Sessió 9. El pistolerisme barceloní i la guerra del Marroc

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Aquesta història comença dotze anys abans, i comença amb el Marroc. El juliol de 1909, el govern de Maura va cridar els reservistes (homes ja casats i amb fills) per enviar-los a la guerra del Rif. A Barcelona, la ciutat es va aixecar. Del 26 de juliol al 2 d’agost, la Setmana TràgicaSetmana TràgicaSetmana Tràgica (26 de juliol - 2 d'agost de 1909): revolta popular a Barcelona contra l'enviament de reservistes al Marroc. Va derivar en vaga general, barricades i incendi de vuitanta edificis religiosos. va omplir els carrers de barricades i va acabar amb vuitanta edificis religiosos cremats. La repressió va deixar entre 104 i 150 civils morts, 1.700 processats i cinc condemnes a mort, entre elles la del pedagog Francesc Ferrer i GuàrdiaFrancesc Ferrer i GuàrdiaFrancesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909): pedagog lliurepensador, fundador de l'Escola Moderna. Va ser afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909 acusat de ser l'instigador de la Setmana Tràgica, sense proves. L'execució va provocar protestes a tot Europa., afusellat a Montjuïc el 13 d’octubre. La pregunta que va encendre Barcelona el 1909 és la mateixa que hi tornarà el 1921: qui hi va, al Marroc.

Entre una data i l’altra, el conflicte social de Barcelona havia canviat d’escala. El febrer i el març de 1919, la vaga de La CanadencaLa CanadencaVaga de La Canadenca (febrer-març de 1919): vaga a l'empresa elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro, coneguda com La Canadenca perquè el capital era canadenc. Va deixar Barcelona sense llum i va acabar amb l'acceptació de la jornada de vuit hores., a l’empresa que donava la llum a la ciutat, va deixar Barcelona a les fosques durant sis setmanes i va acabar amb una victòria històrica: jornada de vuit hores, que Espanya va decretar l’abril de 1919 i va ser el primer país del món a establir per a tots els oficis. La patronal no ho va acceptar: va respondre amb tancades de fàbriques i, després, amb pistolers.

El 1921, Espanya vivia dues guerres alhora, una a fora i una a dins. A fora, al protectorat del Marrocprotectorat del MarrocProtectorat espanyol del Marroc: territori administrat per Espanya des de 1912, que incloïa la regió muntanyosa i conflictiva del Rif., l’exèrcit del general Manuel Fernández Silvestre avançava massa de pressa i massa mal proveït per la regió del Rif. El juliol d’aquell any, les forces rifenyes d’Abd el-Krim van desbaratar la línia espanyola prop d’Annual. En pocs dies hi van morir més de vuit mil soldats espanyols i uns dos mil cinc-cents soldats indígenes de les tropes colonials. Va ser el desastre d’Annual, la derrota colonial més grossa de la història espanyola contemporània.

L’opinió pública va exigir responsabilitats immediates: qui havia ordenat avançar sense prou tropes ni subministraments? El govern va obrir una investigació que amenaçava d’esquitxar fins al mateix rei Alfons XIII, que havia animat Silvestre a avançar de pressa. La investigació mai va arribar a conclusions polítiques fermes: dos anys després, un cop d’estat la va deixar tancada en un calaix.

A dins, mentrestant, Barcelona vivia una altra guerra, molt més silenciosa per als llibres de text però igual de sagnant. Entre 1919 i 1923, la CNTCNTCNT: Confederació Nacional del Treball, sindicat anarcosindicalista majoritari a Catalunya, protagonista de la conflictivitat obrera d'aquests anys. i el Sindicat LliureSindicat LliureSindicat Lliure: sindicat groc creat el 1919 amb suport de la patronal, que va enfrontar-se violentament amb la CNT en aquests anys., finançat per la patronal, es van enfrontar a trets pels carrers. Centenars de persones hi van morir, entre elles sindicalistes, empresaris i policies. Al capdavant del govern civil de Barcelona hi havia el general Severiano Martínez Anido, decidit a eliminar la CNT «per qualsevol mitjà».

