Sessió 6. La URSS de Lenin a Stalin

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Just després de prendre el poder, els bolxevics es van veure obligats a defensar-lo amb les armes. Entre 1918 i 1921, una guerra civilguerra civilGuerra civil russa: conflicte entre l'Exèrcit Roig (bolxevic) i diverses forces contràries (els 'blancs'), amb intervenció de potències estrangeres, que va assolar Rússia entre 1918 i 1921. va enfrontar l’Exèrcit Roig contra els «blancs», una coalició heterogènia de monàrquics, liberals i socialistes moderats, amb el suport puntual de tropes estrangeres. Per sostenir aquest esforç, el govern soviètic va imposar el comunisme de guerracomunisme de guerraComunisme de guerra: política econòmica soviètica (1918-1921) que nacionalitzava la indústria i requisava forçosament els aliments dels camperols per abastir l'exèrcit i les ciutats.: requisa forçosa de collites, nacionalització de fàbriques i prohibició del comerç privat. Els bolxevics van guanyar la guerra gràcies al control dels centres industrials i les vies de comunicació del cor de Rússia, mentre els «blancs» actuaven dispersos i sense un comandament unificat, però l’economia va quedar devastada i la fam es va estendre pel camp. Milions de persones van morir durant aquells anys, tant en combat com per la fam i les epidèmies que va deixar al seu pas la guerra.

El 1921, davant de motins i revoltes camperoles, Lenin va fer un gir tàctic amb la Nova Política Econòmica (NEP): va tornar a permetre el petit comerç i que els pagesos venguessin l’excedent de les seves collites, mantenint l’Estat només al control de la gran indústria i la banca. Va ser un respir econòmic real, però Lenin sempre el va presentar com una retirada tàctica, no com un canvi de rumb definitiu. Quan Lenin va morir el 1924, es va obrir una lluita pel poder entre els seus possibles successors. Lev TrotskiLev TrotskiLev Trotski (1879-1940): dirigent bolxevic, organitzador de l'Exèrcit Roig, partidari de la 'revolució permanent' internacional; va acabar exiliat i assassinat per ordre de Stalin. defensava estendre la revolució a la resta del món; Ióssif StalinIóssif StalinIóssif Stalin (1878-1953): secretari general del Partit Comunista des de 1922, va consolidar tot el poder després de la mort de Lenin i va governar l'URSS fins a la seva mort., des del seu càrrec de secretari general del partit, va defensar consolidar primer «el socialisme en un sol país». Stalin va guanyar la partida maniobrant dins de l’aparell del partit, on controlava els nomenaments de milers de càrrecs locals, mentre Trotski confiava més en el prestigi dels seus discursos que en aquesta feina d’organització silenciosa. Expulsat del partit el 1927 i del país el 1929, Trotski va acabar assassinat a Mèxic el 1940 per un agent enviat des de Moscou, l’últim capítol d’una rivalitat que havia començat quinze anys abans.

Amb el poder ja consolidat, Stalin va posar fi a la NEP i va llançar, el 1928, el primer Pla Quinquennal: un programa d’industrialització accelerada dirigit íntegrament per l’Estat, amb objectius de producció fixats per avançat per a cada fàbrica i cada regió. Per finançar-lo, calia extreure recursos del camp, i aquí va arribar la mesura més traumàtica: la col·lectivització forçosacol·lectivització forçosaCol·lectivització forçosa: política que obligava els pagesos a fusionar les seves terres i el seu bestiar en granges col·lectives (kolkhozes) controlades per l'Estat, eliminant la propietat pagesa individual. de l’agricultura. Els pagesos que s’hi resistien, etiquetats com a kulakskulaksKulak: terme soviètic per referir-se als pagesos considerats 'rics', usat com a categoria política per justificar la repressió durant la col·lectivització forçosa. (pagesos «rics», encara que la majoria eren simplement famílies amb una mica més de terra o bestiar que les del seu voltant), van ser deportats en massa cap a Sibèria o l’Àsia Central, o enviats directament a treballs forçats. Milions de persones van morir de fam als anys 1932-1933, especialment a Ucraïna, en una fam que molts historiadors consideren agreujada, si no directament provocada, per les mateixes polítiques estatals de requisa de gra, que van seguir exigint quotes de collita fins i tot quan les regions afectades ja no tenien prou aliments per alimentar la seva pròpia població.

