Càpsula 1 · AGUANTARÀ EUROPA EL NOU SEGLE? · #GiH4
L'optimisme finisecular europeu. Hegemonia europea sobre el món. Avenços científics i tecnològics. Cartografia colonial: el repartiment definitiu d'Àfrica i Àsia a començament del s. XX. Les potències imperials i les seves possessions. Cultura de masses naixent.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE9
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 1900, París va acollir una Exposició UniversalExposició UniversalExposició Universal de París (1900): fira internacional visitada per més de 50 milions de persones, amb 58 països participants, que mostrava els darrers avenços científics i tecnològics del moment. visitada per més de 50 milions de persones. Escales mecàniques, cinema, automòbils i electricitat hi convivien com a proves tangibles que el progrés no tenia límit. Aquest optimisme finisecular no era només tecnològic. Europa dominava el món a una escala sense precedents. Cap al 1900, gairebé tot el continent africà i grans zones d’Àsia ja eren colònies o protectorats de sis o set potències europees. El mapa del planeta s’havia convertit, en poques dècades, en un mosaic de banderes europees.
Aquesta hegemonia també es notava a casa. Als grans centres urbans europeus naixia una cultura de masses: grans magatzems, premsa il·lustrada de tirada massiva, els primers cinematògrafs dels germans Lumière, esdeveniments esportius multitudinaris. Per primer cop, milions de persones compartien les mateixes notícies, les mateixes imatges i els mateixos entreteniments gairebé al mateix moment.
Aquest clima de confiança va trobar la seva expressió intel·lectual més influent en un llibre de l’economista britànic Norman AngellNorman AngellNorman Angell (1874-1967): periodista i economista britànic, autor de The Great Illusion (1910), Premi Nobel de la Pau el 1933.. A The Great Illusion (1910), Angell demostrava, amb xifres de comerç i finances, que la guerra entre grans potències industrials ja no podia ser rendible. Les economies europees estaven tan entrellaçades que conquerir un territori no enriquia el conqueridor.
«L’única política possible avui perquè un conqueridor en tregui profit és deixar la riquesa d’un territori en plena possessió dels seus habitants. Per això, és una fal·làcia lògica i una il·lusió òptica considerar que una nació incrementa la seva riquesa quan incrementa el seu territori».
L’argument d’Angell va ser aclamat a tot Europa i va vendre milers d’exemplars en diverses llengües. Semblava la prova definitiva que una guerra entre grans potències era, senzillament, impensable. Quatre anys després d’aquesta publicació, el continent sencer estava en guerra.
Fes una cronologia amb quatre dates: 1900 (Exposició Universal de París), 1907 (govern llarg de Maura, sessió 1), 1910 (The Great Illusion d'Angell) i 1914 (esclat de la Primera Guerra Mundial). Escriu sota cada data una frase que expliqui què hi passa.
💡 Pista: Fixa't que només passen quatre anys entre l'argument d'Angell i la seva refutació pràctica.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «il·lusió òptica» i «plena possessió dels seus habitants». Respon en dues línies: per què Angell creu que conquerir un territori no fa més ric el conqueridor.
💡 Pista: L'argument és que la riquesa real d'un territori (fàbriques, terres, comerç) queda sempre en mans dels seus habitants, encara que canviï la bandera que hi oneja.
Imagina que ets periodista el 1910. Escriu un titular (màxim 12 paraules) i una entradeta de dues frases sobre la publicació de The Great Illusion i el seu impacte a Europa.
💡 Pista: Pots centrar el titular en la promesa d'un llibre que sembla «demostrar» que la guerra ja no és possible.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues dades que demostrin que no tota la població europea vivia l'optimisme de la Belle Époque. Acabeu amb una frase que comenci: «El tòpic de la prosperitat generalitzada amaga que...».
💡 Pista: Dades possibles: jornades llarguíssimes i salaris baixos de la població obrera; les vagues i la violència social de les sessions 3 i 4.
Fes un esquema amb 1 idea central: «Europa, 1900, optimisme sense precedents». Afegeix-hi 3 evidències concretes (Exposició Universal, hegemonia colonial, cultura de masses). Acaba amb 1 conclusió sobre per què aquest optimisme resultaria, quatre anys després, enganyós.
💡 Pista: La conclusió pot connectar directament amb l'argument d'Angell i la seva refutació pràctica el 1914.
Imagina que has d'explicar a un nen de vuit anys l'argument d'Angell sobre per què conquerir un altre país no fa més ric el conqueridor. Escriu l'explicació en tres frases senzilles, sense tecnicismes.
💡 Pista: Pots comparar-ho amb prendre la casa d'algú sense poder-ne fer servir res del que hi ha dins, perquè tot continua sent seu.
Escriu una analogia (quatre línies) que compari l'optimisme de la Belle Époque amb una festa animada que ningú vol interrompre, tot i que fora ja es comencen a sentir trons llunyans.
💡 Pista: Pensa en quins «trons llunyans» (tensions socials, rivalitats entre potències) la gent de l'època podia preferir no escoltar.
Escriu un manifest breu (cinc frases), com si fossis un jove europeu que dubta de l'argument d'Angell, explicant per què un raonament econòmic pot no ser suficient per evitar una guerra.
💡 Pista: Pots argumentar que l'honor nacional, la por o l'orgull no sempre obeeixen a càlculs econòmics racionals.
En grup, escriviu un microassaig de tres frases. Frase 1: per què l'argument d'Angell era lògicament sòlid. Frase 2: per què va fallar igualment. Frase 3: un exemple actual en què un argument racional no ha estat suficient per evitar un conflicte.
💡 Pista: Penseu que la lògica econòmica no sempre guanya a la por, l'honor o les aliances polítiques que estudiareu a les sessions vinents.
📌 Per emportar-se
El 1900, l'Exposició Universal de París va mostrar a més de 50 milions de visitants un món d'optimisme tecnològic sense límits: electricitat, cinema, automòbils. Europa dominava el planeta com mai abans, amb gairebé tot Àfrica i grans zones d'Àsia sota control colonial, i naixia una cultura de masses (grans magatzems, premsa il·lustrada, cinematògraf) que arribava a milions de persones. L'economista Norman Angell va donar a aquest optimisme la seva expressió intel·lectual més sòlida: a The Great Illusion (1910), va demostrar amb xifres que la guerra entre grans potències industrials ja no podia ser rendible, perquè les seves economies estaven massa entrellaçades. L'argument va ser aclamat a tot Europa. Quatre anys després, el continent sencer estava en guerra. Aquest optimisme, a més, no arribava per igual a totes les classes socials: la població obrera i pagesa continuava vivint en condicions precàries, com has vist a les sessions anteriors.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què demostrava Norman Angell a The Great Illusion (1910)?
2. Quants anys van passar entre la publicació de The Great Illusion i l'esclat de la Primera Guerra Mundial?
3. Segons el que has llegit, l'optimisme de la Belle Époque arribava per igual a totes les classes socials?
💭 Per pensar fins demà
Si un argument racional i ben fonamentat no és suficient per evitar un desastre, què més fa falta perquè la gent (o els governs) canviïn de rumb?
