Sessió 3. L'Europa imperial de la Belle Époque

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1900, París va acollir una Exposició UniversalExposició UniversalExposició Universal de París (1900): fira internacional visitada per més de 50 milions de persones, amb 58 països participants, que mostrava els darrers avenços científics i tecnològics del moment. visitada per més de 50 milions de persones. Escales mecàniques, cinema, automòbils i electricitat hi convivien com a proves tangibles que el progrés no tenia límit.

Les dates ajuden a entendre la sensació d’aquells anys. El 1901, Marconi va enviar el primer senyal de ràdio a través de l’Atlàntic. El 17 de desembre de 1903, els germans Wright van volar per primera vegada amb un aparell més pesant que l’aire. Cada any semblava portar una cosa que l’any abans era impossible, i la premsa ho explicava a milions de persones que abans no s’haurien assabentat de res. Fins i tot els desastres reforçaven la idea: quan el TitanicTitanicTitanic: transatlàntic britànic que es va enfonsar la nit del 14 al 15 d'abril de 1912 en topar amb un iceberg. Hi van morir més de 1.500 de les 2.224 persones que hi viatjaven. es va enfonsar l’abril de 1912, el que va escandalitzar no va ser que un vaixell s’enfonsés, sinó que s’enfonsés el vaixell que es deia insubmergible. Aquest optimisme finisecular no era només tecnològic. Europa dominava el món a una escala sense precedents. Cap al 1900, gairebé tot el continent africà i grans zones d’Àsia ja eren colònies o protectorats de sis o set potències europees. El mapa del planeta s’havia convertit, en poques dècades, en un mosaic de banderes europees, i als atles escolars d’aquells anys cada imperi tenia el seu color: el rosa britànic, el blau francès, el verd alemany. Un nen europeu de deu anys sabia identificar aquells colors abans que les comarques del seu país.

Aquest domini tenia un nom i una data d’origen. El repartiment d’Àfrica s’havia acordat entre potències europees a la Conferència de BerlínConferència de BerlínConferència de Berlín (1884-1885): reunió on catorze potències europees van fixar les regles per repartir-se Àfrica. Cap africà no hi va ser convidat. de 1884-1885, sense que hi hagués cap africà a la sala, i cap al 1900 ja només quedaven dos estats africans independents, Etiòpia i Libèria. Les fronteres rectes que encara avui es veuen al mapa d’Àfrica són d’aquelles taules. Espanya hi tenia una part petita i, com veuràs a la sessió 9, prou cara: una franja del nord del Marroc que li seria adjudicada com a protectoratprotectoratProtectorat: fórmula colonial en què una potència administra un territori que, formalment, conserva el seu sobirà. El protectorat espanyol al Marroc es va establir el 1912. el 1912.

Aquesta hegemonia també es notava a casa. Als grans centres urbans europeus naixia una cultura de masses: grans magatzems, premsa il·lustrada de tirada massiva, els primers cinematògrafs dels germans Lumière, esdeveniments esportius multitudinaris. Per primer cop, milions de persones compartien les mateixes notícies, les mateixes imatges i els mateixos entreteniments gairebé al mateix moment.

Aquesta cultura de masses tenia dues cares. Per primera vegada existia una opinió pública de milions de persones, i per primera vegada es podia orientar: els mateixos diaris de gran tirada que explicaven els invents també explicaven per què el veí de l’altra banda de la frontera era una amenaça. El nacionalismenacionalismeNacionalisme d'Estat: manera d'entendre la nació que ensenya a estimar el propi país presentant els veïns com a rivals o enemics. A començament del segle XX s'ensenyava a l'escola i es difonia per la premsa de gran tirada. que s’ensenyava a l’escola i que es venia al quiosc no era un afegit a l’optimisme d’aquells anys: n’era la cara de dins. I hi havia una tercera cosa que la Belle Époque tampoc no ensenyava a les postals: com es pagava. El cautxúcautxúCautxú: matèria primera que s'obtenia de la saba d'uns arbres tropicals, imprescindible per als pneumàtics i els cables elèctrics. La seva recol·lecció al Congo i a l'Amazònia es va fer amb treball forçat i violència extrema. dels pneumàtics d’aquells automòbils nous sortia de plantacions on es treballava per força, i el coure dels cables, de mines africanes. El progrés que s’exposava a París tenia una part de la factura pagada fora d’Europa.

