Sessió 4. El Modernisme català

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la sessió 3 la burgesia de Barcelona fundava un partit. Aquesta sessió mira què es feia construir mentrestant. Entre el 1888 i el 1911 la classe que votava la Lliga va pagar un estil per dir qui era, moderna, europea i catalana alhora, i el va posar a les façanes del passeig de Gràcia perquè el veiés tothom: el Modernisme és l’aparador d’una Catalunya que estava a punt de perdre l’imperi que la feia rica.

Un estil per a una classe

A tot Europa, cap al 1890, els arquitectes i els artistes van deixar de copiar els grecs i van buscar un estil nou, amb línies corbes, flors, ferro i vidre: a París en van dir Art NouveauArt NouveauNom francès («art nou») de l'estil europeu del 1890-1910 que trencava amb la imitació dels grecs: línies corbes, natura, ferro i vidre, arts decoratives. A Alemanya, Jugendstil; a Viena, Sezession; a Catalunya, Modernisme, amb una voluntat pròpia: ser català a més de modern., a Alemanya Jugendstil, a Viena Sezession. A Catalunya en van dir ModernismeModernismeEstil de la burgesia industrial catalana, aproximadament entre l'Exposició Universal de Barcelona (1888) i la mort de Maragall (1911): arquitectura (Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch), literatura (Maragall, Rusiñol), pintura (Casas, Nonell), arts decoratives. Modern, europeu i català alhora., i li van afegir una cosa que a París no tenien: la voluntat de ser catalans. Per això a les façanes de l’Eixample hi ha flors i corbes com a Brussel·les, però també Sant Jordi, el drac, la senyera i finestrals de l’edat mitjana. L’estil el va pagar una classe: la burgesia industrial del tèxtil, els que comerciaven amb Cuba, els banquers. Va començar amb l’Exposició Universal del 1888, quan la Ciutadella, la fortalesa que vigilava Barcelona des del 1716, es va convertir en parc, i va acabar, més o menys, amb la mort de Maragall el 1911. El Modernisme és l’Art Nouveau d’Europa amb una segona intenció: dir que Catalunya era moderna i europea sense deixar de ser Catalunya; i qui ho deia era la classe que ho pagava.

Tres arquitectes i un passeig

La burgesia va comprar el passeig de Gràcia i hi va fer competir els arquitectes. Antoni GaudíAntoni GaudíAntoni Gaudí (1852-1926), arquitecte de Reus. Casa Vicens (1883-88), Palau Güell (1886-90), Park Güell (1900-14), Casa Batlló (1904-06), la Pedrera (1906-12), la Sagrada Família (des del 1883). El més famós i el menys representatiu: anava per lliure i les últimes obres ja no són modernistes. va fer per al fabricant Batlló una casa amb façana d’ossos i un teulat de drac; Lluís Domènech i MontanerLluís Domènech i MontanerLluís Domènech i Montaner (1850-1923), arquitecte i polític. El cafè-restaurant de l'Exposició del 1888, la Casa Lleó Morera (1902-06), el Palau de la Música (1905-08), l'Hospital de Sant Pau (1902-30). President de l'assemblea de Manresa (1892) i un dels quatre presidents del 1901., que havia presidit l’assemblea de Manresa i era un dels quatre presidents del 1901, va fer al costat la Casa Lleó Morera, i Josep Puig i CadafalchJosep Puig i CadafalchJosep Puig i Cadafalch (1867-1956), arquitecte i polític de la Lliga. La Casa Martí (1896, on va obrir Els Quatre Gats), la Casa Amatller (1898-1900), la Casa de les Punxes (1903-05). President de la Mancomunitat (1917-23)., polític de la Lliga, la Casa Amatller per a un xocolater, amb un frontó flamenc. Tres fabricants, tres arquitectes i tres estils en cinquanta metres: la gent en va dir la mansana de la Discòrdia. Fixa’t en un detall de la Fitxa: dos dels tres arquitectes van ser polítics catalanistes, i el més famós, Gaudí, no va ser res, anava sol, i les seves últimes obres ja no s’assemblen a res. Per això el Modernisme no és Gaudí: Gaudí n’és la part més estranya i més fotografiada, i l’estil és el de tota una ciutat. Barcelona, mentrestant, havia passat de 272.000 habitants el 1887 a 533.000 el 1900, amb els pobles del pla annexionats.

