Sessió 3. Les Bases de Manresa i la Lliga Regionalista

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 2 el catalanisme es partia en dos i els conservadors marxaven. Aquesta sessió explica què van fer: primer un document, després un partit, i al final guanyar. Entre el 1892 i el 1901 el catalanisme conservador va escriure com volia governar Catalunya, es va negar a presentar-se a les eleccions durant deu anys i, quan l’imperi es va enfonsar, va fundar la Lliga Regionalista i va guanyar; i el projecte, que era d’autogovern, no era democràtic.

Manresa, març del 1892: disset bases

La Lliga de Catalunya i les altres entitats que havien deixat Almirall es van federar el 1891 en la Unió CatalanistaUnió CatalanistaFederació d'entitats catalanistes fundada el 1891 (la Lliga de Catalunya, «La Renaixensa», centres comarcals), conservadora i catòlica, que es negava a presentar-se a les eleccions del règim. Va escriure les Bases de Manresa (1892) i va perdre els seus quadres el 1901, quan van fundar la Lliga Regionalista., i la primera assemblea la van fer a Manresa, del 25 al 27 de març del 1892: uns dos-cents quaranta delegats de tot el país, presidits per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, amb un secretari de vint-i-un anys, Enric Prat de la Riba, que va redactar la ponència. En van sortir les Bases de ManresaBases de Manresa«Bases per a la Constitució Regional Catalana», aprovades a Manresa el 27 de març del 1892 per la Unió Catalanista: disset articles amb el català com a única llengua oficial, Corts pròpies, càrrecs només per a catalans, dret civil i tribunals propis; l'Estat es quedava la política exterior, l'exèrcit i les duanes. Les Corts s'elegirien per sufragi corporatiu.: disset articles que deien, per primera vegada punt per punt, com s’havia de governar Catalunya. El català, única llengua oficial. Només els catalans podrien tenir càrrecs públics. Unes Corts catalanes, un poder judicial propi, el dret civil català. L’Estat es quedaria la política exterior, l’exèrcit i les duanes. I una base, la quarta, que deia com s’elegirien les Corts: per «caps de casa agrupats en classes» segons l’ofici, la professió i la propietat. Un vot per gremi, com a l’edat mitjana, i no un vot per persona. A Espanya hi havia sufragi universal masculí des del 1890; a les Bases no hi votaven ni les dones ni els jornalers sense casa. Les Bases són el primer projecte d’autogovern de Catalunya i, alhora, un projecte menys inclusiu que el règim dels cacics que volien canviar: autogovern i democràcia no anaven juntes el 1892.

Deu anys sense votar

La Unió Catalanista no es va presentar a cap elecció. Ho tenia decidit: les eleccions eren les del règim, amb els cacics i l’encasellat, i participar-hi era acceptar-lo. Feia assemblees, publicava i esperava. Mentrestant, Prat escrivia: el 1894, amb Pere Muntanyola, el «Compendi de doctrina catalanista», un catecisme de preguntes i respostes («Quina és la pàtria dels catalans? Catalunya»), i el 1906 el llibre que llegiràs a L’Arxiu, «La nacionalitat catalana». La doctrina de Prat no era la d’Almirall. Almirall raonava: Espanya és un Estat mal governat, la solució és federar-lo. Prat sentia: Catalunya és una nació naturalnació naturalPer a Prat de la Riba, la nació és una «entitat natural», una comunitat de llengua, dret, art i costums que existeix abans que ningú la voti, mentre que l'Estat és una «obra d'homes», artificial. Catalunya és nació; Espanya, Estat. La doctrina del catalanisme conservador., una comunitat que existeix abans que ningú la voti, i el catalanisme és «el sentiment de pàtria», no «els equilibris del federalisme». Un sentiment no es discuteix. Per això les Bases podien donar el vot als gremis: la nació no la fan els votants. Almirall i Prat diuen la mateixa frase, Espanya és un Estat i no una nació; però per Almirall era una qüestió de govern i per Prat de natura, i una natura no es pot votar en contra.

