Càpsula 9 · QUÈ NEIX QUAN MOR UN IMPERI? · #GiH3
L'expressió cultural de la burgesia industrial. Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch. Modernisme literari: Maragall, Rusiñol. L'Eixample com a aparador. La Catalunya finisecular.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE4CE9
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 23 de juny de 1899, l’Ajuntament de Barcelona va crear el Concurs anual d’edificis artísticsConcurs anual d’edificis artísticsConcurs anual d'edificis artístics: premi municipal instituït per l'Ajuntament de Barcelona el 1899 per distingir el millor edifici construït a la ciutat cada any., un premi que reconeixeria cada any el millor edifici nou de la ciutat. No era un gest merament simbòlic: incloïa una placa de bronze, diplomes per a l’arquitecte i el propietari, i fins i tot una medalla d’or per als arquitectes que hi guanyessin tres vegades. La primera edició, el 1900, la va guanyar un arquitecte encara poc conegut fora de Catalunya: Antoni GaudíAntoni GaudíAntoni Gaudí (1852-1926): arquitecte català, figura més internacionalment coneguda del Modernisme, autor de la Sagrada Família, el Park Güell i la Casa Batlló, entre d'altres., amb la Casa Calvet, un edifici d’habitatges al carrer de Casp encarregat per un fabricant tèxtil.
L’escenari d’aquesta arquitectura era l’EixampleEixampleEixample: nova trama urbana de Barcelona, dissenyada per Ildefons Cerdà i construïda a partir de la dècada de 1860 després de l'enderroc de les muralles medievals., l’eixamplament de la ciutat dissenyat per Ildefons Cerdà després de l’enderroc de les muralles. Allà, la burgesia industrial catalana, enriquida per dècades de fàbriques i comerç, va trobar l’espai perfecte per convertir les seves cases en aparadors de riquesa i modernitat. Cada nova façana era, alhora, una residència i un anunci: aquí viu algú que pot pagar-se el millor arquitecte i els materials més nous.
Aquesta competència entre veïns arriba al seu punt més visible en una sola illa del passeig de Gràcia, popularment coneguda com a l’illa de la Discòrdiailla de la DiscòrdiaIlla de la Discòrdia: tram del passeig de Gràcia de Barcelona on conviuen, en edificis contigus, obres de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner en estils clarament diferenciats.: tres cases contigües, cada una encarregada per una família burgesa a un arquitecte amb estil propi. Gaudí hi va construir la Casa Batlló; Josep Puig i CadafalchJosep Puig i CadafalchJosep Puig i Cadafalch (1867-1956): arquitecte i polític català, autor de la Casa Amatller i, més tard, president de la Mancomunitat de Catalunya., la Casa Amatller; i Lluís Domènech i MontanerLluís Domènech i MontanerLluís Domènech i Montaner (1850-1923): arquitecte, president de l'assemblea de les Bases de Manresa i autor del Palau de la Música Catalana (1908), guanyador del Concurs anual el 1909., la Casa Lleó Morera, que guanyaria el concurs municipal el 1906. El Modernisme no era només un estil arquitectònic: era, també, un mercat de prestigi entre famílies.
Aquesta mateixa generació tenia també la seva versió literària: l’escriptor i pintor Santiago Rusiñol organitzava des de 1892 les Festes Modernistes de Sitges, i poetes com Joan Maragall donaven a la nova sensibilitat una veu pròpia en vers. La mateixa burgesia catalana que finançava aquestes façanes espectaculars era, en bona part, la que votava i finançava el catalanisme conservador de la Lliga Regionalista. Modernisme i catalanisme polític no eren dos mons separats: eren dues cares de la mateixa classe social afirmant-se, alhora, en pedra i en vots.
Fes una cronologia amb quatre dates: 1899 (creació del concurs), 1900 (Casa Calvet, Gaudí), 1898-1900 (Casa Amatller, Puig i Cadafalch) i 1906 (premi a la Casa Lleó Morera, Domènech i Montaner). Escriu sota cada data una frase que expliqui què hi passa.