Aquest clima de confiança va trobar la seva expressió intel·lectual més influent en un llibre de l’economista britànic Norman AngellNorman AngellNorman Angell (1874-1967): periodista i economista britànic, autor de The Great Illusion (1910), Premi Nobel de la Pau el 1933.. A The Great Illusion (1910), Angell demostrava, amb xifres de comerç i finances, que la guerra entre grans potències industrials ja no podia ser rendible. Les economies europees estaven tan entrellaçades que conquerir un territori no enriquia el conqueridor.

«L’única política possible avui perquè un conqueridor en tregui profit és deixar la riquesa d’un territori en plena possessió dels seus habitants. Per això, és una fal·làcia lògica i una il·lusió òptica considerar que una nació incrementa la seva riquesa quan incrementa el seu territori».

L’argument d’Angell va ser aclamat a tot Europa i va vendre milers d’exemplars en diverses llengües. Semblava la prova definitiva que una guerra entre grans potències era, senzillament, impensable. Quatre anys després d’aquesta publicació, el continent sencer estava en guerra.

I aquí hi havia la trampa de l’argument d’Angell, que val la pena veure bé perquè es continua repetint avui. Angell no deia que la guerra fos impossible: deia que no seria rendible. Són dues coses diferents. Els que van decidir la guerra el 1914 no eren comptables: eren governs que pensaven en prestigi, en por de quedar enrere i en compromisos signats amb aliats. Un argument econòmic només convenç qui pren les decisions per raons econòmiques.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La cronologia d'un optimisme que es trenca.

Ordena en una línia del temps cinc fets, datats amb la Fitxa de dades i el peu del mapa: l'Exposició Universal de París, el govern llarg de Maura (sessió 1), el mapa escolar «Les banderes d'un imperi lliure», The Great Illusion d'Angell i l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Sota cada data, escriu una frase que digui què hi passa.

La línia del temps amb cinc fets datats i una frase sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a l'última línia de la Fitxa, i la del mapa, al seu peu. Per al mapa, la frase pot començar: «Un mapa per a escolars britànics…».

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir Angell amb lupa.

Llegeix la cita d'Angell a L'Arxiu i identifica'n el fet, el parer i el senyal, amb una frase per pas. FET: quina és, segons Angell, l'única política que fa guanyar un conqueridor? PARER: quina conclusió en treu sobre conquerir territori? SENYAL: quines paraules fa servir per jutjar la idea contrària?

Tres frases: el fet, el parer i el senyal.

💡 Pista: Comença així: «Angell diu que l'única política…», «En conclou que…» i «Les paraules que jutgen són…». La conclusió comença just després de «Per això».

3.3 ✍️ Explicar · Titular periodístic 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Dos titulars per a un llibre, 1910.

Resumeix la publicació de The Great Illusion (1910) en dos titulars de com a màxim dotze paraules: un d'un diari que se'n creu l'argument i un d'un diari que en dubta.

Dos titulars de com a màxim dotze paraules cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Comença el primer amb el que promet el llibre i el segon amb un dubte, per exemple «I si…?». Què defensa Angell ho trobes a la lectura i a L'Arxiu.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite de la prosperitat universal.

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Expliqueu amb dues dades per què no tota la població europea vivia l'optimisme de la Belle Époque.

Les dues dades i una frase final sobre el que amaga el tòpic (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busqueu al bloc com vivien els obrers i els pagesos, i recordeu què veureu a les sessions 8 i 9. Podeu acabar amb: «El tòpic de la prosperitat generalitzada amaga que…».

3.5 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Esquema 1-3-1 de l'optimisme finisecular.

Completa un esquema 1-3-1. Idea central: «Europa, 1900, optimisme sense precedents». Tres evidències de la lectura, de tres camps diferents. Conclusió: explica per què aquest optimisme resultaria enganyós el 1914.

L'esquema: la idea central, tres evidències d'una frase i una conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Busca a la lectura què s'exposava, qui dominava el món i què consumia la gent.

