💥Càpsula 2 · POT UNA GUERRA ACABAR AMB UNA ÈPOCA?· #GiH4
Sessió 7. Els Feliços Anys Vint
L'hegemonia econòmica dels Estats Units. Consumisme de masses a crèdit. Ford i la cadena de muntatge. Cultura del jazz i Hollywood. Aparent estabilitat europea (Pactes de Locarno).
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🔍CE2🧭CE3🌍CE7
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
🖼️ Una orquestra de ball de Nova Orleans als anys vint. Al bombo hi tenen pintada la silueta d'una ballarina: el jazz era, abans que res, música per ballar-hi. Bennette C. Moore (Nova Orleans) · Domini públic · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Si un empresari et paga més perquè et puguis comprar els seus propis productes, hi surt guanyant ell, tu, o tots dos?
Compraries avui un objecte car (mòbil, videojoc, roba) pagant-lo a poc a poc durant mesos, encara que t'acabés costant més diners en total?
Coneixes alguna moda, música o forma de vestir que hagi vingut dels Estats Units i s'hagi estès per tot el món?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Explicar la lògica del consumisme de masses a partir de la filosofia salarial de Ford.
Analitzar una imatge cultural d'època (Josephine Baker) com a font de la nova cultura de masses dels anys vint.
Detectar la fragilitat oculta darrere de la imatge de prosperitat generalitzada dels 'feliços anys vint'.
🧠 De la sessió anterior:Col·lectivització · guerra civil · comunisme de guerra · Lev Trotski. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Els anys vint van inventar comprar ara i pagar després, i mitja societat s'hi va endeutar. Tres minuts de Bloomberg sobre la versió d'avui, el «buy now, pay later» de les botigues en línia: la mateixa operació, cent anys després. En anglès, amb subtítols.
Vídeo: «What To Know About Buy Now, Pay Later» — Bloomberg News. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
Després de la guerra, el centre econòmic del món s’havia desplaçat definitivament cap als Estats Units. Europa havia sortit endeutada i devastada del conflicte, i molts governs europeus devien enormes quantitats de diners al Tresor nord-americà pels préstecs de guerra; els Estats Units, en canvi, n’havien sortit com a principal creditor mundial, amb una indústria intacta i en plena expansió i amb el dòlar consolidant-se com una de les monedes de referència internacionals. Cap empresa simbolitzava millor aquesta nova potència industrial que la Ford Motor CompanyFord Motor CompanyHenry Ford (1863-1947): industrial nord-americà, fundador de la Ford Motor Company i impulsor de la cadena de muntatge per a la producció en massa d'automòbils.. Ford havia perfeccionat la cadena de muntatge, un sistema que dividia la fabricació d’un cotxe en centenars de tasques repetitives i cronometrades, en què cada obrer feia sempre el mateix moviment concret mentre la peça avançava per una cinta transportadora, capaç de multiplicar la producció i abaratir-ne el preu de manera espectacular.
Però la innovació de Ford no s’acabava a la fàbrica. En un raonament que llegiràs a L’Arxiu, defensava que calia pujar els salaris «gradualment però contínuament, i no retallar-los mai»: si els seus obrers cobraven prou, es podrien comprar els mateixos cotxes que fabricaven, i l’empresa es garantiria una demanda creixent per als seus propis productes. Aquesta lògica, després anomenada consumisme de masses, es va estendre molt més enllà de l’automòbil. Milions de nord-americans van començar a comprar electrodomèstics, mobles i automòbils no amb diners estalviats, sinó a terminisa terminisCompra a terminis: sistema de pagament ajornat que permetia adquirir un producte pagant-ne només una part inicial i la resta en quotes mensuals, sovint amb interessos., pagant petites quotes mensuals. El crèdit fàcil va disparar el consum, però també va deixar milions de famílies endeutades, una fragilitat que encara no es veia com un problema. Als anys vint van arribar a les llars nord-americanes objectes que fins llavors eren un luxe reservat a pocs: la ràdio, la nevera elèctrica, l’aspiradora i, sobretot, l’automòbil, que va deixar de ser una rareria per convertir-se en un objecte de consum habitual per a les classes mitjanes urbanes.