💡 Pista: Fixa't que totes aquestes dates cauen en un període de pocs anys: el Modernisme viu un moment de màxima activitat molt concentrat.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «la primera edició». Respon en dues línies: per què és significatiu que sigui l'Ajuntament, i no un jurat privat, qui premiï aquesta arquitectura.
💡 Pista: Un premi municipal converteix una preferència estètica privada en una política pública de prestigi urbà.
Imagina que ets periodista d'un diari barceloní el 1900. Escriu un titular (màxim dotze paraules) que anunciï que un jove arquitecte poc conegut, Antoni Gaudí, ha guanyat el primer Concurs anual d'edificis artístics.
💡 Pista: Recorda que, el 1900, Gaudí encara no tenia la fama mundial que tindria dècades més tard.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que el Modernisme tenia una dimensió social i política, no només estètica. Acabeu amb una frase que comenci: «Dir que el Modernisme era només un estil decoratiu amaga que...».
💡 Pista: Dades possibles: el concurs municipal com a política pública; la rivalitat de prestigi a l'illa de la Discòrdia.
Fes un mapa conceptual amb una caixa central («Modernisme català») connectada a quatre caixes: «arquitectura (Gaudí, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner)», «literatura (Rusiñol, Maragall)», «Eixample (escenari urbà)» i «burgesia catalanista (finançament)». Escriu una frase a cada connexió.
💡 Pista: Cada connexió mostra una peça diferent del mateix moviment cultural i social.
Escriu un microassaig de tres frases: frase 1, arguments a favor que el Modernisme era, sobretot, art; frase 2, arguments a favor que era, sobretot, una demostració d'estatus social; frase 3, la teva valoració de quin pesa més.
💡 Pista: Pots pensar que totes dues coses són certes alhora, però has de triar quina et sembla més determinant.
Escriu en una taula de dues columnes un argument a favor que un concurs municipal d'arquitectura beneficia tota la ciutat, i un argument que defensi que només beneficia les famílies riques que es poden permetre construir edificis espectaculars. Acaba amb una valoració pròpia en dues línies.
💡 Pista: A favor: millora el patrimoni comú de la ciutat. En contra: només hi participen qui té prou diners per construir-hi.
Escriu un manifest breu (cinc frases), com si fossis Santiago Rusiñol, convidant els artistes catalans a participar en les Festes Modernistes de Sitges, explicant per què cal una nova sensibilitat artística per a Catalunya.
💡 Pista: Pots argumentar que Catalunya necessita un art propi i modern, no només una arquitectura de luxe per a rics.
En grup, llegiu el cas de l'illa de la Discòrdia, on tres famílies burgeses van encarregar cases veïnes a tres arquitectes rivals per tenir la façana més espectacular. Redacteu un veredicte (quatre línies) sobre si aquesta mena de competència és positiva per a una ciutat o és, sobretot, una ostentació innecessària.
💡 Pista: Penseu tant en el resultat artístic i patrimonial (avui admirat) com en la motivació original (prestigi social entre veïns).
📌 Per emportar-se
El 1899, l'Ajuntament de Barcelona va crear el Concurs anual d'edificis artístics, que l'any següent va guanyar Antoni Gaudí amb la Casa Calvet. L'escenari d'aquesta arquitectura era l'Eixample, on la burgesia industrial catalana convertia les seves cases en aparadors de riquesa i modernitat, com demostra la rivalitat estètica entre les tres cases veïnes de l'illa de la Discòrdia (Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner). Aquesta mateixa generació tenia també una cara literària, amb Rusiñol i les Festes Modernistes de Sitges des de 1892 i la poesia de Joan Maragall. Modernisme i catalanisme polític compartien, en bona part, la mateixa base social: la burgesia catalana que s'afirmava alhora en pedra i en vots.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Qui va guanyar la primera edició del Concurs anual d'edificis artístics, el 1900?
2. Què era l'illa de la Discòrdia?
3. Quina relació hi havia entre el Modernisme i el catalanisme polític, segons el que has llegit?
💭 Per pensar fins demà
Si l'arquitectura d'una ciutat reflecteix qui hi té diners i poder, què creus que diu l'arquitectura del teu entorn sobre qui hi viu?