El 1898 ho canvia tot

El que va fer sortir el catalanisme conservador de l’abstenció no va passar a Catalunya: va passar a Cuba i a Filipines, a les sessions 6 i 7. El 1898 Espanya va perdre l’imperi en quatre mesos, i la burgesia industrial de Barcelona, que hi venia el tèxtil, va deixar de creure que els partits de Madrid servissin per a res. El 1899 el govern va apujar els impostos per pagar la guerra perduda, i els botiguers de Barcelona van fer el tancament de caixestancament de caixesProtesta dels botiguers i industrials de Barcelona (1899) que es van negar a pagar els impostos nous amb què el govern volia cobrir el cost de la guerra perduda. El govern va declarar l'estat de guerra. Va acabar de separar la burgesia catalana dels partits de Madrid.: es van negar a pagar. El govern va declarar l’estat de guerra. En dos anys, els que no volien votar van decidir que calia un partit. L’abril del 1901 la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català es van fusionar en la Lliga RegionalistaLliga RegionalistaPartit fundat l'abril del 1901 (de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català) pel catalanisme conservador: Prat de la Riba (doctrina) i Cambó (estratègia). Va guanyar a Barcelona el maig del 1901 amb «els quatre presidents» i va governar la Diputació (1907) i la Mancomunitat (1914-1925)., i el maig del 1901 van presentar a Barcelona una llista de quatre homes respectats que no eren polítics, «els quatre presidents»: el metge Bartomeu Robert, l’industrial Albert Rusiñol, l’arquitecte Domènech i Montaner i el comerciant Sebastià Torres. Van guanyar. Al costat de Prat hi havia un advocat de Besalú de vint-i-cinc anys, Francesc CambóFrancesc CambóFrancesc Cambó (1876-1947), advocat de Besalú, regidor de Barcelona el 1901 i diputat des del 1907; l'estratega de la Lliga i el seu home a Madrid, on va ser ministre de Foment (1918) i de Finances (1921). Prat feia la doctrina; Cambó, la política., regidor aquell mateix any, que faria de la Lliga un partit capaç de negociar amb Madrid. El 1906, contra una llei que posava els delictes contra l’exèrcit i la pàtria sota tribunals militars, la Lliga va fer amb republicans i carlins la Solidaritat Catalana, i el 1907 la coalició va guanyar 41 dels 44 diputats de Catalunya. Prat va ser president de la Diputació de Barcelona. El catalanisme conservador va néixer com a manifest, es va negar a votar durant deu anys i va guanyar el dia que l’imperi va caure: la pregunta de la càpsula té aquí una primera resposta, i és que del 98 va néixer un partit.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Manresa, 1892: qui hi ha a la sala.

Mireu el gravat de l'assemblea de Manresa, al cos de la lectura. DESCRIC: qui hi ha a la sala i com van vestits? IDENTIFICO: amb la primera línia de la Fitxa, quants delegats hi havia i qui presidia? DEDUEIXO: qui no hi és, i què ens diu això de qui votaria amb les Bases?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comenceu així: «A la sala hi ha…». Mireu bé si hi ha alguna dona. Per a la deducció, llegiu la cinquena línia de la Fitxa: qui votava amb les Bases.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📚 Tota la càpsula 🗣️ En parella

Prat amb lupa: el que no és.

Llegiu el text de Prat a L'Arxiu i el seu context, i identifiqueu-hi tres coses. FET: segons Prat, què és Espanya i què és la nació? PARER: què posa Prat per davant de la llengua i del dret? SENYAL: la primera cosa que nega és el federalisme; qui el defensava, a la sessió 2?

Tres respostes, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: «Filiació» vol dir d'on ve; «tant se'ns en donen», que no ens importen. Comenceu així: «Prat diu que Espanya és… i la nació… (fet). Per davant de tot posa… (parer). El federalisme era la idea d'…, i Prat el nega primer perquè… (senyal)».

3.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del manifest al partit: la línia.

Dibuixa una línia del temps del 1890 al 1907 i situa-hi sis fites de la Fitxa: les Bases de Manresa, la derrota a Cuba, el tancament de caixes, la Lliga Regionalista, els quatre presidents i la Solidaritat Catalana. Marca amb un color les de manifest i amb un altre les d'eleccions, i descriu en una frase on canvia el color.

La línia amb sis fites en dos colors i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret per any. Les dates són a la primera, la tercera i la quarta línia de la Fitxa. Per a la frase: «Fins al… només hi ha…; a partir del…».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les Bases, en esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 sobre les Bases de Manresa: a dalt, què són, en una frase; al mig, tres bases de la primera línia de la Fitxa, amb el número de cada una; a baix, en una frase, qui hi guanyava i qui en quedava fora.

L'esquema 1-3-1 amb tres bases numerades.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «les Bases diuen que…», «per tant…», «en canvi…». Una de les tres bases ha de ser la que diu com s'elegeixen les Corts.

3.5 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De zero a quaranta-un: el gràfic.

Amb la quarta línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb els diputats catalanistes a les Corts de Madrid el 1896, el 1901 i el 1907, amb títol, eixos i unitats. Sota, descriu en dues frases què va canviar entre la primera barra i la segona, i entre la segona i la tercera (tercera i quarta línia de la Fitxa).

El gràfic amb títol, eixos i tres barres, i dues frases.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Si una barra és zero, dibuixa-la igualment i escriu-hi «0». Connectors: «entre el 1896 i el 1901…», «en canvi, el 1907…».