🖼️ Josephine Baker ballant el Charleston, 1926. La cultura del jazz, nascuda als Estats Units, es va convertir en el primer fenomen cultural de masses amb abast realment internacional. Walery, Wikimedia Commons · Domini públic · Wikimedia Commons
Aquesta prosperitat, ràpida i visible a totes les grans ciutats nord-americanes, també va tenir la seva banda sonora i la seva imatge pròpia: el jazz, nascut a les comunitats afroamericanes del sud dels Estats Units, es va convertir en el ritme de tota una dècada, ballat en clubs nocturns d’Amèrica i Europa malgrat la Llei SecaLlei SecaLlei Seca: prohibició de fabricar, vendre i transportar begudes alcohòliques als Estats Units entre 1920 i 1933, que va afavorir el contraban i el crim organitzat. que hi prohibia l’alcohol. Hollywood, mentrestant, exportava pel·lícules mudes a sales de cinema de tot el món i creava els primers ídols de masses de la història, estrelles la cara de les quals coneixia gent de països que mai no havien sentit parlar dels Estats Units abans de la guerra. Era una cultura optimista, urbana i moderna, que semblava deixar enrere per sempre la misèria de la trinxera. Les dones, que en molts països havien aconseguit el dret de vot en els anys posteriors a la guerra, també van protagonitzar un canvi visible en la vida quotidiana: les anomenades «flappers» retallaven els seus vestits per sobre del genoll, es tallaven els cabells curts i fumaven en públic, trencant obertament amb els costums de les generacions anteriors.
A Europa, aquesta prosperitat es va traduir en una aparent estabilitat política. El 1925, els Pactes de LocarnoPactes de LocarnoPactes de Locarno: acords signats el 1925 entre Alemanya, França, Bèlgica, el Regne Unit i Itàlia, que reconeixien les fronteres occidentals sorgides de Versalles i van permetre l'entrada d'Alemanya a la Societat de Nacions. van reconèixer les fronteres occidentals sorgides de Versalles i van obrir la porta a l’entrada d’Alemanya a la Societat de Nacions. Alemanya, que set anys abans havia estat obligada a signar un tractat sense poder-hi negociar, era ara rebuda com un membre més de la comunitat internacional. Semblava que el continent, per fi, deixava enrere el ressentiment de la Gran Guerra. Però aquesta calma, com el mateix consum a crèdit que sostenia la prosperitat nord-americana, es fonamentava en una confiança que ningú no havia posat a prova encara. La borsa de Nova York, alimentada també per la compra d’accions a crèdit, pujava cada any sense parar, i cada cop més gent, des de grans inversors fins a petits estalviadors sense experiència financera, hi invertia diners que no es podia permetre perdre, convençuda que els preus de les accions només podien continuar pujant per sempre, sense pensar mai en la possibilitat que aquella pujada s’aturés de cop algun dia.
El motor de la dècada té dos noms tècnics. La Producció en cadenaProducció en cadenaSistema en què el producte avança per una cinta i cada operari fa sempre la mateixa operació. Ford va baixar així el temps de muntatge d’un cotxe de dotze hores a poc més d’una i mitja., que abarateix el producte fins a posar-lo a l’abast de qui el fabrica. I la Compra a terminisCompra a terminisManera de comprar pagant una entrada i la resta en quotes mensuals. Als anys vint es va estendre als cotxes, les ràdios i els electrodomèstics: la gent comprava amb diners que encara no tenia., que permet comprar amb diners que encara no s’han guanyat. Les dues juntes expliquen la prosperitat dels anys vint, i totes dues expliquen també per què l’ensorrada va ser tan ràpida: quan la feina desapareix, les quotes continuen.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
7.1🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu✏️Individual
La font de L'Arxiu amb lupa.
Llegeix els «quatre fonaments» de Ford a L'Arxiu i contesta una pregunta per pas. FET: què diu Ford que s'ha de fer amb els salaris? PARER: per què creu que això també beneficia l'empresa? SENYAL: quina paraula de la frase dels salaris mostra que és una promesa ferma?
Les tres respostes, una frase per pas (40 a 50 paraules).
💡 Pista: Pots començar així: «Ford diu que els salaris s'han de......», «Creu que l'empresa hi guanya perquè......», «La paraula que ho mostra és......». La raó no és a la cita: és al context.
Observa la fotografia de Josephine Baker i escriu-ne un peu de foto de dues frases: la primera descriu què s'hi veu; la segona explica per què el jazz i aquest ball van esdevenir un símbol de tota una dècada.
El peu de foto de dues frases.
Com es fa · Comentari d'imatge
DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.
Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.
