Sessió 4. La Revolució Bolxevic

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’abril de 1917, mentre el Govern Provisional i els Soviets es repartien el poder a Petrograd, LeninLeninVladímir Ilitx Lenin (1870-1924): líder del Partit Bolxevic, exiliat a Suïssa des de 1914, fundador de l'Estat soviètic. tornava a Rússia des del seu exili a Suïssa. Ho va fer en un tren segellat que travessava Alemanya, país amb qui Rússia encara estava en guerra. El govern alemany va facilitar aquell viatge sense demanar-hi res a canvi de moment: calculava, encertadament, que un revolucionari decidit a treure Rússia de la guerra els beneficiaria més que qualsevol victòria militar. Tan bon punt va arribar a l’estació de Finlàndia de Petrograd, rebut per una multitud de simpatitzants, Lenin va exposar el seu programa en un document conegut com les Tesis d’Abril: cap suport al Govern Provisional, fi immediat de la guerra i tot el poder per als Soviets. El seu partit, els bolxevics, era encara minoritari dins dels Soviets, però Lenin va saber resumir el malestar del país en un eslògan de tres paraules que tothom podia repetir: pau, pa i terra.

Durant l’estiu de 1917, dos episodis van reforçar, paradoxalment, la posició bolxevic. El juliol, uns disturbis populars a Petrograd (les anomenades «Jornades de Juliol») van portar el Govern Provisional a reprimir durament els bolxevics i a obligar Lenin a amagar-se a Finlàndia. El setembre, en canvi, el general KornílovKornílovLavr Kornílov (1870-1918): comandant en cap de l'exèrcit rus que el setembre de 1917 va intentar un cop militar contra el Govern Provisional. va intentar un cop militar contra el mateix Govern Provisional que abans havia reprimit els bolxevics. Per aturar-lo, el govern es va veure obligat a armar milícies obreres bolxevics, que de sobte disposaven de fusells i de credibilitat com a defensors de la revolució. En qüestió de setmanes, els bolxevics van passar de ser perseguits a controlar la majoria del Soviet de Petrograd.

La nit del 24 al 25 d’octubre (6 al 7 de novembre al calendari actual), el Comitè Militar RevolucionariComitè Militar RevolucionariComitè Militar Revolucionari: organisme creat pel Soviet de Petrograd, controlat de facto pels bolxevics, que va coordinar la presa dels punts clau de la capital., controlat pels bolxevics, va ocupar de manera gairebé incruenta les centrals telefòniques, les estacions de tren i els ponts de Petrograd. L’endemà a la nit, les tropes revolucionàries van entrar al Palau d’Hivern, seu del Govern Provisional, i en van arrestar els ministres que hi quedaven. El cop havia costat, en total, poques desenes de morts: no va ser l’assalt èpic que la propaganda posterior i el cinema soviètic dels anys 1920 van voler mostrar, sinó una operació ràpida i força ordenada contra un govern que ja no tenia gairebé ningú disposat a defensar-lo.

Els bolxevics no van perdre ni un dia a complir la seva promesa. El mateix 8 de novembre, el nou govern soviètic va aprovar dos decrets fundacionals. El primer, el Decret de la Pau, proposava als bel·ligerants un armistici immediat sense annexions ni indemnitzacions. El segon, el Decret de la Terra, que llegiràs a L’Arxiu, abolia de cop la propietat dels terratinents sense cap compensació i posava la terra a mans dels comitès camperols. La «terra» de l’eslògan s’havia fet, en un sol dia, decret. La «pau», en canvi, va trigar mesos i va costar car: el març de 1918, per poder concentrar-se en consolidar la revolució a l’interior, Rússia va signar amb Alemanya la Pau de Brest-Litovsk, un tractat duríssim que li va fer perdre Polònia, Finlàndia, els països bàltics i bona part d’Ucraïna. Lenin va acceptar aquestes pèrdues immenses sabent que, si la revolució sobrevivia a l’interior, sempre hi hauria temps de recuperar-les més endavant.