Un d’aquests mitjans va rebre el nom eufemístic de «Llei de fugues»: la pràctica de simular l’intent d’evasió d’un detingut per justificar-ne l’assassinat sense judici. Qui la defensava obertament era el capità general de València, en una carta al president del govern Eduardo Dato. Es tractava d’un militar que d’aquí a dos anys donaria un cop d’estat i es convertiria en dictador: Miguel Primo de Rivera.

Dato, el president a qui anava adreçada la carta, seria assassinat el març de 1921 per pistolers anarquistes que responien, precisament, a la violència patronal i policial contra la CNT. Dues guerres, una colonial i una social, alimentaven la mateixa espiral de violència sense que ningú, ni a Madrid ni a Barcelona, semblés capaç d’aturar-la.

Les xifres del pistolerisme són conegudes: entre 1919 i 1923 hi van morir uns dos-cents obrers i una vintena de pistolers pagats per la patronal, a més d’empresaris i policies. La víctima que ho resumeix tot és Salvador SeguíSalvador SeguíSalvador Seguí (1887-1923), «el Noi del Sucre»: dirigent de la CNT, partidari de negociar amb la patronal i contrari a l'ús de les pistoles. El van matar d'un tret al carrer de la Cadena de Barcelona el 10 de març de 1923., el dirigent de la CNT que defensava negociar i no disparar: el van matar al carrer el 10 de març de 1923. Amb ell va morir la via que hauria pogut aturar l’espiral.

Sis mesos després, el 13 de setembre de 1923, el mateix capità general que havia escrit aquella carta va donar un cop d’estat des de Barcelona. El rei Alfons XIII el va acceptar, i la dictadurala dictaduraDictadura de Primo de Rivera (1923-1930): règim militar instaurat pel cop d'estat del 13 de setembre de 1923, amb el consentiment del rei Alfons XIII. Va suspendre la Constitució, va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya el 1925 i va prohibir l'ús públic del català. va tancar les dues portes alhora: l’expedient sobre les responsabilitats d’Annual va quedar arxivat i, el 1925, la Mancomunitat que has estudiat a la sessió 2 va ser dissolta. El règim de la Restauració no va ser enderrocat des del carrer: el va enterrar un dels seus propis generals, amb el vistiplau del rei.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La línia del temps de dues guerres.

Fes una línia del temps amb quatre fets, datats amb la Fitxa de dades (mes i any quan la Fitxa els dona): la carta de Primo de Rivera, l'assassinat de Dato, el desastre d'Annual i el cop d'estat de Primo de Rivera. Sota cada data, escriu una frase que digui què hi passa.

La línia del temps amb quatre fets datats i una frase sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Totes les dates són a l'última línia de la Fitxa. Pots començar cada frase amb «Aquest mes…».

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir les actes del congrés amb lupa.

Llegeix les actes de la CNT a L'Arxiu i identifica'n el fet, el parer i el senyal, amb una frase per pas. FET: quins procediments diu la CNT que fa servir la patronal? PARER: amb qui creu la CNT que va la patronal? SENYAL: quines paraules de la cita ho diuen?

Tres frases: el fet, el parer i el senyal.

💡 Pista: Comença així: «Segons la CNT, la patronal…», «Per a la CNT, la patronal va amb…» i «Ho diuen les paraules…». El senyal és a la primera línia de la cita.

9.3 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El peu de foto del mapa del protectorat.

Observa el mapa del protectorat espanyol del Marroc i escriu-ne el peu per a un llibre de text, en dues frases: situa-hi la regió del Rif i explica què hi va passar el juliol del 1921.

El peu del mapa, en dues frases, amb el Rif situat.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El Rif és a…». El peu del mapa et diu on has de mirar, i la lectura, què va passar a Annual.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite de la llei real.

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Expliqueu amb dues raons per què la «Llei de fugues» no era una llei de debò.

Les dues raons i una frase final sobre el que amaga el tòpic (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busqueu al bloc qui l'havia aprovat i per a què servia de debò. Podeu acabar amb: «El tòpic que era una llei real amaga que…».

9.5 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

La taula de les dues guerres.

Classifica les dues guerres del 1921 en una taula de dues columnes, «Guerra colonial (Marroc)» i «Guerra social (Barcelona)», amb tres files: qui hi mor, qui mata i qui ho decideix o ho permet.

