Sessió 1. Espanya després del 98

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1898, Espanya va perdre en pocs mesos Cuba, Puerto Rico i les Filipines, i amb elles la meitat del que quedava del seu imperi. El cop no va ser només militar: va ser de confiança. D’aquella derrota en va sortir el regeneracionismeregeneracionismeRegeneracionisme: corrent intel·lectual de començament del segle XX que buscava les causes de la decadència d'Espanya i proposava reformar-la. La versió literària del mateix pessimisme és la Generació del 98., un corrent que es preguntava, amb dades a la mà, per què Espanya havia quedat tan enrere, i que responia sempre en la mateixa direcció: escola, aigua i menys política de despatx.

El que havien de reformar tenia un nom i un mecanisme. El règim de la Restauració funcionava amb el torn pacífictorn pacíficTorn pacífic: acord entre el Partit Conservador i el Partit Liberal per alternar-se al govern. El rei nomenava el president i, tot seguit, el nou govern convocava unes eleccions que ja sabia que guanyaria.: conservadors i liberals s’alternaven al poder per acord, no per resultat electoral. Primer el rei nomenava el govern; després es convocaven eleccions, i els resultats es fabricaven des de baix, districte per districte, amb el que en deien l’encasellatencasellatEncasellat (encasillado): llista pactada a Madrid, abans de les eleccions, amb el nom del diputat que havia de sortir a cada districte. Els cacics locals s'encarregaven que el resultat hi coincidís., una llista feta a Madrid amb el nom del diputat que havia de guanyar a cada lloc. Les eleccions no decidien qui governava: confirmaven qui ja governava.

Els conservadors, a més, sortien d’una crisi pròpia. Quan el seu cap, Francisco Silvela, es va retirar el 1903, tres aspirants se’n disputaven l’herència, i la premsa satírica s’ho mirava així.

El 1907, nou anys després del desastre del 1898, el conservador Antonio MauraAntonio MauraAntonio Maura (1853-1925): polític mallorquí, cap del Partit Conservador, president del govern en cinc ocasions entre 1903 i 1922. arrencava el que ell mateix va batejar, en castellà, com la «revolució des de dalt». La idea era reformar el sistema polític de la Restauració des de dins, sense trencar-lo, per treure-li l’aire de fer i desfer que li havia costat tant de prestigi. El seu «govern llarg» (1907-1909) va aprovar una llei electoral que perseguia el frau més escandalós. També va preparar una reforma de l’administració local pensada per afeblir el poder dels caciquismescaciquismesCaciquisme: sistema de control polític local basat en favors, pressions i compra de vots, que garantia els resultats electorals pactats prèviament entre els dos grans partits del torn. provincials. La reforma local, però, no va arribar mai a bon port. Es va quedar encallada al Senat i, el 1909, la repressió de la revolta popular coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona va acabar arrossegant Maura fora del poder.

La caiguda de Maura mereix una frase més, perquè explica per què va ser tan sonada. El juliol de 1909, l’enviament de reservistes a la guerra del Marroc va encendre Barcelona: set dies de vaga, barricades i incendis d’esglésies i convents que has d’estudiar a la sessió 9. La repressió posterior es va jutjar per la via militar, no per la civil, i va acabar amb cinc condemnes a mort, i la més coneguda va ser la del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat a Montjuïc el 13 d’octubre de 1909 sense proves que hagués organitzat res. La protesta internacional va ser enorme, i els liberals espanyols hi van veure l’ocasió: «Maura, no», va ser la consigna que el va deixar sense aliats. El rei el va rellevar l’octubre.

El seu relleu, el liberal José CanalejasJosé CanalejasJosé Canalejas (1854-1912): advocat i polític gallec, cap del Partit Liberal, president del govern entre 1910 i 1912., va prendre un camí diferent per al mateix objectiu. Volia mantenir dempeus la monarquia d’Alfons XIII sense concessions revolucionàries, però obrint-la a la societat civil que el 98 havia deixat en carn viva. La mesura més recordada del seu govern va ser la coneguda popularment com la Llei del Cadenat (desembre de 1910). Responia a un anticlericalisme creixent entre sectors amplis de la població, sense trencar formalment amb l’Església catòlica, encara religió oficial de l’Estat. El seu article únic ho deixava dit sense embuts.

