Sessió 7. Espanya neutral i la prosperitat catalana

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 7 d’agost de 1914, poques setmanes després de l’esclat de la guerra que has estudiat a la sessió anterior, la Gaceta de Madrid publicava la decisió del govern d’Eduardo Datod’Eduardo DatoEduardo Dato (1856-1921): polític conservador, president del govern espanyol el 1914, responsable de la declaració de neutralitat.. El text no deixava marge a la interpretació.

«Declarada, per desgràcia, la guerra […] el Govern de Sa Majestat es creu en el deure d’ordenar la més estricta neutralitat als súbdits espanyols, d’acord amb les lleis vigents i els principis de dret públic internacional».

La neutralitat no era una posició còmoda, sinó la constatació d’una debilitat: Espanya no tenia ni exèrcit ni hisenda per entrar en una guerra europea, i el govern ho sabia. Però el país no va ser neutral d’opinió. La premsa i la política es van dividir entre aliadòfils i germanòfilsaliadòfils i germanòfilsAliadòfils i germanòfils: els partidaris dels aliats (bona part dels republicans, els socialistes i el catalanisme) i els partidaris d'Alemanya (sectors de l'exèrcit, l'Església i l'aristocràcia). La divisió va ser sobretot periodística: Espanya no va entrar mai a la guerra., i la discussió va omplir diaris i cafès durant quatre anys sense que ningú es mogués de casa.

Espanya no disparava ni un sol tret, i tanmateix la guerra la va canviar més que a algun país que hi combatia: la neutralitat es va convertir, per a Catalunya, en una oportunitat econòmica sense precedents. Amb les grans potències industrials europees convertint les seves fàbriques en producció bèl·lica, algú havia de continuar fabricant tèxtils, productes químics i maquinària per als mercats que la guerra havia deixat desproveïts. Els comandaments arribaven de tot arreu, i sovint eren de guerra: mantes, uniformes, corretges, cartutxeria. La indústria catalana ho va fer amb un dinamisme extraordinari: tèxtil, química i mecànica van créixer a un ritme sense precedents.

Aquesta Barcelona pròspera era, alhora, la mateixa ciutat que havia viscut la repressió de la Setmana Tràgica el 1909. Encara durant la guerra viuria la crisi de 1917 i, un cop acabada, el pistolerisme dels anys vint, que estudiaràs a les sessions 8 i 9. La riquesa generada per l’exportació bèl·lica no es va repartir de manera equitativa. Els beneficis industrials van créixer molt més de pressa que els salaris obrers, mentre els preus dels aliments i els lloguers pujaven amb la mateixa embranzida que les exportacions. Catalunya s’enriquia i, alhora, s’anava tensant socialment.

Es pot posar en números el que va passar. Les fàbriques catalanes van vendre a tots dos bàndols alhora (mantes, teixits, productes químics, material de tot tipus) i el port de Barcelona no havia tingut mai tanta feina. El problema és que el mateix moviment que enriquia els patrons encaria la vida a tothom: si tot el que es fabrica es pot vendre a fora a bon preu, aquí n’hi ha menys i val més. És el que s’anomena inflacióinflacióInflació: pujada general dels preus. Entre 1914 i 1918 el cost de la vida a Espanya va pujar molt més de pressa que els salaris, i això va deixar les famílies obreres amb menys poder de compra tot i haver-hi més feina.: entre 1914 i 1918 els preus del pa, del carbó i dels lloguers van pujar molt més de pressa que els sous. Els sindicats ho van comptar. Segons les xifres que la CNT va presentar al seu congrés del 1919, l’índex de preus dels aliments al detall a Barcelona era de 99,8 l’octubre del 1914, de 137,5 l’octubre del 1918 i de 192,6 el novembre del 1919: en cinc anys, menjar costava gairebé el doble. Mai no hi havia hagut tanta feina, i mai no s’havia viscut tan just.

El creixement no va ser igual a tot arreu ni en tot. Va disparar-se on ja hi havia fàbriques: el tèxtiltèxtilTèxtil: la indústria principal de Catalunya des del segle XIX, concentrada al Vallès, al Bages, al Berguedà i a les colònies industrials dels rius Llobregat i Ter. del Vallès i dels rius, la química i la metal·lúrgia de Barcelona, i també les mines de Biscaia i les drassanes del nord. On no n’hi havia, no en va aparèixer. Espanya va acabar la guerra amb més or al banc que mai (part del pagament arribava en metall) i amb la mateixa estructura econòmica desigual d’abans.

