Càpsula 3 · POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA? · #GiH4
Crisi del 1918-1922. Mussolini i els camises negres. La Marxa sobre Roma (1922). Conquesta legal del poder. L'Estat corporatiu. El culte al Duce. La invasió d'Etiòpia (1935).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Cent anys després de la Marxa sobre Roma, aquest reportatge repassa com Mussolini va arribar al poder i per què encara se'n parla avui.
Itàlia va guanyar la Primera Guerra Mundial i, tot i així, en va sortir com si l’hagués perduda. Els nacionalistes en parlaven com d’una «victòria mutilada»«victòria mutilada»Vittoria mutilata: expressió encunyada pel poeta Gabriele d'Annunzio per denunciar que Itàlia havia rebut menys territoris dels promesos a canvi d'entrar en guerra.: les potències aliades li havien negat bona part dels territoris promesos el 1915. A la fragilitat diplomàtica s’hi sumava una economia esgotada, atur massiu entre els excombatents i una por real, entre les classes benestants, que Itàlia seguís el camí de la revolució russa: el 1919 i el 1920, obrers i pagesos van ocupar fàbriques i terres en un període que la premsa de l’època va batejar com el «biennio rosso». En aquest clima, el 21 de març de 1919, un exdirigent socialista convertit en nacionalista bel·licista, Benito Mussolini, va fundar a Milà els Fasci Italiani di Combattimento: un grup encara petit, que a les eleccions de novembre d’aquell mateix any no va aconseguir ni un sol escó.
El fracàs electoral no va aturar el moviment: el va radicalitzar. Entre 1920 i 1922, esquadres armades de «camises negres»«camises negres»Camises negres: milícies paramilitars feixistes, anomenades així per l'uniforme que vestien, que atacaven seus sindicals, cooperatives i redaccions de diaris d'esquerres. van assaltar seus sindicals, cooperatives pageses i ajuntaments d’esquerres per tot el nord i el centre d’Itàlia, sovint amb la complicitat silenciosa de la policia i dels propietaris agrícoles, que hi veien un mur de contenció contra la revolució obrera. Cap al final de 1922, el moviment ja sumava al voltant de 300.000 afiliats. El 27 d’octubre de 1922, milers d’aquestes camises negres es van concentrar a les portes de Roma en el que la propaganda feixista anomenaria «la Marxa sobre Roma»: una insurrecció popular imparable. La realitat va ser més prosaica. L’exèrcit hauria pogut dispersar fàcilment aquelles columnes mal armades, però el rei Víctor Manuel III, temorós d’una guerra civil i pressionat pels sectors conservadors, es va negar a declarar l’estat de setge. El 29 d’octubre, el mateix rei va telegrafiar a Mussolini oferint-li formar govern. Mussolini va arribar a Roma en tren-llit, no a peu al capdavant de cap exèrcit, i l’endemà va prendre possessió com a primer ministre. El poder li’l va donar el rei, no cap victòria al camp de batalla: un detall que la llegenda oficial del feixisme s’esforçaria a fer oblidar durant vint anys.
Un cop al govern, Mussolini va desmuntar la democràcia peça a peça, sempre revestint-ho d’aparença legal. La Llei Acerbo (1923) va garantir a la llista més votada dos terços del Parlament, i les eleccions d’abril de 1924, marcades per la intimidació de les esquadres, van consagrar aquesta majoria feixista. Quan el diputat socialista Giacomo Matteotti va denunciar públicament el frau electoral, va ser segrestat i assassinat el juny d’aquell mateix any per un grup pròxim a Mussolini. L’escàndol va posar el règim contra les cordes, però Mussolini el va resoldre de la manera més sorprenent possible: en comptes de dimitir, el 3 de gener de 1925 es va presentar al Parlament i, tal com llegiràs a L’Arxiu, va assumir personalment i sense embuts la «responsabilitat política, moral i històrica» de tot el que havia passat. A partir d’aquí va desmantellar el sufragi universal i va prohibir la resta de partits: Itàlia es convertia en un Estat de partit únic.
L’Estat que en va sortir es proclamava «corporatiu»: en teoria, patrons i treballadors de cada sector s’organitzaven junts en corporacions controlades pel règim, per sobre de la lluita de classes; a la pràctica, els sindicats lliures havien estat il·legalitzats i el marge real de negociació obrera era gairebé nul. Al capdamunt de tot hi havia el culte al DuceDuceDuce: paraula italiana per «guia» o «cabdill», títol que Mussolini es va atorgar i que la propaganda va convertir en gairebé sobrenatural: cartells i eslògans com «Mussolini sempre té raó» n'eren l'expressió quotidiana., infal·lible i omnipresent en cartells, discursos radiofònics i desfilades. El règim va buscar legitimitat també fora de la política: el 1929 va firmar amb el Vaticà els Pactes de Laterà, que van reconciliar l’Església catòlica amb l’Estat italià després de seixanta anys de tensió des de la unificació d’Itàlia. I el 1935, per desviar l’atenció d’una economia que no acabava d’aixecar el cap, Mussolini va llançar la invasió d’Etiòpia, un dels últims territoris africans encara independents, en una guerra colonial que va incloure l’ús de gasos tòxics contra la població civil i militar etíop. La Societat de Nacions la va condemnar i va aprovar sancions econòmiques contra Itàlia, però eren tan tèbies (no incloïen el petroli, imprescindible per fer avançar l’exèrcit italià) que Mussolini les va poder ignorar sense grans conseqüències. La conquesta, proclamada amb bombo i platerets com el naixement d’un nou «Imperi» romà, va acabar d’aïllar Itàlia de les democràcies occidentals i la va empènyer, en pocs anys, cap a l’aliança amb l’Alemanya nazi.