Les paraules: Maragall i Rusiñol

El Modernisme no va ser només pedra. Joan MaragallJoan MaragallJoan Maragall (1860-1911), poeta i periodista, fill d'un fabricant tèxtil. «Oda a Espanya» (1898), escrita després del desastre («Adéu, Espanya!»), «Visions i cants» (1900), la teoria de «la paraula viva». Va morir el 1911: la data que es fa servir per tancar el Modernisme., fill d’un fabricant, va escriure l’any del desastre una «Oda a Espanya» que li retreia haver fet una guerra amb els fills dels altres i acabava amb un «adéu», i va defensar que la poesia havia de ser «paraula viva», dita com es parla. Santiago RusiñolSantiago RusiñolSantiago Rusiñol (1861-1931), pintor i escriptor, fill de fabricants tèxtils. El Cau Ferrat de Sitges (1893) i les Festes Modernistes, els Quatre Gats, «L'auca del senyor Esteve» (1907): la novel·la del botiguer que paga la ciutat nova i té un fill artista., fill i nét de fabricants, va deixar la fàbrica per pintar, va fer de Sitges la capital de l’estil amb les Festes Modernistes i el 1907 va escriure la novel·la que llegiràs a L’Arxiu, «L’auca del senyor Esteve»: un botiguer de la Ribera que treballa tota la vida, fa diners, veu com Barcelona canvia i té un fill que vol ser artista. És la seva família, i és tota la classe: «aquella gent enriquida, que no havia tingut temps de ser artistes». Rusiñol se’n riu i els respecta alhora, i ells li van comprar el llibre. Els artistes es trobaven a Els Quatre GatsEls Quatre GatsTaverna del carrer Montsió (1897-1903), a la Casa Martí de Puig i Cadafalch, portada per Pere Romeu i freqüentada per Rusiñol, Casas, Utrillo i els joves: Picasso hi va fer la primera exposició el 1900. El quadre del tàndem de Casas i Romeu hi penjava., una taverna del carrer Montsió on Ramon Casas pintava els senyors i Isidre Nonell els pobres, i on el 1900 va exposar per primera vegada un noi de divuit anys que es deia Picasso. El Modernisme és un estil pagat per una classe que es deixava riure pels artistes que mantenia: Rusiñol es burla del senyor Esteve, i el senyor Esteve compra el llibre.

Què hi ha darrere de l’aparador

Un aparador serveix per ensenyar, i també per amagar. Les façanes del passeig de Gràcia les van fer paletes, mosaïcistes, forjadors i vidriers que vivien al Raval, a Sants o al Poblenou, en cases sense aparador, i que no van entrar mai al Palau de la Música que havien construït. Els diners venien de fàbriques on treballaven dones i criatures onze hores, i, en part, de Cuba: el sucre, el tabac i, fins al 1886, els esclaus. La sessió següent va allà. El Modernisme va ser la manera com una burgesia va dir al món que era moderna, europea i catalana; i la pregunta de la càpsula, què neix quan un imperi es mor, té aquí una resposta d’estil: mentre l’imperi es moria, Barcelona es feia les façanes més ambicioses de la seva història amb els diners que l’imperi encara donava. L’Eixample és l’aparador d’una classe en el seu millor moment, pagat amb els diners d’un imperi a punt de caure i construït per una ciutat que no hi sortia.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Una façana que parla: el Palau de la Música.

Mira la façana del Palau de la Música, al cos de la lectura. DESCRIC: de quin material són les parets i què cobreix les columnes del balcó? IDENTIFICO: amb la cinquena línia de la Fitxa, qui el va encarregar i qui el va pagar? DEDUEIXO: què vol dir que el paguessin moltes persones amb una subscripció?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Les parets són de…». Per a la deducció, pensa qui posava diners en una subscripció popular i què en treia: comença «Si el paga molta gent, vol dir que…».

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Rusiñol amb lupa: la ciutat i qui la paga.

Llegiu el fragment de Rusiñol a L'Arxiu i el seu context, i identifiqueu-hi tres coses. FET: què passa amb les muralles, els glacis i els soldats? PARER: quina frase es burla dels qui van pagar la transformació, i quina els elogia? SENYAL: de quina família venia Rusiñol, i què canvia això quan llegim la burla?

Tres respostes, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Primer van caure… (fet). Es burla quan diu «…» i els elogia quan diu «…» (parer). Rusiñol era fill de…, per tant… (senyal)». La família és al context.

4.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres arquitectes, una taula.

Amb la segona línia de la Fitxa, fes una taula de tres columnes (Gaudí · Domènech i Montaner · Puig i Cadafalch) i dues files: una obra amb la data, i la feina fora de l'arquitectura (política, o cap). Sota la taula, explica en una frase què tenen en comú els que van fer política.

La taula de tres columnes i dues files, i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Tot és a la segona línia de la Fitxa: mira què diu després del nom de cada arquitecte. Per a la frase: «Els que van fer política eren tots dos…».

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · enigma 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

L'enigma dels quatre busts.

A la façana del Palau de la Música hi ha els busts de Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner (cinquena línia de la Fitxa): cap no és català, i als mosaics hi ha la senyera. Per què un orfeó fundat per cantar en català posa quatre compositors estrangers a la façana? Deduïu-ho: escriviu tres hipòtesis, descarteu-ne dues amb la primera línia de la Fitxa i defenseu la que queda.

Tres hipòtesis, dues descartades amb una prova i la tercera defensada en dues frases.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «podria ser que…», «però la Fitxa diu que…», «per tant…». La primera línia de la Fitxa diu què volia ser el Modernisme.

4.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La Ciutadella explicada per un soldat.

Rusiñol explica a L'Arxiu com la Ciutadella es va convertir en parc. Reescriu el mateix fragment amb els ulls d'un soldat vell que hi havia fet guàrdia cap al 1860 i que el 1888 hi torna a passar: els mateixos fets, una altra mirada, sense copiar cap frase i en català d'avui.

