Sessió 1. La guerra de trinxeres i la geografia dels fronts

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El setembre de 1914, a la vora del riu Marne, a pocs quilòmetres de París, els exèrcits francès i britànic van aturar l’avanç alemany. Aquella batalla va enterrar la promesa que els soldats havien sentit a totes les estacions de tren d’Europa: que serien a casa per Nadal. Durant la tardor, cada exèrcit va intentar envoltar l’altre pel costat que quedava lliure, cap al nord. Aquesta persecució mútua, coneguda com la cursa cap al marcursa cap al marCursa cap al mar: sèrie de moviments d'octubre i novembre de 1914 en què aliats i alemanys van intentar flanquejar-se successivament fins a topar amb la costa belga., va acabar quan ja no quedava costat: la línia de combat tocava la costa belga. El resultat va ser un front continu d’uns 700 quilòmetres, del mar del Nord fins a la frontera suïssa, travessant Bèlgica i el nord de França. S’hi estarien, gairebé sense moure’s, fins al 1918.

Per què es va clavar la guerra a terra? La resposta és una cadena que convé seguir baula a baula. La indústria havia posat al camp de batalla la metralladora, l’artilleria de llarg abast i el filferro espinat. Amb aquestes eines, un grapat de defensors podia aturar milers d’atacants que corrien a camp obert. Defensar era barat; atacar, caríssim. Per això els soldats van excavar: la terra era l’única protecció que funcionava. Com que cap dels dos bàndols no podia avançar de front, tots dos van provar de fer la volta pel flanc, i quan la cursa cap al mar va esgotar els flancs, ja no quedava cap lloc per on maniobrar. Això va provocar el pas de la guerra de moviment a la guerra de posició: dues xarxes de trinxeres paral·leles, separades per una franja devastada, la terra de ningúterra de ningúTerra de ningú: espai entre les trinxeres enemigues, sovint de 100 a 300 metres, batut pel foc dels dos bàndols i cobert de filferro i cràters..

La geografia de les aliances va dibuixar el mapa del conflicte. Alemanya, encaixada al centre d’Europa, combatia en dos fronts alhora. A l’oest, el front occidental que ja coneixes. A l’est, un front oriental molt més llarg i mòbil contra Rússia, on les distàncies enormes feien impossible una línia contínua de trinxeres. Quan Itàlia va entrar a la guerra el 1915, es va obrir un tercer front a les muntanyes alpines, on es combatia entre glaceres. I aquell mateix any els aliats van desembarcar a Gal·lípoli, a l’estret que porta a Istanbul, per intentar treure l’Imperi Otomà de la guerra. Va ser un fracàs sagnant. La geografia no era el decorat de la guerra: n’era l’àrbitre.

Des de l’aire, com mostra la fotografia de Loos, el front no era una ratlla sinó una teranyina. Cada bàndol tenia una primera línia de combat, una segona línia de suport uns centenars de metres enrere i trinxeres de comunicació que les connectaven, per on circulaven homes, menjar i ferits sense exposar-se al foc. I cap trinxera no era recta: es cavaven en zig-zag perquè l’ona expansiva d’un obús, o un enemic que hi entrés, no pogués escombrar-la de punta a punta. Aquella geometria estranya que els aviadors fotografiaven cada matí era, de fet, pura lògica de supervivència.

La vida a la trinxera tenia poc a veure amb la imatge heroica dels cartells. Els soldats hi passaven la major part del temps esperant: torns de primera línia, torns de reserva, torns de descans a la rereguarda. Els enemics quotidians eren el fang, les rates, els polls i l’aigua gelada als peus. La mort, en canvi, arribava sobretot des de lluny: l’artilleria va causar més baixes que cap altra arma de la guerra. El 22 d’abril de 1915, prop d’Ypres, s’hi va afegir un horror nou, el gas verinós, que va convertir l’aire mateix en arma. Tot i que el gas va matar menys que els obusos, el terror que provocava no tenia comparació.

