Sessió 1. La guerra de trinxeres i la geografia dels fronts

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El setembre de 1914, a la vora del riu Marne, a pocs quilòmetres de París, els exèrcits francès i britànic van aturar l’avanç alemany. Aquella batalla va enterrar la promesa que els soldats havien sentit a totes les estacions de tren d’Europa: que serien a casa per Nadal. Durant la tardor, cada exèrcit va intentar envoltar l’altre pel costat que quedava lliure, cap al nord. Aquesta persecució mútua, coneguda com la cursa cap al marcursa cap al marCursa cap al mar: sèrie de moviments d'octubre i novembre de 1914 en què aliats i alemanys van intentar flanquejar-se successivament fins a topar amb la costa belga., va acabar quan ja no quedava costat: la línia de combat tocava la costa belga. El resultat va ser un front continu d’uns 700 quilòmetres, del mar del Nord fins a la frontera suïssa, travessant Bèlgica i el nord de França. S’hi estarien, gairebé sense moure’s, fins al 1918.

Per què es va clavar la guerra a terra? La resposta és una cadena que convé seguir baula a baula. La indústria havia posat al camp de batalla la metralladora, l’artilleria de llarg abast i el filferro espinat. Amb aquestes eines, un grapat de defensors podia aturar milers d’atacants que corrien a camp obert. Defensar era barat; atacar, caríssim. Per això els soldats van excavar: la terra era l’única protecció que funcionava. Com que cap dels dos bàndols no podia avançar de front, tots dos van provar de fer la volta pel flanc, i quan la cursa cap al mar va esgotar els flancs, ja no quedava cap lloc per on maniobrar. Això va provocar el pas de la guerra de moviment a la guerra de posició: dues xarxes de trinxeres paral·leles, separades per una franja devastada, la terra de ningúterra de ningúTerra de ningú: espai entre les trinxeres enemigues, sovint de 100 a 300 metres, batut pel foc dels dos bàndols i cobert de filferro i cràters..

La geografia de les aliances va dibuixar el mapa del conflicte. Alemanya, encaixada al centre d’Europa, combatia en dos fronts alhora. A l’oest, el front occidental que ja coneixes. A l’est, un front oriental molt més llarg i mòbil contra Rússia, on les distàncies enormes feien impossible una línia contínua de trinxeres. Quan Itàlia va entrar a la guerra el 1915, es va obrir un tercer front a les muntanyes alpines, on es combatia entre glaceres. I aquell mateix any els aliats van desembarcar a Gal·lípoli, a l’estret que porta a Istanbul, per intentar treure l’Imperi Otomà de la guerra. Va ser un fracàs sagnant. La geografia no era el decorat de la guerra: n’era l’àrbitre.

Des de l’aire, com mostra la fotografia que encapçala aquesta sessió, el front no era una ratlla sinó una teranyina. Cada bàndol tenia una primera línia de combat, una segona línia de suport uns centenars de metres enrere i trinxeres de comunicació que les connectaven, per on circulaven homes, menjar i ferits sense exposar-se al foc. I cap trinxera no era recta: es cavaven en zig-zag perquè l’ona expansiva d’un obús, o un enemic que hi entrés, no pogués escombrar-la de punta a punta. Aquella geometria estranya que els aviadors fotografiaven cada matí era, de fet, pura lògica de supervivència.

La vida a la trinxera tenia poc a veure amb la imatge heroica dels cartells. Els soldats hi passaven la major part del temps esperant: torns de primera línia, torns de reserva, torns de descans a la rereguarda. Els enemics quotidians eren el fang, les rates, els polls i l’aigua gelada als peus. La mort, en canvi, arribava sobretot des de lluny: l’artilleria va causar més baixes que cap altra arma de la guerra. El 22 d’abril de 1915, prop d’Ypres, s’hi va afegir un horror nou, el gas verinós, que va convertir l’aire mateix en arma. Tot i que el gas va matar menys que els obusos, el terror que provocava no tenia comparació.

El 1916, els generals van treure les conclusions d’aquest atzucac. Si no es podia trencar el front, es tractaria de dessagnar l’enemic: és la guerra de desgastguerra de desgastGuerra de desgast: estratègia que no busca conquerir terreny sinó fer perdre a l'adversari més homes i recursos dels que pot reposar.. A Verdun, entre febrer i desembre de 1916, francesos i alemanys van perdre més de 700.000 homes per un terreny que gairebé no va canviar de mans. Al Somme, l’1 de juliol de 1916, l’exèrcit britànic va patir prop de 20.000 morts en un sol dia, el pitjor de la seva història. Els fronts es movien metres; les llistes de baixes, en canvi, s’allargaven quilòmetres.

D’aquell paisatge en va sortir la font que llegiràs a L’Arxiu. Wilfred OwenWilfred OwenWilfred Owen (1893-1918): oficial i poeta britànic. Va escriure els seus poemes de guerra mentre es recuperava d'un xoc de combat; va morir el 4 de novembre de 1918., un tinent de 24 anys, va descriure un atac de gas des de dins i va acabar el poema desmentint el vers llatí que es recitava a les escoles: que morir per la pàtria és dolç i honorable. Owen va tornar al front i hi va morir set dies abans de l’armistici. El telegrama va arribar a casa dels seus pares l’11 de novembre de 1918, mentre les campanes tocaven la pau.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El croquis dels fronts.

Dibuixa a la llibreta un croquis d'Europa a mà alçada (sense calcar) i situa-hi 7 elements de la lectura: el front occidental (del mar del Nord a Suïssa), Bèlgica, el front oriental, el front italià, Gal·lípoli, Verdun i el Somme. Marca amb un color diferent la línia que no es va moure entre 1915 i 1917.

