Càpsula 9 · QUÈ NEIX QUAN MOR UN IMPERI? · #GiH3
L'impacte moral i polític a Espanya. Joaquín Costa: "Despensa y escuela". La Generació del 98 (Unamuno, Maeztu, Azorín, Baroja). El catalanisme reforçat com a alternativa al fracàs espanyol. L'inici del nou segle amb un país en crisi.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE9
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 1900, l’assagista i polític aragonès Joaquín CostaJoaquín CostaJoaquín Costa (1846-1911): jurista, historiador i polític aragonès, figura central del regeneracionisme espanyol de finals del segle XIX i principis del XX. publicava Reconstitución y europeización de España, un recull d’articles i discursos que resumia el diagnòstic i la recepta que proposava per a un país just derrotat i despullat del seu imperi. La recepta no tenia res a veure amb recuperar l’orgull militar perdut: «L’escola i el rebost, el rebost i l’escola: no hi ha altres claus capaces d’obrir camí a la regeneració espanyola», hi escrivia.
Costa no parlava en abstracte quan deia «escola»: es referia a l’alfabetització d’un país amb taxes d’analfabetisme altíssimes. I quan deia «rebost», es referia a la fam i a l’endarreriment agrari que encara patia bona part de la població rural espanyola. En el mateix llibre, Costa fa servir una altra imatge, encara més cridanera, per explicar cap a on no s’havia de mirar: «doble clau al sepulcre del Cid perquè no torni a cavalcar»«doble clau al sepulcre del Cid perquè no torni a cavalcar»El Cid Campeador: heroi medieval castellà, símbol tradicional de la Reconquesta militar espanyola, que Costa fa servir com a metàfora del passat guerrer que calia deixar enrere.. El Cid, símbol de la reconquesta militar medieval, representava per a Costa la temptació de buscar en les glòries guerreres del passat un consol que Espanya, després del 98, ja no es podia permetre.
Aquest diagnòstic del regeneracionismeregeneracionismeRegeneracionisme: corrent de pensament espanyol de finals del segle XIX i principis del XX que proposava reformes pràctiques (educació, economia, administració) com a resposta al trauma del 98. pràctic de Costa convivia amb una altra resposta, més literària i filosòfica, la de la coneguda com a Generació del 98Generació del 98Generació del 98: grup d'escriptors espanyols (Unamuno, Azorín, Baroja, Maeztu, entre d'altres) que van reflexionar, des de la literatura i l'assaig, sobre «el problema d'Espanya» arran del desastre colonial.: Miguel de Unamuno, Azorín, Pío Baroja i Ramiro de Maeztu, entre d’altres, es preguntaven, cadascun a la seva manera, què significava «ser espanyol» després d’una derrota tan humiliant.
En aquest context de crisi generalitzada de l’Estat espanyol, el catalanisme (que has vist créixer, al llarg d’aquesta càpsula, del sentiment cultural d’Aribau a la Lliga Regionalista de Prat de la Riba) es va reforçar com una alternativa pròpia. Mentre bona part d’Espanya es preguntava com «regenerar-se», Catalunya ja tenia un projecte polític i econòmic (industrial, modernista, catalanista) que es presentava com un model diferent del fracàs col·lectiu que el 98 havia posat en evidència. El nou segle començava, doncs, amb un país que s’havia de refer d’una pèrdua sobtada i, alhora, amb un catalanisme que hi veia l’oportunitat de proposar el seu propi camí.
Fes una cronologia amb tres dates: 1898 (desastre colonial), 1900 (publicació de Reconstitución y europeización de España) i principis del segle XX (Generació del 98 en plena activitat literària). Escriu sota cada data una frase que expliqui què hi passa.
💡 Pista: El trauma del 98 genera respostes tant pràctiques (Costa) com literàries (Generació del 98), en un període de pocs anys.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «escola» i «rebost». Respon en dues línies: per què Costa tria precisament aquestes dues paraules, i no «exèrcit» o «imperi», com a claus de la regeneració.
