Sessió 1. El feixisme italià

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Itàlia va guanyar la Primera Guerra Mundial i, tot i així, en va sortir com si l’hagués perduda. Els nacionalistes en parlaven com d’una «victòria mutilada»«victòria mutilada»Vittoria mutilata: expressió encunyada pel poeta Gabriele d'Annunzio per denunciar que Itàlia havia rebut menys territoris dels promesos a canvi d'entrar en guerra.: les potències aliades li havien negat bona part dels territoris promesos el 1915. A la fragilitat diplomàtica s’hi sumava una economia esgotada, atur massiu entre els excombatents i una por real, entre les classes benestants, que Itàlia seguís el camí de la revolució russa: el 1919 i el 1920, obrers i pagesos van ocupar fàbriques i terres en un període que la premsa de l’època va batejar com el «biennio rosso». En aquest clima, el 23 de març de 1919, un exdirigent socialista convertit en nacionalista bel·licista, Benito Mussolini, va fundar a Milà els Fasci Italiani di Combattimento: un grup encara petit, que a les eleccions de novembre d’aquell mateix any no va aconseguir ni un sol escó.

El fracàs electoral no va aturar el moviment: el va radicalitzar. Entre 1920 i 1922, esquadres armades de «camises negres»«camises negres»Camises negres: milícies paramilitars feixistes, anomenades així per l'uniforme que vestien, que atacaven seus sindicals, cooperatives i redaccions de diaris d'esquerres. van assaltar seus sindicals, cooperatives pageses i ajuntaments d’esquerres per tot el nord i el centre d’Itàlia, sovint amb la complicitat silenciosa de la policia i dels propietaris agrícoles, que hi veien un mur de contenció contra la revolució obrera. Cap al final de 1922, el moviment ja sumava al voltant de 300.000 afiliats. El 27 d’octubre de 1922, milers d’aquestes camises negres es van concentrar a les portes de Roma en el que la propaganda feixista anomenaria «la Marxa sobre Roma»: una insurrecció popular imparable. La realitat va ser més prosaica. L’exèrcit hauria pogut dispersar fàcilment aquelles columnes mal armades, però el rei Víctor Manuel III, temorós d’una guerra civil i pressionat pels sectors conservadors, es va negar a declarar l’estat de setge. El 29 d’octubre, el mateix rei va telegrafiar a Mussolini oferint-li formar govern. Mussolini va arribar a Roma en tren-llit, no a peu al capdavant de cap exèrcit, i l’endemà va prendre possessió com a primer ministre. El poder li’l va donar el rei, no cap victòria al camp de batalla: un detall que la llegenda oficial del feixisme s’esforçaria a fer oblidar durant vint anys.

Un cop al govern, Mussolini va desmuntar la democràcia peça a peça, sempre revestint-ho d’aparença legal. La Llei AcerboLlei AcerboLlei electoral del 1923, batejada amb el nom del diputat que la va redactar: la llista que superés el 25% dels vots s’enduia dos terços dels escons. Feta perquè el feixisme no depengués de cap aliat. (1923) va garantir a la llista més votada dos terços del Parlament, i les eleccions d’abril de 1924, marcades per la intimidació de les esquadres, van consagrar aquesta majoria feixista. Quan el diputat socialista Giacomo Matteotti va denunciar públicament el frau electoral, va ser segrestat i assassinat el juny d’aquell mateix any per un grup pròxim a Mussolini. L’escàndol va posar el règim contra les cordes, però Mussolini el va resoldre de la manera més sorprenent possible: en comptes de dimitir, el 3 de gener de 1925 es va presentar al Parlament i, tal com llegiràs a L’Arxiu, va assumir personalment i sense embuts la «responsabilitat política, moral i històrica» de tot el que havia passat. A partir d’aquí va desmantellar el sufragi universal i va prohibir la resta de partits: Itàlia es convertia en un Estat de partit únic.

