Sessió 6. L'esclat de la Gran Guerra

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 28 de juny de 1914, l’estudiant bosnià Gavrilo PrincipGavrilo PrincipGavrilo Princip (1894-1918): estudiant bosnià, membre del grup nacionalista Jove Bòsnia, autor de l'atemptat de Sarajevo. va assassinar a Sarajevo l’arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron austrohongarès, i la seva esposa. El 23 de juliol, Viena va enviar a Sèrbia un ultimàtum amb deu exigències, redactat expressament perquè fos gairebé impossible d’acceptar sencer. La seva darrera línia no deixava marge de maniobra:

«El govern imperial i reial espera la resposta del govern reial per dissabte, dia vint-i-cinc, a les sis de la tarda, com a molt tard».

Princip tenia dinou anys i pertanyia des del 1911 a Jove BòsniaJove BòsniaJove Bòsnia (Mlada Bosna): organització de joves nacionalistes iugoslaus de Bòsnia que volien acabar amb el domini austrohongarès i unir els eslaus del sud. Alguns dels seus membres van rebre armes i entrenament d'oficials serbis., un grup de joves que volien acabar amb el domini austrohongarès i unir els eslaus del sud. L’atemptat va estar a punt de fracassar: un primer conspirador va llançar una bomba que va rebotar al cotxe i no va matar l’arxiduc, i Princip només va tenir la seva oportunitat perquè, aquella tarda, el xofer es va equivocar de carrer i va haver de fer marxa enrere justament davant seu.

Entre l’atemptat i l’ultimàtum van passar gairebé quatre setmanes, i el que hi va passar explica la guerra millor que el mateix atemptat. El 5 de juliol, Alemanya va prometre a Àustria-Hongria suport incondicional passés el que passés: el que la història ha anomenat el «xec en blanc»«xec en blanc»«Xec en blanc»: el compromís alemany del 5 de juliol de 1914 de donar suport a Àustria-Hongria fes el que fes contra Sèrbia. Va treure a Viena qualsevol motiu per moderar-se.. Amb aquella garantia a la butxaca, Viena podia redactar un ultimàtum que no es pogués acceptar.

Sèrbia va acceptar gairebé totes les exigències, però no una: permetre que funcionaris austrohongaresos investiguessin dins del seu propi territori. Sobre aquest punt va proposar el que qualsevol manual recomanaria: sotmetre’l a arbitratge internacional. L’ambaixador austrohongarès tenia ordres de considerar insuficient qualsevol cosa que no fos un sí complet, i va trencar relacions el mateix dia. Quan un govern redacta un document esperant que el rebutgin, la resposta ja no importa.

El sistema d’aliances que has estudiat a la sessió anterior es va activar en cadena. Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia, Rússia va mobilitzar-se en suport dels serbis, Alemanya va declarar la guerra a Rússia i, tot seguit, a França, i el Regne Unit la va declarar a Alemanya. En qüestió de dies, un conflicte local balcànic s’havia convertit en una guerra continental. Cap dels governs que hi entraven no havia decidit mai fer una guerra mundial: cadascun havia decidit, per separat, no quedar-se enrere. És la diferència entre una decisió i una suma de decisions.

Alemanya ja tenia preparat, des de feia anys, el Pla Schlieffen: envair França ràpidament a través de Bèlgicaenvair França ràpidament a través de BèlgicaPla Schlieffen: estratègia militar alemanya que preveia derrotar França en sis setmanes travessant Bèlgica, abans que Rússia acabés de mobilitzar el seu enorme però lent exèrcit. i derrotar-la en sis setmanes. Només llavors giraria l’exèrcit cap a l’est per enfrontar-se a una Rússia més lenta a mobilitzar-se. El pla exigia violar la neutralitat belga, un país que el Regne Unit s’havia compromès a protegir. La invasió de Bèlgica, l’agost de 1914, va precipitar l’entrada britànica a la guerra.

Durant les primeres setmanes, la guerra encara era de moviments: exèrcits sencers avançant i retrocedint per camp obert, no encara enterrats en trinxeres. El pla que havia de resoldre la guerra en sis setmanes, però, no va funcionar.

