Càpsula 1 · AGUANTARÀ EUROPA EL NOU SEGLE? · #GiH4
La Setmana Tràgica de Barcelona (1909). Geografia del conflicte marroquí: el protectorat espanyol, el Rif, el desastre d'Annual (1921). El mapa colonial nord-africà. Pistolerisme barceloní (1919-1923): CNT, patronal, Llei de fugues.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE6
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 1921, Espanya vivia dues guerres alhora, una a fora i una a dins. A fora, al protectorat del Marrocprotectorat del MarrocProtectorat espanyol del Marroc: territori administrat per Espanya des de 1912, que incloïa la regió muntanyosa i conflictiva del Rif., l’exèrcit del general Manuel Fernández Silvestre avançava massa de pressa i massa mal proveït per la regió del Rif. El juliol d’aquell any, les forces rifenyes d’Abd el-Krim van desbaratar la línia espanyola prop d’Annual. En pocs dies, més de 10.000 soldats espanyols hi van morir. Va ser el desastre d’Annual, la derrota colonial més grossa de la història espanyola contemporània.
L’opinió pública va exigir responsabilitats immediates: qui havia ordenat avançar sense prou tropes ni subministraments? El govern va obrir una investigació que amenaçava d’esquitxar fins al mateix rei Alfons XIII, que havia animat Silvestre a avançar de pressa. La investigació mai va arribar a conclusions polítiques fermes: dos anys després, un cop d’estat la va deixar tancada en un calaix.
A dins, mentrestant, Barcelona vivia una altra guerra, molt més silenciosa per als llibres de text però igual de sagnant. Entre 1919 i 1923, la CNTCNTCNT: Confederació Nacional del Treball, sindicat anarcosindicalista majoritari a Catalunya, protagonista de la conflictivitat obrera d'aquests anys. i el Sindicat LliureSindicat LliureSindicat Lliure: sindicat groc creat el 1919 amb suport de la patronal, que va enfrontar-se violentament amb la CNT en aquests anys., finançat per la patronal, es van enfrontar a trets pels carrers. Centenars de persones hi van morir, entre elles sindicalistes, empresaris i policies. Al capdavant del govern civil de Barcelona hi havia el general Severiano Martínez Anido, decidit a eliminar la CNT «per qualsevol mitjà».
Un d’aquests mitjans va rebre el nom eufemístic de «Llei de fugues»: la pràctica de simular l’intent d’evasió d’un detingut per justificar-ne l’assassinat sense judici. Qui la defensava obertament era el capità general de València, en una carta al president del govern Eduardo Dato. Es tractava d’un militar que d’aquí a dos anys donaria un cop d’estat i es convertiria en dictador: Miguel Primo de Rivera.
«Comprenc que l’instint de defensa cerqui mesures extralegals. […] Una batuda, un trasllat, un intent de fuga i uns trets començaran a resoldre el problema».
Dato, el president a qui anava adreçada la carta, seria assassinat el març de 1921 per pistolers anarquistes que responien, precisament, a la violència patronal i policial contra la CNT. Dues guerres, una colonial i una social, alimentaven la mateixa espiral de violència sense que ningú, ni a Madrid ni a Barcelona, semblés capaç d’aturar-la.
Fes una línia del temps amb quatre dates: gener de 1921 (carta de Primo de Rivera), març de 1921 (assassinat de Dato), juliol de 1921 (desastre d'Annual) i 1923 (cop d'estat de Primo de Rivera). Escriu sota cada data una frase que expliqui què hi passa.
💡 Pista: Fixa't que la mateixa persona (Primo de Rivera) apareix a la primera i a l'última data, amb dos anys de diferència.
Copia la cita de L'Arxiu. Subratlla «instint de defensa» i «uns trets». Respon en dues línies: per què Primo de Rivera presenta l'assassinat extrajudicial com un «instint» natural i no com una decisió política.
💡 Pista: Presentar la violència com un «instint» la fa semblar inevitable i la treu de l'àmbit de la responsabilitat personal.
