Càpsula 9 · QUÈ NEIX QUAN MOR UN IMPERI? · #GiH3

Sessió 5. Geografia colonial: Cuba al s. XIX

L'economia de plantació esclavista i la seva organització territorial: ingenis sucrers, plantacions tabaqueres. La distribució demogràfica: criolls, esclaus africans, indígenes residuals. La Guerra dels Deu Anys (1868-1878). L'abolició lenta de l'esclavitud (1886). José Martí i l'independentisme cubà. La fragilitat del control espanyol.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE2CE9CE7

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Fotografia panoràmica en blanc i negre d'un port ple de vaixells de vela i de vapor ancorats, amb els pals i les xemeneies retallats contra un cel clar i, al fons, els edificis baixos d'una ciutat. — El port de l'Havana el 1898, ple de vaixells: per aquí sortia el sucre cap als Estats Units i entraven els teixits de Catalunya, els soldats i els funcionaris d'Espanya. La fotografia és de J. C. Hemment, el fotògraf nord-americà que va cobrir la guerra. J. C. Hemment · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

Una illa on el 1841 hi ha més esclaus que blancs. Qui té por de qui? I què fa aquesta por amb la política?
Un hisendat que allibera els seus esclaus i el mateix dia demana una abolició «gradual i amb indemnització». És generós, o és prudent? Per a qui?
Cuba ven el sucre als Estats Units i ha de comprar els teixits a Catalunya. De qui és, aquesta illa?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

Descriure la geografia de la Cuba colonial: una economia de plantació esclavista amb el sucre a l'oest (els ingenis, les vies de tren, el port de l'Havana), el tabac a la Vuelta Abajo, i l'est pobre i ramader on començaven les guerres.
Explicar qui vivia a l'illa (peninsulars, criolls, esclaus africans, lliures de color, indígenes gairebé desapareguts), amb els censos del 1841 i el 1862, i com aquesta composició va marcar la política: la por dels hisendats i l'abolició lenta (1870, 1880, 1886).
Llegir el manifest de Céspedes (1868) com a font i entendre la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), la pau de Zanjón, José Martí i per què el control espanyol era fràgil molt abans del 1898.

🧠 De la sessió anterior:Art Nouveau · Modernisme · Antoni Gaudí · Lluís Domènech i Montaner. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Sis minuts de TED-Ed, en castellà, sobre el comerç d'esclaus a través de l'Atlàntic: d'on venien, com els compraven, quants van morir al viatge i on els portaven. Mentre el mires, apunta a la llibreta tres xifres i el nom de les illes del Carib que surten. Compara-ho amb la Fitxa: Cuba va continuar rebent esclaus fins al 1867, quaranta anys després que Anglaterra ho prohibís. Què diu el vídeo del sucre?

El comercio transatlántico de esclavos · Sé Curioso (TED-Ed) · Obre a YouTube ↗

Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Fins ara la càpsula ha mirat Catalunya. Ara travessa l’oceà, perquè els diners de l’Eixample i la fidelitat dels fabricants a Madrid venien, en part, d’una illa. Cuba al segle XIX era una fàbrica de sucre que funcionava amb esclaus, venia el producte als Estats Units i havia de comprar els teixits a Catalunya: una colònia rica, dividida en quatre grups que no volien el mateix, que Espanya controlava amb un exèrcit i que se li escapava molt abans del 1898.

El sucre fa el mapa

El 1791 els esclaus d’Haití es van revoltar i van destruir la primera productora de sucre del món. Cuba, a dues-centes milles, va ocupar el seu lloc, i cap al 1860 produïa prop d’una quarta part del sucre de tot el planeta. El sucre es feia a l’ingeniingeniPlantació de canya de sucre amb la fàbrica on es molia (el trapitx, després la màquina de vapor), els barracons dels esclaus i la casa de l'amo. Concentrats a l'oest i al centre de Cuba, prop dels ports i del tren.: la plantació de canya, la fàbrica on es molia i els barracons dels esclaus, tot junt. I el sucre va dibuixar l’illa. A l’oest i al centre, a les províncies de l’Havana, Matanzas i Santa Clara, hi havia els ingenis, els ports i, des del 1837, el primer ferrocarril de tot l’imperi espanyol, onze anys abans que el de Barcelona a Mataró, fet per portar el sucre al mar. A l’extrem oest, a la Vuelta Abajo, el tabac, amb petits pagesos i les fàbriques de cigars de l’Havana. I a l’est, a Bayamo i Santiago, terres pobres, ramaderia, cafè, pocs esclaus, molts lliures de color i cap tren. Mira el mapa del cos: les vies vermelles són on hi ha sucre, i on no n’hi ha és on començaran totes les guerres. Aquesta és l’economia de plantacióeconomia de plantacióSistema econòmic d'una colònia organitzada per produir un sol producte (sucre, cotó, cafè) per a l'exportació, en grans propietats i amb mà d'obra esclava. El territori, el tren, els ports i la població es distribueixen segons el producte, no segons la gent.: el territori s’organitza segons el producte, no segons la gent. A Cuba el tren va on hi ha sucre i no on hi ha gent; i les guerres del 1868 i del 1895 van començar les dues a l’est, on no hi havia tren.

