Càpsula 2 · POT UNA GUERRA ACABAR AMB UNA ÈPOCA? · #GiH4
Roosevelt i la intervenció estatal per salvar el capitalisme. Despesa pública, obres públiques, assegurances socials. El keynesianisme com a nou paradigma econòmic. El precedent de l'Estat del Benestar.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
En poc més de 5 minuts: com un president va convertir la fallida generalitzada en un nou paper permanent per a l'Estat.
Aquesta càpsula ha seguit el fil d’una guerra que va acabar amb imperis sencers, va redibuixar el mapa d’Europa i va sembrar una crisi econòmica mundial; aquesta última sessió en tanca el cercle als Estats Units. El novembre de 1932, en plena Gran Depressió, els nord-americans van triar com a nou president Franklin Delano RooseveltFranklin Delano RooseveltFranklin Delano Roosevelt (1882-1945): president dels Estats Units (1933-1945), impulsor del New Deal i, més tard, líder nord-americà durant la Segona Guerra Mundial., que prometia una acció decidida allà on el seu predecessor havia semblat paralitzat. En el discurs inaugural del 4 de març de 1933, que llegiràs a L’Arxiu, Roosevelt va assegurar al país que «l’única cosa que hem de témer és la por mateixa». Les seves paraules no eren només retòrica: pocs dies després de prendre possessió, va declarar un tancament temporal de tots els bancs («bank holiday») per aturar el pànic i reorganitzar-ne la solvència, el primer gest concret del que aviat s’anomenaria el New Deal. En els seus primers «cent dies» al capdavant del govern, Roosevelt va fer aprovar més lleis noves de les que cap president havia impulsat en un termini tan curt, un ritme que ell mateix explicava setmanalment a la població a través de la ràdio, en les anomenades «xerrades vora la llar», una manera directa de parlar a milions de persones que cap president havia fet servir abans amb aquella naturalitat.
El New Deal no era un pla únic, sinó una allau de mesures aprovades en pocs anys, sovint conegudes pel seu acrònim en anglès. Es poden agrupar en tres grans objectius, els «3 erres»: alleujamentalleujamentRelief (auxili): mesures d'ajuda immediata a la població més afectada per la Depressió, com subsidis d'atur o programes d'ocupació directa. immediat per als més necessitats, a través de programes d’ocupació directa com el Civilian Conservation Corps; recuperaciórecuperacióRecovery (recuperació): mesures per reactivar l'economia i la indústria, com la National Recovery Administration. econòmica, amb organismes com la National Recovery Administration, que fixava preus i salaris mínims per sector; i reformareformaReform (reforma): mesures estructurals per evitar que una crisi semblant es repetís, com la regulació bancària o la seguretat social. estructural, per evitar que una crisi semblant es tornés a repetir. Grans obres públiques, com la construcció de preses i centrals elèctriques a la vall del riu Tennessee, van donar feina directa a milions de persones que fins llavors feia mesos que no cobraven cap sou, alhora que modernitzaven infraestructures senceres que encara avui es fan servir.
La peça més duradora d’aquesta reforma va arribar el 1935 amb la Llei de la Seguretat Social, que trobaràs també a L’Arxiu: establia per primera vegada als Estats Units un sistema de pensions per a la vellesa i ajudes per a persones cegues, infants dependents i aturats, finançat i coordinat entre l’Estat federal i els estats particulars. Era un canvi de paradigma real: per primera vegada, l’Estat nord-americà assumia una responsabilitat directa i permanent sobre el benestar dels seus ciutadans, un precedent que després seguirien, amb variants pròpies, la majoria de països occidentals. Aquesta filosofia econòmica, que defensava que l’Estat havia de gastar i intervenir activament per estimular la demanda en temps de crisi, coincidia amb les idees que l’economista britànic John Maynard Keynes (el mateix que havia criticat el Tractat de Versalles) estava formulant en aquells mateixos anys, i que aviat es coneixerien com el keynesianisme. Fins llavors, la majoria de governs responien a les crisis reduint la despesa pública per equilibrar els comptes de l’Estat; Keynes defensava exactament el contrari, que en temps de crisi calia augmentar la despesa encara que això signifiqués acumular deute, perquè només així es podia reactivar el consum i l’ocupació. Aquesta idea, radical per a l’època, xocava directament amb el sentit comú econòmic dominant fins al 1929.
El New Deal, però, no va acabar del tot amb la Depressió: l’atur va baixar, però no va desaparèixer fins que la mobilització industrial de la Segona Guerra Mundial va tornar a omplir totes les fàbriques. El seu èxit real va ser un altre: demostrar que un govern democràtic podia intervenir amb força en l’economia sense convertir-se en una dictadura, oferint una tercera via entre el capitalisme sense control que havia portat al Crac i els sistemes totalitaris (feixisme, comunisme) que ja s’estaven consolidant a Europa en aquells mateixos anys. Mentre Stalin imposava la col·lectivització a cop de deportacions i Alemanya i Itàlia avançaven cap a règims de partit únic, els Estats Units demostraven que un govern podia créixer en poder i intervenció sense deixar de sotmetre’s a eleccions lliures cada quatre anys.