El nou govern, un Consell de Comissaris del Poble presidit pel mateix Lenin, es presentava com a provisional fins que unes eleccions constituents decidissin el futur de Rússia. Aquelles eleccions es van celebrar el novembre de 1917, tal com estava previst des d’abans de la revolució, i els bolxevics hi van obtenir només un quart dels vots: la majoria va recaure en els socialistes revolucionaris, un partit rival de base sobretot camperola. Quan l’Assemblea Constituent es va reunir per primera i última vegada el gener de 1918, els bolxevics, que en controlaven els fusells encara que no els vots, la van dissoldre al cap d’un sol dia. El missatge era clar: el poder ja no sortiria de les urnes, sinó dels Soviets que ells mateixos dominaven.

Els dos decrets del primer dia expliquen per què van guanyar. El Decret sobre la terraDecret sobre la terraAprovat el 8 de novembre del 1917: aboleix la propietat dels grans terratinents sense indemnització i deixa la terra als comitès de camperols. Era el programa dels socialistes revolucionaris, i els bolxevics el van fer seu. reparteix la terra dels grans propietaris entre els camperols, i el decret sobre la pau ofereix sortir de la guerra sense condicions. Els bolxevics no van guanyar per la força d’un assalt: van guanyar perquè van prometre exactament les dues coses que la gent volia. El preu de la segona el pagarien al març, a Brest-LitovskBrest-LitovskTractat de pau del març del 1918 entre Rússia i Alemanya. Rússia hi va perdre Polònia, els països bàltics, Finlàndia i Ucraïna: prop d’un terç de la població de l’imperi..

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

La cronologia d'un any decisiu.

Ordena en una línia del temps sis fites de la lectura, datades amb la Fitxa: les Tesis d'Abril, les Jornades de Juliol, el cop de Kornílov, la presa del Palau d'Hivern, els decrets de Pau i Terra i la dissolució de l'Assemblea Constituent. Al costat de la presa del Palau, anota dues coses que es vegin a la fotografia.

La línia del temps amb les sis fites datades i dues coses de la fotografia.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença situant octubre al mig i col·loca les altres dates abans o després. Per a la fotografia, mira quanta gent hi ha i què fa. Pots fer servir termes de la Fitxa de dades a les etiquetes.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La terra, per decret.

Llegeix el Decret de la Terra a L'Arxiu i identifica-hi el fet, el parer i el senyal, una pregunta per pas. FET: què aboleix el decret? PARER: què en pensa, qui l'escriu, dels drets dels terratinents? SENYAL: quines paraules de la cita ho delaten?

Les tres respostes, una frase per pas (40 a 50 paraules).

💡 Pista: Pots començar així: «El decret aboleix......», «Qui l'escriu pensa que els terratinents......», «Ho delaten les paraules......». El context et diu quina promesa complia.

4.3 ✍️ Explicar · Telegrama 📖 La lectura ✏️ Individual

El telegrama d'octubre.

Resumeix en un telegrama de 15 paraules exactes, ni una més ni una menys, què va passar la nit del 25 al 26 d'octubre de 1917.

El telegrama, amb les quinze paraules comptades.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Cada paraula costa diners; tria substantius i verbs, evita adjectius decoratius. Compta-les abans d'entregar.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · Reescriptura 📖 La lectura 🗣️ En parella

Reescriptura amb paraula prohibida.

Expliqueu com els bolxevics van arribar al poder el 1917 sense fer servir les paraules «Lenin» ni «revolució». Haureu de dir amb altres paraules qui eren, en quin context van actuar i què van fer.

L'explicació en quatre frases, sense les dues paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «un partit fins llavors minoritari...», «gràcies a un context de...», «va acabar prenent...».

4.5 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «l'assalt èpic».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica d'on ve la imatge èpica de l'assalt al Palau d'Hivern i què en diuen realment els fets.

