Sessió 2. L'economia de guerra total

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1914, cap govern europeu havia planificat per a una guerra llarga. Els ministeris d’economia seguien funcionant amb la lògica del temps de pau: mercats lliures, fàbriques privades, premsa sense censura prèvia. Al cap de pocs mesos, aquella lògica es va esquerdar. Alemanya, bloquejada pel mar pels vaixells britànics, es va quedar sense accés a matèries primeres essencials i va haver de crear un organisme estatal per repartir-les fàbrica per fàbrica. El Regne Unit, per la seva banda, va aprovar el mes d’agost de 1914 la Defence of the Realm ActDefence of the Realm ActDefence of the Realm Act (DORA): llei britànica d'agost de 1914 que donava al govern poders extraordinaris sobre la premsa, la indústria i la propietat privada mentre durés la guerra., que autoritzava l’Estat a requisar fàbriques, censurar diaris i cartes, i regular gairebé qualsevol activitat civil «necessària per a la defensa del Regne». Havia nascut la guerra total: un conflicte que ja no enfrontava només exèrcits, sinó economies senceres.

La primera gran crisi va arribar amb la munició. Al començament de 1915, l’exèrcit britànic al front occidental es va quedar sense prou obusos per sostenir les seves ofensives, un escàndol que la premsa va batejar com la «crisi de les municions». El polític gal·lès David Lloyd GeorgeDavid Lloyd GeorgeDavid Lloyd George (1863-1945): ministre britànic, primer com a responsable del nou Ministeri de Municions (1915) i després com a primer ministre (1916-1922). va ser nomenat responsable d’un ministeri nou, creat expressament per resoldre-la. El juny de 1915 va pronunciar a Manchester el discurs que llegiràs a L’Arxiu: hi denunciava que el país encara no havia concentrat ni la meitat de la seva força industrial en l’esforç bèl·lic. La solució passava per una cosa impensable el 1913: que l’Estat decidís què es produïa, on i per a qui.

Aquesta reorganització total tenia una conseqüència social immediata: calien mans per a les fàbriques que els homes, mobilitzats al front, ja no podien oferir. Milions de dones britàniques, franceses i alemanyes van entrar per primer cop en llocs de treball que fins al 1914 els havien estat pràcticament tancats: metal·lúrgia, munició, transport públic. Les colònies, alhora, van aportar homes, aliments i matèries primeres que van resultar decisius: tropes índies, senegaleses i australianes van combatre a Europa i a l’Orient Mitjà, mentre les seves economies quedaven al servei de la metròpoli. La guerra ja no es lliurava només a la trinxera, sinó també a la fàbrica, al camp i al port.

El pas d’una economia de pau a una economia de guerra no va ser un decret únic, sinó una cadena de decisions preses sota pressió. Primer, el govern va identificar el coll d’ampolla (la manca d’obusos). Després va crear un organisme nou amb poder per intervenir-hi (el Ministeri de Municions de Lloyd George). A continuació, aquest organisme va requisar fàbriques privades i les va reconvertir a la producció militar, sovint expropiant maquinària que fins llavors feia teixits o vaixella. Finalment, calia cobrir els llocs de treball que quedaven buits, i aquí és on entren les dones de la fotografia d’aquesta sessió. Cada pas obria el següent: sense l’organisme, no hi havia requisa; sense la requisa, no hi havia fàbriques noves; sense fàbriques noves, no calien mans noves.

El control estatal no es limitava a la producció. El racionament civil va restringir el consum d’aliments bàsics per garantir que l’exèrcit no en manqués. La censura, ja coneguda de la sessió anterior a través de les cartes dels soldats, es va estendre als diaris: cap notícia que pogués minar la moral de la població podia publicar-se sense passar per un control previ. I la propaganda, difosa amb cartells, discursos i pel·lícules, va convertir cada ciutadà en un possible soldat de la producció: estalviar i produir es van tornar deures patriòtics, i queixar-se’n, gairebé una traïció. Els cartells no demanaven només allistar-se: també exigien no malgastar pa, comprar bons de guerra i denunciar el rumor derrotista del veí.