La reescriptura en cinc o sis frases.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «on abans hi havia…, ara…», «el que més enyoro és…». El soldat no diu «modernista» ni «burgesia»: diu «els senyors».

4.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el Modernisme és Gaudí».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la segona i la tercera línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb tres noms que no siguin Gaudí, cada un amb una obra datada.

L'explicació amb el tòpic i tres noms amb obra datada (60-80 paraules).

💡 Pista: Connectors: «el tòpic diu que…», «però també…», «per tant…». Pots tancar així: «El Modernisme no és un home, és…».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres titulars per a la inauguració del Palau (1908).

El febrer del 1908 s'inaugura el Palau de la Música Catalana. Escriu tres titulars de dotze paraules com a màxim per a tres diaris: «La Veu de Catalunya», de la Lliga; un diari obrer de Barcelona, i un diari de París que parla d'Art Nouveau. Cada titular ha de ser cert (cinquena línia de la Fitxa) i dir una cosa diferent. Sota, explica en una frase quin dels tres no sortiria avui en cap guia turística.

Tres titulars de dotze paraules com a màxim i una frase.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pregunta't qui va posar els maons i els mosaics, i on vivia.

4.8 🌍 Participar · decisió raonada 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Passeig de Gràcia, 1904: quin arquitecte tries?

Ets un fabricant o una fabricant de teixits que el 1904 ha comprat una casa al passeig de Gràcia, al costat de la Casa Amatller, i has de triar arquitecte per reformar-la: Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch (segona i quarta línia de la Fitxa). Decideix-ne un i defensa la tria amb una obra seva com a prova. Digues també què hi perds. Res que algú del 1904 no pogués saber.

La decisió, l'argument amb una obra com a prova i el que hi perds (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, pensa què vols que diguin de tu els que passin per davant.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: l'edifici que diu qui mana.

El Modernisme va ser l'aparador d'una classe: al passeig de Gràcia, tres fabricants van fer competir tres arquitectes (quarta línia de la Fitxa). Penseu en un edifici del vostre poble, barri o ciutat que algú va fer construir per ensenyar qui era. En grup, argumenteu què s'assembla al passeig de Gràcia del 1904 i què és diferent.

L'edifici triat, una semblança i una diferència (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, digueu qui el va pagar i què volia que la gent pensés en veure'l.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Entre l'Exposició del 1888 i el 1911 la burgesia industrial de Barcelona, la mateixa que votava la Lliga, es va fer construir un estil: el Modernisme, paral·lel a l'Art Nouveau d'Europa però amb Sant Jordi, el drac i l'edat mitjana a les façanes, perquè volia ser moderna, europea i catalana alhora. Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch van competir al passeig de Gràcia, a la mansana de la Discòrdia; l'Orfeó Català va pagar per subscripció el Palau de la Música, amb quatre compositors europeus i una senyera a la façana; Maragall va escriure l'«Oda a Espanya» i Rusiñol va riure's dels senyors Esteve que ho pagaven, i els senyors Esteve li van comprar el llibre. El Modernisme no és Gaudí: és una ciutat i una classe. I l'aparador tenia darrere una ciutat que havia doblat habitants en tretze anys i uns obrers que construïen les façanes i no hi entraven.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què tenia el Modernisme català que no tenia l'Art Nouveau de París?

   A. La voluntat de ser català: Sant Jordi, el drac i finestrals medievals al costat de les flors B. L'ús del ferro i el vidre: a París encara copiaven els grecs i les façanes eren totes de pedra C. El suport de l'Ajuntament, que pagava les façanes de l'Eixample per atraure visitants D. L'origen obrer: el van crear els paletes i mosaïcistes del Raval, de Sants i del Poblenou

2. 2. Què fa Rusiñol a «L'auca del senyor Esteve» amb la burgesia que pagava el Modernisme?

   A. La denuncia sense pietat: és fill d'obrers del Raval i escriu per als diaris anarquistes B. L'elogia sense reserves: diu que aquella gent enriquida eren els millors artistes de la ciutat C. Se'n riu i la respecta alhora: és la seva pròpia família, i ella li acaba comprant el llibre D. La deixa de banda: la novel·la parla dels soldats de la Ciutadella i dels paletes de l'Exposició

3. 3. Segons la sessió, què vol dir que a la façana del Palau de la Música hi hagi quatre compositors de fora i una senyera?

   A. Que l'Orfeó Català cantava sobretot música alemanya perquè encara no n'hi havia de catalana B. Que l'Orfeó i el Modernisme volien ser dues coses alhora, europeus i catalans, en una paret C. Que els busts els van pagar mecenes estrangers i la senyera, la subscripció popular D. Que Domènech i Montaner volia amagar el catalanisme de l'edifici darrere de noms europeus

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Els diners del Modernisme venien, en part, de Cuba: el sucre, el tabac, els esclaus i els indians. Com era l'illa que Espanya estava a punt de perdre? La sessió següent.