Sessió 2. L'economia de guerra total

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1914, cap govern europeu havia planificat per a una guerra llarga. Els ministeris d’economia seguien funcionant amb la lògica del temps de pau: mercats lliures, fàbriques privades, premsa sense censura prèvia. Al cap de pocs mesos, aquella lògica es va esquerdar. Alemanya, bloquejada pel mar pels vaixells britànics, es va quedar sense accés a matèries primeres essencials i va haver de crear un organisme estatal per repartir-les fàbrica per fàbrica. El Regne Unit, per la seva banda, va aprovar el mes d’agost de 1914 la Defence of the Realm ActDefence of the Realm ActDefence of the Realm Act (DORA): llei britànica d'agost de 1914 que donava al govern poders extraordinaris sobre la premsa, la indústria i la propietat privada mentre durés la guerra., que autoritzava l’Estat a requisar fàbriques, censurar diaris i cartes, i regular gairebé qualsevol activitat civil «necessària per a la defensa del Regne». Havia nascut la guerra total: un conflicte que ja no enfrontava només exèrcits, sinó economies senceres.

La primera gran crisi va arribar amb la munició. Al començament de 1915, l’exèrcit britànic al front occidental es va quedar sense prou obusos per sostenir les seves ofensives, un escàndol que la premsa va batejar com la «crisi de les municions». El polític gal·lès David Lloyd GeorgeDavid Lloyd GeorgeDavid Lloyd George (1863-1945): ministre britànic, primer com a responsable del nou Ministeri de Municions (1915) i després com a primer ministre (1916-1922). va ser nomenat responsable d’un ministeri nou, creat expressament per resoldre-la. El juny de 1915 va pronunciar a Manchester el discurs que llegiràs a L’Arxiu: hi denunciava que el país encara no havia concentrat ni la meitat de la seva força industrial en l’esforç bèl·lic. La solució passava per una cosa impensable el 1913: que l’Estat decidís què es produïa, on i per a qui.

Aquesta reorganització total tenia una conseqüència social immediata: calien mans per a les fàbriques que els homes, mobilitzats al front, ja no podien oferir. Milions de dones britàniques, franceses i alemanyes van entrar per primer cop en llocs de treball que fins al 1914 els havien estat pràcticament tancats: metal·lúrgia, munició, transport públic. Les colònies, alhora, van aportar homes, aliments i matèries primeres que van resultar decisius: tropes índies, senegaleses i australianes van combatre a Europa i a l’Orient Mitjà, mentre les seves economies quedaven al servei de la metròpoli. La guerra ja no es lliurava només a la trinxera, sinó també a la fàbrica, al camp i al port.

El pas d’una economia de pau a una economia de guerra no va ser un decret únic, sinó una cadena de decisions preses sota pressió. Primer, el govern va identificar el coll d’ampolla (la manca d’obusos). Després va crear un organisme nou amb poder per intervenir-hi (el Ministeri de Municions de Lloyd George). A continuació, aquest organisme va requisar fàbriques privades i les va reconvertir a la producció militar, sovint expropiant maquinària que fins llavors feia teixits o vaixella. Finalment, calia cobrir els llocs de treball que quedaven buits, i aquí és on entren les dones de la fotografia d’aquesta sessió. Cada pas obria el següent: sense l’organisme, no hi havia requisa; sense la requisa, no hi havia fàbriques noves; sense fàbriques noves, no calien mans noves.

El control estatal no es limitava a la producció. El racionament civil va restringir el consum d’aliments bàsics per garantir que l’exèrcit no en manqués. La censura, ja coneguda de la sessió anterior a través de les cartes dels soldats, es va estendre als diaris: cap notícia que pogués minar la moral de la població podia publicar-se sense passar per un control previ. I la propaganda, difosa amb cartells, discursos i pel·lícules, va convertir cada ciutadà en un possible soldat de la producció: estalviar i produir es van tornar deures patriòtics, i queixar-se’n, gairebé una traïció. Els cartells no demanaven només allistar-se: també exigien no malgastar pa, comprar bons de guerra i denunciar el rumor derrotista del veí.

Aquesta mobilització completa va durar mentre va durar la guerra, i el seu cost humà i material va ser també total: al front queien soldats, i a la rereguarda es consumien els estalvis i els anys de vida civil de tot un país. El 1918, amb l’armistici, molts governs van desmuntar de pressa els organismes de control i van animar les dones a tornar a les llars perquè els homes desmobilitzats recuperessin els seus llocs de treball. La igualtat que semblava haver-se conquerit a la fàbrica no es va consolidar de cop, i la maquinària de l’Estat que havia après a manar sobre l’economia sencera tampoc no es va desmuntar del tot: molts països la recordarien, dècades més tard, quan tornés a caldre.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El gràfic viu de la mobilització.

Dibuixa una línia del temps de 1914 a 1919 i, per sobre, traça una corba de «nivell de control estatal sobre l'economia» que pugi o baixi. Marca amb un punt 6 moments de la lectura (DORA, la crisi de municions, el Ministeri de Municions, l'entrada de les dones, el racionament, l'armistici) i decideix si la corba puja o baixa a cada un.