Aquesta mobilització completa va durar mentre va durar la guerra, i el seu cost humà i material va ser també total: al front queien soldats, i a la rereguarda es consumien els estalvis i els anys de vida civil de tot un país. El 1918, amb l’armistici, molts governs van desmuntar de pressa els organismes de control i van animar les dones a tornar a les llars perquè els homes desmobilitzats recuperessin els seus llocs de treball. La igualtat que semblava haver-se conquerit a la fàbrica no es va consolidar de cop, i la maquinària de l’Estat que havia après a manar sobre l’economia sencera tampoc no es va desmuntar del tot: molts països la recordarien, dècades més tard, quan tornés a caldre.

Val la pena posar nom a tres coses que la guerra total inventa o perfecciona. El RacionamentRacionamentRepartiment per targeta d’aliments i combustible quan no n’hi ha per a tothom: l’Estat decideix quant en toca a cadascú., que posa l’Estat a decidir què menja cada família. La CensuraCensuraControl estatal del que es pot publicar i del que s’escriu a les cartes. A la Gran Bretanya la va establir la llei de Defensa del Regne (DORA) el 1914, quatre dies després d’entrar a la guerra., que decideix què se sap. I la PropagandaPropagandaMissatges fabricats per l’Estat per sostenir la moral i justificar la guerra. És el primer cop que un govern hi dedica un departament i un pressupost., que decideix què se sent. Les tres van néixer per guanyar una guerra i cap de les tres no va desaparèixer del tot quan la guerra es va acabar.

I una paraula per al que passa a les fàbriques: la DilucióDilucióSubstitució d’obrers qualificats, cridats a files, per persones sense ofici —sobretot dones— a qui s’ensenyava una sola operació., que va posar milers de dones a llocs que abans els eren tancats, amb l’acord escrit que hi serien només mentre durés la guerra.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · Gràfic de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El gràfic viu de la mobilització.

Dibuixa un eix de 1914 a 1919 i situa-hi sis moments de la lectura: la DORA, la crisi de les municions, el Ministeri de Municions, l'entrada de les dones a les fàbriques, el racionament i l'armistici. Per sobre, traça la corba del control de l'Estat sobre l'economia: puja o baixa a cada moment?

L'eix de 1914 a 1919 amb els sis moments marcats i la corba del control de l'Estat.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença marcant 1914 molt avall (poc control) i busca a la lectura quan puja de cop. Pots etiquetar els punts amb termes de la Fitxa de dades.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegiu el discurs de Lloyd George a L'Arxiu i contesteu una pregunta per pas. FET: contra qui diu que lluita el Regne Unit? PARER: què pensa de com ho ha fet el seu país fins aleshores? SENYAL: quines paraules ho delaten?

Les tres respostes, una frase per pas (40 a 50 paraules).

💡 Pista: Podeu començar així: «Diu que lluiten contra......», «Pensa que fins ara el seu país......», «Ho delaten les paraules......». El context us explica per què ho deia just quan acabava d'assumir el càrrec.

2.3 🔍 Investigar · Comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El comentari de la imatge de la fàbrica.

Comenta la fotografia de la fàbrica de Holloway en tres passos. DESCRIC: qui hi ha i què fa? IDENTIFICO: segons la lectura, per què aquestes dones hi són durant la guerra i no el 1913? DEDUEIXO: quin avantatge i quin problema tenia un canvi tan sobtat?

El comentari de la fotografia en tres passos (40 a 60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la imatge es veu... Segons la lectura, hi són perquè... Un avantatge és... i un problema és...».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · Taula de classificació 📖 La lectura ✏️ Individual

La taula del control total.

Classifica en una taula les quatre formes de control de l'Estat que explica la lectura (producció, racionament, censura, propaganda). Per a cadascuna, una mesura concreta i a qui afectava. Sota la taula, explica en una frase què tenien de nou respecte del 1913.

