Sessió 4. Les vanguardes artístiques

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A començament del segle XX, l’art europeu va viure un esclat creatiu sense precedents: en poc més d’una dècada, diversos moviments es van proposar trencar amb tota la tradició pictòrica anterior. A Barcelona, un jove pintor malagueny anomenat Pau PicassoPau PicassoPau Picasso (1881-1973): pintor malagueny format artísticament a Barcelona, cofundador del cubisme juntament amb Georges Braque. havia après els primers trencaments amb la norma acadèmica al cafè Els Quatre Gats, punt de trobada dels modernistes catalans. Anys després, juntament amb el francès Georges Braque, hi desenvoluparia el cubisme. La idea central era que un objecte es pot representar des de diversos punts de vista alhora, trencant la perspectiva única que dominava la pintura occidental des del Renaixement.

Els Quatre Gats només va estar obert sis anys, del 1897 al 1903, i tot i així hi va passar tot: hi exposaven els joves que no entraven a les sales oficials, i el 1900 hi va fer la seva primera exposició un Picasso de dinou anys. El trencament gros, però, va arribar a París el 1907, amb Les senyoretes del carrer d’AvinyóLes senyoretes del carrer d’AvinyóLes senyoretes del carrer d'Avinyó (1907): quadre de Picasso, avui al MoMA de Nova York, que trenca la perspectiva única i deforma les cares amb influència de l'escultura africana i ibèrica. Se sol considerar el punt de partida del cubisme., un quadre que ni tan sols els seus amics van entendre i que porta el nom d’un carrer de Barcelona. D’allà en surt el cubisme analíticcubisme analíticCubisme analític: primera etapa del cubisme (cap al 1909-1912), en què Picasso i Braque descomponen l'objecte en plans i el pinten en colors apagats, gairebé monocroms., que descompon l’objecte en plans, i després el cubisme sintètic, que des del 1912 hi enganxa trossos de diari, paper pintat i etiquetes: els primers collages de la història de l’art.

A Itàlia, un altre moviment prenia un camí molt més radical. El febrer de 1909, el poeta Filippo Tommaso MarinettiFilippo Tommaso MarinettiFilippo Tommaso Marinetti (1876-1944): escriptor italià, fundador del futurisme, moviment que exaltava la velocitat, la màquina i la ruptura amb el passat. va publicar, a primera plana del diari francès Le Figaro, el Manifest del futurisme. No proposava només un estil pictòric nou: exigia destruir museus i biblioteques, símbols d’un passat que calia esborrar. En un dels seus punts més coneguts, declarava:

«Declarem que l’esplendor del món s’ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. […] Un automòbil rugent, que sembla córrer sobre metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia».

El manifest va sortir a la primera plana de Le Figaro el 20 de febrer de 1909, i cal fixar-se en el detall: no en una revista d’art, sinó al diari més llegit de París. El futurisme volia públic, no galeries. També és el moviment que enllaça de manera més directa amb el que vindrà: glorificava la guerra com a «única higiene del món» cinc anys abans que la guerra arribés de debò, i molts futuristes s’hi van allistar voluntaris. Marinetti acabaria donant suport al feixisme italià.

Mentre el cubisme analitzava la forma amb fredor gairebé científica, el futurisme exaltava la velocitat, la màquina i la violència amb un entusiasme que avui resulta inquietant. A Alemanya, un tercer corrent, l’expressionismel’expressionismeExpressionisme alemany: moviment artístic centrat en la deformació emocional de la forma i el color, per expressar angoixa i tensió interior, no bellesa idealitzada. Els grups Die Brücke (1905, Dresden) i Der Blaue Reiter (1911, Munic) en són els nuclis principals., deformava el color i la forma per expressar l’angoixa interior, no la bellesa idealitzada. Tres moviments, tres maneres diferents de trencar amb la tradició, nascuts pràcticament a la vegada.

Als tres moviments els uneix una cosa de fons: cap d’ells no vol imitar el que es veu. La fotografia ja feia seixanta anys que existia i ho feia millor i més de pressa, de manera que la pintura es va posar a fer el que una càmera no pot fer. El cubisme mostra un objecte des de diversos punts alhora; l’expressionisme pinta el que es sent, no el que es veu; i el futurisme intenta pintar una cosa que no es pot ni fotografiar: la velocitat. I tot això passa entre 1905 i 1914, els mateixos anys de l’optimisme de la sessió 3, com si l’art hagués vist venir abans que ningú que aquell món s’havia de trencar.

