Càpsula 1 · AGUANTARÀ EUROPA EL NOU SEGLE? · #GiH4
El trauma del 98 i el regeneracionisme. Els intents reformistes: Maura ("revolució des de dalt") i Canalejas (Llei del Cadenat, 1910). La fragilitat estructural del règim de la Restauració.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE5
%2017.jpg?width=1600)
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 1907, sis anys després del desastre del 98, el conservador Antonio MauraAntonio MauraAntonio Maura (1853-1925): polític mallorquí, cap del Partit Conservador, president del govern en cinc ocasions entre 1903 i 1922. arrencava el que ell mateix va batejar, en castellà, com la «revolució des de dalt». La idea era reformar el sistema polític de la Restauració des de dins, sense trencar-lo, per treure-li l’aire de fer i desfer que li havia costat tant de prestigi. El seu «govern llarg» (1907-1909) va aprovar una llei electoral que perseguia el frau més escandalós. També va preparar una reforma de l’administració local pensada per afeblir el poder dels caciquismescaciquismesCaciquisme: sistema de control polític local basat en favors, pressions i compra de vots, que garantia els resultats electorals pactats prèviament entre els dos grans partits del torn. provincials. La reforma local, però, no va arribar mai a bon port. Es va quedar encallada al Senat i, el 1909, la repressió de la revolta popular coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona (que estudiaràs a la sessió 4) va acabar arrossegant Maura fora del poder.
El seu relleu, el liberal José CanalejasJosé CanalejasJosé Canalejas (1854-1912): advocat i polític gallec, cap del Partit Liberal, president del govern entre 1910 i 1912., va prendre un camí diferent per al mateix objectiu. Volia mantenir dempeus la monarquia d’Alfons XIII sense concessions revolucionàries, però obrint-la a la societat civil que el 98 havia deixat en carn viva. La mesura més recordada del seu govern va ser la coneguda popularment com la Llei del Cadenat (desembre de 1910). Responia a un anticlericalisme creixent entre sectors amplis de la població, sense trencar formalment amb l’Església catòlica, encara religió oficial de l’Estat. El seu article únic ho deixava dit sense embuts.
«No es podran establir noves associacions pertanyents a ordes o congregacions religioses canònicament reconegudes, sense l’autorització del Ministeri de Gràcia i Justícia consignada en reial decret». La llei, pensada com a mesura provisional de dos anys mentre s’aprovava una futura llei d’associacions més ambiciosa, prohibia crear noves congregacions religioses sense permís explícit del govern. Canalejas hi va afegir altres reformes importants. Una va ser l’abolició dels consums, un impost molt impopular sobre aliments bàsics. L’altra va ser l’obligatorietat real del servei militar, que acabava amb la pràctica que permetia als fills de família benestant pagar-se la substitució per no anar a la guerra.
Cap de les dues reformes, però, va aconseguir el que perseguia. Maura va caure abans de completar la seva. Canalejas va morir assassinat d’un tret a la Puerta del Sol de Madrid, el novembre de 1912, a mans d’un anarquista. Encara li quedava per aprovar la llei d’associacions definitiva que havia de substituir el Cadenat. El sistema del torn pacífic i el caciquisme provincial, que tots dos volien corregir sense desmuntar, va sobreviure als seus dos reformadors més capaços. La fragilitat estructural del règim de la Restauració no es resolia canviant lleis des de Madrid si els mecanismes locals de control electoral continuaven intactes al territori.
Fes una línia del temps amb quatre dates: 1907 (govern llarg de Maura), 1909 (caiguda de Maura), 1910 (Llei del Cadenat de Canalejas) i 1912 (assassinat de Canalejas). Escriu sota cada data una frase que expliqui què hi passa.
💡 Pista: Fixa't que els dos governs es couen en un període de només cinc anys, un darrere l'altre.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla qui necessita autorització (les noves congregacions religioses) i qui la concedeix (el Ministeri de Gràcia i Justícia). Respon en dues línies: per què creus que calia passar per un ministeri civil i no per l'Església mateixa.
