Sessió 7. La guerra Hispano-Estatunidenca

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 6 els Estats Units van trobar en el Maine l’ocasió. Aquesta sessió és la guerra que va venir, i és curta perquè la guerra ho va ser. En quatre mesos Espanya va perdre dues flotes en dos matins, un exèrcit de dos-cents mil homes es va rendir sense gairebé combatre, i a París cinc espanyols van signar el que cinc nord-americans havien escrit: la fi de l’imperi es va decidir a l’hora d’esmorzar, dues vegades.

Cavite: un matí de maig

Els Estats Units van declarar la guerra el 25 d’abril del 1898. La primera batalla no va ser a Cuba sinó a l’altra banda del món: l’1 de maig l’esquadra del comodor Dewey va entrar a la badia de Manila i, davant de CaviteCaviteArsenal de la badia de Manila on l'1 de maig del 1898 l'esquadra nord-americana de Dewey va destruir en un matí els set vaixells de l'almirall Montojo, vells i de fusta i ferro: 77 morts espanyols, cap de nord-americà. La primera batalla de la guerra, i la que ja la decidia., va destruir en un matí els set vaixells de l’almirall Montojo, de fusta i ferro, que no podien ni sortir a mar obert: 77 morts espanyols i 271 ferits, cap mort nord-americà. Mentrestant l’esquadra de l’almirall CerveraCerveraPascual Cervera (1839-1909), almirall. Va escriure al govern des de Cadis que portar l'esquadra a Cuba era un suïcidi, i des de Santiago que sortir del port era perdre-la; el govern li va ordenar les dues coses. El 3 de juliol va perdre els sis vaixells en quatre hores i va caure presoner. travessava l’Atlàntic: quatre creuers vells, un d’ells, el Cristóbal Colón, sense els canons principals, que no havien arribat mai, amb carbó dolent i obusos que sovint no explotaven. Cervera havia escrit al govern, abans de salpar de Cadis, que allò era un suïcidi. El govern li va manar anar-hi. El 19 de maig va entrar al port de Santiago de Cuba, i l’esquadra nord-americana el va tancar a dins. Després de Cavite Espanya ja no podia guanyar la guerra: la va continuar perquè no s’atrevia a dir-ho.

Santiago: quatre hores de juliol

El 22 de juny els nord-americans van desembarcar a Daiquirí, a l’est de Santiago, amb un exèrcit petit i improvisat, 28.000 homes en tot el país, voluntaris amb uniformes de llana a l’estiu cubà i sense prou queviures. Dels dos-cents mil soldats espanyols de l’illa, malalts i dispersos, Santiago la defensaven deu mil. L’1 de juliol els nord-americans van prendre El Caney i el turó de San Juan, amb els Rough Riders de Theodore Roosevelt, i van amenaçar la ciutat. Cervera va tornar a escriure: sortir del port, davant d’una esquadra que feia sis setmanes que l’esperava a la boca, era perdre-la. El govern li va ordenar sortir. El 3 de juliol al matí els sis vaixells van sortir en fila i en quatre hores van ser tots enfonsats o encallats a la costa: 323 morts, 151 ferits, 1.700 presoners, l’almirall entre ells; els nord-americans, un mort. Mira la fotografia del cos: els mariners del cuirassat Iowa mirant la batalla des de coberta. Santiago es va rendir el 17 de juliol; el 25 els nord-americans desembarcaven a Puerto Rico; el 12 d’agost es va signar l’armisticiarmisticiAturada de la guerra signada a Washington el 12 d'agost del 1898 (el «protocol de Washington»): Espanya renunciava a Cuba, cedia Puerto Rico i una illa de les Marianes, i els Estats Units ocupaven Manila fins que un tractat decidís el futur de les Filipines. Manila va caure l'endemà, sense que ningú ho sabés., i el 13 Manila es rendia, l’endemà, perquè el telegrama no havia arribat. Cervera va escriure dues vegades que era un suïcidi i el govern li va manar anar-hi i sortir: la flota es va perdre amb honor perquè algú a Madrid va preferir perdre-la que reconèixer-ho abans.