La taula de dues columnes i tres files, tota emplenada.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Busca a la lectura el paràgraf d'Annual i el del pistolerisme.

9.6 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

La cadena causa-efecte del pistolerisme.

Encadena en quatre baules el pistolerisme: primera, «la patronal crea el Sindicat Lliure (1919)»; última, «pistolers anarquistes assassinen Dato (1921)». Les dues del mig, tretes de la lectura. Escriu a cada fletxa per què un pas porta a l'altre.

La cadena de quatre baules amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Pregunta't a cada baula a quina violència anterior respon.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

La llei és igual per a tothom?

La CNT deia el 1919 que la patronal actuava emparada per l'autoritat. Respon en tres punts numerats: (1) què acusava exactament el sindicat; (2) un cas actual, que coneguis, en què es discuteixi si la llei és igual per a tothom; (3) argumenta com es podria comprovar si una acusació així és certa.

Els tres punts numerats, amb el cas actual anomenat (40 a 60 paraules).

💡 Pista: El punt 3 és el important i és de mètode: què hauries de mirar (detencions, sentències, qui les rep) per passar de la sospita a la prova.

9.8 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta al governador civil de Barcelona, 1921.

Ets un obrer afiliat a la CNT de Barcelona l'hivern del 1920-1921. Escriu una carta al governador civil, Martínez Anido, per defensar que la llei no és igual per a tothom. Fes servir com a prova un fet de la lectura o de L'Arxiu (la Llei de fugues o els desterraments) i acaba dient què li demanes. Data-la el febrer del 1921.

La carta, datada el febrer del 1921 (80 a 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Abans d'escriure, decideix què pot fer de debò el governador, i demana-li això, no una cosa impossible.

9.9 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Decisió raonada: qui té més responsabilitat en una espiral de violència?

En grup, decidiu qui té més responsabilitat en l'espiral de violència del pistolerisme: la patronal que finança el Sindicat Lliure, l'Estat que aplica la «Llei de fugues» o els pistolers anarquistes que assassinen Dato. Defenseu la decisió amb dues raons.

La decisió del grup i dues raons (40 a 60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Penseu si la responsabilitat és igual per a qui inicia la violència i per a qui hi respon amb més violència.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1921, Espanya vivia dues guerres alhora. Al Marroc, l'exèrcit espanyol va patir el desastre d'Annual, amb més de 10.000 morts, sense que la investigació posterior arribés mai a conclusions polítiques fermes. A Barcelona, la CNT i el Sindicat Lliure, finançat per la patronal, es van enfrontar a trets pels carrers, mentre el governador civil Martínez Anido aplicava la «Llei de fugues»: l'assassinat extrajudicial de detinguts disfressat d'intent de fuga. Miguel Primo de Rivera, llavors capità general de València, va defensar aquests mètodes en una carta al president Eduardo Dato, que seria assassinat pocs mesos després per pistolers anarquistes. Dos anys més tard, el mateix Primo de Rivera donaria un cop d'estat i es convertiria en dictador.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com va acabar la investigació sobre les responsabilitats del desastre d'Annual?

   A. Amb la condemna del general Silvestre per haver avançat sense ordres B. Amb la caiguda del govern de Dato, que n'havia assumit la responsabilitat C. Arxivada pel cop d'estat de 1923, sense conclusions polítiques fermes D. Tancada el 1921, després de demostrar que el rei no hi tenia res a veure

2. 2. Què era, en realitat, la «Llei de fugues»?

   A. Una llei de les Corts que permetia disparar contra els presos que s'escapaven B. La pràctica de matar detinguts sense judici i fer-ho passar per un intent de fuga C. Un decret de Martínez Anido que desterrava de Barcelona els dirigents de la CNT D. La norma que castigava els reservistes que fugien per no anar a la guerra del Rif

3. 3. Qui va defensar obertament la «Llei de fugues» en una carta al president Dato?

   A. El general Martínez Anido, governador civil de Barcelona B. El general Fernández Silvestre, cap de l'exèrcit del Rif C. El rei Alfons XIII, que dos anys després acceptaria el cop D. El capità general de València, Miguel Primo de Rivera

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si un Estat respon a la violència amb més violència il·legal, creus que això resol el conflicte de fons o només l'ajorna i l'agreuja?