💡 Pista: El Ministeri de Gràcia i Justícia era un òrgan de l'Estat, no de l'Església: la llei reforçava el control civil sobre una qüestió religiosa.
Imagina que ets periodista el desembre de 1910. Escriu un titular (màxim 12 paraules) i una entradeta de dues frases sobre l'aprovació de la Llei del Cadenat.
💡 Pista: Pots centrar el titular en la tensió entre l'Estat i l'Església, o en la reacció previsible dels sectors catòlics.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que Maura i Canalejas no volien acabar amb la monarquia. Acabeu amb una frase que comenci: «El tòpic que eren revolucionaris amaga que...».
💡 Pista: Dades possibles: tots dos eren caps de partits monàrquics; la seva reforma buscava perllongar el sistema, no substituir-lo.
Fes un mapa conceptual amb una caixa central («Règim de la Restauració») connectada a tres caixes: «torn pacífic», «caciquisme provincial» i «reformes de Maura i Canalejas». Escriu a la darrera connexió per què la reforma no va poder desmuntar les altres dues.
💡 Pista: Les reformes actuaven des de Madrid; el caciquisme funcionava des dels pobles i les províncies, fora de l'abast directe d'una llei.
Escriu un microassaig de tres frases. Frase 1: per què un sistema polític en crisi pot optar per reformar-se en lloc de desaparèixer. Frase 2: un exemple concret d'aquesta sessió. Frase 3: la teva valoració de si aquesta estratègia sol funcionar a la llarga.
💡 Pista: Pensa en el cas de Maura (reforma frenada al Senat) i de Canalejas (reforma tallada per un assassinat).
Escriu en una taula de dues columnes un argument a favor que la Llei del Cadenat era una mesura necessària de modernització de l'Estat. A l'altra columna, un argument a favor que era una provocació innecessària contra l'Església. Acaba amb una valoració pròpia en dues línies.
💡 Pista: A favor: separava poder civil i religiós. En contra: en una Espanya majoritàriament catòlica, obria un conflicte social evitable.
Escriu una carta breu (cinc frases), com si fossis un ciutadà espanyol l'endemà de l'assassinat de Canalejas, valorant si les seves reformes tenien futur sense ell al capdavant del govern.
💡 Pista: Pots plantejar-te si les reformes depenien massa d'una sola persona i, per tant, eren fràgils.
En grup, redacteu un veredicte ètic (quatre línies) sobre si una reforma decidida «des de dalt», sense participació popular directa, pot ser tan legítima com una reforma exigida des del carrer. Poden coexistir totes dues vies?
💡 Pista: Penseu que Maura i Canalejas actuaven des del Parlament i el govern, mentre que el caciquisme que combatien operava fora de qualsevol control democràtic real.
📌 Per emportar-se
Després del desastre del 98, dos governants de partits oposats van intentar salvar el règim de la Restauració reformant-lo des de dalt. Maura (1907-1909) va perseguir el frau electoral i va preparar una reforma de l'administració local que mai va arribar a bon port; va caure després de la repressió de la Setmana Tràgica de 1909. Canalejas (1910-1912) va aprovar la Llei del Cadenat, que limitava les noves congregacions religioses, i altres reformes liberals; va morir assassinat el 1912 abans de completar-les. Cap dels dos va aconseguir desmuntar el torn pacífic ni el caciquisme provincial: la fragilitat estructural del sistema va sobreviure als seus reformadors més capaços.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Com anomenava Antonio Maura el seu propi programa de reformes?
2. Què prohibia l'article únic de la Llei del Cadenat de 1910?
3. Què va passar amb les reformes de Maura i Canalejas, segons el que has llegit?
💭 Per pensar fins demà
Si tens un sistema que funciona malament però que ningú sap ben bé com substituir, és més responsable intentar arreglar-lo poc a poc o exigir-ne la substitució completa?