El febrer de 1931, en un discurs davant de dirigents industrials, Stalin va justificar el ritme aclaparador del pla amb les paraules que llegiràs a L’Arxiu: si la URSS no recuperava en deu anys el retard tecnològic acumulat respecte de les potències occidentals, seria «aixafada». Segons dades de la mateixa planificació soviètica, el primer Pla Quinquennal (1928-1932) va aconseguir un augment del 158% en la producció de béns d’equipament i del 118% en la producció industrial total, encara que els béns de consum, amb un 87% de creixement, es van quedar clarament enrere respecte als objectius previstos per a la indústria pesant. La producció industrial va créixer de debò, però a un cost humà que el cartell d’aquesta sessió amaga darrere d’una aritmètica impossible. Darrere de cada fàbrica nova hi havia jornades esgotadores, objectius de producció inassolibles per decret i, per als qui s’hi resistien o simplement no complien les quotes, l’engranatge creixent dels gulags, camps de treball forçat que a mitjan anys 1930 ja concentraven centenars de milers de persones.

I val la pena mesurar el cost amb els noms de les coses. La Col·lectivitzacióCol·lectivitzacióObligació que els camperols posessin les terres, els animals i les eines en granges col·lectives. Molts van matar el bestiar abans de lliurar-lo, i la cabana ramadera soviètica va trigar dècades a recuperar-se. forçosa i la requisa del gra van portar, entre el 1932 i el 1933, una fam que va matar milions de persones, sobretot a Ucraïna i al Kazakhstan. La industrialització que les xifres oficials celebraven es va pagar amb aquestes morts, i les xifres oficials no les comptaven.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 📖 La lectura ✏️ Individual

El fris de procés d'una dècada.

Ordena en un fris de caselles unides per fletxes, datades amb la Fitxa, vuit fites: la guerra civil, el comunisme de guerra, la NEP, la mort de Lenin, la lluita Stalin-Trotski, l'expulsió de Trotski, el primer Pla Quinquennal i la col·lectivització forçosa. Sota cada casella, resumeix el fet en tres o quatre paraules.

El fris de vuit caselles datades, amb un resum de tres o quatre paraules sota cada una.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per les dues dates extremes (1918 i 1929-1933) i omple el que hi ha entremig. Per als resums, la Fitxa i la lectura et donen les paraules.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegiu el discurs de Stalin a L'Arxiu i contesteu una pregunta per pas. FET: quin retard diu que porta el país i en quant de temps el vol recuperar? PARER: qui creu que els aixafaria, si no ho aconsegueixen? SENYAL: quina paraula de la cita vol fer por?

Les tres respostes, una frase per pas (40 a 50 paraules).

💡 Pista: Podeu començar així: «Stalin diu que porten......», «Creu que els aixafarien......, perquè......», «La paraula que fa por és......». Per saber qui són «ells», mireu el paràgraf de la lectura que parla del discurs.

6.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Detectar el biaix del cartell.

Observa el cartell de Guminer. Descriu quina operació impossible hi ha escrita i dedueix què amaga sobre la producció real de les fàbriques.

L'operació del cartell descrita i el que amaga (40 a 50 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «El cartell diu que 2+2 fa..., cosa que és matemàticament impossible. Això amaga que...».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura 🗣️ En parella

El diagrama de Venn: comunisme de guerra i NEP.

Classifiqueu en un diagrama de Venn sis característiques del comunisme de guerra i de la NEP: a cada cercle, les que són pròpies de cada política; al mig, el que tenen en comú.

El diagrama de Venn amb sis característiques repartides entre els tres espais.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «el comunisme de guerra es caracteritza per...», «en canvi, la NEP...», «totes dues comparteixen...».

6.5 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El gràfic de dades del Pla Quinquennal.

