Sessió 5. La Pau Armada, sistema d'aliances i polvorí balcànic

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Des de finals del segle XIX, les grans potències europees es preparaven per a una guerra que, alhora, deien voler evitar. La cursa armamentística (més vaixells, més artilleria, més soldats) coexistia amb un sistema de tractats d’aliança. La teoria era senzilla: si ets prou fort i tens prou aliats, ningú s’atrevirà a atacar-te primer.

La cursa es pot mesurar en vaixells. El 1906, la Marina britànica va avarar el HMS DreadnoughtHMS DreadnoughtHMS Dreadnought (1906): cuirassat britànic amb un armament i una velocitat tan superiors que va deixar obsoleta tota la resta de flotes del món, la britànica inclosa. El seu nom va passar a designar tot un tipus de vaixell., un cuirassat tan superior que va deixar antiquats tots els altres vaixells de guerra del món, inclosos els britànics. El resultat va ser paradoxal: el Regne Unit havia anul·lat el seu propi avantatge, i Alemanya, que partia de zero com tothom, es va posar a construir-ne. En deu anys, els dos països es van gastar en ferro i carbó el que no es gastaven en escoles.

També hi va haver assajos generals fora d’Europa. El 1911, l’enviament d’un vaixell de guerra alemany al port marroquí d’Agadir, per pressionar França, va posar el continent a punt de guerra per una qüestió colonial: la crisi d’Agadircrisi d’AgadirCrisi d'Agadir (1911): segona crisi marroquina. Alemanya va enviar un vaixell de guerra a Agadir per obligar França a negociar el repartiment del Marroc. Es va resoldre amb un acord, però va deixar Alemanya aïllada i França i el Regne Unit més units.. Es va resoldre amb un acord, però va deixar dues coses: França i el Regne Unit més units que abans, i la sensació general que la propera vegada no se’n sortirien.

El 1879, Alemanya i Àustria-Hongria van signar el tractat que en seria la pedra fonamental, ampliat després amb Itàlia fins a formar la Triple AliançaTriple AliançaTriple Aliança: pacte defensiu entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia, signat originalment el 1879 i ampliat el 1882.. El seu primer article establia una obligació automàtica.

«Si, contra la nostra esperança, un dels dos imperis fos atacat per Rússia, les altes parts contractants estan obligades a acudir en ajuda l’una de l’altra amb tota la força bèl·lica dels seus imperis. En conseqüència, no podran fer la pau sinó juntes i de mutu acord».

França, Rússia i el Regne Unit van respondre amb aliances pròpies fins a formar la Triple EntesaTriple EntesaTriple Entesa: aliança entre França, Rússia i el Regne Unit, formada progressivament entre 1892 i 1907 com a contrapès a la Triple Aliança.. El resultat era un mecanisme rígid: si dos països petits entraven en guerra, els seus aliats respectius es veien arrossegats automàticament, i els aliats dels aliats després. Tota Europa depenia, en el fons, de la decisió d’un sol país en un sol moment.

Val la pena aturar-se en una paraula d’aquell article: «atacat». Tots els tractats d’aliança d’aquells anys eren, sobre el paper, defensius, i tots obligaven només si l’aliat era la víctima. Això sembla una garantia i és el contrari: converteix la pregunta de qui ha atacat primer en una qüestió de vida o mort per a cada govern, i empeny tothom a mobilitzar-se abans que el veí, per no arribar tard. L’estiu del 1914 va passar exactament això.

Aquell moment va acabar arribant precisament d’on menys s’esperava: els Balcans. L’Imperi Otomà s’hi anava desfent des de feia dècades, deixant darrere seu un mosaic de nacionalitats (sèrbies, búlgares, gregues, albaneses, macedònies) que es disputaven els mateixos territoris. Les Guerres BalcàniquesGuerres BalcàniquesGuerres Balcàniques (1912-1913): dos conflictes successius que van expulsar l'Imperi Otomà de gairebé tota Europa i van repartir el seu territori entre els estats balcànics, generant noves tensions entre ells. de 1912 i 1913 van expulsar els otomans de gairebé tot el continent, però van deixar fronteres noves i rancúnies fresques entre veïns.