París: un tractat que no es negocia

Del tractat en llegiràs tres articles a L’Arxiu. Es va negociar a París de l’octubre al desembre, i Espanya, sense flota, amb l’exèrcit de Cuba malalt i els soldats tornant en vaixells atapeïts, no tenia res per posar a la taula. Va protestar per les Filipines, que els nord-americans havien ocupat després de l’armistici, i va signar. El tractat de Parístractat de ParísTractat de pau signat a París el 10 de desembre del 1898 per cinc comissionats nord-americans i cinc espanyols: Espanya renuncia a Cuba, cedeix Puerto Rico, Guam i les Filipines, i cobra vint milions de dòlars per les Filipines. Cap cubà, filipí ni porto-riqueny a la taula. Ratificat pel Senat dels Estats Units per un vot. fa servir dos verbs: Espanya «renuncia» a Cuba, que els Estats Units ocuparan però no s’annexionaran, perquè el Congrés ho havia promès; i «cedeix» Puerto Rico, Guam i les Filipines, que passen a ser propietat dels Estats Units. Per les Filipines, vint milions de dòlars, perquè sembli una compra. A la taula hi havia cinc nord-americans i cinc espanyols, i cap cubà, cap porto-riqueny, cap filipí; els filipins, que havien lluitat contra Espanya al costat de Dewey, van començar el 4 de febrer del 1899 una guerra contra els nous amos, dos dies abans que el Senat ratifiqués el tractat per un sol vot. Espanya havia perdut uns 55.000 soldats en tota la guerra de Cuba, més del 90 % de malaltia i uns 2.000 contra els Estats Units, i ara en repatriava dos-cents mil. Un tractat que una de les parts no pot negociar no és una pau sinó un inventari: la sessió 8 mira el mapa que en surt, i la pregunta de la càpsula troba aquí el seu imperi mort.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · enigma 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma de l'Iowa: mariners que miren.

Mireu la fotografia de l'Iowa, al cos de la lectura: el rètol diu «mirant la batalla». Com pot ser que, en plena batalla, uns mariners estiguin drets a coberta, mirant? Deduïu-ho: escriviu dues hipòtesis i descarteu-ne una amb les xifres de la segona línia de la Fitxa.

Dues hipòtesis, una descartada amb una xifra de la Fitxa.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comenceu així: «Els mariners poden mirar perquè…». Mireu on és el fum a la foto, i quants vaixells va perdre cada bàndol a Santiago segons la Fitxa.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

El tractat amb lupa: renunciar i cedir.

Llegiu el tractat de París a L'Arxiu i el seu context, i identifiqueu-hi tres coses. FET: quin verb fa servir l'article I per a Cuba, i quin l'article II per a Puerto Rico? PARER: per què el tractat fa servir un verb diferent per a Cuba? SENYAL: qui no signa el tractat, tot i que hi tenia molt a perdre?

Tres respostes, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Amb Cuba, Espanya… i amb Puerto Rico… (fet). El verb és diferent perquè… (parer). No hi signa ningú de… (senyal)». Per al parer, llegiu al context què havia promès el Congrés.

7.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Quatre mesos: la línia.

Dibuixa una línia del temps de l'abril al desembre del 1898 i situa-hi sis fites amb la data de la primera línia de la Fitxa: la declaració de guerra, Cavite, la batalla de Santiago, l'armistici, la rendició de Manila i el tractat de París. Sota, descriu en una frase què té d'estrany la data de Manila.

La línia amb sis fites datades i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret per setmana. Per a la frase, compara la data de Manila amb la de l'armistici i comença així: «Manila es rendeix…».

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dues batalles en barres.

Amb la segona línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb els morts de cada bàndol a Cavite i a Santiago: a cada batalla, una barra per a Espanya i una per als Estats Units. Posa-hi títol, eixos i unitats. Sota, descriu en una frase què tenen en comú les dues batalles.

El gràfic amb títol, eixos i quatre barres, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Si una barra és zero, dibuixa-la igualment i escriu-hi «0». Connectors: «a totes dues batalles…», «en canvi…».

7.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Per què es perd una flota en un matí: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa de «Espanya gasta vint anys en un exèrcit per a Cuba i no en una marina» a «el 3 de juliol del 1898 l'esquadra de Cervera es perd en quatre hores», passant pels vaixells vells, l'avís de Cervera, el bloqueig a Santiago i l'ordre de sortir. A cada fletxa, escriu una frase que expliqui per què una baula porta a la següent.

La cadena de cinc baules, amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que…», «per això…», «tot i que…». Les baules són a la tercera línia de la Fitxa i al Desmuntant.

7.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «eren molt més forts».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la tercera línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb dues dades sobre uns Estats Units que no eren tan forts i dues sobre una Espanya que ho havia fet malament.

L'explicació amb el tòpic i les quatre dades (60-80 paraules).

💡 Pista: Connectors: «el tòpic diu que…», «en canvi…», «per tant…». Pots tancar així: «Qui va decidir que la flota sortís va ser…».

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres titulars per a l'11 de desembre del 1898.

