Sessió 2. La Mancomunitat de Catalunya

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1906, set anys abans d’arribar al poder, el polític català Enric Prat de la RibaEnric Prat de la RibaEnric Prat de la Riba (1870-1917): advocat i polític, cap de la Lliga Regionalista, primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917). havia publicat La nacionalitat catalana. L’assaig defensava una idea senzilla i, alhora, incendiària per a l’Espanya de la Restauració: «A cada nació, un Estat». Prat no parlava en abstracte. Escrivia que cada poble amb consciència pròpia (llengua, dret, art, esperit col·lectiu) necessitava un instrument polític que en fos l’expressió, no un simple calaix administratiu.

El 1913, set anys després d’escriure aquelles línies, Madrid li va donar una eina molt més modesta del que ell somiava. Però era real: la Llei de Mancomunitats, que en realitat era un reial decret del 18 de desembre de 1913, perquè la llei s’havia encallat al Senat. És el document de L’Arxiu. Permetia a diputacions provincials veïnes unir-se «per a finalitats exclusivament administratives», i el Govern de Madrid la podia dissoldre si hi veia perill per a l’ordre públic. El decret no parlava de Catalunya ni de cap nació: parlava de províncies, i estava obert a tot l’Estat. Catalunya va ser l’únic territori que en va fer ús, i això sol ja diu alguna cosa. El 1914 naixia la Mancomunitat de CatalunyaMancomunitat de CatalunyaMancomunitat de Catalunya (1914-1925): institució que unia les quatre diputacions catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) en un sol organisme de gestió administrativa., amb Prat de la Riba com a primer president. No tenia poder legislatiu ni hisenda pròpia més enllà de la que ja tenien les quatre diputacions juntes. Tot i això, va ser el primer cop, des de 1714, que Catalunya disposava d’un govern unificat amb rostre propi.

La Mancomunitat va néixer el 6 d’abril de 1914 i va durar fins al 20 de març de 1925. Onze anys, dos presidents. Prat de la Riba va morir el 1917 i el va succeir l’arquitecte Josep Puig i CadafalchJosep Puig i CadafalchJosep Puig i Cadafalch (1867-1956): arquitecte modernista i polític de la Lliga, president de la Mancomunitat de 1917 a 1924, quan la dictadura de Primo de Rivera el va destituir., que va continuar l’obra fins que la dictadura de Primo de Rivera el va destituir el 1924 i, l’any següent, va dissoldre la institució sencera.

Amb pressupostos limitats, la Mancomunitat va emprendre una obra de país que encara es nota avui, i que es pot comptar. Xarxa de carreteres i de telèfons entre comarques que no en tenien; escoles tècniques (d’agricultura, d’indústria, del treball, d’administració, de bibliotecàries); i, des del 1918, les primeres biblioteques popularsbiblioteques popularsBiblioteques populars: xarxa de biblioteques públiques creada per la Mancomunitat a partir del 1918, pensada per portar la lectura a les capitals de comarca i no només a Barcelona., pensades per posar llibres a comarca i no només a Barcelona. Res d’això requeria fer lleis: requeria pressupost, tècnics i una idea clara del que és un país.

També va donar suport a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), fundat el 1907, que el 1913 va publicar les Normes ortogràfiques, redactades pel lingüista Pompeu FabraPompeu FabraPompeu Fabra (1868-1948): enginyer i lingüista, artífex de la normativització gramatical i ortogràfica del català modern.. Fins llavors, cada autor català escrivia amb una ortografia més o menys pròpia. El mateix Prat de la Riba, el 1906, encara escrivia «polítich» amb hac muda i «meteix» en lloc de «mateix». La feina de Fabra va donar, per primer cop, una única manera correcta d’escriure la llengua.

La feina de Fabra tampoc no es va acabar el 1913. A les Normes les va seguir el Diccionari ortogràficDiccionari ortogràficDiccionari ortogràfic (1917): obra de Pompeu Fabra que fixava com s'escriu cada paraula, i que completava les Normes ortogràfiques del 1913. del 1917, i el 1932 el Diccionari general de la llengua catalana, el que encara avui es coneix com «el Fabra». Tres passos, vint anys: primer com s’escriu, després què vol dir cada paraula. Una llengua que fins llavors cadascú escrivia a la seva manera va passar a tenir una norma pública que es podia ensenyar a l’escola.

