de Manresa i llegeixes en un diari de Madrid que les Bases «trenquen la unitat d'Espanya». Escriu un desmentit de quatre línies explicant que el text manté el rei i l'exèrcit compartits.
💡 Pista: Un bon desmentit corregeix l'error amb dades concretes del text, no amb opinions generals.
Escriu un telegrama (màxim quinze paraules, a l'estil real dels telegrames) com si fossis un dels delegats anunciant a Barcelona que l'assemblea ha aprovat el text de les Bases.
💡 Pista: Els telegrames es cobraven per paraula: sigues tan breu com puguis sense perdre la informació essencial.
Escriu una carta breu (cinc frases), com si fossis un pagès o un obrer català de l'època, preguntant a un delegat de l'assemblea per què el sistema de vot que proposen (per gremis i professions) no inclou el sufragi universal.
💡 Pista: Pots centrar la carta en la contradicció entre reclamar autogovern per a tots els catalans i alhora limitar qui pot votar.
En grup, debateu i preneu una decisió raonada: si haguéssiu de triar, per a un territori amb llengua i cultura pròpies, entre plena independència o un ampli autogovern dins d'un Estat més gran (com proposaven les Bases de Manresa), quina opció trobeu més raonable i per què? Escriviu la conclusió en quatre línies.
💡 Pista: Penseu en avantatges i inconvenients pràctics de cada opció, no només en principis abstractes.
📌 Per emportar-se
El març de 1892, l'assemblea de la Unió Catalanista reunida a Manresa va aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana, un projecte de disset articles que repartia el poder entre un Estat central (exèrcit, relacions internacionals, aranzels) i una Catalunya amb llengua oficial pròpia, corts pròpies i justícia pròpia. El text, president per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i signat, entre d'altres, pel jove Enric Prat de la Riba, mantenia el rei espanyol com a cap de l'Estat: era un projecte d'ampli autogovern, no d'independència, i de caràcter clarament conservador en el seu model de sufragi. Nou anys després, el 1901, Prat de la Riba i Francesc Cambó fundarien la Lliga Regionalista, el primer partit català capaç de guanyar eleccions i governar institucions reals.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què establia la Base 3a de les Bases de Manresa?
2. Per què les Bases de Manresa no eren un projecte independentista?
3. Quin partit van fundar Prat de la Riba i Cambó el 1901?
💭 Per pensar fins demà
Si un projecte polític pot ser alhora molt ambiciós en autogovern i molt conservador en com organitza la societat, com creus que s'hauria de jutjar aquest tipus de moviments?
