ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 1 · AGUANTARÀ EUROPA EL NOU SEGLE? · #GiH4

Sessió 8. La crisi de 1917 a Espanya

Tres crisis simultànies: militar (Juntes de Defensa), política (Assemblea de Parlamentaris), obrera (vaga general d'agost). El desgast definitiu del torn pacífic.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE5

Façana neoclàssica del Palau de les Corts, seu del Congrés dels Diputats a Madrid.
El Congrés dels Diputats, l'edifici que l'Assemblea de Parlamentaris de Barcelona va decidir esquivar reunint-se pel seu compte. Luis García (Zaqarbal), Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Si tres grups molt diferents es rebel·len contra el mateix govern el mateix any, creus que és més fàcil o més difícil per a l'Estat gestionar-ho?
  • Coneixes algun exemple, actual o històric, en què un govern hagi «comprat» el silenci d'un grup crític oferint-li un càrrec o un favor?
  • Per què creus que els firmants d'un manifest revolucionari senten la necessitat d'aclarir que no són «instruments de desordre»?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar les tres crisis simultànies de 1917 (militar, política i obrera) i les seves reivindicacions diferenciades.
  2. Analitzar el manifest de la vaga general d'agost de 1917 com a font primària del conflicte obrer.
  3. Valorar per què la manca de coordinació entre les tres crisis va permetre a l'Estat sobreviure-hi.
Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

🎬 Vídeo recomanat per a la sessió

Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.

Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

El 1917, el sistema de la Restauració va patir tres sotragades alhora. La primera va venir de dins del mateix Estat. Oficials de l’exèrcit, indignats pels sous baixos i per un sistema d’ascensos que premiava els contactes polítics per damunt del mèrit, es van organitzar en Juntas de DefensaJuntas de DefensaJuntas de Defensa: sindicats militars sorgits el 1916-1917 per defensar interessos econòmics i professionals dels oficials, al marge del control polític habitual.. El govern va intentar dissoldre-les i no ho va aconseguir: davant la por a un cop d’estat, les va acabar legalitzant el juny de 1917.

La segona sotragada va ser política. El 19 de juliol, seguint la iniciativa dels diputats catalanistes de la Lliga Regionalista, 68 diputats i senadors es van reunir a Barcelona en una Assemblea de ParlamentarisAssemblea de ParlamentarisAssemblea de Parlamentaris: reunió no oficial de diputats i senadors catalans i espanyols, celebrada a Barcelona el 19 de juliol de 1917, que exigia reformes constitucionals i Corts constituents., al marge de les Corts oficials. Exigien unes Corts constituents que reformessin l’Estat i reconeguessin l’autonomia catalana. Nombrosos ajuntaments es van adherir a les seves conclusions.

Façana neoclàssica del Palau de les Corts, seu del Congrés dels Diputats a Madrid.
El Congrés dels Diputats, l'edifici que l'Assemblea de Parlamentaris de Barcelona va decidir esquivar reunint-se pel seu compte. Luis García (Zaqarbal), Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

La tercera sotragada, la més violenta, va ser obrera. El 13 d’agost, un Comitè de Vaga conjunt de la UGT i el PSOE va convocar una vaga general a tot l’Estat, arran d’un conflicte ferroviari. No demanaven només millores laborals: demanaven un canvi de règim. El seu manifest, signat per Francisco Largo Caballero, Daniel Anguiano, Julián Besteiro i Andrés Saborit, ho deixava clar sense embuts. Reclamaven un govern provisional que preparés eleccions realment lliures a unes noves Corts constituents. S’hi defensaven amb aquestes paraules.

«Ciutadans, no som instruments de desordre, tal com amb impudícia ens diuen sovint els governants que patim. Acceptem una missió de sacrifici pel bé de tots, per la salvació del poble espanyol, i sol·licitem el vostre concurs».

El mateix manifest esmentava explícitament les Juntas de Defensa i l’Assemblea de Parlamentaris com a proves que tot el país «reclamava renovació». Semblava, doncs, que els tres moviments compartien un mateix impuls. Però la resposta de l’Estat va desmuntar aquesta aparença d’unitat en poques setmanes.

Retrat de Francisco Largo Caballero, 1911.
Francisco Largo Caballero, retratat el 1911, un dels quatre firmants del manifest de la vaga general de l'agost de 1917. Domini públic · Wikimedia Commons

El rei va oferir a Francesc CambóFrancesc CambóFrancesc Cambó (1876-1947): polític català, líder de la Lliga Regionalista, que va acceptar entrar al govern espanyol el 1918. i a la Lliga Regionalista un lloc al govern. Amb aquest gest, va allunyar el catalanisme moderat de qualsevol aliança amb el moviment obrer. L’exèrcit, per por a una revolució social, es va posar del costat del govern per esclafar la vaga. El Comitè de Vaga va ser detingut a Madrid; anys després, alguns dels seus membres arribarien a diputats. De les tres crisis simultànies, l’Estat en va apaivagar dues (militar i política) amb concessions parcials, i en va reprimir la tercera (obrera) amb força. El torn pacífic va sobreviure un cop més, però amb un desgast que ja no es recuperaria.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
8.1 Situar-se · Cronologies i mapes Individual

El croquis de les tres sotragades.