L’Estat que en va sortir es proclamava corporatiucorporatiu«Corporacions» per sector que agrupen obrers i empresaris sota el control de l’Estat. La lluita de classes queda prohibida per llei.: en teoria, patrons i treballadors de cada sector s’organitzaven junts en corporacions controlades pel règim, per sobre de la lluita de classes; a la pràctica, els sindicats lliures havien estat il·legalitzats i el marge real de negociació obrera era gairebé nul. Al capdamunt de tot hi havia el culte al DuceDuceDuce: paraula italiana per «guia» o «cabdill», títol que Mussolini es va atorgar i que la propaganda va convertir en gairebé sobrenatural: cartells i eslògans com «Mussolini sempre té raó» n'eren l'expressió quotidiana., infal·lible i omnipresent en cartells, discursos radiofònics i desfilades. El règim va buscar legitimitat també fora de la política: el 1929 va firmar amb el Vaticà els Pactes de LateràPactes de LateràAcords del 1929 amb el papa Pius XI: el Vaticà és un estat independent i el catolicisme, religió oficial; a canvi, l’Església reconeix el règim., que van reconciliar l’Església catòlica amb l’Estat italià després de seixanta anys de tensió des de la unificació d’Itàlia. I el 1935, per desviar l’atenció d’una economia que no acabava d’aixecar el cap, Mussolini va llançar la invasió d’Etiòpia, un dels últims territoris africans encara independents, en una guerra colonial que va incloure l’ús de gasos tòxics contra la població civil i militar etíop. La Societat de Nacions la va condemnar i va aprovar sancions econòmiques contra Itàlia, però eren tan tèbies (no incloïen el petroli, imprescindible per fer avançar l’exèrcit italià) que Mussolini les va poder ignorar sense grans conseqüències. La conquesta, proclamada amb bombo i platerets com el naixement d’un nou «Imperi» romà, va acabar d’aïllar Itàlia de les democràcies occidentals i la va empènyer, en pocs anys, cap a l’aliança amb l’Alemanya nazi.

El règim també necessitava èxits. L’autarquiaautarquiaQue un país es basti a si mateix. El feixisme en va fer propaganda: «la batalla del blat». i les grans obres públiques omplien els noticiaris. I de les sancions per Etiòpia, que cap potència no va fer complir de debò, Mussolini en va treure dues lliçons: que les democràcies protestaven però no actuaven, i que l’única potència del seu costat era l’Alemanya de Hitler.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La cronologia del feixisme al poder.

Ordena en una línia del temps set fets: la fundació dels Fasci, el míting de Nàpols de la fotografia, la Marxa sobre Roma, les eleccions amb la llei Acerbo, l'assassinat de Matteotti, el discurs de Mussolini al Parlament i la invasió d'Etiòpia. Data'ls amb la Fitxa i el peu de la foto, i descriu cada fet en una frase.

La línia del temps amb set fets datats i una frase sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a l'última línia de la Fitxa; la del míting, la dedueixes del peu de la fotografia. Comença cada frase així: «El [data], ...».

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix el discurs de Mussolini a L'Arxiu. Fet: de què diu que es fa responsable, davant la Cambra? Parer: què diu que és de debò el feixisme? Senyal: quina paraula d'elogi et diu que això és la seva opinió?

Tres respostes curtes: el fet, el parer i la paraula-senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Mussolini es fa responsable de... Diu que el feixisme és... La paraula que ho delata és...». El parer i el senyal són a la segona frase de la cita.

1.3 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

La gàbia de l'Estat de partit únic.

Defineix «Estat de partit únic» en una sola frase, amb paraules teves i sense copiar cap frase de la lectura.

Una sola frase de definició.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Omple aquest marc: «Un Estat de partit únic és aquell en què ......, ja que ......». Pots fer servir «prohibir» i «poder». El final del tercer paràgraf de la lectura en parla.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El comentari de la imatge de Nàpols.

Observa la fotografia del míting de Nàpols (24 d'octubre de 1922). Descric: qui hi surt i com van? Identifico: per què se'n diu l'assaig general de la Marxa sobre Roma? Dedueixo: què hi falta perquè sembli una revolució popular espontània?

El comentari en tres passos: descric, identifico, dedueixo (60-80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «a la imatge veig...», «això demostra que...», «en canvi, en una revolució espontània...». El peu de la foto t'ajuda a identificar-la.

1.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 🗣️ En parella

El titular de dues redaccions.

Escriviu DOS titulars de màxim 12 paraules cada un sobre el 29 d'octubre de 1922: un tal com l'hauria escrit un diari feixista de l'època (que en parla com d'una «revolució»), i un altre amb la informació real que heu llegit (el paper del rei).