💡 Pista: Primera frase «A la imatge es veu...»; segona frase «Aquest ball simbolitza els anys vint perquè...».
7.4🧭 Situar-se · Gràfic de dades📖La lectura✏️Individual
El gràfic viu de la prosperitat.
Dibuixa un eix de 1919 a 1929 i situa-hi sis moments de la lectura: la fi de la guerra, l'expansió de Ford, el consum a crèdit, el jazz i Hollywood, els Pactes de Locarno i l'especulació a la borsa. Per sobre, traça la corba de la confiança econòmica i marca el punt on era més fràgil.
L'eix amb els sis moments, la corba de la confiança i una frase sota el punt més fràgil.
Com es fa · Gràfic de dades
Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.
Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.
💡 Pista: Connectors: «al començament de la dècada...», «a mesura que avancen els anys vint...», «cap al final...».
7.5🌍 Participar · Decisió raonada📖La lectura🧠El que ja saps✏️Individual
Decisió raonada: comprar el cotxe a crèdit.
Ets un treballador nord-americà de classe mitjana el 1925. Un cotxe Ford et costaria mig any de sou, però el pots comprar a terminis. Decideix: el compres a crèdit ara o esperes a tenir-lo estalviat sencer? Reconeix un risc real de la teva decisió.
La decisió, amb les raons i el risc que assumeixes (60 a 80 paraules).
Com es fa · Decisió raonada
Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
Per a cada una, un avantatge i un risc.
Tria i dona dues raons.
Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: Connectors: «decideixo... perquè...», «el risc que assumeixo és...», «però penso que val la pena perquè...».
7.6✍️ Explicar · Desmuntant tòpics⚠️Desmuntant un tòpic🗣️En parella
Desmuntant «la dècada feliç per a tothom».
Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu quins dos grups o sectors no compartien la prosperitat dels anys vint, i per què.
L'explicació, amb els dos grups o sectors i la prova de cadascun (40 a 60 paraules).
💡 Pista: Connectors del gènere: «tot i que la imatge sembla mostrar...», «en realitat...», «per això...». Podeu tancar amb «Sota la imatge brillant hi havia...».
🎢
Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
D'aquests quatre elements (la cadena de muntatge de Ford, el jazz, els Pactes de Locarno i la compra d'accions a crèdit), identifica quin no encaixa amb els altres tres i justifica per què. Hi ha més d'una resposta defensable: el que val és la justificació.
L'intrús triat i la justificació en tres frases.
Com es fa · Intrús justificat
Copia la llista.
Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.
Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.
💡 Pista: Prova cada candidat a intrús: què comparteixen els altres tres que ell no té?
7.8🔍 Investigar · Lectura de font📜L'Arxiu📖La lectura🗣️En parella
Servei o negoci?
Ford deia que els seus quatre principis es resumien en una paraula: servei. Llegiu-los a L'Arxiu i identifiqueu si és sinceritat o estratègia de negoci. FET: què es compromet a fer Ford? PARER: què hi guanya ell mateix? SENYAL: quina paraula o quin silenci del text us fa sospitar, o confiar?
Els tres passos i el vostre judici (80 a 100 paraules).
💡 Pista: Penseu què diria del mateix text un obrer de la cadena de muntatge.
7.9🌍 Participar · Ahir i avui📖La lectura🧠El que ja saps✏️Individual
Ahir i avui: comprar a crèdit i endeutar-se.
Als anys vint, milions de famílies van comprar béns a terminis sense pensar en el risc; avui, les targetes de crèdit i les compres «ara i paga després» funcionen amb una lògica semblant. Argumenta si el risc és el mateix.
El text amb el cas d'ahir, el d'avui i la teva posició (40 a 60 paraules).
💡 Pista: Busca també una diferència important entre les dues èpoques.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
Els Estats Units van liderar la dècada de 1920 amb una filosofia de salaris més alts i consum de masses (Ford, crèdit, jazz, Hollywood) que va crear una prosperitat aparent, mentre Europa vivia una estabilitat fràgil (Locarno) i l'especulació borsària inflava un risc que ningú encara no veia.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Segons la lectura, què hi guanyava l'empresa de Ford si apujava els salaris als obrers?
2. Què van aconseguir els Pactes de Locarno, el 1925?
3. Segons el Desmuntant, què amagava la prosperitat dels anys vint?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Si els salaris i el consum s'haguessin mantingut sense crèdit ni especulació, creus que la prosperitat dels anys vint hauria durat més temps?