El 1916, els generals van treure les conclusions d’aquest atzucac. Si no es podia trencar el front, es tractaria de dessagnar l’enemic: és la guerra de desgastguerra de desgastGuerra de desgast: estratègia que no busca conquerir terreny sinó fer perdre a l'adversari més homes i recursos dels que pot reposar.. A Verdun, entre febrer i desembre de 1916, francesos i alemanys van perdre més de 700.000 homes per un terreny que gairebé no va canviar de mans. Al Somme, l’1 de juliol de 1916, l’exèrcit britànic va patir prop de 20.000 morts en un sol dia, el pitjor de la seva història. Els fronts es movien metres; les llistes de baixes, en canvi, s’allargaven quilòmetres.

D’aquell paisatge en va sortir la font que llegiràs a L’Arxiu. Wilfred OwenWilfred OwenWilfred Owen (1893-1918): oficial i poeta britànic. Va escriure els seus poemes de guerra mentre es recuperava d'un xoc de combat; va morir el 4 de novembre de 1918., un tinent de 24 anys, va descriure un atac de gas des de dins i va acabar el poema desmentint el vers llatí que es recitava a les escoles: que morir per la pàtria és dolç i honorable. Owen va tornar al front i hi va morir set dies abans de l’armistici. El telegrama va arribar a casa dels seus pares l’11 de novembre de 1918, mentre les campanes tocaven la pau.

I una última cosa sobre la geografia d’aquell front: la línia occidental es va moure molt poc en tres anys, però la terra de ningú que hi havia entremig, de vegades menys de cent metres, és el que va costar centenars de milers de vides. Aquella és la desproporció que defineix la guerra de trinxeres: enormes exèrcits morint per moure una ratlla que al mapa no es veu.

I un nom més, perquè explica per què ningú no avançava: la MetralladoraMetralladoraArma que dispara centenars de trets per minut sense recarregar. És la raó tècnica per la qual atacar a camp obert va deixar de funcionar., que amb dos servents podia aturar un batalló sencer.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · Comentari de mapa 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El croquis dels fronts.

Mira el mapa dels dos blocs de 1914 i dibuixa'n a la llibreta un croquis a mà alçada, amb cada bloc d'un color. Situa-hi cinc elements de la lectura: el front occidental, el front oriental, el front italià, Gal·lípoli i Verdun.

El croquis d'Europa amb els dos blocs pintats i els cinc elements situats.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença pel contorn de la costa i pinta primer els dos blocs; després dibuixa les ratlles dels fronts i escriu-hi els noms. La lectura et diu per on passava cada front, i el paràgraf de 1916, on és Verdun.

1.2 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

La gàbia de la guerra de posició.

Defineix «guerra de posició» amb paraules teves, en una sola frase. Després, en una segona frase, dona'n un exemple de la lectura: un lloc i un any. No copiïs cap frase de la lectura.

La definició en una frase (màxim 30 paraules) i la frase de l'exemple.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Omple aquest marc: «La guerra de posició és aquella en què ......, de manera que ...... i només queda ......». Et poden ajudar les paraules «trinxera», «moviment» i «desgast». L'exemple és al paràgraf de 1916.

1.3 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegiu el poema d'Owen a L'Arxiu i contesteu una pregunta per pas. FET: a qui diu Owen que s'explica el vers llatí? PARER: què en pensa ell, d'aquell vers? SENYAL: quina paraula de la cita ho delata?

Les tres respostes, una frase per pas (40 a 50 paraules).

💡 Pista: Podeu començar així: «El vers s'explica a......», «Owen pensa que el vers......», «La paraula que ho delata és......, perquè......». Tot és a la cita; el context us diu d'on venia aquell vers.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El comentari del mapa aeri del front.

Comenta la fotografia aèria de Loos (1917) en tres passos. DESCRIC: quina forma tenen les línies i com és la franja del mig? IDENTIFICO: amb la lectura a la mà, on són la primera línia, les trinxeres de comunicació i la terra de ningú? DEDUEIXO: quin avantatge i quin perill tenia estar tan a prop de l'enemic?