Aquell mosaic no era només ètnic: era també religiós i imperial. Els Balcans havien estat cinc segles sota domini otomà, i quan l’imperi va reculant, cada poble reclama alhora la independència i les terres del veí. Les dues guerres balcàniques van durar del 8 d’octubre de 1912 al 18 de juliol de 1913 i van canviar el mapa dues vegades en nou mesos: a la primera, tots contra els otomans; a la segona, els vencedors entre ells pel repartiment. Al final, Sèrbia havia doblat el seu territori, Bulgària havia perdut i Àustria-Hongria mirava tot allò amb por, perquè a dins del seu imperi hi tenia milions d’eslaus del sud que podien voler el mateix.

Per això Bòsnia era el punt exacte. Àustria-Hongria l’havia annexionada el 1908annexionada el 1908Annexió de Bòsnia (1908): Àustria-Hongria va incorporar formalment Bòsnia i Hercegovina, que administrava des del 1878. Sèrbia i Rússia ho van viure com una provocació, però no van poder fer-hi res. sense demanar permís a ningú, i hi vivia una població sèrbia important que no s’hi sentia representada. Una crisi local en aquell punt del mapa no es podia quedar local: tenia un aliat darrere de cada bàndol i un tractat que obligava cadascun a acudir-hi.

En aquest context, Sèrbia sortia enfortida i amb ambicions d’unir tots els pobles eslaus del sud, cosa que xocava directament amb Àustria-Hongria. Un atemptat a Sarajevo, capital bosniana, no era doncs un incident aïllat: era la guspira més previsible que es podia imaginar en un territori on ja s’acumulava tot l’explosiu polític d’Europa.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Els dos blocs.

Classifica en una taula de dues columnes, «Triple Aliança» i «Triple Entesa», aquests sis països: Alemanya, França, Àustria-Hongria, Rússia, Itàlia i el Regne Unit. Sota la taula, explica en una frase què passa dins d'un bloc si un dels seus membres és atacat.

La taula de dues columnes amb els sis països i una frase a sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Els dos blocs són a les dues primeres línies de la Fitxa de dades. Per a la frase, comença així: «Si un país del bloc és atacat…».

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir el tractat de 1879 amb lupa.

Llegeix el tractat del 1879 a L'Arxiu i identifica'n el fet, el parer i el senyal, amb una frase per pas. FET: què s'obliguen a fer els dos imperis si Rússia n'ataca un? PARER: com volen que els vegin, com a agressors o com a víctimes? SENYAL: quines paraules de la cita ho mostren?

Tres frases: el fet, el parer i el senyal.

💡 Pista: Comença així: «Els dos imperis s'obliguen a…», «Volen semblar…» i «Ho mostren les paraules…». Per al parer i el senyal, mira el començament de la cita.

5.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La caricatura del punt d'ebullició, 1912.

Observa la caricatura «The Boiling Point» (Punch, octubre del 1912). Descriu què hi veus: què és l'olla, qui la tapa i què se n'escapa. Després explica què vol dir el dibuixant i si el seu avís es va complir.

La descripció i la interpretació (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la caricatura hi ha…» i «El dibuixant vol dir que…». Llegeix què hi ha escrit a l'olla, i mira la data del peu: què va passar dos anys després?

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite del pla per a la guerra mundial.

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Expliqueu amb dues raons per què el sistema d'aliances no es va pensar per provocar una guerra mundial.

Les dues raons i una frase final sobre el que amaga el tòpic (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busqueu al bloc per a què el va pensar Bismarck i què va fallar després. Podeu acabar amb: «El tòpic que era un pla per a la guerra amaga que…».

5.5 🔍 Investigar · Intrús justificat 📖 La lectura ✏️ Individual

L'intrús del polvorí balcànic.

D'aquests cinc fets de la lectura, quatre expliquen per què els Balcans eren el punt més fràgil d'Europa i un no: la desintegració de l'Imperi Otomà, les Guerres Balcàniques, l'annexió de Bòsnia, l'HMS Dreadnought i la població sèrbia de Bòsnia. Identifica l'intrús i justifica a quina altra història pertany.

L'intrús i dues frases de justificació.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: No n'hi ha prou de dir que no és dels Balcans: busca a la lectura de quina rivalitat parla.

5.6 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

La cadena causa-efecte del polvorí balcànic.

Encadena en quatre baules el polvorí balcànic: primera, «l'Imperi Otomà es desfà als Balcans»; última, «Àustria-Hongria, amb Bòsnia annexada, se sent amenaçada». Les dues del mig, tretes de la lectura. Escriu a cada fletxa per què un pas porta a l'altre.