Fes una línia del temps amb 6 dates i el fet corresponent: 21 de març de 1919, 27-29 d'octubre de 1922, abril de 1924, juny de 1924, 3 de gener de 1925 i 1935. Per a cada data, escriu una frase breu que en digui el fet concret.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada frase així: «El [data], ...». Usa els termes «Fasci di Combattimento», «Marxa sobre Roma» i «Duce» almenys una vegada al conjunt.
Llegeix el discurs de Mussolini a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica què reconeix exactament davant del Parlament i per què resulta sorprenent que ho digui en públic en comptes de negar-ho.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Mussolini reconeix que...; això és sorprenent perquè...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Defineix «Estat de partit únic» en UNA SOLA frase que contingui obligatòriament les paraules «partit», «prohibir» i «poder». Prohibit copiar cap frase de la lectura.
💡 Pista: BASTIDA: omple aquest marc: «Un Estat de partit únic és aquell en què ......, ja que ......».
Observa la imatge de la sessió (el míting de Nàpols, 24 d'octubre de 1922). En 70-110 paraules, descriu què hi veus, identifica per què es considera «l'assaig general» de la Marxa sobre Roma, i explica què hi falta que sí que hi hauria en una revolució popular espontània (per exemple, obrers o pagesos sense uniforme).
💡 Pista: Connectors: «a la imatge veig...», «això demostra que...», «en canvi, en una revolució espontània hi hauria...».
Escriviu DOS titulars de màxim 12 paraules cada un sobre el 29 d'octubre de 1922: un tal com l'hauria escrit un diari feixista de l'època (que en parla com d'una «revolució»), i un altre amb la informació real que heu llegit (el paper del rei).
💡 Pista: Connectors: el titular feixista pot fer servir «triomfa», «poble», «revolució»; el titular real ha de dir qui va prendre la decisió.
Compara la versió de la Marxa sobre Roma que dona la propaganda feixista (una insurrecció popular imparable) amb els fets que has llegit (columnes mal armades, un rei que cedeix el poder). En 70-110 paraules, explica quin interès tenia el règim a explicar-ho d'aquesta manera.
💡 Pista: Connectors: «la propaganda diu que...», «però els fets mostren que...», «el règim ho explica així perquè...».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el mite de la revolució popular espontània convenia al règim feixista, i acaba amb una frase que comenci: «La Marxa sobre Roma semblava una revolució, però...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar el paper concret del rei (negar-se a l'estat de setge, telegrafiar l'oferta de govern), no només dir «no és veritat».
Escriu, entre 110 i 160 paraules, un veredicte que separi jutjar els FETS (la violència de les esquadres, l'assassinat de Matteotti) de jutjar les PERSONES que hi van col·laborar sense empunyar cap arma (el rei, els propietaris agrícoles, la policia que mirava cap a una altra banda). Qui té més responsabilitat: qui actua o qui ho permet?
💡 Pista: Criteri d'èxit: un bon veredicte separa jutjar els fets de jutjar les persones i no es limita a dir «tots són culpables».
El feixisme italià va créixer normalitzant la violència política (les esquadres) fins que va semblar una part més de la vida pública. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment de la història) en què la violència política o social s'hagi anat normalitzant de manera similar, i explica quin paper hi té una institució concreta (govern, policia, justícia) que decideix no aturar-la.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret, no una afirmació abstracta, i identificar quina institució concreta no actua.
📌 Per emportar-se
La crisi de la postguerra i la por a la revolució van permetre que Mussolini conquerís el poder de manera aparentment legal, sense guanyar cap guerra: el rei li'l va cedir per evitar un enfrontament obert, i des d'allà el feixisme va desmantellar la democràcia fins a convertir Itàlia en un Estat de partit únic amb culte al Duce.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va passar realment quan les columnes de camises negres van arribar a les portes de Roma el 27 d'octubre de 1922?
2. Què va fer Mussolini el 3 de gener de 1925 al Parlament?
3. Quina institució es va reconciliar amb el règim feixista el 1929?
💭 Per pensar fins demà
Si el rei Víctor Manuel III s'hagués negat a oferir el govern a Mussolini el 1922, creus que el feixisme hauria pogut arribar al poder per una altra via?