💡 Pista: «Escola» remet a l'educació; «rebost» a l'alimentació i l'economia agrària, dos problemes molt concrets i quotidians.
Observa el retrat de Joaquín Costa. Escriu el peu de foto (dues frases) que hi posaries en un llibre de text, destacant la seva proposta d'«escola i rebost» enfront de la temptació de mirar cap al passat imperial.
💡 Pista: Pots centrar el peu de foto en el contrast entre l'aspecte seriós del retrat i la radicalitat pràctica de les seves idees.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que Costa no volia recuperar l'imperi ni l'exèrcit. Acabeu amb una frase que comenci: «El tòpic que Costa volia recuperar l'orgull imperial amaga que...».
💡 Pista: Dades possibles: la imatge del Cid tancat a la tomba; la prioritat donada a l'escola i al rebost, no a l'exèrcit.
Fes un mapa conceptual amb una caixa central («Trauma del 98») connectada a tres caixes: «regeneracionisme pràctic (Costa)», «Generació del 98 (literatura)» i «catalanisme reforçat». Escriu una frase a cada connexió.
💡 Pista: Les tres respostes comparteixen el mateix punt de partida (la crisi del 98) però prenen camins molt diferents.
Escriu un microassaig de tres frases: frase 1, per què la crisi del 98 afecta tot l'Estat espanyol; frase 2, per què el catalanisme hi troba una oportunitat; frase 3, la teva valoració de si aquest reforçament és positiu o divisiu.
💡 Pista: Pots pensar que la crisi de legitimitat de l'Estat central obre espai perquè projectes alternatius (com el catalanisme) guanyin força.
Escriu en una taula de dues columnes un argument a favor que l'educació («escola») hauria de ser la primera prioritat d'un país en crisi, i un argument a favor que ho hauria de ser l'economia («rebost»). Acaba amb una valoració pròpia en dues línies.
💡 Pista: A favor de l'escola: sense educació no hi ha progrés futur. A favor del rebost: sense menjar, l'educació no és una prioritat real per a la població.
Escriu un manifest breu (cinc frases), com si fossis un jove seguidor de Costa, explicant als teus companys per què cal deixar de banda la nostàlgia imperial i centrar-se en l'escola i el rebost.
💡 Pista: Pots argumentar que mirar cap al passat guerrer no soluciona cap dels problemes reals del país.
En grup, redacteu un veredicte ètic (quatre línies) sobre quina resposta us sembla més sana davant una crisi col·lectiva greu: la reflexió pràctica i reformista (com Costa) o la reflexió filosòfica i identitària (com la Generació del 98). Poden ser complementàries?
💡 Pista: Penseu que totes dues respostes van coexistir a la mateixa Espanya de principis del segle XX, sense excloure's l'una a l'altra.
📌 Per emportar-se
El 1900, Joaquín Costa va publicar Reconstitución y europeización de España, on resumia la seva recepta per a un país just derrotat i despullat del seu imperi: «l'escola i el rebost, el rebost i l'escola», i tancar amb doble clau la tomba del Cid perquè no torni a cavalcar. Aquest regeneracionisme pràctic convivia amb la reflexió més literària i filosòfica de la Generació del 98 (Unamuno, Azorín, Baroja, Maeztu), que es preguntava què significava «ser espanyol» després d'una derrota tan humiliant. En aquest context de crisi generalitzada de l'Estat, el catalanisme, que aquesta càpsula ha seguit des del poema d'Aribau fins a la Lliga Regionalista, es va reforçar com una alternativa política i econòmica pròpia.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quines eren, segons Costa, les úniques claus per a la regeneració espanyola?
2. Què simbolitzava, per a Costa, tancar amb doble clau la tomba del Cid?
3. Com va afectar el trauma del 98 al catalanisme, segons el que has llegit?
💭 Per pensar fins demà
Si un país en crisi ha de triar entre mirar cap al passat (buscant-hi orgull) o cap al futur (buscant-hi solucions pràctiques), quina creus que és la resposta més difícil de sostenir en el temps?