L'explicació, amb d'on ve la imatge i dues proves del bloc (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Connectors del gènere: «tot i que el cinema mostra...», «en realitat...», «per això...». Pots tancar amb «La imatge del cinema soviètic amaga que...».

4.6 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura 🗣️ En parella

El comentari de la imatge del Palau.

Comenteu la fotografia del Palau d'Hivern, presa poques hores després de l'entrada dels bolxevics, en tres passos. DESCRIC: què s'hi veu? IDENTIFICO: segons la lectura, per què no hi ha rastre de combat? DEDUEIXO: què confirma o contradiu del relat èpic de les pel·lícules posteriors?

El comentari de la fotografia en tres passos (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «a la imatge es veu...», «segons la lectura, això s'explica perquè...», «per tant, la imatge...».

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Veredicte ètic: dissoldre l'Assemblea.

Els bolxevics van perdre les eleccions de novembre de 1917 (un quart dels vots) però van dissoldre l'Assemblea Constituent al cap d'un dia. Decideix: aquesta decisió es pot justificar en nom de «salvar la revolució», o és un cop antidemocràtic? Reconeix un argument fort de la posició contrària a la teva.

El veredicte, amb les raons i l'argument contrari reconegut (80 a 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer l'argument contrari al que t'inclines.

4.8 🔍 Investigar · Lectura de font 📖 La lectura ✏️ Individual

Detectar el biaix: 'agent alemany'.

El juliol de 1917, el Govern Provisional va acusar Lenin de ser un «agent alemany» perquè havia tornat en un tren facilitat per Alemanya. Identifica en tres passos què hi ha de cert i què hi ha d'interessat en l'acusació. FET: què hi ha de cert, segons la lectura? PARER: a qui li convenia, aquell mes, que la gent s'ho cregués? SENYAL: quina paraula la delata com a propaganda?

Els tres passos, una o dues frases cadascun (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pregunta't a qui li convenia, aquell mes, que la gent es fes aquella pregunta.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: promeses de tres paraules.

«Pau, pa i terra» va condensar en tres paraules el malestar de tot un país el 1917. Tria un eslògan curt que hagis sentit fa poc (polític, publicitari o social) i argumenta si té el mateix poder que aquell, i per què.

El text amb l'eslògan d'ahir, el d'avui i la teva posició (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Tria l'eslògan abans d'escriure res: tot el text en depèn.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Els bolxevics de Lenin, minoritaris a l'abril de 1917, van prendre el poder l'octubre aprofitant el desgast del Govern Provisional i van complir de cop el seu eslògan amb els decrets de Pau i de Terra, encara que la pau real va costar mesos i territoris immensos.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què demanava Lenin a les Tesis d'Abril, acabat d'arribar a Petrograd?

   A. Donar suport al Govern Provisional fins a les eleccions i negociar la pau B. Dissoldre els Soviets, on era minoria, i convocar de seguida l'Assemblea Constituent C. Continuar la guerra fins a la victòria i repartir la terra un cop signat l'armistici D. Cap suport al Govern Provisional, fi de la guerra i tot el poder per als Soviets

2. 2. Què establia el Decret de la Terra del 8 de novembre de 1917?

   A. Que la propietat dels terratinents quedava abolida sense cap indemnització B. Que l'Estat compraria la terra als terratinents per repartir-la entre els camperols C. Que la terra dels terratinents es repartiria quan ho aprovés l'Assemblea Constituent D. Que la terra dels terratinents passava a l'Estat, que la llogaria als camperols

3. 3. Per què Lenin va acceptar les pèrdues immenses de la Pau de Brest-Litovsk?

   A. Perquè el Decret de la Pau l'obligava a acceptar el que demanés Alemanya B. Perquè havia promès aquells territoris a Alemanya a canvi del tren que el va tornar C. Perquè volia consolidar la revolució a dins i confiava recuperar-les més endavant D. Perquè l'Assemblea Constituent, on era minoria, va votar a favor de signar el tractat

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si les eleccions de novembre de 1917 haguessin donat la majoria als bolxevics, creus que haurien governat de manera diferent?