I a Catalunya, què hi passava mentrestant? El modernismemodernismeModernisme: moviment artístic català de finals del segle XIX i començament del XX, amb Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch en arquitectura. Volia posar Catalunya al dia d'Europa. ja havia posat el país al dia d’Europa, i just en aquests anys el rellevava el noucentismenoucentismeNoucentisme: moviment cultural català dels anys deu, que oposava a l'exuberància modernista l'ordre, la mesura i la referència clàssica mediterrània. Va ser l'estètica oficial de la Mancomunitat., que hi oposava ordre, mesura i model clàssic: era l’estètica de la Mancomunitat que has estudiat a la sessió 2. Mentre a París Picasso trencava la figura humana, a Barcelona el poder cultural apostava justament pel contrari, per la serenor. Els dos camins surten del mateix moment i responen a la mateixa pregunta: què vol dir ser modern. I encara n’hi ha un tercer, que sovint s’oblida: el públic. Cap d’aquests moviments no va agradar a ningú quan va aparèixer. Els compradors eren quatre, la crítica es va burlar del cubisme durant anys i les primeres exposicions futuristes van acabar a crits. El que avui és portada de manual va néixer sent minoritari i impopular, i va trigar trenta anys a entrar als museus que Marinetti volia cremar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 ✍️ Explicar · Reescriptura 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Una tassa, dues mirades.

Explica amb paraules teves què fa el cubisme. Dibuixa una tassa dues vegades: com la veuria la càmera que va fer el retrat de Marinetti, des d'un sol punt, i com la pintaria un cubista, des de diversos punts alhora. Sota cada dibuix, escriu una frase que expliqui què hi canvia.

Els dos dibuixos de la tassa, amb una frase sota cada un.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: No cal saber dibuixar bé. Comença les frases així: «Des d'un sol punt…» i «Des de diversos punts…». Què fa el cubisme és a la Fitxa i al primer paràgraf de la lectura.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir Marinetti amb lupa.

Llegeix la cita de Marinetti a L'Arxiu i identifica'n el fet, el parer i el senyal, amb una frase per pas. FET: quin objecte modern posa com a exemple? PARER: quin judici en fa? SENYAL: quina paraula del començament mostra que proclama en lloc de demostrar?

Tres frases: el fet, el parer i el senyal.

💡 Pista: Comença així: «L'objecte és…», «Marinetti jutja que…» i «La paraula és…». El senyal és el primer verb de la cita.

4.3 ✍️ Explicar · Telegrama 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El telegrama de la notícia, febrer de 1909.

Ets corresponsal a París el febrer del 1909. Resumeix en un telegrama de com a màxim vint-i-cinc paraules, en estil telegràfic, el manifest que Le Figaro acaba de publicar: qui el signa i què exigeix.

El telegrama, de com a màxim vint-i-cinc paraules.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Treu els articles i les paraules que no calguin, per exemple: «Poeta italià publica…». Què exigeix el manifest és a la lectura i a la Fitxa.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite de l'art purament estètic.

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Expliqueu amb dues dades per què el futurisme tenia un programa polític, no només estètic.

Les dues dades i una frase final sobre el que amaga el tòpic (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busqueu al bloc què diu el manifest uns punts més enllà i què van fer molts futuristes quan va esclatar la guerra. Podeu acabar amb: «El tòpic que les avantguardes eren purament estètiques amaga que…».

4.5 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

La taula de les tres avantguardes.

Classifica les tres avantguardes en una taula de quatre columnes, «Moviment», «Què trenca», «Com ho fa» i «Actitud davant el món», amb una fila per al cubisme, una per al futurisme i una per a l'expressionisme.

La taula de tres files i quatre columnes, tota emplenada.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Busca a la lectura què trenca cada moviment: cadascun trenca una cosa diferent.

