Sessió 9. El trauma del 98 i el regeneracionisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La càpsula va començar amb un poema del 1833 i s’acaba amb un país que torna de la guerra. Ha preguntat nou vegades què neix quan un imperi es mor; aquesta sessió mira l’última resposta, la d’Espanya, i després les ajunta totes. El 1898 no va arruïnar Espanya: la va fer pensar. Un país que es creia un imperi va descobrir en quatre mesos que era vell, pobre i analfabet, i cadascú se’l va explicar a la seva manera; però ningú no va canviar el règim, i els que ho van pagar van ser els mateixos de sempre.

Els que tornen

Entre l’agost del 1898 i la primavera del 1899 van tornar prop de dos-cents mil soldats, en vaixells atapeïts, malalts de febre groga, malària i disenteria, sense paga i molts sense roba d’hivern. Els van desembarcar a la Corunya, Vigo, Santander i Barcelona, i els va rebre la Creu Roja, no l’Estat. Molts van morir al viatge o als hospitals del port; al cementiri de les Corts, a Barcelona, hi ha un panteó per als que van morir aquí abans d’arribar a casa, i a Vigo la Creu Roja va aixecar el monument que veuràs al cos: un soldat de bronze assegut, amb el cap cot i la bandera plegada. El 16 d’agost, quatre dies després de l’armistici, el cap dels conservadors, Francisco Silvela, va publicar un article que es deia «Sin pulso»: Espanya no reaccionava a res, ni a la derrota. Era veritat, i la Fitxa diu per què: un país de divuit milions d’habitants amb dos terços d’analfabets, trenta-cinc anys d’esperança de vida, dues terceres parts al camp, i unes eleccions que es feien des de Madrid. Els dos-cents mil que tornaven no van fer cap revolució, i els que havien pagat per no anar-hi, tampoc. El 1898 el va pagar qui l’havia pagat des del 1895, els que no podien pagar 1.500 pessetes, i quan van tornar no els va rebre l’Estat sinó la caritat; i el règim que els hi havia enviat va durar vint-i-cinc anys més.

Rebost i escola: el regeneracionisme

El trauma no va ser econòmic. Els capitals que els espanyols tenien a Cuba van tornar a la península i van fundar bancs (l’Hispano Americano el 1900, el de Biscaia el 1901), la indústria catalana va perdre el mercat cubà i va trobar el peninsular, i l’Estat, sense guerra, va quadrar els comptes. El trauma va ser descobrir que el país era vell, i la primera resposta va ser la d’un advocat aragonès, Joaquín CostaJoaquín CostaJoaquín Costa (1846-1911), advocat, notari i publicista aragonès. «Reconstitución y europeización de España» (1900) i «Oligarquía y caciquismo» (1901): el pare del regeneracionisme. «Despensa y escuela», «doble llave al sepulcro del Cid», la política hidràulica i el «cirujano de hierro»., que el novembre del 1898 va escriure el programa que llegiràs a L’Arxiu. Tot es tanca en dues coses, diu: el rebost i l’escola; menjar i estudiar, com a Europa. Pantans i sèquies, mestres, i «doble clau al sepulcre del Cid perquè no torni a cavalcar»: adéu a l’imperi, a l’honor i a les glòries que aquell estiu havien enviat Cervera a morir. Això és el regeneracionismeregeneracionismeCorrent d'idees de després del 1898 (Costa, Mallada, i en política Silvela i Maura amb «la revolució des de dalt») que diagnosticava Espanya com un país vell i malalt i proposava curar-la amb economia, educació i obres, sense democràcia: «despensa y escuela» i un «cirujano de hierro».: curar un país malalt amb rebost, escola i obres. Fixa’t en el que no hi ha al programa: el vot, el parlament, els partits. Costa desconfiava de la política («la fam no és republicana ni monàrquica») i el 1901 va escriure que Espanya necessitava un «cirurgià de ferro» que l’operés sense demanar permís. Els polítics que van dir que regeneraven, Silvela el 1899 i Maura del 1903 al 1909, amb «la revolució des de dalt», no van tocar els cacics. El regeneracionisme va diagnosticar bé i va receptar malament: volia salvar Espanya sense comptar amb els espanyols, i aquesta idea la faran servir al segle XX els que no volien democràcia.