I convé situar tot això en el mapa polític espanyol. La Lliga RegionalistaLliga RegionalistaLliga Regionalista: partit conservador i catalanista fundat el 1901, el de Prat de la Riba i Cambó. Volia autonomia per a Catalunya i, alhora, influir en el govern de Madrid. no era un partit de ruptura: volia autonomia per a Catalunya i, a la vegada, un lloc a la taula de Madrid. Aquesta doble carta explica el que veuràs a la sessió 8, quan el rei ofereix a Cambó entrar al govern espanyol just quan el moviment obrer demanava un canvi de règim.

Prat de la Riba va morir el 1917, en plena tasca. No va veure mai un Estat català ple, com el que havia imaginat el 1906. Va veure, en canvi, una cosa més modesta i, alhora, tangible. Una simple fusió de quatre diputacions s’havia convertit en la infraestructura administrativa, educativa i lingüística d’un país que, deu anys abans, encara no tenia ni una ortografia comuna per escriure’s a si mateix.

Hi ha un detall que sol passar desapercebut i que explica per què la Mancomunitat va poder fer tant amb tan poc. No va crear gairebé res del no-res: va agafar el que ja existia escampat entre quatre diputacions (les escoles, els camins, els hospitals, els arxius) i ho va posar sota una sola direcció tècnica, amb un criteri de país i no de província. Va ser, sobretot, una operació d’ordre. I això, que sembla administratiu, és exactament el que els seus adversaris hi veien de perillós: quan un territori s’acostuma a pensar-se sencer, ja no es torna a pensar per províncies.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cronologia d'una idea que es fa institució.

Ordena en una línia del temps quatre fets, datats amb la Fitxa de dades: Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana; la Llei de Mancomunitats i les Normes ortogràfiques de Fabra; el naixement de la Mancomunitat; la mort de Prat de la Riba. Sota cada data, escriu una frase que digui què hi passa.

La línia del temps amb quatre fets datats i una frase sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Totes les dates són a la Fitxa: la de la mort, a la línia de Prat de la Riba. Sota cada data pots començar: «Aquest any…».

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir el decret amb lupa.

Llegeix el decret de L'Arxiu i identifica'n el fet, el parer i el senyal, amb una frase per pas. FET: per a què es poden unir les províncies? PARER: què tem el Govern, segons l'última frase? SENYAL: quina paraula de la primera frase deixa clar que no és una autonomia política?

Tres frases: el fet, el parer i el senyal.

💡 Pista: Comença així: «Les províncies es poden unir per…», «El Govern tem que…» i «Ho delata la paraula…». Per al senyal, busca l'adverbi que tanca la porta a la política.

2.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El peu de foto del Palau de la Generalitat.

Observa la fotografia del Palau de la Generalitat i escriu-ne el peu de foto per a un llibre de text, en dues frases. A la primera, descriu què es veu. A la segona, explica què lliga aquest edifici antic amb el projecte de Prat de la Riba.

El peu de foto, en dues frases.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Aquest edifici…». Per a la segona frase, el peu de la imatge et diu què has de comparar, i la lectura et diu des de quin any Catalunya no tenia un govern unificat.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite del govern autònom.

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Expliqueu amb dues competències per què la Mancomunitat no era un govern autònom com la Generalitat actual.

Les dues competències que hi faltaven i una frase final sobre el que amaga el tòpic (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busqueu al bloc la frase que diu què no podia fer ni tenir la Mancomunitat. Podeu acabar amb: «El tòpic que la Mancomunitat era ja un govern autònom amaga que…».

2.5 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

Esquema 1-3-1 de l'obra de la Mancomunitat.

Completa un esquema 1-3-1. Idea central: «La Mancomunitat, obra de país amb pressupost limitat». Tres evidències de la lectura, de tres camps diferents. Conclusió: explica per què aquesta obra va tenir un efecte polític, no només administratiu.

L'esquema: la idea central, tres evidències d'una frase i una conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Busca a la lectura què va fer en comunicacions, en ensenyament i en llengua.

2.6 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica-ho a un infant: per què calia una única manera d'escriure.