Traça un eix de 15 cm on 1 cm = 1 any, de 1932 a 1939. Situa-hi 6 fites de la lectura: elecció de Roosevelt (1932), tancament bancari i discurs inaugural (1933), Tennessee Valley Authority, Llei de la Seguretat Social (1935), recessió dins la Depressió (1937-1938) i el llindar de la Segona Guerra Mundial (1939).
💡 Pista: BASTIDA: comença marcant els dos extrems (1932 i 1939) i situa la resta entremig. Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Llegeix el discurs inaugural de Roosevelt a L'Arxiu. Copia la frase sobre 'la por mateixa' i explica en 40-70 paraules: per què creus que un president, en el seu primer discurs, parla més de por i confiança que de mesures econòmiques concretes?
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Roosevelt parla de la por perquè...; les mesures concretes vindran després amb...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Construeix un mapa conceptual amb 'New Deal' al centre i tres branques: alleujament, recuperació i reforma. Cada branca ha de tenir almenys 1 exemple concret de la lectura (un organisme o una llei).
💡 Pista: BASTIDA: comença amb les tres paraules de les branques i després busca a la lectura un exemple per a cada una.
Llegiu les dues fonts de L'Arxiu (el discurs inaugural i la Llei de la Seguretat Social) i observeu la imatge de la sessió, que retrata exactament el moment de la signatura de la segona font. Expliqueu en 70-110 paraules com la promesa general de 'superar la por' del 1933 es converteix, dos anys després, en la política molt concreta que la fotografia immortalitza.
💡 Pista: Connectors: «el discurs de 1933 promet...», «la llei de 1935 concreta això en...», «per tant, entre les dues fonts hi ha...».
Llegiu el bloc Desmuntant Tòpics. Expliqueu en 70-110 paraules per què el New Deal no va acabar del tot amb la Depressió, acabant amb una frase que comenci: «El New Deal va aconseguir..., però no va aconseguir...».
💡 Pista: Connectors del gènere: «tot i que sembla...», «en realitat...», «per això...».
Redacta els 5 punts d'un manifest que el govern de Roosevelt podria haver publicat el 1933 per explicar la seva filosofia. Cada punt: una exigència o compromís + una raó basada en la lectura.
💡 Pista: Connectors: «primer, ens comprometem a...», «segon,...», fins a completar els 5 punts amb una raó cada un.
Construeix un diagrama de flux de 6-8 caselles connectades per fletxes que expliqui el pas de la crisi bancària de 1933 a la reforma social de 1935: crisi bancària → tancament temporal dels bancs → organismes nous (alleujament i recuperació) → estabilització → reforma estructural (Seguretat Social). Sota cada fletxa, escriu el 'per què' que la justifica.
💡 Pista: Criteri d'èxit: si entre dues caselles algú pot preguntar «i per què?» sense resposta al diagrama, hi falta una casella.
El 1933, Roosevelt va fer que l'Estat intervingués directament en l'economia per salvar el capitalisme d'ell mateix; en crisis més recents (financeres, sanitàries), alguns governs han pres decisions d'intervenció semblants. Escriu 110-160 paraules completant i raonant: «El 1933..., en alguna crisi més recent..., per això el que NO ha canviat és...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret (encara que sigui general), no una afirmació abstracta.
Repassa les 9 sessions d'aquesta càpsula (de les trinxeres de 1914 al New Deal de 1935). Tria els 3 fets que, segons tu, mereixen més entrar en un llibre de text de l'any 2126, i escriu 110-160 paraules defensant cada tria en relació amb la pregunta motora: pot una guerra acabar amb una època?
💡 Pista: Criteri d'èxit: per a cada fet triat, explica QUINA època concreta va acabar i QUINA en va començar; no n'hi ha prou de dir que 'va ser important'.
📌 Per emportar-se
Roosevelt va respondre a la Gran Depressió amb el New Deal, una intervenció estatal sense precedents (alleujament, recuperació i reforma) que va crear l'embrió de l'Estat del Benestar, encara que va ser la mobilització de la Segona Guerra Mundial la que va acabar definitivament amb la crisi.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quines eren les 'tres erres' del New Deal?
2. Què va establir per primera vegada la Llei de la Seguretat Social de 1935?
3. Segons el Desmuntant Tòpics, què va acabar realment de treure els Estats Units de la Gran Depressió?
💭 Per pensar fins demà
De tots els fets d'aquesta càpsula (des de la trinxera de 1914 fins al New Deal de 1935), quin creus que respon millor la pregunta 'pot una guerra acabar amb una època'?