Dibuixa un gràfic de barres amb el creixement del primer Pla Quinquennal segons la lectura: béns d'equipament, 158%; producció industrial total, 118%; béns de consum, 87%. Sota el gràfic, explica en dues frases quin sector es va quedar enrere i per què creus que va ser així.

El gràfic de tres barres i dues frases de comentari.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Connectors: «el sector que més va créixer és...», «en canvi, els béns de consum...», «això s'explica perquè...».

6.6 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntant «l'èxit total».

Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu per què el mateix cartell de Guminer ja revela que l'aritmètica oficial no es sostenia sola, i afegiu-hi una altra prova del bloc.

L'explicació, amb una prova més del bloc (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Connectors del gènere: «tot i que la propaganda deia...», «en realitat...», «per això...». Podeu tancar amb «Si calia sumar entusiasme, és perquè...».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Veredicte ètic: el preu de la industrialització.

Decideix: la industrialització accelerada de la URSS, que en deu anys va convertir un país agrari en potència industrial, pot justificar el cost humà de la col·lectivització forçosa, les deportacions de kulaks i la fam de 1932-1933? Reconeix un argument fort de la posició contrària a la teva.

El veredicte, amb les raons i l'argument contrari reconegut (80 a 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer l'argument contrari al que t'inclines.

6.8 🌍 Participar · Desmentit 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmentit: 'Stalin va continuar el projecte de Lenin sense cap ruptura'.

Un company afirma que Stalin simplement va continuar fidelment el projecte polític de Lenin. Desmunta-ho amb dues proves de la lectura, i digues què hi ha de cert en l'afirmació perquè el desmentit sigui honest.

El desmentit, amb dues proves i el que hi ha de cert (40 a 60 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Busca els fets abans d'escriure la primera frase: el desmentit s'aguanta sobre ells.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: xifres oficials que no es sostenen soles.

El cartell de 1931 admetia, sense voler-ho, que l'aritmètica oficial necessitava «entusiasme» per quadrar; alguns governs actuals també han presentat xifres econòmiques o sanitàries que després no es van sostenir. Argumenta per què un govern té la temptació d'inflar les seves xifres.

El text amb el cas d'ahir, un d'avui i la teva posició (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pensa en un cas concret abans d'escriure; l'afirmació general ve després.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Després de la guerra civil i el respir de la NEP, Stalin va consolidar el poder davant de Trotski i va llançar una industrialització accelerada (plans quinquennals, col·lectivització forçosa) que va créixer la indústria real però amb un cost humà immens, amagat rere una propaganda que prometia xifres impossibles.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va fer la NEP, la política que Lenin va introduir el 1921?

   A. Va nacionalitzar les fàbriques i va requisar les collites per abastir l'Exèrcit Roig B. Va fixar objectius de producció a cada fàbrica per industrialitzar el país de pressa C. Va tornar a permetre el petit comerç i que els pagesos venguessin el seu excedent D. Va tornar la gran indústria i la banca als antics amos per reactivar l'economia

2. 2. Segons la lectura, com va guanyar Stalin la lluita pel poder després de la mort de Lenin?

   A. Amb el prestigi d'haver organitzat l'Exèrcit Roig i d'haver guanyat la guerra civil B. Controlant, com a secretari general, els nomenaments de milers de càrrecs locals C. Gràcies a Lenin, que abans de morir l'havia presentat al partit com a successor D. Prometent estendre la revolució a la resta del món, com volia la majoria del partit

3. 3. Què delata el cartell de Guminer, en què dos més dos i «l'entusiasme dels treballadors» fan cinc?

   A. Que el pla es va complir en quatre anys gràcies a l'esforç voluntari dels obrers B. Que Stalin volia recuperar en cinc anys el retard de cinquanta amb Occident C. Que els obrers cobraven més si superaven la quota de producció de la seva fàbrica D. Que fins i tot la propaganda sabia que els números oficials no quadraven sols

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la URSS no s'hagués industrialitzat tan de pressa als anys 1930, creus que hauria pogut resistir la invasió alemanya de 1941?