Mapa imprès en colors de l'illa de Cuba, allargada d'oest a est, dividida en sis províncies pintades de colors diferents, amb línies de ferrocarril marcades en vermell i numerades, una llista de companyies ferroviàries a l'esquerra, i requadres amb els plànols dels ports de l'Havana, Matanzas, Cárdenas, Cienfuegos i Santiago; a dalt, la punta de Florida. — Cuba segons Rand McNally (Chicago, 1904): les sis províncies en colors, les línies de tren numerades en vermell i, a l'esquerra, la llista de les companyies que les tenien, moltes ja nord-americanes. Fixa't on són les vies: gairebé totes a la meitat oest, on hi havia el sucre; a l'est, llargs trossos sense res. I fixa't en qui fa el mapa i per a qui: una editorial de Chicago, sis anys després de la guerra, per a uns lectors que ara hi tenien negocis. Un mapa diu on és el sucre i diu qui mana. Rand McNally · Library of Congress · Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons

Qui vivia a l’illa

El cens del 1841 va comptar uns 418.000 blancs, 153.000 lliures de colorlliures de colorPersones negres o mulates que no eren esclaves: nascudes lliures, alliberades o que s'havien comprat la llibertat. A Cuba eren molt nombroses, sobretot a l'est, i van fer bona part de les guerres d'independència; Antonio Maceo n'era. i 436.000 esclaus: la majoria de l’illa era negra, i el grup més gran eren els esclaus. El tràfic estava prohibit per un tractat amb Anglaterra des del 1820, i va continuar de contraban fins al 1867, amb els vaixells arribant de nit i tothom mirant cap a una altra banda. Els indígenes taïns, exterminats al segle XVI, gairebé no existien. I els blancs eren dos grups que no s’entenien: els peninsularspeninsularsNascuts a Espanya, tenien l'administració, l'exèrcit, el comerç i el poder polític a Cuba; els criolls (nascuts a l'illa) tenien els ingenis i les professions però cap càrrec. El conflicte entre els dos va fer la independència., nascuts a Espanya, amb els càrrecs, l’exèrcit i el comerç, i els criolls, nascuts a l’illa, amb els ingenis i cap poder. Cuba, exclosa de les Corts des del 1837, la governava un capità general amb poders militars. I tanmateix, mentre tot el continent es feia independent, Cuba va ser «l’illa sempre fidel». Per què? Perquè els hisendats tenien por: en una illa on la majoria era negra i a dues-centes milles d’Haití, Espanya els garantia dues coses que ningú més no els garantia, l’esclavitud i l’exèrcit. Cuba va ser fidel mentre la fidelitat va sortir a compte: Espanya donava als hisendats els esclaus i els soldats, i els hisendats donaven a Espanya el sucre i la calma.