Els que escriuen, els que fan un partit, els que se senten humiliats

La segona resposta va ser literària. Uns escriptors nascuts cap al 1870 van fer del 1898 el seu tema: la Generació del 98la Generació del 98Nom (posat per Azorín el 1913) d'un grup d'escriptors nascuts cap al 1870 que van fer del 1898 i d'Espanya el seu tema: Unamuno («me duele España»), Maeztu, Azorín, Baroja, i més tard Machado. Comparteixen amb Costa el diagnòstic (un país vell) i no el remei, que en ells és literari, no polític.: Unamuno, que deia que li feia mal Espanya, Maeztu, que el 1899 va escriure «Hacia otra España», Azorín, Baroja, i més tard Machado, que va fer de Castella el paisatge d’un país que es preguntava què era. Cap dels quatre no tenia un programa: tenien una pregunta. La tercera resposta la coneixes de la sessió 3: a Catalunya la derrota va fer un partit, la Lliga Regionalista, que es va presentar com l’alternativa «europea» a un Estat que havia fracassat, i va guanyar; al País Basc, Sabino Arana havia fundat el 1895 el Partit Nacionalista Basc. I hi va haver una quarta resposta, que no va escriure llibres: l’exèrcit, humiliat, va començar a mirar la política; el 1905 uns oficials van assaltar a Barcelona les redaccions del «Cu-Cut!» i «La Veu de Catalunya» per una caricatura, i el 1906 una llei va posar les ofenses a l’exèrcit i a la pàtria sota tribunals militars. La Solidaritat Catalana va néixer contra això. Quan l’imperi es va morir van néixer tres coses: a l’altra banda de l’oceà, un imperi nou; a Catalunya, un partit; a Espanya, una pregunta, què és aquest país, que el segle XX no va deixar de fer-se; i l’exèrcit que la volia contestar amb tribunals.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un soldat que no mira ningú: el monument de Vigo.

Mira el monument de Vigo, al cos de la lectura. DESCRIC: com està el soldat i què té als braços? IDENTIFICO: amb la primera línia de la Fitxa, qui el va fer i per a qui? DEDUEIXO: per què el monument als soldats del 98 no és un soldat dret amb el fusell?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «El soldat està…». Per a la deducció, completa: «No és un soldat dret perquè els que tornaven…». A la primera línia de la Fitxa hi ha com van tornar.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Costa amb lupa: el Cid tancat amb clau.

Llegiu el programa de Costa a L'Arxiu i el seu context, i identifiqueu-hi tres coses. FET: en quines dues coses es tanca tot el programa? PARER: què vol dir tancar el sepulcre del Cid amb doble clau? SENYAL: per què un programa escrit tres mesos després de la derrota no parla ni del vot ni dels partits?

Tres respostes, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: El Cid és l'heroi guerrer de l'edat mitjana. Comenceu així: «El programa es tanca en… i… (fet). Tancar el Cid vol dir… (parer). No parla del vot perquè… (senyal)». Per al senyal, llegiu la primera frase de L'Arxiu i el context.

9.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Vertader o fals: el 1898 a Espanya.

Digueu si cada frase és vertadera o falsa i justifiqueu-la amb una dada de la Fitxa: (a) els soldats van tornar sans i amb la paga; (b) el 1900 prop de dos terços dels espanyols no sabien llegir; (c) després del 1898 una revolució va tombar el règim; (d) Costa volia més eleccions i més partits.

Les quatre frases amb V o F i una dada per a cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comenceu així: «(a) … perquè la primera línia de la Fitxa diu que…». Per a (b) i (c), mireu la segona línia; per a (d), la tercera.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres respostes a una derrota: esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1 sobre què va néixer a Espanya del 1898: a dalt, una idea en una frase; al mig, tres respostes a la mateixa derrota (el regeneracionisme, la Generació del 98 i el catalanisme de la Lliga), cada una amb un nom i una data de la Fitxa; a baix, en una frase, què va passar amb el règim.

L'esquema 1-3-1 amb tres respostes datades.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «tots tres pensen que…», «però…», «per tant…». Les tres respostes són a la tercera, la quarta i la cinquena línia de la Fitxa.

9.5 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

L'enigma dels dos-cents mil que no van fer res.

La tardor del 1898 van tornar dos-cents mil soldats malalts i sense paga, després d'una guerra perduda. I no hi va haver cap revolució: el règim va durar fins al 1923. Per què? Deduïu-ho: escriviu tres hipòtesis i descarteu-ne dues amb la segona línia de la Fitxa i el Desmuntant.

Tres hipòtesis, dues descartades amb una prova i la tercera defensada en dues frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «podria ser que…», «però la Fitxa diu que…», «per tant, la més probable és…». Mireu com es feien les eleccions i qui va guanyar diners després de la guerra.

9.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el Desastre».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la segona línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic i d'on ve, desmunta'l amb tres dades (els bancs, la indústria, el règim que dura) i distingeix el trauma del dany.

L'explicació amb el tòpic, les tres dades i la distinció (60-80 paraules).

💡 Pista: Connectors: «el tòpic diu que…», «en canvi…», «per tant…». Separa dues preguntes: què va perdre Espanya, i qui ho va viure com un desastre.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El programa de Costa, reescrit per a un repatriat.