La gent, mentrestant, es movia. Milers de persones van deixar el camp d’Aragó, de Múrcia i d’Almeria per venir a treballar a les fàbriques de Barcelona, que passava de mig milió d’habitants a començament de segle a gairebé un de sol als anys vint. És l’inici de la immigració interiorimmigració interiorImmigració interior: moviment de població dins d'un mateix Estat. La que arriba a Barcelona entre 1915 i 1930 ve sobretot del camp d'Aragó, Múrcia, Almeria i Andalusia, i canvia la fesomia de la ciutat. que farà la Barcelona del segle XX. Vivien on podien, en barris que creixien sense clavegueram ni escoles. Una ciutat que es fa gran de cop no és només una ciutat més rica: és una ciutat amb molta gent que hi acaba d’arribar, que no hi té res i que hi treballa dotze hores. D’aquells barris en sortiran els afiliats de la CNTCNTCNT: Confederació Nacional del Treball, sindicat anarcosindicalista fundat el 1910 a Barcelona. Va créixer molt durant els anys de la guerra i va arribar a centenars de milers d'afiliats el 1919. que ompliran les sessions 8 i 9. Aquesta és, exactament, la barreja que porta a la vaga general de l’agost de 1917 que estudiaràs a la sessió següent.

I encara hi va arribar una última cosa des de fora. El 1918, una pandèmia de grip va escampar-se pel món i en va matar entre cinquanta i cent milions de persones. Se’n va dir «grip espanyola» per un motiu que té a veure amb tot el que has llegit avui: com que Espanya era neutral, no censurava la premsa, i era l’únic país on els diaris explicaven quanta gent es moria. Als països en guerra la malaltia hi era igual; el que no hi havia era qui la pogués explicar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cronologia d'una neutralitat pròspera.

Data i ordena en una cronologia quatre fets, amb la Fitxa de dades: la declaració de neutralitat d'Espanya, els anys de l'auge industrial català, la crisi que veuràs a la sessió 8 i els anys del pistolerisme que veuràs a la sessió 9. Sota cada data, escriu una frase que digui què hi passa.

La cronologia amb quatre fets datats i una frase sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Totes les dates són a l'última línia de la Fitxa. Pots començar cada frase amb «Aquests anys…».

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Llegir la declaració de neutralitat amb lupa.

Llegeix la declaració de neutralitat a L'Arxiu i identifica'n el fet, el parer i el senyal, amb una frase per pas. FET: què ordena el govern als espanyols? PARER: com viu el govern que hi hagi guerra? SENYAL: quines paraules de la cita ho diuen?

Tres frases: el fet, el parer i el senyal.

💡 Pista: Comença així: «El govern ordena…», «Per al govern, la guerra és…» i «Ho diuen les paraules…». El senyal és entre comes, al començament de la cita.

7.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El peu de foto del port de Barcelona.

Observa la fotografia del port de Barcelona i escriu-ne el peu de foto per a un llibre de text, en dues frases. A la primera, descriu què es veu. A la segona, explica per què aquest port es va convertir en un símbol de la prosperitat de la neutralitat.

El peu de foto, en dues frases.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al port hi ha…». El peu de la imatge et diu què has de comptar, i la lectura, per què hi havia tanta feina.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntar el mite de la prosperitat compartida.

En parella, llegiu el bloc «Desmuntant tòpics». Expliqueu amb dues dades per què la bonança industrial no va arribar per igual a tothom.

Les dues dades i una frase final sobre el que amaga el tòpic (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Busqueu al bloc què va passar amb els salaris i amb els preus. Podeu acabar amb: «El tòpic de la prosperitat compartida amaga que…».

7.5 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

La corba dels preus, 1914-1919

Dibuixa uns eixos amb els anys a baix (1914, 1918, 1919) i l'índex de preus a l'esquerra, de 90 a 200. Situa-hi els tres valors de la lectura i uneix-los. Després descriu en dues frases entre quins dos anys puja més de pressa i què passava just aleshores a Barcelona.

El gràfic amb els tres punts i els eixos retolats, i dues frases de lectura.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Els tres valors són al paràgraf de la inflació. Fixa't que entre el segon i el tercer només passa un any: això canvia el pendent de la línia.

7.6 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

Riquesa i tensió social.