💡 Pista: BASTIDA: comença marcant 1914 molt avall (poc control) i busca a la lectura quan puja de cop. Usa 2 termes de la Fitxa de dades per etiquetar els punts.

2.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts 🗣️ En parella

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegiu el discurs de Lloyd George a L'Arxiu. Copieu la frase «és una guerra de municions» i expliqueu en 40-70 paraules per què un ministre parla de «mètodes improvisats i despreocupats» just quan acaba d'assumir el càrrec.

💡 Pista: BASTIDA: comenceu així: «Lloyd George diu que Gran Bretanya encara no ......, i per això calia ......». Useu 2 termes de la Fitxa de dades.

2.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El comentari de la imatge de la fàbrica.

Observa la imatge de la sessió i respon en 40-70 paraules, en tres passos: 1) descriu què veus (les dones, la banqueta, la fàbrica); 2) identifica, amb la lectura a la mà, per què aquestes dones són a la fàbrica el 1917 i no el 1913; 3) dedueix un avantatge i un problema d'aquest canvi sobtat.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «A la imatge es veu... Segons la lectura, hi són perquè... Un avantatge és... i un problema és...».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

La taula del control total.

Fes una taula de 4 files (producció, racionament, censura, propaganda) i 2 columnes (mesura concreta de la lectura + a qui afecta directament). Ha de quedar clar que cap de les 4 existia igual el 1913.

💡 Pista: Connectors per omplir la taula: «pel que fa a la producció...», «en canvi, el racionament...», «finalment, la propaganda...».

2.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals 🗣️ En parella

Desmuntant «la igualtat conquerida».

Llegiu el bloc Desmuntant Tòpics. Expliqueu en 70-110 paraules per què la fotografia d'aquesta sessió pot enganyar sobre el futur de les dones treballadores, i acabeu amb una frase que comenci: «La fotografia mostra..., però...».

💡 Pista: Connectors del gènere: «tot i que la imatge sembla mostrar...», «en realitat...», «per això...».

2.6 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Microassaig: progrés o parèntesi?

Escriu un microassaig de 70-110 paraules amb tesi (una frase), dues proves de la lectura i una conclusió: la incorporació de les dones a la indústria de guerra va ser un progrés real o un parèntesi temporal?

💡 Pista: Connectors: «la meva tesi és que...», «una primera prova és...», «una segona prova és...», «per tant, conclueixo que...».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El diagrama de flux de l'economia de guerra.

Construeix un diagrama de flux de mínim 6 caselles connectades per fletxes que expliqui el pas d'una economia de pau a una economia de guerra: comença a «manca d'obusos al front (1915)» i acaba a «dones incorporades a la indústria». Sota cada fletxa, escriu el «per això» que la justifica.

💡 Pista: Criteri d'èxit: si entre dues caselles algú pot preguntar «i per què?» sense resposta al diagrama, hi falta una casella.

2.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Argument i contraargument: la DORA.

Escriu, entre 110 i 160 paraules, el millor argument A FAVOR de donar a un govern poders com els de la Defence of the Realm Act en temps de guerra, i després el millor contraargument en contra. Guanya qui fa fort l'adversari abans de rebatre'l.

💡 Pista: Criteri d'èxit: un contraargument dèbil (fet expressament fluix) no compta; ha de ser la millor objecció possible.

2.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: quan l'Estat mana sobre l'economia.

El 1914-18, l'Estat va requisar fàbriques i va racionar aliments per guanyar la guerra; avui, alguns governs han intervingut preus o requisat fàbriques davant de pandèmies o crisis energètiques. Escriu 110-160 paraules completant i raonant: «El 1915..., avui..., per això el que NO ha canviat és...».

💡 Pista: Criteri d'èxit: un bon paral·lel també assenyala una diferència important entre les dues situacions.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Primera Guerra Mundial va obligar els estats a controlar tota l'economia civil (producció, aliments, premsa) per sostenir l'esforç bèl·lic, un fenomen nou que anomenem guerra total.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què es va crear el Ministeri de Municions britànic el 1915?

   A. Per organitzar el retorn dels soldats desmobilitzats B. Per resoldre l'escassetat d'obusos que patia l'exèrcit al front C. Per gestionar el racionament d'aliments a la població civil D. Per censurar la premsa que criticava el govern

2. 2. Quina d'aquestes NO és una mesura típica de l'economia de guerra total descrita a la lectura?

   A. La requisa de fàbriques privades per a la producció militar B. El racionament civil d'aliments bàsics C. La censura de diaris i cartes D. La lliure importació sense control de qualsevol matèria primera

3. 3. Segons el bloc Desmuntant Tòpics, què va passar amb la majoria de dones que van treballar a la indústria durant la guerra?

   A. Van conservar els seus llocs de treball amb el mateix sou que els homes per sempre B. Van ser expulsades de la indústria abans que acabés la guerra C. Moltes van ser acomiadades o van tornar a llocs domèstics quan els soldats van desmobilitzar-se D. Van substituir totalment els homes a la direcció de les fàbriques

💭 Per pensar fins demà

Si un govern actual et demanés d'acceptar controls semblants als de la DORA per una crisi greu, què hi acceptaries i què no?