La fidelitat s’acaba: 1868

A mitjan segle la fidelitat va deixar de sortir a compte. El sucre es venia cada vegada més als Estats Units, i Espanya obligava l’illa a comprar-li els teixits catalans i la farina castellana; els peninsulars es quedaven els càrrecs; i l’esclavitud, abolida als Estats Units el 1865, ja no es podia mantenir. El 10 d’octubre del 1868 un hisendat de l’est, Carlos Manuel de CéspedesCarlos Manuel de CéspedesCarlos Manuel de Céspedes (1819-1874), hisendat i advocat de Bayamo. El 10 d'octubre del 1868 va alliberar els esclaus del seu ingeni de La Demajagua i va proclamar la independència (el Grito de Yara), que va començar la Guerra dels Deu Anys. Primer president de la República en armes; mort en combat el 1874., va reunir els esclaus del seu ingeni, els va declarar lliures i va llegir el manifest que llegiràs a L’Arxiu: Espanya governa amb «un braç de ferro ensangonat», tots els homes són iguals, i l’esclavitud s’ha d’abolir «gradualment i amb indemnització». Fixa’t en la contradicció: l’home que ha alliberat els seus demana un procés lent per als altres, perquè necessita els hisendats i els hisendats tenen esclaus. La Guerra dels Deu AnysGuerra dels Deu AnysPrimera guerra d'independència de Cuba (1868-1878), feta per guerrilles a l'est de l'illa; els hisendats de l'oest no s'hi van sumar. Espanya hi va enviar més de 200.000 soldats. Va acabar amb la pau de Zanjón (febrer del 1878), sense independència ni abolició. es va fer a l’est, per guerrilles, i no va arribar mai a l’oest del sucre. Espanya hi va enviar més de dos-cents mil soldats, i en van morir desenes de milers, la majoria de febre groga. El febrer del 1878 la pau de Zanjón va donar amnistia i unes reformes, però ni independència ni abolició, i un general mulat, Antonio MaceoAntonio MaceoAntonio Maceo (1845-1896), general mulat de l'est de Cuba, «el Titan de Bronze». El març del 1878, a Baraguá, es va negar a acceptar la pau de Zanjón sense abolició ni independència. Va tornar el 1895 i va morir en combat el desembre del 1896., es va negar a acceptar-la a Baraguá: els que havien fet la guerra eren els lliures de color i els esclaus, i la pau la signaven els altres. L’abolició va arribar en tres passos, la llei Moret del 1870, el patronat del 1880 i el decret del 7 d’octubre del 1886, divuit anys després de Yara. I un jove desterrat als setze anys, José MartíJosé MartíJosé Martí (1853-1895), escriptor i polític, desterrat als setze anys per un escrit. Va fundar el 1892 als Estats Units el Partit Revolucionari Cubà entre els tabaquers emigrats de Tampa i Cayo Hueso, i va organitzar la guerra del 1895; va morir en combat a Dos Ríos el 19 de maig del 1895., fundava el 1892 a Tampa, entre els tabaquers emigrats, el Partit Revolucionari Cubà per fer la guerra següent. El control espanyol de Cuba era fràgil molt abans del 1898: una colònia que venia als Estats Units, comprava a Catalunya per força, s’havia partit en quatre grups i havia fet deu anys de guerra; el que el 1895 tornarà a començar no és un accident.

Desmuntant un tòpic Si hi ha temps

«Cuba era una colònia que Espanya explotava des de lluny, i els cubans volien la independència.»

Per què sembla cert: Ve de mirar el 1898 amb els ulls del final, i de pensar que una colònia és sempre un lloc on «els de fora» exploten «els de dins». I ve d'oblidar que a Cuba «els de dins» eren diversos i no volien el mateix.

Però en realitat: Cuba no era explotada només des de lluny: l'explotaven des de dins uns hisendats criolls que tenien els ingenis i els esclaus, i que durant la primera meitat del segle XIX van ser els més fidels a Espanya, perquè Espanya els garantia dues coses: l'esclavitud (quan a tot el Carib s'abolia) i l'exèrcit que els protegia d'un aixecament com el d'Haití del 1791. Per això Cuba va ser «l'illa sempre fidel» quan tot el continent es feia independent. La independència la van demanar quan la fidelitat va deixar de sortir a compte: quan el sucre es venia als Estats Units i Espanya obligava a comprar-li els teixits, quan els peninsulars es quedaven tots els càrrecs, i quan l'esclavitud ja no es podia mantenir. I no tots els cubans la volien igual: els hisendats de l'oest, els més rics, no es van aixecar el 1868; els de l'est, més pobres, sí. Els esclaus i els lliures de color, que eren la meitat de l'illa, van fer la guerra, i els seus caps (Maceo) van ser els que el 1878 es van negar a fer la pau sense abolició. «Els cubans» no eren un: eren, com a mínim, quatre, i no volien el mateix.

Cuba no era només una colònia explotada des de lluny: era una societat esclavista que va ser fidel a Espanya mentre Espanya li garantia l'esclavitud, i que es va partir en quatre quan va deixar de sortir a compte; «els cubans» eren diversos i la independència tenia color i classe.