3.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el primer projecte democràtic».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la cinquena línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb tres dades: què diu la base 4a, qui votava a Espanya des del 1890 i qui no votaria amb les Bases.

L'explicació amb el tòpic i les tres dades (60-80 paraules).

💡 Pista: Connectors: «el tòpic diu que…», «però la base 4a…», «per tant…». Compara les Bases amb el règim que volien canviar, no amb avui.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'una teixidora de Manresa, abril del 1892.

Ets una teixidora de Manresa de vint anys, que treballa en una fàbrica del Cardener i viu de lloguer. El teu germà t'ha explicat què diuen les Bases (primera i cinquena línia de la Fitxa). Escriu una carta a la teva cosina de Barcelona: què t'agrada del que demanen, què vol dir per a tu la base 4a i si els faràs costat. Res que algú del 1892 no pogués saber.

La carta, amb el que t'agrada, la base 4a i la teva decisió (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Una teixidora del 1892 no diu «democràcia»: diu «qui mana a casa», «qui compta».

3.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «la Lliga va néixer a Manresa».

Un diari d'avui publica: «La Lliga Regionalista va néixer a Manresa el 1892, quan els catalanistes van decidir presentar-se a les eleccions.» Desmunta-ho amb tres correccions datades de la Fitxa: qui es va reunir a Manresa, quan es va fundar la Lliga i què va passar entre el 1892 i el 1901. Digues també què hi ha de cert a la frase.

El desmentit en quatre frases: tres correccions datades i el que hi ha de cert.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Pregunta't a qui li convé, avui, aquesta confusió.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: qui compta com a «nosaltres».

El 1892 unes Bases d'autogovern deixaven sense vot les dones i els jornalers (cinquena línia de la Fitxa). Penseu en un lloc que conegueu on es decideix alguna cosa entre tots: la classe, l'escola, un club, el barri. En grup, argumenteu qui hi compta i qui no, i què s'assembla a les Bases del 1892 i què és diferent.

Qui compta i qui no, una semblança i una diferència (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, feu dues llistes: qui decideix i qui ho ha de complir.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El març del 1892 la Unió Catalanista va escriure a Manresa les Bases per a la Constitució Regional Catalana: disset punts amb el català com a única llengua oficial, Corts pròpies, càrrecs només per a catalans i el dret civil, i un vot per «caps de casa agrupats en classes» que deixava fora les dones i els jornalers. Era el primer projecte d'autogovern i era conservador: menys inclusiu que el sufragi universal masculí del 1890. Durant deu anys aquest catalanisme no es va presentar a les eleccions. El 1898, amb l'imperi perdut, i el 1899, amb el tancament de caixes, la burgesia de Barcelona va deixar de confiar en Madrid, i l'abril del 1901 va néixer la Lliga Regionalista, que el maig va guanyar a Barcelona amb els quatre presidents. Prat de la Riba va posar la doctrina (Catalunya, nació natural; Espanya, Estat artificial; el catalanisme, un sentiment) i Cambó l'estratègia. El 1907 la Solidaritat Catalana va guanyar 41 dels 44 diputats. El catalanisme conservador havia passat del manifest al govern.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com s'havien d'elegir les Corts catalanes, segons la base 4a de les Bases de Manresa?

   A. Per sufragi universal masculí, com a les eleccions espanyoles des del 1890, però sense cacics B. Pel vot de tots els catalans de més de vint-i-cinc anys, homes i dones, nascuts al país C. Per designació dels dos-cents quaranta delegats de la Unió Catalanista reunits a Manresa D. Pel vot dels caps de casa agrupats en classes, segons l'ofici, la professió o la propietat

2. 2. Què va fer sortir el catalanisme conservador de deu anys sense presentar-se a les eleccions?

   A. La victòria de la Solidaritat Catalana, que va demostrar que es podia guanyar als cacics B. L'aprovació de les Bases de Manresa pel govern, que obligava a elegir unes Corts catalanes C. La derrota del 1898 i el tancament de caixes del 1899, que van trencar la confiança en Madrid D. La retirada d'Almirall, que va deixar el Centre Català sense cap i els seus votants sense partit

3. 3. Prat de la Riba i Almirall diuen que Espanya és un Estat i no una nació. Què els separa, segons la lectura?

   A. Per Prat la nació es decideix votant; per Almirall era un sentiment que no es podia discutir B. Per Prat la nació és natural i no es vota; per Almirall tot era una qüestió de bon govern C. Per Prat la solució és la independència; per Almirall n'hi havia prou amb un Estat de regions D. Per Prat la solució és federar Espanya; per Almirall era separar-se'n i fer un Estat propi

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els mateixos anys, la burgesia que votava la Lliga es feia construir cases amb dracs i flors a l'Eixample. Què diu el Modernisme d'aquesta Catalunya? La sessió següent.