Dibuixa un croquis senzill amb tres branques que surten d'un mateix tronc («Espanya, 1917»): una branca «militar» (Juntas de Defensa), una branca «política» (Assemblea de Parlamentaris) i una branca «obrera» (vaga general). Escriu a cada branca una paraula clau amb la reivindicació principal.

💡 Pista: Cada branca hauria de portar només una paraula clau: per exemple, «sous» per la militar, «autonomia» per la política, «règim» per l'obrera.

8.2 Investigar · Comentari de fonts Individual

Llegir el manifest amb lupa.

Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «no som instruments de desordre» i «missió de sacrifici». Respon en dues línies: per què creus que el Comitè de Vaga sent la necessitat de defensar-se abans d'explicar què demana.

💡 Pista: Un manifest revolucionari sap que serà acusat d'anarquia o desordre; per això es defensa des de la primera frase.

8.3 Explicar · Esquemes i mapes conceptuals Individual

El telegrama d'un corresponsal, agost de 1917.

Imagina que ets un corresponsal estranger a Madrid el 13 d'agost de 1917. Escriu un telegrama (màxim 25 paraules, estil telegràfic) informant de l'esclat de la vaga general.

💡 Pista: Els telegrames de l'època eren cars per paraula: sigues concret i directe, sense adjectius innecessaris.

Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
8.4 Investigar · Comentari de fonts En parella

Desmuntar el mite de la conspiració única.

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues reivindicacions que demostrin que els militars i els obrers no volien el mateix. Acabeu amb una frase que comenci: «El tòpic que les tres crisis eren una sola conspiració amaga que...».

💡 Pista: Dades possibles: els militars volien millores dins del sistema; els obrers volien canviar el règim sencer.

8.5 Situar-se · Cronologies i mapes Individual

La gàbia d'idees de 1917.

Omple una gàbia amb quatre caselles: «Qui es rebel·la», «Què demana», «Com respon l'Estat» i «Resultat final», una fila per a cada una de les tres crisis (militar, política, obrera).

💡 Pista: A la fila obrera, la resposta de l'Estat i el resultat final són molt diferents dels de les altres dues files.

8.6 Explicar · Esquemes i mapes conceptuals Individual

Reescriptura sense la paraula «desordre».

Reescriu en tres frases el fragment del manifest citat a L'Arxiu, sense fer servir la paraula «desordre» ni «sacrifici». Mantén-ne el sentit original.

💡 Pista: Pots substituir «desordre» per «caos» o «revolta», i «sacrifici» per «esforç» o «risc», sempre que el missatge no canviï.

Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
8.7 Explicar · Esquemes i mapes conceptuals Individual

Analogia: l'Estat com a jugador d'escacs.

Escriu una analogia (quatre línies) que compari la resposta de l'Estat a les tres crisis de 1917 amb una partida d'escacs. El govern sacrifica peces menors (concessions als militars i als catalanistes) per protegir la peça més important: el poder mateix.

💡 Pista: Pensa en quina «peça» representaria cada grup i per què el govern decideix «sacrificar-ne» dues i no la tercera.

8.8 Participar · Notícies, debats, reflexió Individual

Desmentit periodístic del govern, agost de 1917.

Escriu un desmentit periodístic breu (cinc frases), com si fossis el portaveu del govern. Nega que les tres crisis de 1917 estiguin coordinades entre si i explica per què cada una es tractarà de manera diferent.

💡 Pista: El govern té interès a separar els tres moviments a ulls de l'opinió pública, igual que a la pràctica política.

8.9 Participar · Notícies, debats, reflexió En grup

Veredicte ètic: comprar silencis és una estratègia legítima?

En grup, redacteu un veredicte ètic (quatre línies). Es va oferir un càrrec de govern a un grup crític, com amb Cambó, per allunyar-lo d'una aliança més perillosa. És una estratègia política legítima o una forma de corrupció encoberta?

💡 Pista: Penseu si la resposta canvia segons si es jutja des del resultat (l'Estat sobreviu) o des del mètode (comprar voluntats).

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

El 1917, el sistema de la Restauració va patir tres crisis alhora. Oficials de l'exèrcit, indignats pels sous i els ascensos, es van organitzar en Juntas de Defensa, que el govern va acabar legalitzant per por a un cop d'estat. Diputats catalanistes i espanyols es van reunir en una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona, exigint Corts constituents i autonomia catalana. I un Comitè de Vaga de la UGT i el PSOE va convocar una vaga general que reclamava un canvi complet de règim. El manifest de la vaga esmentava els altres dos moviments com a proves d'un mateix impuls de renovació, però la resposta de l'Estat va desmuntar aquesta aparença d'unitat: el rei va oferir un lloc de govern a Cambó per allunyar el catalanisme dels obrers, l'exèrcit legalitzat es va posar del costat del govern, i el moviment obrer, aïllat, va ser reprimit i el seu comitè detingut. El torn pacífic va sobreviure, però profundament desgastat.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Quines eren les tres crisis simultànies de 1917 a Espanya?

  2. 2. Què va fer l'Estat per allunyar els catalanistes de la Lliga d'una aliança amb el moviment obrer?

  3. 3. Per què, segons el que has llegit, l'Estat va poder sobreviure a les tres crisis de 1917?

💭 Per pensar fins demà

Si un sistema aconsegueix sobreviure dividint els seus crítics en lloc de resoldre els seus problemes de fons, creus que aquesta victòria és real o només ajornada?