Sessió 8. El Crac del 29 i la Gran Depressió

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Durant els anys vint, milers de nord-americans havien après a comprar accions a margea margeCompra a marge: pràctica de comprar accions pagant només una part del seu valor amb diners propis i la resta amb diners prestats, apostant que el preu pujaria prou per tornar el préstec amb benefici.: pagaven només una petita part del preu amb diners propis i la resta amb un préstec, confiant que el valor de l’acció continuaria pujant. Mentre els preus pujaven, tothom hi guanyava, i cada vegada més gent, des de grans financers fins a petits estalviadors, s’hi va llançar. El 16 d’octubre de 1929, l’economista Irving FisherIrving FisherIrving Fisher (1867-1947): economista nord-americà, catedràtic a la Universitat de Yale, un dels més prestigiosos del seu temps., catedràtic a Yale i un dels economistes més respectats del país, va declarar al New York Times que els preus de les accions havien assolit el que llegiràs a L’Arxiu: un «plató permanentment alt». Vuit dies després, la borsa començava a esfondrar-se. Fisher no era un aficionat qualsevol: era catedràtic d’economia a una de les universitats més prestigioses del país i, a més, ell mateix havia invertit una part important de la seva pròpia fortuna en accions, confiant plenament en la seva pròpia anàlisi. La seva reputació, i els seus estalvis personals, s’enfonsarien junts amb la borsa en les setmanes següents.

El «dijous negre», 24 d’octubre de 1929, els preus de les accions es van desplomar de sobte a la Borsa de Nova York enmig d’un pànic venedor. Un grup de grans banquers va intervenir aquell mateix dia comprant accions massivament per intentar calmar el mercat, i durant unes hores semblava que ho havien aconseguit. Però la calma va ser efímera: el «dilluns negre» i el «dimarts negre» de la setmana següent (28 i 29 d’octubre), la venda massiva va tornar sense que ningú la pogués aturar. L’índex Dow JonesDow JonesDow Jones: índex que mesura el valor mitjà d'un conjunt d'accions de grans empreses nord-americanes, usat com a termòmetre general de la borsa de Nova York., que havia arribat a 381,17 punts el 3 de setembre, va tancar el 29 d’octubre a 230,07: en poc més de vuit setmanes, s’havia perdut més d’un terç del valor de tota la borsa. Els diaris de l’època van batejar aquells dies amb noms que encara fem servir avui («dijous negre», «dimarts negre»), i les imatges de corredors de borsa amb la mirada perduda als carrers de Manhattan es van convertir en el símbol visual immediat de la catàstrofe financera.

Aquell crac, però, va ser només el començament d’una cadena molt més llarga i devastadora. Milers de persones que havien comprat a marge no van poder tornar els préstecs, i molts bancs que els havien concedit es van quedar sense recursos i van fer fallida, arrossegant amb ells els estalvis de famílies senceres que ni tan sols havien invertit a la borsa. Sense bancs solvents, el crèdit es va estroncar de cop, i sense crèdit, el consum de masses que havia sostingut els «feliços anys vint» es va enfonsar. Les fàbriques, sense compradors, van haver d’acomiadar treballadors en massa: l’atur als Estats Units va arribar a afectar un de cada quatre treballadors en els pitjors anys de la Gran Depressió, i milers de famílies van perdre les seves cases i van haver de fer cua davant de menjadors socials per rebre un plat calent al dia. L’índex Dow Jones no tocaria fons fins al juliol de 1932, quan va arribar a 41,22 punts, un 89% per sota del seu màxim de 1929: cal aturar-se un moment en aquesta xifra per entendre-la bé, perquè significa que gairebé nou de cada deu dòlars invertits en accions als Estats Units havien desaparegut en només tres anys.

