Càpsula 2 · POT UNA GUERRA ACABAR AMB UNA ÈPOCA? · #GiH4
La bombolla borsària de Wall Street. El "dijous negre" (24 d'octubre de 1929). El pànic financer i el contagi global. Atur massiu, misèria, fracàs aparent del capitalisme.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE6
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
En menys de 9 minuts: com una borsa que semblava imparable es va convertir en la pitjor crisi econòmica del segle XX.
Durant els anys vint, milers de nord-americans havien après a comprar accions a margea margeCompra a marge: pràctica de comprar accions pagant només una part del seu valor amb diners propis i la resta amb diners prestats, apostant que el preu pujaria prou per tornar el préstec amb benefici.: pagaven només una petita part del preu amb diners propis i la resta amb un préstec, confiant que el valor de l’acció continuaria pujant. Mentre els preus pujaven, tothom hi guanyava, i cada vegada més gent, des de grans financers fins a petits estalviadors, s’hi va llançar. El 16 d’octubre de 1929, l’economista Irving FisherIrving FisherIrving Fisher (1867-1947): economista nord-americà, catedràtic a la Universitat de Yale, un dels més prestigiosos del seu temps., catedràtic a Yale i un dels economistes més respectats del país, va declarar al New York Times que els preus de les accions havien assolit el que llegiràs a L’Arxiu: un «plató permanentment alt». Vuit dies després, la borsa començava a esfondrar-se. Fisher no era un aficionat qualsevol: era catedràtic d’economia a una de les universitats més prestigioses del país i, a més, ell mateix havia invertit una part important de la seva pròpia fortuna en accions, confiant plenament en la seva pròpia anàlisi. La seva reputació, i els seus estalvis personals, s’enfonsarien junts amb la borsa en les setmanes següents.
El «dijous negre», 24 d’octubre de 1929, els preus de les accions es van desplomar de sobte a la Borsa de Nova York enmig d’un pànic venedor. Un grup de grans banquers va intervenir aquell mateix dia comprant accions massivament per intentar calmar el mercat, i durant unes hores semblava que ho havien aconseguit. Però la calma va ser efímera: el «dilluns negre» i el «dimarts negre» de la setmana següent (28 i 29 d’octubre), la venda massiva va tornar sense que ningú la pogués aturar. L’índex Dow JonesDow JonesDow Jones: índex que mesura el valor mitjà d'un conjunt d'accions de grans empreses nord-americanes, usat com a termòmetre general de la borsa de Nova York., que havia arribat a 381,17 punts el 3 de setembre, va tancar el 29 d’octubre a 230,07: en poc més de vuit setmanes, s’havia perdut més d’un terç del valor de tota la borsa. Els diaris de l’època van batejar aquells dies amb noms que encara fem servir avui («dijous negre», «dimarts negre»), i les imatges de corredors de borsa amb la mirada perduda als carrers de Manhattan es van convertir en el símbol visual immediat de la catàstrofe financera.
Aquell crac, però, va ser només el començament d’una cadena molt més llarga i devastadora. Milers de persones que havien comprat a marge no van poder tornar els préstecs, i molts bancs que els havien concedit es van quedar sense recursos i van fer fallida, arrossegant amb ells els estalvis de famílies senceres que ni tan sols havien invertit a la borsa. Sense bancs solvents, el crèdit es va estroncar de cop, i sense crèdit, el consum de masses que havia sostingut els «feliços anys vint» es va enfonsar. Les fàbriques, sense compradors, van haver d’acomiadar treballadors en massa: l’atur als Estats Units va arribar a afectar un de cada quatre treballadors en els pitjors anys de la Gran Depressió, i milers de famílies van perdre les seves cases i van haver de fer cua davant de menjadors socials per rebre un plat calent al dia. L’índex Dow Jones no tocaria fons fins al juliol de 1932, quan va arribar a 41,22 punts, un 89% per sota del seu màxim de 1929: calen aturar-se un moment en aquesta xifra per entendre-la bé, perquè significa que gairebé nou de cada deu dòlars invertits en accions als Estats Units havien desaparegut en només tres anys.
La crisi no es va quedar dins de les fronteres nord-americanes. Com ja havies vist a la sessió 5, Europa depenia de préstecs i inversions nord-americanes per reconstruir-se després de la Gran Guerra; quan els bancs dels Estats Units van deixar de prestar i van començar a reclamar els diners ja prestats, la crisi es va estendre com un incendi a Alemanya, Àustria i bona part del continent. El que havia començat com un col·lapse borsari a Wall Street es va convertir, en pocs anys, en la pitjor crisi econòmica mundial del segle XX, i va sembrar dubtes molt profunds sobre si el capitalisme, tal com s’havia practicat fins llavors, podia sobreviure realment sense una intervenció molt més forta de l’Estat.