El que va fallar del pla no va ser el detall, sinó la premissa. El pla suposava que Bèlgica es deixaria travessar sense lluitar (va resistir i va guanyar dies decisius), que el Regne Unit no entraria per un tractat de 1839 que a Berlín anomenaven «un tros de paper», i que Rússia trigaria sis setmanes a mobilitzar-se (en va trigar dues, i Alemanya va haver de treure tropes de l’oest per enviar-les a l’est). A la batalla del Marnebatalla del MarneBatalla del Marne (5-9 de setembre de 1914): contraofensiva francesa i britànica que va aturar l'avenç alemany a uns cinquanta quilòmetres de París i va acabar amb el pla de guerra ràpida., del 5 al 9 de setembre de 1914, l’avenç es va aturar a uns cinquanta quilòmetres de París. El pla de les sis setmanes n’inaugurava, en realitat, quatre anys.

El que va venir després no s’assemblava a res del que s’havia previst. Els dos exèrcits van començar a cavar per protegir-se, i en pocs mesos hi havia una línia contínua de trinxerestrinxeresTrinxeres: rases excavades i fortificades des d'on lluitaven els exèrcits. Al front occidental van formar una línia contínua del mar del Nord a Suïssa que amb prou feines es va moure en quatre anys. que anava del mar del Nord fins a la frontera suïssa i que amb prou feines es va moure durant quatre anys. Tots els governs havien planificat una guerra curta; cap no havia planificat què fer si no ho era.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La línia del temps de sis setmanes decisives.

Ordena en una línia del temps quatre fets, datats amb la Fitxa de dades i la lectura: l'atemptat de Sarajevo, l'ultimàtum a Sèrbia, la invasió alemanya de Bèlgica i la batalla del Marne. Sota cada data, escriu una frase que digui què hi passa.

La línia del temps amb quatre fets datats i una frase sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Tres dates són a la Fitxa; la de Bèlgica, al paràgraf del Pla Schlieffen. Pots començar cada frase amb «Aquest dia…» o «Aquest mes…».

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir l'ultimàtum amb lupa.

Llegeix l'ultimàtum a L'Arxiu i identifica'n el fet, el parer i el senyal, amb una frase per pas. FET: fins quan dona de temps a Sèrbia? PARER: què vol Viena que entengui Sèrbia amb aquest termini? SENYAL: quines paraules del final ho mostren?

Tres frases: el fet, el parer i el senyal.

💡 Pista: Comença així: «El termini acaba…», «Viena vol que Sèrbia entengui que…» i «Ho mostren les paraules…». El senyal és al final de la cita.

6.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La portada del Petit Journal, dues setmanes després.

Observa la portada de Le Petit Journal del 12 de juliol de 1914. Descriu com hi apareix l'atemptat: qui ocupa el centre i què fa cadascú. Després explica quin efecte vol aconseguir un diari quan dibuixa així un fet que ningú no va fotografiar.

La descripció i la resposta (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al centre hi ha…» i «El diari vol que el lector…». Recorda que no és una fotografia sinó un dibuix fet a París.

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite de l'atemptat que ho explica tot.

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Expliqueu amb dues dades per què l'atemptat de Sarajevo no explica tot sol l'esclat de la guerra.

Les dues dades i una frase final sobre el que amaga el tòpic (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busqueu al bloc què va passar entre el 28 de juny i el 23 de juliol. Podeu acabar amb: «El tòpic de l'atemptat que ho explica tot amaga que…».

6.5 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Esquema 1-3-1 de l'ultimàtum.

Completa un esquema 1-3-1. Idea central: «Un ultimàtum pensat per no ser acceptat». Tres evidències de L'Arxiu i de la lectura; al costat de cada una, escriu si és un fet o una interpretació teva. Conclusió: explica per què això porta a la guerra.

L'esquema: la idea central, tres evidències d'una frase marcades com a fet o interpretació, i una conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Pregunta't per a cada evidència per què era difícil, per a Sèrbia, acceptar-ho tot sense excepció.

6.6 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

Explica-ho a un infant: per què un assassinat porta a una guerra mundial.

Explica a un nen de vuit anys per què l'assassinat d'una sola persona a Sarajevo va acabar arrossegant tot Europa a la guerra. Fes-ho en tres frases curtes, sense tecnicismes.