La crisi no es va quedar dins de les fronteres nord-americanes. Com ja havies vist a la sessió 5, Europa depenia de préstecs i inversions nord-americanes per reconstruir-se després de la Gran Guerra; quan els bancs dels Estats Units van deixar de prestar i van començar a reclamar els diners ja prestats, la crisi es va estendre com un incendi a Alemanya, Àustria i bona part del continent. El que havia començat com un col·lapse borsari a Wall Street es va convertir, en pocs anys, en la pitjor crisi econòmica mundial del segle XX, i va sembrar dubtes molt profunds sobre si el capitalisme, tal com s’havia practicat fins llavors, podia sobreviure realment sense una intervenció molt més forta de l’Estat.

Dos mecanismes converteixen una caiguda de la borsa en una crisi mundial. La Compra a margeCompra a margeComprar accions posant-hi només una part del preu i demanant la resta prestada al corredor, amb les mateixes accions com a garantia. Mentre pugen, guanyes molt; quan baixen, ho perds tot i encara deus diners. fa que qui hi ha perdut no només es quedi sense res, sinó que a més degui diners. I la cadena de bancs: si els estalviadors hi van a treure els diners tots alhora, el banc no els té, perquè els ha prestat. Entre el 1929 i el 1933 van tancar prop de nou mil bancs als Estats Units, i cada un que tancava s’enduia els estalvis i els crèdits de tot un barri o de tot un poble.

Dues paraules més per llegir un gràfic de borsa. Una BombollaBombollaSituació en què el preu d’una cosa puja molt per damunt del que val de debò, perquè tothom la compra esperant vendre-la més cara. Acaba sempre igual: algú s’atura, i llavors tothom vol vendre alhora. és un preu que puja perquè tothom espera vendre’l més car, i el Pànic financerPànic financerMoment en què molts inversors volen vendre o retirar diners alhora. No cal que la por sigui fundada: n’hi ha prou que sigui compartida perquè el que es tem acabi passant. és el que passa quan aquella expectativa es gira de cop.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Un plató permanentment alt.

Llegeix les paraules d'Irving Fisher a L'Arxiu i identifica-hi el fet, el parer i el senyal, una pregunta per pas. FET: quan i on les va dir? PARER: què pensava que farien els preus de les accions? SENYAL: quina paraula de la cita mostra que creia que no baixarien?

Les tres respostes, una frase per pas (40 a 50 paraules).

💡 Pista: Pots començar així: «Fisher ho va dir el...... al......», «Pensava que els preus......», «La paraula que ho mostra és......». Un plató és un terreny alt i pla: pensa què vol dir aplicat a un preu.

8.2 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La gentada del carrer, mirada de prop.

Observa la fotografia de la gentada davant de la Borsa de Nova York. Descriu quanta gent hi ha, com va vestida i cap on mira. Després dedueix què et diu la imatge sobre el que passava, i què no et pot dir.

La descripció de la fotografia i el que et diu i no et diu (40 a 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la fotografia hi ha......, vestits......, que miren cap a......». Després: «La imatge em diu que......, però no em pot dir......». Pensa en el que només saps per les xifres de la lectura.

8.3 🔍 Investigar · Vertader o fals justificat 📖 La lectura 🗣️ En parella

Verdader o fals, amb proves.

Marqueu V o F i justifiqueu cada resposta amb una dada de la lectura: a) El Dow Jones va arribar als 381 punts el setembre de 1929. b) La borsa es va recuperar totalment l'endemà del 'dijous negre'. c) L'atur va arribar a afectar un de cada quatre treballadors. d) La crisi es va quedar tancada dins dels Estats Units.

Les quatre afirmacions marcades V o F, cadascuna amb la dada de la lectura que la justifica.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors per justificar: «segons la lectura...», «en canvi, el text diu que...». Les xifres del Dow Jones són al segon paràgraf, i l'atur, al tercer.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📖 La lectura 🗣️ En parella

El gràfic de dades del Dow Jones.

Dibuixeu un gràfic de línia del Dow Jones amb les tres xifres de la lectura: 381,17 punts el 3-9-1929; 230,07 el 29-10-1929; 41,22 el juliol de 1932. Sota, calculeu quant per cent es va perdre entre el 3 de setembre i el 29 d'octubre de 1929, i expliqueu en una frase per què la caiguda no es va aturar aquí.