L'11 de desembre del 1898 els diaris publiquen la signatura del tractat de París. Escriu tres titulars de dotze paraules com a màxim per a tres diaris: el «New York Journal» de Hearst, un diari de Madrid del govern i un diari de Manila fet per filipins. Cada titular ha de ser cert (L'Arxiu i la quarta línia de la Fitxa) i dir una cosa diferent. Sota, explica en una frase quin dels tres parlaria dels vint milions de dòlars.

Tres titulars de dotze paraules com a màxim i una frase.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pregunta't a qui li convé que la cessió de les Filipines sembli una compra.

7.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Carta d'un mariner del Vizcaya, Santiago, 2 de juliol del 1898.

Ets un mariner de vint-i-dos anys del creuer Vizcaya, bloquejat al port de Santiago amb l'esquadra de Cervera. És el 2 de juliol del 1898 i us han dit que demà sortireu del port, per ordre del govern, contra l'esquadra que us espera a la boca. Escriu una carta a la teva mare, a Cartagena: què has vist aquestes setmanes, què penses de l'ordre de sortir i què li demanes si no tornes. Res que algú del 2 de juliol no pogués saber.

La carta, amb el que has vist, el que penses de l'ordre i la petició (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Hi ha coses que un fill no pot dir del tot a la seva mare: pensa com les hi diries.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps ⚠️ Desmuntant un tòpic 👥 En grup

Ahir i avui: seguir endavant sabent que es perd.

El 1898 Espanya va anar a una guerra que els seus almiralls sabien perduda, i va preferir perdre la flota amb honor que negociar abans (Desmuntant). Penseu en una situació que conegueu, de la vostra vida o de la història, en què algú va seguir endavant sabent que perdria. En grup, argumenteu si l'honor és una bona raó per fer-ho, i qui ho paga.

La situació triada i la vostra resposta, amb una raó (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, distingiu qui pren la decisió i qui la paga.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 25 d'abril del 1898 els Estats Units van declarar la guerra, i l'1 de maig, en un matí, l'esquadra de Dewey va destruir a Cavite la flota espanyola de Filipines sense perdre cap home. El 19 de maig l'esquadra de Cervera, quatre creuers vells, un sense els canons, amb carbó dolent i munició defectuosa, va quedar bloquejada a Santiago de Cuba; Cervera havia escrit dues vegades que era un suïcidi, i el govern li va manar sortir: el 3 de juliol la va perdre en quatre hores, amb 323 morts contra un. Els mariners de l'Iowa van mirar la batalla des de coberta. Santiago es va rendir el 17 de juliol, Puerto Rico va ser envaïda el 25, l'armistici es va signar el 12 d'agost i Manila va caure l'endemà sense saber-ho. El 10 de desembre, a París, Espanya va renunciar a Cuba i va cedir Puerto Rico, Guam i les Filipines per vint milions de dòlars, en un tractat que no va poder negociar i on no hi havia cap cubà ni cap filipí. No va perdre perquè els Estats Units fossin invencibles: va perdre perquè tenia una flota vella que sabia que no podia guanyar, i va preferir perdre-la amb honor.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va decidir la guerra del 1898, segons la sessió?

   A. L'exèrcit de terra dels Estats Units, molt més nombrós que els soldats espanyols de Cuba B. L'ajuda dels guerrillers cubans i filipins, que van enfonsar les dues esquadres als ports C. La marina nova dels Estats Units, d'acer, contra una flota espanyola vella i mal armada D. La sorpresa: Cervera i Montojo no esperaven cap atac i tenien els vaixells sense tripulació

2. 2. Per què el tractat de París diu que Espanya «renuncia» a Cuba i, en canvi, «cedeix» Puerto Rico, Guam i les Filipines?

   A. Perquè Cuba passava a ser independent aquell mateix dia, amb un govern cubà assegut a la taula de París B. Perquè per Cuba els Estats Units pagaven vint milions de dòlars, i les altres illes eren gratuïtes C. Perquè Espanya va protestar per Cuba i va aconseguir conservar-hi alguns drets de propietat D. Perquè el Congrés dels Estats Units havia promès no annexionar-se Cuba, i de la resta no n'havia dit res

3. 3. Segons el Desmuntant, què va fer el govern espanyol quan Cervera va avisar que sortir del port era perdre l'esquadra?

   A. Li va ordenar sortir: va preferir perdre la flota amb honor que reconèixer-ho i negociar B. Li va fer cas i va demanar l'armistici, però el telegrama va arribar quan ja havia sortit C. El va destituir i va posar Montojo al davant, que va treure els vaixells el 3 de juliol D. Li va enviar des de Cadis els canons i el carbó que faltaven, però no van arribar a temps

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Del tractat en surt un mapa nou: un imperi que s'acaba i un que comença al Carib i al Pacífic. Què queda a cada color? La sessió següent.