«No es podran establir noves associacions pertanyents a ordes o congregacions religioses canònicament reconegudes, sense l’autorització del Ministeri de Gràcia i Justícia consignada en reial decret». La llei, pensada com a mesura provisional de dos anys mentre s’aprovava una futura llei d’associacions més ambiciosa, prohibia crear noves congregacions religioses sense permís explícit del govern. Canalejas hi va afegir altres reformes que la gent notava cada dia. Una va ser l’abolició dels consumsconsumsConsums: impost municipal indirecte que gravava els aliments bàsics en entrar a la ciutat. Encaria el menjar dels pobres i era la causa de moltes revoltes urbanes al segle XIX., un impost que gravava el menjar en entrar a la ciutat i que feia el pa més car als qui menys en tenien. L’altra va ser l’obligatorietat real del servei militar, que acabava amb la redempció en metàl·licredempció en metàl·licRedempció en metàl·lic: sistema pel qual un jove sortejat per anar a files podia pagar una quantitat perquè hi anés un altre al seu lloc. Els que hi anaven eren, sempre, els fills de família pobra., la pràctica que permetia a una família amb diners pagar perquè hi anés el fill d’una altra. No era poca cosa: la guerra del Marroc la feien, literalment, els fills dels pobres.

Cap de les dues reformes, però, va aconseguir el que perseguia. Maura va caure abans de completar la seva. Canalejas va morir assassinat d’un tret a la Puerta del Sol de Madrid, el novembre de 1912, a mans d’un anarquista. Encara li quedava per aprovar la llei d’associacions definitiva que havia de substituir el Cadenat. El sistema del torn pacífic i el caciquisme provincial, que tots dos volien corregir sense desmuntar, va sobreviure als seus dos reformadors més capaços. La fragilitat estructural del règim de la Restauració no es resolia canviant lleis des de Madrid si els mecanismes locals de control electoral continuaven intactes al territori.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La línia del temps dels dos reformadors.

Ordena en una línia del temps cinc fets, amb les dates de la Fitxa de dades i del peu de la caricatura: la caricatura de Xaudaró sobre qui hereta, el govern llarg de Maura, la seva caiguda, la Llei del Cadenat i l'assassinat de Canalejas. Sota cada data, escriu una frase que digui què hi passa.

La línia del temps amb cinc fets datats i una frase sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Quatre dates són a la Fitxa i la de la caricatura és al seu peu. Per a la caricatura, comença la frase amb els tres noms que porten escrits a l'abric.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir la Llei del Cadenat amb lupa.

Llegeix la Llei del Cadenat a L'Arxiu i identifica'n el fet, el parer i el senyal, amb una frase per pas. FET: què prohibeix la llei? PARER: qui ha de donar el permís, segons el govern, l'Església o l'Estat? SENYAL: quines paraules de la cita ho demostren?

Tres frases: el fet, el parer i el senyal.

💡 Pista: Comença així: «La llei prohibeix…», «Segons el govern, el permís l'ha de donar…» i «Ho demostren les paraules…». El senyal és a la segona meitat de la cita.

1.3 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Vertader o fals: reformar per conservar

Digues si aquesta frase és vertadera o falsa i justifica-ho amb un fet concret de la lectura o de L'Arxiu: «Maura i Canalejas volien acabar amb el sistema de la Restauració.» Un sí o un no sense prova val zero.

El veredicte i dues frases de justificació amb un fet anomenat.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «La frase és falsa / vertadera perquè…». Busca a la lectura per a què volia Maura la «revolució des de dalt» i què volia mantenir Canalejas.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite del cadenat que tanca convents.

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Expliqueu amb dues dades per què la Llei del Cadenat no va tancar els convents ni va expulsar els ordes religiosos.

Les dues dades i una frase final sobre el que amaga el tòpic (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busqueu al bloc què passava amb els ordes que ja existien i quant de temps havia de durar la llei. Podeu acabar amb: «El tòpic del cadenat amaga que…».