💡 Pista: BASTIDA: comença pel contorn de la costa i dibuixa primer les dues ratlles dels fronts; després situa-hi els noms. Usa 2 termes de la Fitxa de dades per etiquetar el croquis.

1.2 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

La gàbia de la guerra de posició.

Defineix «guerra de posició» en UNA SOLA frase que contingui obligatòriament les paraules «trinxera», «moviment» i «desgast». Prohibit copiar cap frase de la lectura.

💡 Pista: BASTIDA: omple aquest marc: «La guerra de posició és aquella en què ......, de manera que ...... i només queda ......».

1.3 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegiu el poema d'Owen a L'Arxiu. Copieu el vers de la «vella Mentida» i responeu entre 40 i 70 paraules: contra què escriu Owen exactament? (Pista: no és contra els soldats, ni tan sols només contra la guerra.)

💡 Pista: BASTIDA: comenceu així: «Owen no escriu contra els soldats, sinó contra ......, perquè ......». Useu 2 termes de la Fitxa de dades.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El comentari del mapa aeri del front.

Observa el mapa aeri de la sessió (la fotografia de les trinxeres de Loos, 1917, que funciona com un mapa del terreny vist des de dalt) i respon en 70-110 paraules, en tres passos: 1) descriu què veus (les línies, la franja del mig); 2) identifica, amb la lectura a la mà, la primera línia, les trinxeres de comunicació i la terra de ningú; 3) les dues xarxes enemigues són a poques desenes de metres l'una de l'altra: dedueix un avantatge i un perill d'estar tan a prop de l'enemic.

💡 Pista: Connectors per al comentari del mapa: «a la part superior...», «en canvi...», «això indica que...».

1.5 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

Verdader o fals, amb proves.

Marca V o F i justifica cada resposta amb UNA frase que citi una dada de la lectura: a) Els soldats passaven la major part del temps combatent. b) L'artilleria va matar més soldats que cap altra arma. c) El front occidental es va desplaçar centenars de quilòmetres entre 1915 i 1917. d) El gas es va fer servir per primer cop a Verdun.

💡 Pista: Connectors per justificar: «segons la lectura...», «en canvi, el text diu que...», «la dada que ho prova és...».

1.6 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals 🗣️ En parella

Desmuntant «el combat etern».

Llegiu el bloc Desmuntant Tòpics. Expliqueu en 70-110 paraules per què aquest mite funciona tan bé al cinema i quina realitat amaga, i acabeu amb una frase que comenci: «El tòpic amaga que...».

💡 Pista: Connectors del gènere: «tot i que a la pantalla...», «en realitat...», «per això...».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

La cadena de l'estancament.

Construeix la cadena causa-efecte completa que porta de «la indústria posa al camp de batalla la metralladora i l'artilleria» fins a «estratègia de desgast (Verdun, el Somme)». Mínim 6 baules amb fletxes, i sota cada fletxa escriu el «per això» que la justifica.

💡 Pista: Criteri d'èxit: una bona cadena no salta baules. Si entre dues caselles algú encara pot preguntar «i per què?», hi falta una baula.

1.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

La carta que el censor deixarà passar.

Ets un soldat al Somme, el novembre de 1916. Escriu a la teva família una carta d'entre 110 i 160 paraules. Atenció: totes les cartes passen per la censura militar, que ratlla qualsevol queixa o informació sobre el front. Has de fer entendre als teus com és allò de debò... sense que el censor pugui ratllar ni una línia.

💡 Pista: Criteri d'èxit: la millor carta diu les coses sense dir-les. El lector ha d'entendre més del que el censor pot demostrar.

1.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: la guerra vista des de dalt.

El 1917 calia un avió amb càmera per fotografiar una trinxera; avui els satèl·lits i els drons vigilen els fronts en temps real, i a les guerres actuals encara es caven trinxeres. Escriu entre 110 i 160 paraules completant i raonant: «El 1917..., avui..., per això el que NO ha canviat és...».

💡 Pista: Criteri d'èxit: un bon paral·lel assenyala també una diferència important; les èpoques mai no encaixen del tot.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La potència de foc industrial va fer la defensa imbatible: els exèrcits van excavar, el front es va congelar del mar del Nord a Suïssa i la guerra va passar de conquerir terreny a dessagnar l'enemic.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què es va estancar el front occidental a finals de 1914?

   A. Perquè els dos exèrcits van quedar-se sense munició alhora B. Perquè la potència de foc moderna afavoria el defensor i, esgotats els flancs, no quedava per on maniobrar C. Perquè els generals van pactar una treva mentre negociaven la pau D. Perquè l'hivern va impedir qualsevol moviment fins al 1918

2. 2. Quina va ser l'arma que va causar més baixes durant tota la guerra?

   A. El gas verinós B. La baioneta en el combat cos a cos C. L'artilleria D. Els franctiradors

3. 3. Què significava exactament la «guerra de desgast» que es va assajar a Verdun el 1916?

   A. Guanyar terreny a poc a poc, quilòmetre a quilòmetre B. Bloquejar els ports enemics perquè no arribessin subministraments C. Bombardejar les ciutats de la rereguarda per desmoralitzar la població D. Fer perdre a l'enemic més homes i recursos dels que podia reposar, encara que el front no es mogués

💭 Per pensar fins demà

Si el 1915 ja era evident que atacar no funcionava, per què creus que els generals van continuar ordenant grans ofensives com Verdun i el Somme?