3.6 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Un imperi que es diu lliure

Mira el mapa de la lectura. Descriu primer què hi veus: quins territoris estan pintats, què hi ha clavat a sobre i què diu el títol. Després dedueix qui podia mirar aquest mapa el 1910 amb orgull, i qui no hi apareix enlloc.

La descripció i dues frases d'interpretació (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: El mapa el van fer per als escolars britànics. Pregunta't què hi fa la paraula «lliure» damunt d'un imperi, i on són, al dibuix, les persones que hi vivien.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Una festa abans de la tempesta.

Explica l'optimisme de la Belle Époque amb una analogia: una festa animada que ningú vol interrompre, tot i que fora ja se senten trons llunyans. En tres paràgrafs curts, explica què és la festa, quins són els trons i què passa quan esclata la tempesta.

L'analogia en tres paràgrafs curts de dues o tres frases: la festa, els trons i la tempesta.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Abans d'escriure, fes dues columnes: a l'esquerra, cada cosa de la festa; a la dreta, a què correspon a l'Europa del 1910.

3.8 🌍 Participar · Manifest 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Manifest d'un jove escèptic, 1910.

Ets un jove europeu del 1910 que no es creu l'argument d'Angell. Escriu un manifest de cinc punts d'una frase cada un per defensar que un raonament econòmic no basta per evitar una guerra.

El manifest de cinc punts d'una frase, datat el 1910 (40 a 60 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Pregunta't què mou la gent a la guerra a part dels diners.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Quan un bon argument no és suficient.

En grup, argumenteu en tres paràgrafs breus. Paràgraf 1: per què l'argument d'Angell era lògicament sòlid. Paràgraf 2: per què va fallar igualment. Paràgraf 3: un exemple actual en què un argument racional no ha bastat per evitar un conflicte.

Els tres paràgrafs, amb l'exemple actual anomenat i explicat al tercer (80 a 100 paraules).

💡 Pista: Penseu que la lògica econòmica no sempre guanya a la por, l'honor o les aliances polítiques.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1900, l'Exposició Universal de París va mostrar a més de 50 milions de visitants un món d'optimisme tecnològic sense límits: electricitat, cinema, automòbils. Europa dominava el planeta com mai abans, amb gairebé tot Àfrica i grans zones d'Àsia sota control colonial, i naixia una cultura de masses (grans magatzems, premsa il·lustrada, cinematògraf) que arribava a milions de persones. L'economista Norman Angell va donar a aquest optimisme la seva expressió intel·lectual més sòlida: a The Great Illusion (1910), va demostrar amb xifres que la guerra entre grans potències industrials ja no podia ser rendible, perquè les seves economies estaven massa entrellaçades. L'argument va ser aclamat a tot Europa. Quatre anys després, el continent sencer estava en guerra. Aquest optimisme, a més, no arribava per igual a totes les classes socials: la població obrera i pagesa continuava vivint en condicions precàries, com has vist a les sessions anteriors.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què defensava exactament Norman Angell a The Great Illusion (1910)?

   A. Que una guerra entre grans potències ja era impossible i no esclataria B. Que una guerra entre grans potències ja no podia ser rendible per a ningú C. Que una guerra curta encara podia enriquir el país que conquerís territori D. Que només el comerç amb les colònies feia rendible una guerra europea

2. 2. Segons la lectura, per què l'argument d'Angell no va evitar la guerra de 1914?

   A. Perquè les xifres de comerç i finances del llibre estaven equivocades B. Perquè el llibre es va llegir poc i no va arribar als governs europeus C. Perquè les economies europees ja no estaven lligades entre elles el 1914 D. Perquè els governs decidien per prestigi, por i aliances, no per comptes

3. 3. Segons el «Desmuntant tòpics», qui vivia de debò l'optimisme de la Belle Époque?

   A. Tota la població europea, gràcies als salaris que portava la indústria nova B. Sobretot els obrers industrials, que per primer cop tenien jornades curtes C. Sobretot la burgesia de les ciutats; obrers i pagesos vivien en la precarietat D. Sobretot la pagesia, que venia els aliments a unes ciutats cada cop més grans

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si un argument racional i ben fonamentat no és suficient per evitar un desastre, què més fa falta perquè la gent (o els governs) canviïn de rumb?