1.5 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Els tres hereus i el testament que no hi és

Mira la caricatura de Xaudaró i llegeix-ne el peu. Descriu primer només el que hi veus: qui hi surt, com van vestits i què porten escrit. Després dedueix per què el dibuixant els fa anar de dol i què vol dir que no hi hagi testament.

La descripció i dues frases d'interpretació (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: El peu diu qui s'acabava de retirar i què vol dir «abintestato». Pregunta't per qui es porta dol.

1.6 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

Del 98 al fracàs de les reformes.

Encadena en tres baules com es passa del desastre del 1898 al fracàs de les reformes. Primera baula: «el 1898, el règim perd el prestigi». Les altres dues, tretes de la lectura. Escriu a cada fletxa per què un pas porta a l'altre.

La cadena de tres baules amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: A les fletxes, fes servir «per això» o «com a conseqüència». La tercera baula és a l'últim paràgraf de la lectura.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🎬 El vídeo ✏️ Individual

La mateixa discussió, un segle després

Canalejas va posar límits als ordes religiosos el 1910, i mig país se li va tirar a sobre. Mira el vídeo de la sessió i respon en tres punts numerats: (1) què es discutia el 1910; (2) què es discuteix al vídeo; (3) argumenta què ha canviat i què no.

Els tres punts numerats, amb un fet concret de cada època (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Al punt 3, no diguis «tot igual» ni «res a veure»: busca una cosa que hagi canviat (qui decideix, per exemple) i una que no.

1.8 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta a un diari, novembre de 1912.

Ets un ciutadà espanyol l'endemà de l'assassinat de Canalejas, el novembre del 1912. Escriu una carta a un diari per defensar si les seves reformes tenen futur sense ell al capdavant del govern.

La carta, datada el novembre del 1912 (80 a 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Pregunta't si les reformes depenien massa d'una sola persona.

1.9 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Decisió raonada: reformar des de dalt és legítim?

En grup, decidiu sí o no: una reforma decidida «des de dalt», sense participació popular directa, pot ser tan legítima com una reforma exigida des del carrer? Argumenteu la decisió amb dues raons i una objecció que us podrien fer.

La decisió del grup, dues raons i una objecció (40 a 60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Compareu des d'on actuaven Maura i Canalejas i des d'on actuava el caciquisme que combatien.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després del desastre del 98, dos governants de partits oposats van intentar salvar el règim de la Restauració reformant-lo des de dalt. Maura (1907-1909) va perseguir el frau electoral i va preparar una reforma de l'administració local que mai va arribar a bon port; va caure després de la repressió de la Setmana Tràgica de 1909. Canalejas (1910-1912) va aprovar la Llei del Cadenat, que limitava les noves congregacions religioses, i altres reformes liberals; va morir assassinat el 1912 abans de completar-les. Cap dels dos va aconseguir desmuntar el torn pacífic ni el caciquisme provincial: la fragilitat estructural del sistema va sobreviure als seus reformadors més capaços.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què volia dir Antonio Maura quan parlava d'una «revolució des de dalt»?

   A. Que l'exèrcit havia de fer les reformes que els partits no feien B. Que calia canviar la monarquia per una república sense violència C. Que el sistema s'havia de reformar des de dins, sense trencar-lo D. Que les reformes les havien de dirigir els cacics de cada província

2. 2. Què prohibia l'article únic de la Llei del Cadenat (1910)?

   A. Fundar congregacions religioses noves sense el permís del govern B. Mantenir oberts els convents dels ordes que no tenien autorització C. Fundar cap orde religiós nou durant dos anys, amb permís o sense D. Que les congregacions religioses ensenyessin a les escoles públiques

3. 3. Segons la lectura, per què el règim va continuar igual de fràgil després de Maura i Canalejas?

   A. Perquè el rei va vetar les reformes de tots dos abans que entressin en vigor B. Perquè tots dos volien desmuntar el torn pacífic i els seus partits s'hi van negar C. Perquè la Setmana Tràgica i l'atemptat contra Canalejas van fer derogar les lleis D. Perquè les lleis canviaven a Madrid, però el control electoral local seguia intacte

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si tens un sistema que funciona malament però que ningú sap ben bé com substituir, és més responsable intentar arreglar-lo poc a poc o exigir-ne la substitució completa?