📊 Fitxa de dades Si hi ha temps

· L'economia de plantació: després de la revolució d'Haití (1791), que va destruir la primera productora de sucre del món, Cuba va ocupar el seu lloc; cap al 1860 produïa prop d'una quarta part del sucre del món. L'ingeni: la plantació de canya amb la fàbrica (el trapitx, després la màquina de vapor) i els barracons dels esclaus, concentrats a l'oest i al centre (l'Havana, Matanzas, Cárdenas, Cienfuegos), on des del 1837 hi va haver el primer ferrocarril de tot l'imperi espanyol (abans que a la península) per portar el sucre al port. El tabac: la Vuelta Abajo (Pinar del Río), a l'extrem oest, amb petits pagesos i les fàbriques de cigars de l'Havana. L'est (Oriente, Bayamo, Santiago): ramaderia, cafè, terres pobres, menys esclaus i més lliures de color: d'aquí van sortir les guerres.
· Qui hi vivia: el cens del 1841 comptava uns 418.000 blancs, 153.000 lliures de color i 436.000 esclaus: la majoria de l'illa era negra i els esclaus eren el grup més gran. El del 1862: uns 793.000 blancs, 232.000 lliures de color i 370.000 esclaus, d'un total de prop d'1,4 milions. Els indígenes taïns, exterminats al segle XVI, gairebé no hi eren. Entre els blancs, dos grups que no s'entenien: els peninsulars (nascuts a Espanya, amb els càrrecs, el comerç i l'exèrcit) i els criolls (nascuts a Cuba, hisendats i professionals, sense poder polític). El tràfic d'esclaus, prohibit per tractat amb Anglaterra el 1820, va continuar de contraban fins al 1867.
· L'abolició lenta: 1870, llei Moret (lliures els fills d'esclaves que neixin des d'ara i els més grans de seixanta anys); 1880, el patronat (els esclaus passen a «patrocinats» que han de treballar vuit anys més per als antics amos); 7 d'octubre del 1886, abolició definitiva, dos anys abans del Brasil, l'últim d'Amèrica. Els Estats Units l'havien abolit el 1865; Anglaterra a les seves colònies, el 1833.
· La Guerra dels Deu Anys (1868-1878): 10 d'octubre del 1868, Céspedes allibera els seus esclaus a La Demajagua i llegeix el manifest (el Grito de Yara); la guerra es fa a l'est, per guerrilles, i no arriba mai a l'oest del sucre; Espanya hi envia més de 200.000 soldats, i en moren desenes de milers, la majoria de febre groga; febrer del 1878, la pau de Zanjón (amnistia, algunes reformes, res d'independència ni d'abolició); març del 1878, la protesta de Baraguá, el general mulat Antonio Maceo es nega a acceptar una pau sense abolició ni independència; 1879-80, la Guerra Chiquita. José Martí (1853-1895): desterrat als setze anys per un escrit, funda el 1892 als Estats Units el Partit Revolucionari Cubà entre els tabaquers emigrats de Tampa i Cayo Hueso; morirà a Dos Ríos el 19 de maig del 1895, al començament de la guerra següent (sessió 6).
· La fragilitat del control: Cuba venia el sucre als Estats Units (cap al 1890, prop del 90 %) i Espanya l'obligava, per la llei de relacions comercials del 1882, a comprar sense aranzels els teixits catalans i la farina castellana: els fabricants de Barcelona vivien en part de Cuba, i per això la Lliga i els industrials van ser dels més contraris a qualsevol reforma. Els «indians» tornaven de Cuba amb fortunes fetes amb sucre i, abans, amb esclaus, i les invertien a Catalunya. El govern de l'illa era un capità general amb poders militars; Cuba, exclosa de les Corts des del 1837, no va tornar a tenir diputats a Madrid fins al 1878.
· La imatge del cos: el mapa de Cuba de Rand McNally (Chicago, 1904), fet per als nord-americans després de la guerra: les sis províncies en colors, les línies de ferrocarril numerades en vermell amb la llista de companyies, i els requadres amb els ports de l'Havana, Matanzas, Cárdenas, Cienfuegos i Santiago. La capçalera: el port de l'Havana el 1898.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

📜 L'Arxiu

Font primària per investigar.