El gràfic amb els tres punts, el càlcul i una frase que expliqui la caiguda.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Connectors: «entre el primer i el segon punt...», «i entre el segon i el tercer...», «en total, la pèrdua és...».

8.5 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura ✏️ Individual

La fi d'una dècada?

El Crac del 29, va ser el final definitiu de l'optimisme dels anys vint o només una interrupció temporal? Decideix-ho i defensa la teva tria amb dues proves de la lectura.

La decisió i les dues proves que la sostenen (60 a 80 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «la meva tesi és que...», «una primera prova és...», «una segona prova és...», «per tant, conclueixo que...».

8.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntant «l'imprevisible».

Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu quins senyals d'advertència hi havia abans del crac i per què tanta gent els va ignorar.

L'explicació, amb dos senyals d'advertència del bloc (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Connectors del gènere: «tot i que sembla...», «en realitat...», «per això...». Podeu tancar amb «El crac no va ser tan sobtat perquè...».

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

La cadena del crac a la depressió global.

Encadena en sis baules el pas del crac borsari (octubre de 1929) a la crisi econòmica mundial: comença a «compra a marge» i acaba a «contagi a Europa»; les baules del mig, treu-les de la lectura. Sota cada fletxa, escriu el «per què» que la justifica.

La cadena de sis baules, amb el «per què» escrit sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Prova de preguntar «i per què?» entre cada dues baules abans de donar-la per acabada.

8.8 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: quan la confiança s'esfondra de sobte.

El 1929, la confiança que els preus «només podien pujar» es va esfondrar en unes setmanes; en crisis financeres més recents (immobiliàries, bancàries) ha passat alguna cosa semblant. Argumenta si hem après alguna cosa del 1929.

El text amb el cas d'ahir, un d'avui i la teva posició (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pensa en un cas concret abans d'escriure; l'afirmació general ve després.

8.9 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmentit: "va ser només pànic irracional".

Un company afirma: «El Crac del 29 el va provocar únicament el pànic irracional d'uns quants petits inversors espantats.» Desmunta-ho amb dues causes de fons que expliqui la lectura, i digues què hi ha de cert en l'afirmació perquè el desmentit sigui honest.

El desmentit, amb dues proves i el que hi ha de cert (80 a 100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Busca els fets abans d'escriure la primera frase: el desmentit s'aguanta sobre ells.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La bombolla especulativa de la borsa de Nova York es va esfondrar l'octubre de 1929; la fallida bancària i la contracció del crèdit que en van seguir van provocar atur massiu i una Gran Depressió que es va estendre globalment, qüestionant la solidesa del capitalisme sense intervenció estatal.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què volia dir Irving Fisher amb el «plató permanentment alt», vuit dies abans del dijous negre?

   A. Que els preus de les accions havien tocat sostre i només podien començar a baixar B. Que els preus eren massa alts per al que guanyaven de debò les empreses C. Que els preus pujarien encara més mentre els bancs continuessin prestant D. Que els preus de les accions s'havien estabilitzat a dalt i ja no baixarien

2. 2. Quant havia perdut el Dow Jones quan va tocar fons, el juliol de 1932?

   A. Poc més d'un terç del valor: de 381 punts havia baixat fins a 230 B. La meitat justa del valor: de 381 punts havia baixat fins a 190 C. Gairebé nou de cada deu dòlars: de 381 punts havia baixat fins a 41 D. Un de cada quatre dòlars: de 381 punts havia baixat fins a 285

3. 3. Segons la lectura, per què la crisi dels Estats Units es va estendre a Europa?

   A. Perquè els bancs nord-americans hi van tallar el crèdit i van reclamar els préstecs B. Perquè molts europeus també havien comprat accions a marge a la Borsa de Nova York C. Perquè Alemanya va deixar de pagar les reparacions i França i el Regne Unit van fer fallida D. Perquè Europa havia copiat el consum a terminis i les famílies no podien pagar les quotes

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els bancs haguessin exigit més garanties abans de prestar diners per comprar accions, creus que el crac s'hauria pogut evitar del tot?