Explica a una nena de vuit anys per què les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913) van ser importants. Fes-ho en tres frases curtes, sense tecnicismes.

L'explicació en tres frases curtes, sense tecnicismes.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Busca a la lectura com escrivia Prat de la Riba algunes paraules el 1906, i fes-ne servir l'exemple.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🎬 El vídeo ✏️ Individual

Què pot fer una institució per una llengua

La Mancomunitat no tenia poder polític, però va fer possibles les Normes de Fabra. Mira el vídeo sobre la Llei de Normalització Lingüística i respon en tres punts numerats: (1) què va aconseguir la Mancomunitat sense fer lleis; (2) què intenta la llei del vídeo; (3) decideix quina de les dues eines és més potent i per què.

Els tres punts numerats, amb la comparació raonada (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Compara les eines, no les intencions: una norma ortogràfica d'una banda; una llei amb obligacions i pressupost, de l'altra.

2.8 🌍 Participar · Rellevància històrica 📖 La lectura ✏️ Individual

Els tres fets que expliquen la Mancomunitat

De tot el que has llegit, tria els tres fets que han d'aparèixer sí o sí en un llibre de text quan expliqui la Mancomunitat. Justifica cada fet en una frase, i acaba dient quin fet has deixat fora i per què.

Els tres fets numerats amb la seva justificació i el fet descartat (80 a 100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Un fet mereix entrar-hi si sense ell no s'entén el que ve després. Pregunta't quins d'aquests fets encara es noten avui.

2.9 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Decisió raonada: acceptar el poc o exigir-ho tot?

En grup, imagineu que sou polítics catalans el 1913. Decidiu: accepteu la Llei de Mancomunitats, una eina modesta però real, o espereu a exigir una autonomia política completa, encara que això vulgui dir no tenir res durant anys? Defenseu la decisió i digueu quin risc assumiu.

La decisió del grup, amb l'opció triada i el risc que assumiu (40 a 60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Penseu en el risc de rebutjar una eina real esperant-ne una d'ideal que pot no arribar mai.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1906, Prat de la Riba havia escrit que cada nacionalitat necessita un Estat propi. El 1913, Madrid li va oferir una eina molt més modesta: la Llei de Mancomunitats, en realitat un reial decret, que permetia unir diputacions provincials per a finalitats exclusivament administratives. Catalunya va ser l'únic territori que en va fer ús, i el 1914 va néixer la Mancomunitat de Catalunya, amb Prat de la Riba com a primer president. Sense poder legislatiu ni hisenda pròpia, la Mancomunitat va emprendre igualment una obra de país: carreteres, telèfons, biblioteques i suport a l'Institut d'Estudis Catalans, que el mateix 1913 va publicar les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. Prat de la Riba va morir el 1917 sense veure l'Estat ple que havia imaginat, però amb un país que, per primer cop des de 1714, tenia un govern unificat i una única manera correcta d'escriure's.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què deixava fer a les províncies el reial decret de mancomunitats de 1913?

   A. Unir-se en una regió amb lleis pròpies, si les Corts ho aprovaven B. Unir-se per gestionar hisenda, policia i justícia sense control de Madrid C. Unir-se només a Catalunya, l'únic territori que el decret anomenava D. Unir-se per a finalitats administratives, i el Govern les podia dissoldre

2. 2. Com s'escrivia el català abans de les Normes ortogràfiques de 1913, segons la lectura?

   A. Amb l'ortografia del Diccionari general, que Fabra havia publicat abans B. Cadascú amb una ortografia més o menys pròpia, també Prat de la Riba C. Amb les regles que l'Institut d'Estudis Catalans havia fixat el 1907 D. Amb l'ortografia castellana, l'única que s'ensenyava a les escoles

3. 3. Quina distància hi ha entre el que Prat de la Riba demanava el 1906 i el que va presidir el 1914?

   A. Havia demanat un Estat per a cada nació i va presidir una unió de diputacions B. Havia demanat unir les diputacions i va presidir un govern amb lleis pròpies C. Havia demanat la independència i va presidir la Generalitat restaurada D. Havia demanat una llengua unificada i va presidir l'Institut d'Estudis Catalans

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si només pots aconseguir una part petita del que vols, val la pena acceptar-la igualment, sabent que no és el que somiaves?