Càpsula 1 · AGUANTARÀ EUROPA EL NOU SEGLE? · #GiH4
L'esclat creatiu de principis del s. XX. Cubisme (Picasso, Braque), futurisme italià, expressionisme alemany, surrealisme. L'art com a trencament radical amb la tradició. Picasso i Catalunya.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
A començament del segle XX, l’art europeu va viure un esclat creatiu sense precedents: en poc més d’una dècada, diversos moviments es van proposar trencar amb tota la tradició pictòrica anterior. A Barcelona, un jove pintor malagueny anomenat Pau PicassoPau PicassoPau Picasso (1881-1973): pintor malagueny format artísticament a Barcelona, cofundador del cubisme juntament amb Georges Braque. havia après els primers trencaments amb la norma acadèmica al cafè Els Quatre Gats, punt de trobada dels modernistes catalans. Anys després, juntament amb el francès Georges Braque, hi desenvoluparia el cubisme. La idea central era que un objecte es pot representar des de diversos punts de vista alhora, trencant la perspectiva única que dominava la pintura occidental des del Renaixement.
A Itàlia, un altre moviment prenia un camí molt més radical. El febrer de 1909, el poeta Filippo Tommaso MarinettiFilippo Tommaso MarinettiFilippo Tommaso Marinetti (1876-1944): escriptor italià, fundador del futurisme, moviment que exaltava la velocitat, la màquina i la ruptura amb el passat. va publicar, a primera plana del diari francès Le Figaro, el Manifest del futurisme. No proposava només un estil pictòric nou: exigia destruir museus i biblioteques, símbols d’un passat que calia esborrar. En un dels seus punts més coneguts, declarava:
«Declarem que l’esplendor del món s’ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. […] Un automòbil rugent, que sembla córrer sobre metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia».
Mentre el cubisme analitzava la forma amb fredor gairebé científica, el futurisme exaltava la velocitat, la màquina i la violència amb un entusiasme que avui resulta inquietant. A Alemanya, un tercer corrent, l’expressionismel’expressionismeExpressionisme alemany: moviment artístic centrat en la deformació emocional de la forma i el color, per expressar angoixa i tensió interior, no bellesa idealitzada., deformava el color i la forma per expressar l’angoixa interior, no la bellesa idealitzada. Tres moviments, tres maneres diferents de trencar amb la tradició, nascuts pràcticament a la vegada.
Dibuixa un croquis molt senzill (pot ser un objecte qualsevol, com una tassa) de dues maneres. Primer, com el veuries des d'un sol punt de vista (pintura tradicional). Després, com el representaria el cubisme, combinant diversos punts de vista alhora.
💡 Pista: No cal saber dibuixar bé: l'objectiu és entendre la diferència de mirada, no la qualitat artística.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «bellesa de la velocitat» i «Victòria de Samotràcia». Respon en dues línies: per què Marinetti tria precisament una escultura antiga i venerada per rebaixar-la davant d'un cotxe.
💡 Pista: Com més prestigiosa i respectada és l'obra que rebaixa, més forta resulta la seva provocació.
Imagina que ets un corresponsal a París. Escriu un telegrama (màxim 25 paraules, estil telegràfic) informant que Le Figaro ha publicat un manifest que exigeix destruir els museus.
💡 Pista: Un telegrama de l'època és car per paraula: sigues concret i directe.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que el futurisme tenia un programa polític, no només estètic. Acabeu amb una frase que comenci: «El tòpic que les avantguardes eren purament estètiques amaga que...».
💡 Pista: Dades possibles: la crida a glorificar la guerra; l'allistament voluntari de futuristes italians a la Primera Guerra Mundial.
Omple una gàbia amb quatre caselles: «Moviment», «Què trenca», «Com ho fa» i «Actitud davant el món», una fila per al cubisme, una per al futurisme i una per a l'expressionisme.
💡 Pista: El cubisme trenca la perspectiva; el futurisme, el passat sencer; l'expressionisme, la bellesa idealitzada.
Reescriu en tres frases el fragment del manifest citat a L'Arxiu, sense fer servir la paraula «bellesa» ni «velocitat». Manté-hi el sentit original.
💡 Pista: Pots substituir «bellesa» per «esplendor» o «valor», i «velocitat» per «rapidesa» o «moviment».
Observa el retrat de Marinetti de 1912. Escriu el peu de foto (dues frases) que hi posaries en un llibre de text, explicant qui era i per què el seu manifest de 1909 va ser tan provocador.
💡 Pista: Pots centrar el peu de foto en el contrast entre l'aspecte formal del retrat i la violència de les seves idees.
Escriu un desmentit periodístic breu (cinc frases), com si fossis un crític d'art tradicional de 1909, rebutjant l'afirmació de Marinetti que un cotxe de curses és més bell que la Victòria de Samotràcia.
💡 Pista: Pots argumentar que la bellesa artística no es pot mesurar només per la novetat o la velocitat.
En grup, redacteu un veredicte ètic (quatre línies). Un moviment artístic té dret a glorificar obertament la guerra i la violència en nom de la renovació estètica, o això travessa una línia que l'art no hauria de creuar?
💡 Pista: Penseu si la llibertat artística té límits ètics, i qui hauria de decidir-los.
📌 Per emportar-se
A començament del segle XX, l'art europeu va viure un esclat creatiu sense precedents. A Barcelona, el jove Picasso va aprendre els primers trencaments amb la norma acadèmica al cafè Els Quatre Gats, i anys després, amb Georges Braque, va desenvolupar el cubisme: representar un objecte des de diversos punts de vista alhora. A Itàlia, Filippo Tommaso Marinetti va publicar el Manifest del futurisme (1909), exigint destruir museus i biblioteques i proclamant que un automòbil de curses era més bell que la Victòria de Samotràcia. A Alemanya, l'expressionisme deformava el color i la forma per expressar l'angoixa interior. Però el futurisme no era només un estil: el seu programa incloïa glorificar obertament la guerra, i molts dels seus membres s'hi van allistar voluntaris quan va esclatar, quatre anys després.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què proposava el cubisme de Picasso i Braque?
2. Amb què compara Marinetti un automòbil de curses al seu manifest?
3. Segons el que has llegit, el futurisme era només un moviment artístic sense contingut polític?
💭 Per pensar fins demà
Si l'art pot influir en com pensa una societat, creus que els artistes tenen alguna responsabilitat sobre les idees que difonen, més enllà de la llibertat creativa?