Localitza a L'Arxiu la frase exacta d'Irving Fisher sobre els preus de la borsa. Copia-la literalment i, a sota, en 40-70 paraules, explica quants dies van passar entre aquesta declaració i el 'dijous negre'.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Fisher va dir: [...], el dia... Vuit dies després...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Imagina que ets periodista i observa la imatge de la sessió (la multitud davant de la Borsa). Escriu un titular de MÀXIM 12 paraules i una entradeta de dues frases sobre el que ha passat el dia abans, el 'dijous negre'.
💡 Pista: BASTIDA: el titular ha de cridar l'atenció sense exagerar; l'entradeta respon qui, què i on.
Marqueu V o F i justifiqueu cada resposta amb una dada de la lectura: a) El Dow Jones va arribar als 381 punts el setembre de 1929. b) La borsa es va recuperar totalment l'endemà del 'dijous negre'. c) L'atur va arribar a afectar un de cada quatre treballadors. d) La crisi es va quedar tancada dins dels Estats Units.
💡 Pista: BASTIDA: connectors per justificar: «segons la lectura...», «en canvi, el text diu que...». Useu 2 termes de la Fitxa de dades.
Amb les tres xifres reals de la lectura (381,17 punts el 3/9/1929; 230,07 el 29/10/1929; 41,22 el 7/1932), dibuixeu un gràfic de barres o de línia amb els 3 punts i responeu en 70-110 paraules: quant per cent es va perdre entre el màxim de 1929 i el mínim de 1932?
💡 Pista: Connectors: «entre el primer i el segon punt...», «i entre el segon i el tercer...», «en total, la pèrdua és...».
Escriu un microassaig de 70-110 paraules amb tesi, dues proves de la lectura i una conclusió: el Crac del 29 va significar el final definitiu de l'optimisme dels anys vint, o només una interrupció temporal?
💡 Pista: Connectors: «la meva tesi és que...», «una primera prova és...», «una segona prova és...», «per tant, conclueixo que...».
Llegiu el bloc Desmuntant Tòpics. Expliqueu en 70-110 paraules quins senyals d'advertència existien abans del crac i per què tanta gent els va ignorar, acabant amb una frase que comenci: «El crac no va ser tan sobtat perquè...».
💡 Pista: Connectors del gènere: «tot i que sembla...», «en realitat...», «per això...».
Construeix una cadena causa-efecte de mínim 6 baules que expliqui el pas del crac borsari (octubre de 1929) a la crisi econòmica mundial: compra a marge → crac → fallida de bancs → contracció del crèdit → atur massiu → contagi a Europa. Sota cada fletxa, escriu el 'per què' que la justifica.
💡 Pista: Criteri d'èxit: si entre dues baules algú pot preguntar «i per què?» sense resposta a la cadena, hi falta una baula.
El 1929, la confiança que els preus 'només podien pujar' es va esfondrar en unes setmanes; en crisis financeres més recents (immobiliàries, bancàries) ha passat alguna cosa semblant. Escriu 110-160 paraules completant i raonant: «El 1929..., en alguna crisi més recent..., per això el que NO ha canviat és...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret (encara que sigui general), no una afirmació abstracta.
Un company afirma: 'El Crac del 29 el va provocar únicament el pànic irracional d'uns quants petits inversors espantats'. Escriu un desmentit de 110-160 paraules amb almenys 2 evidències estructurals de la lectura (la compra a marge generalitzada, les advertències prèvies ignorades) que matisin o contradiguin aquesta simplificació.
💡 Pista: Criteri d'èxit: un bon desmentit no diu només «no és cert», cita els fets estructurals concrets que ho demostren.
📌 Per emportar-se
La bombolla especulativa de la borsa de Nova York es va esfondrar l'octubre de 1929; la fallida bancària i la contracció del crèdit que en van seguir van provocar atur massiu i una Gran Depressió que es va estendre globalment, qüestionant la solidesa del capitalisme sense intervenció estatal.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què deia Irving Fisher sobre els preus de la borsa vuit dies abans del crac?
2. Quina xifra del Dow Jones marca l'abisme de la Gran Depressió, i quin percentatge representa respecte al màxim de 1929?
3. Per què la crisi financera nord-americana es va convertir en una depressió econòmica mundial?
💭 Per pensar fins demà
Si els bancs haguessin exigit més garanties abans de prestar diners per comprar accions, creus que el crac s'hauria pogut evitar del tot?
