Sessió 9. La resposta liberal: el New Deal

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Aquesta càpsula ha seguit el fil d’una guerra que va acabar amb imperis sencers, va redibuixar el mapa d’Europa i va sembrar una crisi econòmica mundial; aquesta última sessió en tanca el cercle als Estats Units. El novembre de 1932, en plena Gran Depressió, els nord-americans van triar com a nou president Franklin Delano RooseveltFranklin Delano RooseveltFranklin Delano Roosevelt (1882-1945): president dels Estats Units (1933-1945), impulsor del New Deal i, més tard, líder nord-americà durant la Segona Guerra Mundial., que prometia una acció decidida allà on el seu predecessor havia semblat paralitzat. En el discurs inaugural del 4 de març de 1933, que llegiràs a L’Arxiu, Roosevelt va assegurar al país que «l’única cosa que hem de témer és la por mateixa». Les seves paraules no eren només retòrica: pocs dies després de prendre possessió, va declarar un tancament temporal de tots els bancs («bank holiday») per aturar el pànic i reorganitzar-ne la solvència, el primer gest concret del que aviat s’anomenaria el New Deal. En els seus primers «cent dies» al capdavant del govern, Roosevelt va fer aprovar més lleis noves de les que cap president havia impulsat en un termini tan curt, un ritme que ell mateix explicava a la població a través de la ràdio, en les anomenades «xerrades vora la llar», una manera directa de parlar a milions de persones que cap president havia fet servir abans amb aquella naturalitat.

El New Deal no era un pla únic, sinó una allau de mesures aprovades en pocs anys, sovint conegudes pel seu acrònim en anglès. Es poden agrupar en tres grans objectius, els «3 erres»: alleujamentalleujamentRelief (auxili): mesures d'ajuda immediata a la població més afectada per la Depressió, com subsidis d'atur o programes d'ocupació directa. immediat per als més necessitats, a través de programes d’ocupació directa com el Civilian Conservation Corps; recuperaciórecuperacióRecovery (recuperació): mesures per reactivar l'economia i la indústria, com la National Recovery Administration. econòmica, amb organismes com la National Recovery Administration, que fixava preus i salaris mínims per sector; i reformareformaReform (reforma): mesures estructurals per evitar que una crisi semblant es repetís, com la regulació bancària o la seguretat social. estructural, per evitar que una crisi semblant es tornés a repetir. Grans obres públiques, com la construcció de preses i centrals elèctriques a la vall del riu Tennessee, van donar feina directa a milions de persones que fins llavors feia mesos que no cobraven cap sou, alhora que modernitzaven infraestructures senceres que encara avui es fan servir.

La peça més duradora d’aquesta reforma va arribar el 1935 amb la Llei de la Seguretat Social, que trobaràs també a L’Arxiu: establia per primera vegada als Estats Units un sistema de pensions per a la vellesa i ajudes per a persones cegues, infants dependents i aturats, finançat i coordinat entre l’Estat federal i els estats particulars. Era un canvi de paradigma real: per primera vegada, l’Estat nord-americà assumia una responsabilitat directa i permanent sobre el benestar dels seus ciutadans, un precedent que després seguirien, amb variants pròpies, la majoria de països occidentals. Aquesta filosofia econòmica, que defensava que l’Estat havia de gastar i intervenir activament per estimular la demanda en temps de crisi, coincidia amb les idees que l’economista britànic John Maynard Keynes (el mateix que havia criticat el Tractat de Versalles) estava formulant en aquells mateixos anys, i que aviat es coneixerien com el keynesianisme. Fins llavors, la majoria de governs responien a les crisis reduint la despesa pública per equilibrar els comptes de l’Estat; Keynes defensava exactament el contrari, que en temps de crisi calia augmentar la despesa encara que això signifiqués acumular deute, perquè només així es podia reactivar el consum i l’ocupació. Aquesta idea, radical per a l’època, xocava directament amb el sentit comú econòmic dominant fins al 1929.