Dos titulars de màxim dotze paraules, cada un amb el nom del diari que el firma.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Connectors: el titular feixista pot fer servir «triomfa», «poble», «revolució»; el titular real ha de dir qui va prendre la decisió.

1.6 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmenteix «la revolució popular imparable».

La propaganda feixista afirmava: «La Marxa sobre Roma va ser una insurrecció popular imparable». Desmenteix-ho amb dues dades de la lectura, una sobre les columnes i una sobre el rei. Acaba dient què hi ha de cert en l'afirmació, perquè el desmentit sigui honest.

El desmentit amb les dues dades i la part de veritat (60-80 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Connectors: «la propaganda diu que…», «però els fets mostren que…», «el que sí que és cert és que…».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «la revolució popular».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el mite de la revolució popular espontània convenia al règim feixista, i quin fet concret el desmunta.

L'explicació, amb el paper concret del rei (40-60 paraules).

💡 Pista: Busca al Desmuntant el fet concret (un nom, una data) abans d'escriure: sense ell, «no és veritat» és només una opinió.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Qui té més responsabilitat: qui actua o qui ho permet.

Tria una de les dues respostes i defensa-la: en l'ascens del feixisme, la responsabilitat més gran és de qui va exercir la violència (les esquadres, els assassins de Matteotti) o de qui la va permetre sense empunyar cap arma (el rei, els propietaris agrícoles, la policia)? Defensa la tria amb dues raons de la lectura i digues què té de cert l'altra resposta.

La tria, les dues raons i el que té de cert l'altra resposta (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer l'argument contrari al que t'inclines.

1.9 🌍 Participar · Decisió raonada 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: quan la violència de carrer es normalitza.

Decidiu en grup: el feixisme italià va créixer normalitzant la violència política fins que va semblar una part més de la vida pública. Trieu un exemple que conegueu en què la violència o l'odi s'hagin anat normalitzant, i decidiu qui l'hauria d'haver aturat: un govern, la policia, els tribunals, els mitjans o una escola.

L'exemple, la decisió del grup i un argument a favor i un en contra (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Si no us en ve cap, penseu en l'assetjament a un company que tothom veu i ningú no atura, o en els insults a un grup que a les xarxes ja semblen normals. Trieu l'exemple abans d'escriure res.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La crisi de la postguerra i la por a la revolució van permetre que Mussolini conquerís el poder de manera aparentment legal, sense guanyar cap guerra: el rei li'l va cedir per evitar un enfrontament obert, i des d'allà el feixisme va desmantellar la democràcia fins a convertir Itàlia en un Estat de partit únic amb culte al Duce.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què va decidir el desenllaç de la Marxa sobre Roma, l'octubre de 1922?

   A. Que l'exèrcit es va negar a obeir el rei i va deixar passar les columnes fins a la capital B. Que les columnes, amb 300.000 homes armats, van superar les defenses de Roma C. Que el rei es va negar a declarar l'estat de setge i va oferir el govern a Mussolini D. Que el Parlament, per por d'una guerra civil, va votar la confiança a Mussolini el dia 29

2. 2. Com va resoldre Mussolini l'escàndol per l'assassinat de Matteotti, el 3 de gener de 1925?

   A. Va assumir davant del Parlament la responsabilitat de tot el que havia passat B. Va negar davant del Parlament que el feixisme tingués res a veure amb el crim C. Va presentar la dimissió al rei, que la va rebutjar i li va confirmar el govern D. Va convocar eleccions amb la llei Acerbo per demostrar que tenia el suport del país

3. 3. Què va obtenir el règim feixista amb els Pactes de Laterà, el 1929?

   A. Que el Vaticà cedís a l'Estat italià el control de les escoles i dels sindicats catòlics B. Que la Societat de Nacions aixequés les sancions aprovades per la invasió d'Etiòpia C. Que l'Església i l'Estat quedessin separats per llei, sense cap religió oficial a Itàlia D. Que l'Església es reconciliés amb l'Estat italià després de seixanta anys de tensió

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si el rei Víctor Manuel III s'hagués negat a oferir el govern a Mussolini el 1922, creus que el feixisme hauria pogut arribar al poder per una altra via?