El comentari de la fotografia en tres passos (60 a 80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors per al comentari del mapa: «a la part superior...», «en canvi...», «això indica que...».

1.5 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📖 La lectura ✏️ Individual

Verdader o fals, amb proves.

Marca V o F i justifica cada resposta amb UNA frase que citi una dada de la lectura: a) Els soldats passaven la major part del temps combatent. b) L'artilleria va matar més soldats que cap altra arma. c) El front occidental es va desplaçar centenars de quilòmetres entre 1915 i 1917. d) El gas es va fer servir per primer cop a Verdun.

Les quatre afirmacions marcades V o F, cadascuna amb una frase que la justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors per justificar: «segons la lectura...», «en canvi, el text diu que...», «la dada que ho prova és...».

1.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntant «el combat etern».

Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu per què aquest mite funciona tan bé al cinema i quina realitat amaga, amb dues proves del bloc.

L'explicació, amb dues proves del bloc (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Connectors del gènere: «tot i que a la pantalla...», «en realitat...», «per això...». Podeu tancar amb «El tòpic amaga que...».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

La cadena de l'estancament.

Encadena en sis baules com es passa de «la indústria posa al camp de batalla la metralladora i l'artilleria» a «estratègia de desgast (Verdun, el Somme)». Sota cada fletxa, escriu el «per això» que la justifica.

La cadena de sis baules, amb el «per això» escrit sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Prova de preguntar «i per què?» entre cada dues caselles abans de donar-la per acabada.

1.8 🌍 Participar · Carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La carta que el censor deixarà passar.

Ets un soldat al Somme, el novembre de 1916, i escrius a la teva família. Totes les cartes passen per la censura militar, que ratlla qualsevol queixa o informació sobre el front. Decideix com fer entendre als teus com és allò de debò sense que el censor pugui ratllar ni una línia.

La carta des de la trinxera, que el censor deixaria passar (80 a 100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Escriu primer el que voldries dir; després busca com dir-ho perquè el censor no ho vegi.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: la guerra vista des de dalt.

El 1917 calia un avió amb càmera per fotografiar una trinxera; avui els drons vigilen els fronts en temps real, i a les guerres d'ara encara es caven trinxeres. Argumenta què ha canviat i què no en la guerra de posició.

El text amb el que ha canviat, el que no i la teva posició (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Busca també una diferència entre les dues èpoques: mai no encaixen del tot.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La potència de foc industrial va fer la defensa imbatible: els exèrcits van excavar, el front es va congelar del mar del Nord a Suïssa i la guerra va passar de conquerir terreny a dessagnar l'enemic.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què es va estancar el front occidental a finals de 1914?

   A. Perquè el gas verinós, estrenat prop d'Ypres, impedia sortir de les trinxeres B. Perquè Alemanya va enviar el gruix de l'exèrcit a l'est i a l'oest només defensava C. Perquè defensar era barat i, esgotats els flancs, no quedava per on maniobrar D. Perquè l'artilleria afavoria qui atacava i tots dos bàndols van quedar sense reserves

2. 2. Segons la lectura, d'on arribava sobretot la mort a les trinxeres?

   A. De l'artilleria, que disparava de lluny i va causar més baixes que cap altra arma B. De la metralladora, que amb dos servents podia aturar tot un batalló a camp obert C. Del gas verinós, que des d'Ypres va matar més soldats que els obusos i les bales D. De les malalties del fang, les rates i els polls, que van matar més que les armes

3. 3. Què buscaven els generals amb la «guerra de desgast» de 1916?

   A. Guanyar terreny metre a metre fins a trencar el front per Verdun i pel Somme B. Deixar l'enemic sense aliments ni armes amb el bloqueig dels seus ports C. Obligar l'enemic a repartir les tropes entre els fronts de l'oest i de l'est D. Fer perdre a l'enemic més homes i recursos dels que era capaç de reposar

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el 1915 ja era evident que atacar no funcionava, per què creus que els generals van continuar ordenant grans ofensives com Verdun i el Somme?