4.6 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Un home que es fa retratar

Mira el retrat de Marinetti del 1912: ell va triar com sortir-hi. Descriu primer què hi veus (postura, mirada, roba, mans), sense interpretar. Després dedueix quina imatge de si mateix volia donar i si encaixa amb el seu manifest.

La descripció i dues frases d'interpretació (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Separa les dues feines: primer només el que hi ha; després, què en dedueixes. Pregunta't com vol sortir a la foto qui escriu que un cotxe és més bell que una estàtua grega.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🎬 El vídeo ✏️ Individual

L'escàndol encara serveix?

Marinetti volia escandalitzar i ho va aconseguir. Mira el vídeo sobre el quadre de Zapata i respon en tres punts numerats: (1) què buscaven les avantguardes amb l'escàndol; (2) què va provocar el quadre del vídeo; (3) argumenta si avui l'art encara pot escandalitzar de manera útil o si ja només fa soroll.

Els tres punts numerats, amb la teva posició argumentada al tercer (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pregunta't qui s'escandalitza i per què. No és el mateix escandalitzar un públic que no s'ho espera que un que ja hi va preparat.

4.8 🌍 Participar · Desmentit 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmentit d'un crític tradicional, 1909.

Ets un crític d'art tradicional el 1909. Escriu un desmentit per desmuntar l'afirmació de Marinetti que un cotxe de curses és més bell que la Victòria de Samotràcia. Separa primer el que ell presenta com un fet del que és només el seu gust: el desmentit va contra el gust disfressat de fet.

El desmentit, signat com a crític d'art del 1909 (80 a 100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Pregunta't si la bellesa es pot mesurar amb la novetat o la velocitat.

4.9 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Decisió raonada: pot l'art celebrar la violència?

En grup, decidiu: un moviment artístic té dret a glorificar la guerra i la violència en nom de la renovació, o això travessa una línia que l'art no hauria de creuar? Defenseu la decisió i digueu on situeu el límit.

La decisió del grup i on situeu el límit (40 a 60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Penseu si la llibertat artística té límits ètics, i qui hauria de decidir-los.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

A començament del segle XX, l'art europeu va viure un esclat creatiu sense precedents. A Barcelona, el jove Picasso va aprendre els primers trencaments amb la norma acadèmica al cafè Els Quatre Gats, i anys després, amb Georges Braque, va desenvolupar el cubisme: representar un objecte des de diversos punts de vista alhora. A Itàlia, Filippo Tommaso Marinetti va publicar el Manifest del futurisme (1909), exigint destruir museus i biblioteques i proclamant que un automòbil de curses era més bell que la Victòria de Samotràcia. A Alemanya, l'expressionisme deformava el color i la forma per expressar l'angoixa interior. Però el futurisme no era només un estil: el seu programa incloïa glorificar obertament la guerra, i molts dels seus membres s'hi van allistar voluntaris quan va esclatar, quatre anys després.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què fa el cubisme de Picasso i Braque, segons la lectura?

   A. Mostra un objecte des de diversos punts de vista alhora, en un sol quadre B. Deforma el color i la forma per expressar l'angoixa interior del pintor C. Intenta pintar la velocitat i la màquina, que una càmera no pot captar D. Recupera la perspectiva única del Renaixement amb colors apagats i plans

2. 2. Per què Marinetti tria la Victòria de Samotràcia per comparar-la amb un automòbil?

   A. Perquè Le Figaro l'havia triat com l'obra més bella dels museus de París B. Perquè vol demostrar que l'art grec ja admirava la força i la guerra C. Perquè és el símbol del passat venerat que el futurisme vol superar D. Perquè els cubistes l'havien pres de model per trencar la figura humana

3. 3. Què demostra, segons la sessió, que el futurisme no era només un estil artístic?

   A. Que Marinetti va fundar un partit polític el mateix any del manifest, el 1909 B. Que el manifest glorificava la guerra i molts futuristes hi van anar voluntaris C. Que el manifest condemnava la guerra com un residu del passat que calia esborrar D. Que els futuristes van cremar museus i biblioteques a Itàlia abans del 1914

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si l'art pot influir en com pensa una societat, creus que els artistes tenen alguna responsabilitat sobre les idees que difonen, més enllà de la llibertat creativa?