La cadena de quatre baules amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Pregunta't a cada baula quant de marge li queda a la diplomàcia.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Aliances que arrosseguen, avui

El 1914, un sistema d'aliances pensat per evitar la guerra va convertir un atemptat local en una guerra mundial. Respon en tres punts numerats: (1) com funcionava aquell mecanisme; (2) una aliança militar d'avui que funcioni de manera semblant; (3) argumenta què hauria de tenir una aliança per protegir sense arrossegar.

Els tres punts numerats, amb l'aliança actual anomenada (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Al punt 3, pensa en la diferència entre «t'ajudo si t'ataquen» i «t'ajudo passi el que passi»: és aquí on es decideix si una aliança frena o encén.

5.8 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta a un diplomat, estiu de 1914.

Ets un diplomàtic europeu l'estiu del 1914. Escriu una carta a un ministre d'Afers Exteriors per advertir-lo que el sistema d'aliances pot convertir qualsevol incident local en una guerra general, i proposa-li una manera d'aturar-ho.

La carta, datada l'estiu del 1914 (80 a 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Pensa com es podria trencar la cadena de reaccions automàtiques abans que arribi a tots els països.

5.9 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Decisió raonada: com hauria d'haver actuat Àustria-Hongria?

En grup, sou el govern d'Àustria-Hongria després de l'atemptat de Sarajevo. Decidiu: activeu de seguida tot el sistema d'aliances o intenteu primer una resposta limitada i diplomàtica? Defenseu la decisió i digueu quina conseqüència preveieu.

La decisió del grup i la conseqüència que preveieu (40 a 60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Penseu que qualsevol resposta militar, per petita que sigui, pot activar tota la cadena d'obligacions que heu estudiat aquesta sessió.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Des de finals del segle XIX, Europa vivia una Pau Armada: cursa armamentística i sistema de tractats d'aliança alhora. El 1879, Alemanya i Àustria-Hongria van signar el tractat fundacional de la Triple Aliança, ampliada després amb Itàlia, amb una obligació de defensa mútua automàtica. França, Rússia i el Regne Unit hi van respondre amb la Triple Entesa. El resultat era un mecanisme rígid: qualsevol conflicte local podia arrossegar tot el continent. Aquell conflicte va acabar sorgint als Balcans, on la descomposició de l'Imperi Otomà i les Guerres Balcàniques (1912-1913) havien deixat un mosaic de nacionalitats i rancúnies fresques. Amb Sèrbia enfortida i Àustria-Hongria havent annexat Bòsnia el 1908, Sarajevo concentrava tot l'explosiu polític d'Europa. El sistema d'aliances, dissenyat originalment per Bismarck com a dissuasió, es va convertir en la maquinària que faria gairebé inevitable una guerra general.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. A què obligava el tractat de 1879 si Rússia atacava un dels dos imperis?

   A. A mantenir-se neutral mentre l'altre imperi negociava la pau amb Rússia B. A atacar França alhora, perquè no pogués ajudar el seu aliat rus C. A ajudar-se amb tota la força militar i a no fer la pau per separat D. A demanar l'ajuda d'Itàlia, el tercer membre de l'aliança des de 1879

2. 2. Com van quedar els Balcans després de les guerres de 1912 i 1913?

   A. Repartits entre Àustria-Hongria i Rússia, que en van fixar les fronteres B. Amb l'Imperi Otomà reforçat i Sèrbia reduïda a la meitat del territori C. En pau, amb Bòsnia independent i cada nacionalitat amb un estat propi D. Gairebé sense otomans, amb Sèrbia el doble de gran i rancúnies entre veïns

3. 3. Segons la sessió, per què va acabar portant a la guerra el sistema d'aliances de Bismarck?

   A. Perquè les obligacions eren automàtiques i una crisi local no es podia aturar B. Perquè Bismarck l'havia pensat per preparar una guerra contra França i Rússia C. Perquè els tractats eren secrets i cap govern sabia qui defensaria qui D. Perquè Itàlia i el Regne Unit van trencar les seves aliances abans de 1914

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si un sistema pensat per protegir-te acaba fent-te més vulnerable a un conflicte que no és teu, val la pena mantenir-lo igualment?