Encadena en tres baules com la neutralitat va portar alhora riquesa i tensió social a Catalunya. Primera baula: «l'Europa en guerra deixa de fabricar el que no són armes». Les altres dues, tretes de la lectura. Escriu a cada fletxa per què un pas porta a l'altre.

La cadena de tres baules amb una frase a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Fes servir «per això» o «com a conseqüència» a les fletxes. Busca les altres baules als paràgrafs de la indústria i de la inflació.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🎬 El vídeo ✏️ Individual

Qui guanya amb la guerra dels altres

Catalunya es va enriquir fabricant el que l'Europa en guerra ja no podia fabricar. Mira el vídeo sobre qui guanya diners amb les guerres d'avui i respon en tres punts numerats: (1) qui hi guanyava el 1914-1918 i qui no; (2) qui hi guanya al vídeo; (3) argumenta si un país que s'enriqueix amb una guerra aliena té alguna responsabilitat.

Els tres punts numerats, amb la teva posició al tercer (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Al punt 1 no diguis «Catalunya»: digues qui, exactament. Els beneficis no van anar a parar al mateix lloc que els salaris, i això ja ho has llegit.

7.8 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta a un industrial, 1916.

Ets un treballador tèxtil de Barcelona el 1916. Escriu una carta al propietari de la teva fàbrica, que ha vist créixer molt els beneficis amb la guerra, per defensar un augment de sou proporcional.

La carta, amb la petició i l'argument que la sosté (80 a 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Pensa quin argument no podrà negar el propietari: el que passa amb els preus a la botiga.

7.9 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Decisió raonada: la neutralitat va ser una posició honesta?

En grup, decidiu: Espanya es va mantenir neutral en la Gran Guerra i, alhora, es va enriquir amb el conflicte d'altres països. És una posició moralment còmoda, o hi ha alguna cosa incòmoda a beneficiar-se de la destrucció aliena? Defenseu la decisió amb dues raons.

La decisió del grup i dues raons (40 a 60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Penseu en qui es va enriquir de debò i en què fabricaven moltes comandes: mantes, uniformes, cartutxeria.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 7 d'agost de 1914, el govern d'Eduardo Dato va declarar l'estricta neutralitat espanyola davant la Primera Guerra Mundial. Espanya no va disparar ni un tret, però la neutralitat es va convertir, per a Catalunya, en una oportunitat econòmica sense precedents: amb les grans potències europees convertint les seves fàbriques en producció bèl·lica, la indústria tèxtil, química i mecànica catalana va créixer a un ritme extraordinari. Aquesta prosperitat, però, no es va repartir de manera equitativa. Els beneficis industrials van créixer molt més de pressa que els salaris obrers, mentre els preus pujaven amb la mateixa embranzida que les exportacions. Aquesta desigualtat va ser un dels combustibles de la crisi de 1917 i del pistolerisme dels anys vint que estudiaràs a les sessions 8 i 9.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què Espanya es va declarar neutral l'agost de 1914?

   A. Perquè el govern volia vendre a tots dos bàndols i ja ho tenia previst B. Perquè tota l'opinió pública, sense divisions, rebutjava entrar en guerra C. Perquè un tractat amb el Regne Unit l'obligava a quedar-se'n al marge D. Perquè no tenia ni exèrcit ni hisenda per entrar en una guerra europea

2. 2. Per què la indústria catalana va créixer tant durant la guerra, segons la lectura?

   A. Perquè el govern de Dato va donar ajudes a les fàbriques que exportaven B. Perquè Espanya va vendre només als aliats, que pagaven millor que Alemanya C. Perquè les potències en guerra feien armes i algú havia de fabricar la resta D. Perquè es van obrir fàbriques noves a les comarques que no en tenien

3. 3. Què va passar amb els preus i els sous durant els anys de la guerra, segons la lectura?

   A. Els sous van pujar al mateix ritme que els beneficis, i els preus es van mantenir B. Els preus van pujar molt més de pressa que els sous, tot i haver-hi més feina C. Els preus van baixar perquè es fabricava més, però els sous es van quedar igual D. Els sous gairebé es van doblar en cinc anys, segons les xifres de la CNT del 1919

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si un país es manté fora d'una guerra però se n'aprofita econòmicament, i aquest benefici s'acumula de manera desigual dins del propi país, qui hauria de rendir comptes de la desigualtat resultant?