La taula de quatre files i dues columnes, i una frase sota la taula.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors per omplir la taula: «pel que fa a la producció...», «en canvi, el racionament...», «finalment, la propaganda...».

2.5 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 🗣️ En parella

Desmuntant «la igualtat conquerida».

Llegiu el bloc Desmuntant un tòpic. Expliqueu per què la fotografia de la fàbrica pot enganyar sobre el futur de les dones treballadores, amb dues proves del bloc.

L'explicació, amb dues proves del bloc (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Connectors del gènere: «tot i que la imatge sembla mostrar...», «en realitat...», «per això...». Podeu tancar amb «La fotografia mostra..., però...».

2.6 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura ✏️ Individual

Progrés o parèntesi?

La incorporació de les dones a la indústria de guerra, va ser un progrés real o un parèntesi temporal? Decideix-ho i defensa la teva tria amb dues proves de la lectura.

La decisió i les dues proves que la sostenen (60 a 80 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «la meva tesi és que...», «una primera prova és...», «una segona prova és...», «per tant, conclueixo que...».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

El diagrama de flux de l'economia de guerra.

Encadena en un diagrama de sis caselles el pas d'una economia de pau a una economia de guerra: comença a «manca d'obusos al front (1915)» i acaba a «dones incorporades a la indústria». Sota cada fletxa, escriu el «per això» que la justifica.

El diagrama de sis caselles, amb el «per això» escrit sota cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Prova de preguntar «i per què?» entre cada dues caselles abans de donar-lo per acabat.

2.8 🌍 Participar · Decisió raonada 📖 La lectura ✏️ Individual

Poders de guerra: la DORA.

Decideix si un govern en guerra ha de poder tenir poders com els de la Defence of the Realm Act: requisar fàbriques, censurar diaris i llegir cartes. Abans de decidir, escriu el millor argument de la posició contrària a la teva i rebat-lo.

L'argument contrari, la teva rèplica i la decisió (80 a 100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer l'argument amb què menys estàs d'acord.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Ahir i avui: quan l'Estat mana sobre l'economia.

Entre el 1914 i el 1918, l'Estat va requisar fàbriques i va racionar aliments per guanyar la guerra; avui, alguns governs han intervingut preus davant de pandèmies o crisis energètiques. Argumenta si és la mateixa eina o una de diferent.

El text amb la comparació i la teva posició (40 a 60 paraules).

💡 Pista: Busca també una diferència important entre les dues situacions.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Primera Guerra Mundial va obligar els estats a controlar tota l'economia civil (producció, aliments, premsa) per sostenir l'esforç bèl·lic, un fenomen nou que anomenem guerra total.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quin problema va portar el govern britànic a crear un ministeri nou el 1915, amb Lloyd George al davant?

   A. Que el bloqueig naval alemany havia deixat les fàbriques sense matèries primeres B. Que els diaris publicaven notícies del front que enfonsaven la moral del país C. Que el racionament no arribava a garantir el pa a les ciutats industrials D. Que l'exèrcit no tenia prou obusos per sostenir les seves ofensives al front

2. 2. Què vol dir la lectura quan parla de «guerra total»?

   A. Un conflicte que s'estén a tots els continents, perquè hi combaten tropes de les colònies B. Un conflicte que ja no enfronta només exèrcits, sinó les economies senceres dels països C. Un conflicte en què l'exèrcit pren el govern i substitueix els ministres civils D. Un conflicte que busca destruir del tot l'enemic, sense acceptar cap armistici

3. 3. Segons el Desmuntant, què va passar amb les dones de la indústria quan els soldats van tornar?

   A. Moltes van ser acomiadades o van tornar al servei domèstic, per pressió de governs i sindicats B. La majoria van conservar el lloc, però amb un sou inferior al dels homes que tornaven C. Van conservar el lloc gràcies al dret de vot, que el Regne Unit els va reconèixer el 1918 D. Els sindicats les van defensar i van aconseguir que els contractes temporals es fessin fixos

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si un govern actual et demanés d'acceptar controls semblants als de la DORA per una crisi greu, què hi acceptaries i què no?