Carlos Manuel de Céspedes, «Manifiesto de la Junta Revolucionaria de la Isla de Cuba», el «Grito de Yara»

Carlos Manuel de Céspedes (1819-1874), hisendat i advocat de Bayamo, propietari de l'ingeni La Demajagua, primer president de la República en armes · 10 d'octubre del 1868

«Ningú no ignora que Espanya governa l'illa de Cuba amb un braç de ferro ensangonat; (…) sense cap llibertat política, civil ni religiosa, els seus fills desgraciats es veuen expulsats de la seva terra (…) o executats sense procés (…). (…) La plaga infinita de funcionaris famolencs que ens inunda des d'Espanya ens devora el producte dels nostres béns i del nostre treball. (…) Nosaltres creiem que tots els homes són iguals; (…) admirem el sufragi universal que assegura la sobirania del poble; desitgem l'emancipació gradual i amb indemnització de l'esclavitud; (…) la representació nacional per decretar les lleis i els impostos.»

Qui parla és Carlos Manuel de Céspedes, hisendat i advocat de Bayamo, a l'est de Cuba. El 10 d'octubre del 1868 va alliberar els esclaus del seu ingeni, La Demajagua, els va demanar que lluitessin amb ell i va llegir aquest manifest, que explicava al món per què s'aixecaven contra Espanya. Parla en nom dels criolls rics, que pagaven els impostos i no manaven. Per fer la guerra necessitava els altres hisendats, i els hisendats tenien esclaus. El text és una traducció del castellà.

↗ Llegir l'original a Wikisource Traducció del castellà · original: «Nadie ignora que España gobierna la isla de Cuba con un brazo de hierro ensangrentado (…) deseamos la emancipación gradual y bajo indemnización, de la esclavitud»

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica

Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats

5.1 Situar-se · comentari de mapa La imatge La fitxa de dades En parella

On són les vies: el mapa del 1904.

Mireu el mapa de Cuba del 1904, al cos de la lectura. DESCRIC: on es concentren les línies de ferrocarril, en vermell, i on gairebé no n'hi ha? IDENTIFICO: amb la primera línia de la Fitxa, què es produïa a l'oest i què a l'est? DEDUEIXO: per què el tren és on és?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comenceu així: «Les vies es concentren a…». Per a la deducció, completeu: «El tren va on hi ha…, perquè…». Tot el que cal és a la primera línia de la Fitxa.

5.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu En parella

Céspedes amb lupa: l'home que va alliberar els seus esclaus.

Llegiu el manifest de Céspedes a L'Arxiu i el seu context, i identifiqueu-hi tres coses. FET: quins dos greuges té contra Espanya? PARER: què desitja el manifest sobre l'esclavitud? SENYAL: per què un home que acaba d'alliberar els seus esclaus no demana que els altres facin el mateix?

Tres respostes, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comenceu així: «Céspedes es queixa de… i de… (fet). Sobre l'esclavitud vol… (parer). No ho demana perquè… (senyal)». Per al senyal, mireu al context a qui necessitava per fer la guerra.

5.3 Situar-se · gràfic de dades La fitxa de dades Individual

Qui era Cuba: el gràfic del 1841 i del 1862.

Amb la segona línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres dels censos del 1841 i del 1862: per a cada any, tres barres (blancs, lliures de color i esclaus). Posa-hi títol, eixos i unitats (milers de persones). Sota, descriu en una frase què ha passat amb els esclaus entre els dos censos.

El gràfic amb títol, eixos i sis barres, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Arrodoneix a milers: 100.000 persones és 100. Per a la frase, comença així: «Entre el 1841 i el 1862, els esclaus…».

Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats

5.4 Situar-se · línia del temps La fitxa de dades Individual

L'abolició que va trigar: la línia.

Dibuixa una línia del temps del 1790 al 1890 i situa-hi sis fites de la Fitxa: la revolució d'Haití, el tractat que prohibeix el tràfic d'esclaus, el Grito de Yara, la llei Moret, la pau de Zanjón i l'abolició definitiva. Marca amb un color les de l'esclavitud i amb un altre les de la guerra. Sota, explica en una frase per què l'abolició va trigar tant.

La línia amb sis fites en dos colors i una frase.

Com es fa · Línia del temps

Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Un quadret cada cinc anys. Connectors per a la frase: «va trigar tant perquè…», «mentre…».

5.5 Explicar · cadena causa-efecte La fitxa de dades Individual

Del sucre a la guerra: la cadena.

Encadena en cinc baules com es passa de la revolució d'Haití a l'aixecament dels hisendats de l'est el 1868, passant pel sucre cubà, els esclaus, els peninsulars amb els càrrecs i el sucre venut als Estats Units. A cada fletxa, escriu una frase que expliqui per què una baula porta a la següent.