L'explicació en tres frases curtes, sense tecnicismes.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Busca a la lectura el paràgraf de la cadena de declaracions de guerra, i pensa amb quin joc o quina cosa de cada dia s'hi assembla.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🎬 El vídeo ✏️ Individual

Què atura una escalada

Entre l'atemptat de Sarajevo (28 de juny del 1914) i la invasió de Bèlgica (agost del 1914), cada pas semblava obligar el següent. Mira el vídeo sobre l'escalada d'avui i respon en tres punts numerats: (1) en quin moment del 1914 encara es podia aturar; (2) qui intenta aturar l'escalada del vídeo; (3) argumenta què cal perquè algú pugui fer marxa enrere sense semblar dèbil.

Els tres punts numerats, amb el moment del 1914 anomenat (40 a 60 paraules).

💡 Pista: El punt 3 és el nucli: a l'estiu del 1914 recular era humiliant, i per això ningú no ho va fer. Pensa què ho faria possible avui.

6.8 ✍️ Explicar · Reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

L'ultimàtum amb altres paraules.

Reescriu amb les teves paraules el fragment de l'ultimàtum de L'Arxiu, sense fer servir «resposta» ni «espera». Després explica què passa si Sèrbia no contesta abans del dissabte a les sis de la tarda, i per què dos dies per a deu exigències diuen més que tot el text.

La frase reescrita i una explicació de tres o quatre frases.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Compta les hores que van del dijous 23 de juliol al dissabte 25 a les sis de la tarda.

6.9 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura 👥 En grup

Desmentit del govern alemany, agost de 1914.

En grup, sou el govern alemany l'agost del 1914. Escriviu un desmentit que negui que la invasió de Bèlgica, un país neutral, fos una agressió premeditada. Acabeu amb una frase, ja com a grup, que digui si el vostre argument us convenç i per què.

El desmentit del govern alemany i la frase final del grup (80 a 100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Abans d'escriure, busqueu a la lectura des de quan existia el pla: és el que el govern alemany hauria d'amagar.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 28 de juny de 1914, Gavrilo Princip va assassinar a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran. Àustria-Hongria, amb suport incondicional d'Alemanya, va enviar a Sèrbia un ultimàtum amb deu exigències i un termini de només dos dies, redactat perquè fos gairebé impossible d'acceptar sencer. Sèrbia en va rebutjar només un punt, i això va ser suficient perquè el sistema d'aliances s'activés en cadena: Àustria-Hongria, Rússia, Alemanya, França i el Regne Unit van entrar en guerra en qüestió de dies. Alemanya va posar en marxa el Pla Schlieffen, que preveia derrotar França en sis setmanes travessant Bèlgica abans de girar-se contra Rússia. Però la resistència belga i l'aturada a la batalla del Marne van frustrar el pla: la guerra que havia de ser curta i decisiva es convertiria en un conflicte de quatre anys.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va respondre Sèrbia a l'ultimàtum austrohongarès del 23 de juliol de 1914?

   A. Va rebutjar les deu exigències i va demanar l'ajuda militar de Rússia B. Ho va acceptar gairebé tot i va proposar un arbitratge per a un sol punt C. Va acceptar les deu exigències, però quan ja havia passat el termini D. Va deixar passar el termini sense contestar, confiant en el suport rus

2. 2. Què preveia el Pla Schlieffen?

   A. Derrotar França en sis setmanes passant per Bèlgica i després girar cap a Rússia B. Derrotar Rússia en sis setmanes i després girar cap a França passant per Bèlgica C. Aturar França a la frontera amb trinxeres mentre l'exèrcit avançava cap a Rússia D. Derrotar França en sis setmanes sense tocar Bèlgica, per no provocar el Regne Unit

3. 3. Per què va fallar el Pla Schlieffen, segons la lectura?

   A. Perquè Bèlgica va deixar passar l'exèrcit, però França ja l'esperava a les trinxeres B. Perquè Alemanya va atacar primer Rússia i va arribar a França sis setmanes tard C. Perquè l'exèrcit va quedar aturat a Bèlgica i no va arribar a entrar mai a França D. Perquè Bèlgica va resistir i Rússia es va mobilitzar en dues setmanes, no en sis

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si un document diplomàtic es redacta perquè sigui gairebé impossible d'acceptar, és encara un intent real de resoldre el conflicte, o ja és una manera de justificar la guerra?