El New Deal, però, no va acabar del tot amb la Depressió: l’atur va baixar, però no va desaparèixer fins que la mobilització industrial de la Segona Guerra Mundial va tornar a omplir totes les fàbriques. El seu èxit real va ser un altre: demostrar que un govern democràtic podia intervenir amb força en l’economia sense convertir-se en una dictadura, oferint una tercera via entre el capitalisme sense control que havia portat al Crac i els sistemes totalitaris (feixisme, comunisme) que ja s’estaven consolidant a Europa en aquells mateixos anys. Mentre Stalin imposava la col·lectivització a cop de deportacions i Alemanya i Itàlia avançaven cap a règims de partit únic, els Estats Units demostraven que un govern podia créixer en poder i intervenció sense deixar de sotmetre’s a eleccions lliures cada quatre anys.

El New Deal no és una idea sola: és una manera nova d’entendre què ha de fer un Estat quan l’economia s’atura. Fins llavors la recepta era esperar; a partir d’ara, el KeynesianismeKeynesianismeIdea que en una crisi l’Estat ha de gastar encara que s’endeuti, per posar diners a mans de la gent i tornar a engegar el consum. Deu el nom a l’economista britànic John Maynard Keynes. diu que l’Estat ha de gastar precisament quan ningú no gasta. D’aquella dècada en surt també la primera Seguretat SocialSeguretat SocialSistema públic que garanteix una pensió de vellesa i un subsidi d’atur. Als Estats Units la va crear la llei del 1935, que és la font d’aquesta sessió. del país. El que es discuteix avui quan es parla de pensions, d’atur o de despesa pública ve, en línia recta, d’aquells anys.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · Línia del temps 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

L'eix a escala del New Deal.

Situa en un eix a escala (1 cm = 1 any), de 1932 a 1939, sis fites datades amb la Fitxa: l'elecció de Roosevelt, el discurs inaugural, la Tennessee Valley Authority, la Seguretat Social, la recessió dins la Depressió i l'esclat de la guerra. A la Seguretat Social, apunta quanta gent hi ha dreta a la fotografia i qui seu.

L'eix a escala amb les sis fites datades i el que has vist a la fotografia.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença marcant els dos extrems (1932 i 1939) i situa la resta entremig. Per a la fotografia, compta primer les persones dretes i després mira qui és l'únic assegut.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix el discurs de Roosevelt a L'Arxiu (el primer document) i contesta una pregunta per pas. FET: què diu que és l'única cosa que s'ha de témer? PARER: què creu que fa aquesta por al país? SENYAL: quines paraules de la cita mostren que la jutja?

Les tres respostes, una frase per pas (40 a 50 paraules).

💡 Pista: Pots començar així: «Roosevelt diu que l'única cosa que s'ha de témer és......», «Creu que la por......», «Ho mostren les paraules......». Tot és a la cita; el context t'explica com estava el país aquell dia.

9.3 ✍️ Explicar · Esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

El mapa conceptual de les 3 erres.

Explica el New Deal amb un esquema 1-3-1. A dalt, «New Deal»; al mig, les tres erres (alleujament, recuperació i reforma), cadascuna amb un exemple de la lectura, un organisme o una llei; a baix, una conclusió d'una frase.

L'esquema amb el New Deal, les tres erres amb un exemple cadascuna i una conclusió d'una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Comença amb les tres paraules de les branques i després busca a la lectura un exemple per a cada una. La conclusió pot començar així: «El New Deal va voler......».

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La foto de la signatura contra el que diu la llei.

Observeu la fotografia de la signatura de la Llei de la Seguretat Social i descriviu qui seu, quanta gent hi ha dreta i què fa. Després compareu-la amb el text de la llei a L'Arxiu: la fotografia i el text prometen el mateix, o l'una diu més que l'altre?

La descripció de la fotografia i la comparació amb la llei (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Compta quantes persones surten a la foto i mira a qui enumera la llei. Fixa't en qui no apareix ni en un lloc ni en l'altre.

9.5 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntant «la solució definitiva».

Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu per què el New Deal no va acabar del tot amb la Depressió, amb dues proves del bloc.

L'explicació, amb dues proves del bloc (60 a 80 paraules).

💡 Pista: Connectors del gènere: «tot i que sembla...», «en realitat...», «per això...». Podeu tancar amb «El New Deal va aconseguir..., però no va aconseguir...».

9.6 🌍 Participar · Manifest 📖 La lectura ✏️ Individual

El manifest del New Deal.

Proposa els cinc punts del manifest que el govern de Roosevelt podria haver publicat el 1933 per explicar la seva filosofia. Cada punt, un compromís i una raó treta de la lectura.

El manifest de cinc punts, cadascun amb la seva raó.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Connectors: «primer, ens comprometem a...», «segon,...», fins a completar els 5 punts amb una raó cada un.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

El diagrama de flux del New Deal.

Encadena en un diagrama de sis caselles el pas de la crisi bancària de 1933 a la reforma social de 1935: comença a «crisi bancària» i acaba a «reforma estructural (Seguretat Social)»; les caselles del mig, treu-les de la lectura. Sota cada fletxa, escriu el «per què» que la justifica.

El diagrama de sis caselles, amb el «per què» escrit sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Prova de preguntar «i per què?» entre cada dues caselles abans de donar-lo per acabat.

9.8 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: quan l'Estat decideix intervenir.

El 1933, Roosevelt va fer que l'Estat intervingués directament en l'economia per salvar el capitalisme d'ell mateix; en crisis més recents (financeres, sanitàries), alguns governs han pres decisions semblants. Argumenta si la recepta de Roosevelt continua servint.

El text amb el cas d'ahir, un d'avui i la teva posició (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Pensa en un cas concret abans d'escriure; l'afirmació general ve després.

9.9 🌍 Participar · Rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Rellevància històrica: el top 3 de la càpsula.

Repassa les nou sessions d'aquesta càpsula, de les trinxeres de 1914 al New Deal de 1935. Tria els tres fets que mereixen més entrar en un llibre de text de l'any 2126 i defensa cada tria amb la pregunta de la càpsula: pot una guerra acabar amb una època?

Els tres fets triats i la defensa de cada tria (80 a 100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Per a cada fet, pregunta't quina època va tancar i quina va obrir.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Roosevelt va respondre a la Gran Depressió amb el New Deal, una intervenció estatal sense precedents (alleujament, recuperació i reforma) que va crear l'embrió de l'Estat del Benestar, encara que va ser la mobilització de la Segona Guerra Mundial la que va acabar definitivament amb la crisi.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què buscava la «reforma», una de les tres erres del New Deal?

   A. Donar feina immediata als aturats amb programes d'ocupació directa B. Canviar l'estructura de l'economia perquè una crisi semblant no es repetís C. Reactivar la indústria fixant preus i salaris mínims per a cada sector D. Reduir la despesa pública per equilibrar els comptes de l'Estat federal

2. 2. Segons la lectura, què tenia de nou la Llei de la Seguretat Social de 1935?

   A. Que l'Estat assumia una responsabilitat directa i permanent pel benestar de la gent B. Que l'Estat donava feina directa als aturats en preses i centrals elèctriques C. Que l'Estat tancava uns dies tots els bancs per aturar el pànic i revisar-ne la solvència D. Que cada estat pagaria les pensions pel seu compte, sense diners ni control federals

3. 3. Segons el Desmuntant, què va acabar de treure els Estats Units de la Depressió?

   A. La Llei de la Seguretat Social, que el 1935 va tornar el consum a les famílies B. Les grans obres públiques del Tennessee, que van acabar amb l'atur el 1937 C. La despesa militar massiva de la Segona Guerra Mundial, cap al 1941-1942 D. La retallada de la despesa pública, que va equilibrar els comptes el 1938

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

De tots els fets d'aquesta càpsula (des de la trinxera de 1914 fins al New Deal de 1935), quin creus que respon millor la pregunta 'pot una guerra acabar amb una època'?