La cadena de cinc baules, amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que…», «per això…», «però…». Les baules són a la primera, la segona i la cinquena línia de la Fitxa.

5.6 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic La fitxa de dades Individual

Desmuntant «els cubans volien la independència».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i la segona línia de la Fitxa. Explica què diu el tòpic i d'on ve, i desmunta'l amb tres grups de Cuba que no volien el mateix, dient què volia cada un.

L'explicació amb el tòpic i els tres grups (60-80 paraules).

💡 Pista: Connectors: «el tòpic diu que…», «en canvi, els hisendats de l'oest…», «per tant…». Separa dues preguntes: qui volia la independència, i quina independència.

Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats

5.7 Participar · carta des d'un rol La fitxa de dades Individual

Carta d'una tabaquera de Tampa, gener del 1892.

Ets una tabaquera cubana de trenta anys, lliure de color, que treballa en una fàbrica de cigars de Tampa. És el gener del 1892 i José Martí ha vingut a parlar del partit nou (quarta línia de la Fitxa). Escriu una carta a la teva germana, a Santiago: què has sentit, què en penses tu, que vas viure la pau del 1878 i l'abolició del 1886, i què decideixes fer. Res que algú del 1892 no pogués saber.

La carta, amb el que has sentit, el que en penses i la teva decisió (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Pensa què us van prometre el 1868 i què se n'ha complert.

5.8 Participar · manifest La fitxa de dades L'Arxiu Individual

Manifest de Baraguá, març del 1878.

Ets un oficial o una col·laboradora de l'exèrcit d'Antonio Maceo a Baraguá, el març del 1878. Els caps de la guerra han signat la pau de Zanjón, sense abolició ni independència, i Maceo es nega a acceptar-la (quarta línia de la Fitxa). Escriu el manifest que llegireu: un títol i quatre punts d'una línia, un dels quals ha de recordar el que el manifest de Céspedes deia de la igualtat (L'Arxiu). Res que algú del 1878 no pogués saber.

El manifest amb títol i quatre punts.

Com es fa · Manifest

Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Un manifest afirma: decideix primer què demaneu per deixar les armes.

5.9 Participar · Ahir i avui El que ja saps La fitxa de dades En grup

Ahir i avui: el que depèn d'un sol client.

La Cuba del segle XIX venia gairebé tot el sucre a un sol client, els Estats Units, i havia de comprar a Espanya els teixits (cinquena línia de la Fitxa). Penseu en alguna cosa que conegueu que depengui d'un sol producte o d'un sol client: un poble, una empresa, una família. En grup, argumenteu què s'assembla a la Cuba del sucre i què és diferent.

El cas triat, una semblança i una diferència (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, pregunteu-vos què passa en el vostre cas si aquell client deixa de comprar.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Després de la revolució d'Haití, Cuba es va convertir en la primera productora de sucre del món, i el sucre es feia amb esclaus: el 1841 a l'illa hi havia més esclaus que blancs. L'oest tenia els ingenis, el tren (el primer de l'imperi, 1837) i el port de l'Havana; l'extrem oest, el tabac; l'est, terres pobres, menys esclaus i les guerres. Els peninsulars tenien els càrrecs i el comerç; els criolls, els ingenis i cap poder; i mentre Espanya els va garantir l'esclavitud i l'exèrcit, van ser fidels. El 1868 Céspedes va alliberar els seus esclaus i va demanar la independència amb un manifest de propietari que volia una abolició gradual i immigració blanca; deu anys de guerra a l'est, més de 200.000 soldats espanyols, una pau sense abolició (Zanjón, 1878) que Maceo va rebutjar a Baraguá, i una abolició que va arribar el 1886 en tres passos. El sucre es venia als Estats Units i els teixits s'havien de comprar a Catalunya: el control espanyol era fràgil molt abans del 1898, i Martí, des de Tampa, ja preparava la guerra següent.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. Segons la lectura, per què el primer ferrocarril de l'imperi espanyol es va fer a l'oest de Cuba, el 1837?
2. Què demana el manifest de Céspedes (1868) sobre l'esclavitud, i per què?
3. Com va arribar l'abolició de l'esclavitud a Cuba, segons la sessió?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El febrer del 1895 Martí dona l'ordre i la guerra torna a començar a Baire. Aquesta vegada Espanya hi envia el general Weyler, i els Estats Units hi envien un cuirassat. La sessió següent.