Observa el mapa del protectorat espanyol del Marroc. Escriu el peu de foto (dues frases) que hi posaries en un llibre de text, situant-hi la regió del Rif i el desastre d'Annual.
💡 Pista: Pots centrar el peu de foto en la distància entre Madrid i el Rif, i en com aquesta distància feia difícil el control militar del territori.
En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Anoteu dues raons per les quals la «Llei de fugues» no era una llei de debò. Acabeu amb una frase que comenci: «El tòpic que era una llei real amaga que...».
💡 Pista: Dades possibles: mai va ser aprovada a les Corts; era una manera d'emmascarar un assassinat com un incident.
Fes un mapa conceptual amb una caixa central («Espanya, 1921») connectada a dues caixes: «guerra colonial (Marroc)» i «guerra social (Barcelona)». Escriu a cada connexió qui hi mor i per què.
💡 Pista: En una banda moren soldats per una decisió militar; a l'altra, sindicalistes i patrons per una guerra de carrer.
Dibuixa una cadena amb quatre baules. Baula 1: la patronal crea el Sindicat Lliure (1919). Baula 2: CNT i Sindicat Lliure s'enfronten violentament. Baula 3: Martínez Anido aplica la «Llei de fugues». Baula 4: pistolers anarquistes assassinen Dato (1921). Escriu a cada fletxa per què un pas porta a l'altre.
💡 Pista: Cada baula és, alhora, una resposta a la violència de la baula anterior: és una espiral, no una línia recta.
Escriu en una taula de dues columnes un argument a favor de la idea de Primo de Rivera que la justícia ordinària és massa lenta davant del terrorisme. A l'altra columna, un argument a favor de mantenir sempre el judici i el dret de defensa, per greu que sigui el delicte. Acaba amb una valoració pròpia en dues línies.
💡 Pista: A favor de Primo de Rivera: rapidesa davant la violència. En contra: sense judici, no hi ha manera de saber si el detingut era culpable.
Escriu una carta breu (cinc frases), com si fossis un advocat o un periodista de l'època, responent a la carta de Primo de Rivera de L'Arxiu. Explica per què els mètodes que hi proposa són perillosos per a qualsevol Estat de dret.
💡 Pista: Pots argumentar que, si avui s'aplica als «terroristes», demà es pot aplicar a qualsevol persona incòmoda per al poder.
En grup, prengueu una decisió raonada (quatre línies). Qui té més responsabilitat en l'espiral de violència del pistolerisme barceloní: la patronal que finança el Sindicat Lliure, l'Estat que aplica la «Llei de fugues», o els grups anarquistes que assassinen Dato? Justifiqueu la resposta.
💡 Pista: Penseu si la responsabilitat és igual per a qui inicia la violència i per a qui hi respon amb més violència.
📌 Per emportar-se
El 1921, Espanya vivia dues guerres alhora. Al Marroc, l'exèrcit espanyol va patir el desastre d'Annual, amb més de 10.000 morts, sense que la investigació posterior arribés mai a conclusions polítiques fermes. A Barcelona, la CNT i el Sindicat Lliure, finançat per la patronal, es van enfrontar a trets pels carrers, mentre el governador civil Martínez Anido aplicava la «Llei de fugues»: l'assassinat extrajudicial de detinguts disfressat d'intent de fuga. Miguel Primo de Rivera, llavors capità general de València, va defensar aquests mètodes en una carta al president Eduardo Dato, que seria assassinat pocs mesos després per pistolers anarquistes. Dos anys més tard, el mateix Primo de Rivera donaria un cop d'estat i es convertiria en dictador.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va ser el desastre d'Annual (juliol de 1921)?
2. Què era realment la «Llei de fugues»?
3. Qui va escriure la carta a Eduardo Dato defensant els mètodes extralegals contra la CNT?
💭 Per pensar fins demà
Si un Estat respon a la violència amb més violència il·legal, creus que això resol el conflicte de fons o només l'ajorna i l'agreuja?