Costa escriu en llenguatge de programa: «apuntalant el rebost i l'escola», «doble clau al sepulcre del Cid». Ets un mestre d'escola de Vigo el desembre del 1898 i ho expliques a un soldat repatriat de vint anys que no sap llegir. Reescriu-ho amb les teves paraules: què vol dir Costa amb el rebost, amb l'escola i amb el Cid, amb exemples que el soldat entengui (el que ha vist a Cuba, el que menjava). Digues també què li respondries si et preguntés «i qui ho farà, això?».

El que li diries, en cinc o sis frases, i la resposta a la seva pregunta.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pensa primer què ha viscut el soldat a Cuba que tingui a veure amb el Cid.

9.8 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 📖 La lectura ✏️ Individual

Què va néixer quan l'imperi es va morir.

La càpsula pregunta què neix quan un imperi es mor. Tria tres coses que van néixer entre el 1833 i el 1906, de tres sessions diferents de la càpsula, i ordena-les de més a menys rellevant segons a quanta gent van afectar i fins quan duren. Defensa l'ordre i respon en una frase la pregunta de la càpsula.

Les tres coses ordenades, la defensa de l'ordre i la resposta a la pregunta de la càpsula (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Una de Catalunya, una d'Espanya i una d'Amèrica és una bona manera de començar.

9.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: la derrota que fa pensar.

El 1898 un país va perdre en quatre mesos el que creia que era, i es va posar a pensar-se: uns van demanar rebost i escola, uns altres van escriure llibres i uns altres van fer un partit (tercera, quarta i cinquena línia de la Fitxa). Penseu en una derrota que conegueu, d'un equip, d'una escola o d'un poble, que va fer canviar alguna cosa. En grup, argumenteu si una derrota pot ser una oportunitat, i per a qui.

La derrota triada i la vostra resposta, amb una raó (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, digueu qui va perdre i qui en va treure profit.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La tardor del 1898 van tornar dos-cents mil soldats malalts i sense paga, i la Creu Roja els va rebre als ports i els va aixecar monuments amb el cap cot; Silvela va escriure que Espanya estava «sense pols». El trauma va ser moral, no econòmic: els capitals de Cuba van fundar bancs, la indústria va trobar el mercat peninsular i el règim de la Restauració, amb els cacics intactes i dos terços d'analfabets, va durar vint-i-cinc anys més; ningú no va fer cap revolució. Un país que es creia un imperi va descobrir que era vell, i es va posar a pensar-se: Costa i el regeneracionisme van proposar «rebost i escola», «doble clau al sepulcre del Cid» i un cirurgià de ferro que operés sense demanar permís; Unamuno, Maeztu, Azorín i Baroja van fer del 1898 una generació i d'Espanya un problema; a Catalunya la derrota va fer la Lliga, i l'exèrcit humiliat va començar a mirar la política. Del 98 no va néixer una Espanya nova: va néixer la pregunta de què era Espanya, que el segle XX no va deixar de fer-se. I la resposta de la càpsula: quan un imperi es mor neixen un imperi nou a l'altra banda, un partit a casa i un país que es pensa.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què proposava Costa per curar Espanya després del 1898, segons la sessió?

   A. Més eleccions i partits nous, perquè el sufragi universal acabés d'una vegada amb els cacics B. Recuperar l'imperi amb una marina nova, perquè el Cid tornés a cavalcar per Amèrica C. Una república federal amb autonomia per a Catalunya, com havia demanat la Lliga Regionalista D. Rebost i escola, pantans i sèquies, i un «cirurgià de ferro», sense comptar amb el vot

2. 2. Per què el Desmuntant diu que el 1898 no va ser un desastre econòmic?

   A. Perquè Espanya va cobrar vint milions de dòlars per Cuba i va conservar-hi el comerç del sucre B. Perquè els capitals de Cuba van fundar bancs i l'Estat, sense guerra, va quadrar els comptes C. Perquè la indústria catalana va mantenir el mercat cubà i no va haver de buscar-ne cap altre D. Perquè els soldats repatriats van cobrar les pagues endarrerides i van tornar a treballar al camp

3. 3. Segons la lectura, què va néixer a Espanya del 1898?

   A. Una pregunta, què és aquest país, feta per escriptors i regeneracionistes sense canviar el règim B. Una república, proclamada pels soldats repatriats quan van desembarcar als ports malalts i sense paga C. Una Espanya nova i europea: Silvela i Maura van acabar amb els cacics i amb l'analfabetisme D. Un partit regeneracionista, fundat per Costa i Unamuno, que va guanyar les eleccions del 1901

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El curs s'acaba aquí, amb un país que es pregunta què és. A 4t, la resposta: un segle XX que comença amb la Setmana Tràgica i acaba amb una democràcia.