Càpsula 3 · POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA? · #GiH4
Estat laic, sufragi universal femení (Clara Campoamor), drets laborals. Azaña al govern: reforma agrària, reforma militar. Geografia de l'autonomia: l'Estatut de Núria (1932), l'Estatut basc (1936), l'Estatut gallec aprovat però no aplicat (1936). El nou mapa autonòmic com a transformació territorial de l'Estat.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Les Corts Constituents, elegides pocs mesos després de la proclamació de la República, es van posar a treballar de seguida en un text que havia de refundar l’Estat de dalt a baix, i el 9 de desembre de 1931 en van aprovar una Constitució que trencava amb el passat en múltiples fronts alhora. Declarava Espanya un Estat laic («l’Estat espanyol no té religió oficial», deia l’article 3), reconeixia drets laborals extensos i, en l’article que llegiràs a L’Arxiu, obria el vot a «els ciutadans d’un sexe i de l’altre». Aquest darrer punt no va ser gens pacífic: dues diputades progressistes, Clara Campoamor i Victoria Kent, totes dues defensores dels drets de les dones, es van enfrontar obertament al debat. Campoamor exigia el vot immediat, com una qüestió de justícia elemental. Kent, en canvi, temia que moltes dones, sotmeses encara a la influència de l’Església catòlica, votessin en contra dels mateixos partits que els donaven aquell dret, i preferia ajornar-lo. El sufragi femení es va acabar aprovant per 161 vots a favor i 121 en contra, amb 188 abstencions: una victòria ajustada, no pas un consens. Amb aquella votació, Espanya es va convertir en un dels primers països d’Europa a reconèixer el vot femení en igualtat de condicions, per davant de països com França o Itàlia, que trigarien encara més d’una dècada a fer-ho.
Al capdavant del govern d’aquest primer Bienni Reformista (1931-1933) hi havia Manuel Azaña, un intel·lectual convertit en polític que havia arribat a la fama pública amb la seva famosa frase «Espanya ha deixat de ser catòlica», i que va impulsar dues reformes especialment conflictives. La primera, la reforma agrària, intentava repartir terres de grans propietaris (els latifundislatifundisLatifundi: gran propietat agrària, típica del sud d'Espanya, sovint explotada de manera poc intensiva mentre milers de jornalers vivien en una pobresa extrema.) entre jornalers sense terra, però va avançar molt més lentament del que s’havia promès, decebent alhora tant els propietaris (que la trobaven una amenaça intolerable a la seva propietat) com els jornalers (que la trobaven massa lenta i insuficient per canviar de debò les seves vides). La reforma militar buscava reduir un exèrcit amb un nombre absurd d’oficials per soldat (herència de segles de guerres colonials, amb un general per cada poques desenes de tropes), oferint el retir voluntari amb sou íntegre a qui el volgués acceptar; molts oficials la van viure, tot i la generositat de les condicions, com un atac directe al seu prestigi i a la seva funció social, un ressentiment que covaria llargament en silenci als casinos militars mentre el govern continuava sense frenar el seu programa de reformes.
El mateix període va transformar també el mapa territorial de l’Estat, que la Constitució obria a l’autonomia regional sense imposar-la de manera uniforme: cada territori hi hauria d’arribar pel seu propi camí, redactant un estatut propi que després calia negociar i ratificar a Madrid. Catalunya va ser la primera a fer-ho: després d’un referèndum popular molt majoritari i d’una llarga negociació amb un Madrid que en va retallar bona part de les competències inicials, va obtenir l’Estatut de NúriaEstatut de NúriaEstatut de Núria: projecte d'autonomia redactat a Núria (Ripollès) el 1931, aprovat en referèndum a Catalunya i finalment ratificat, ja retallat, per les Corts espanyoles el setembre de 1932., aprovat el setembre de 1932: el primer estatut d’autonomia de tota la Segona República, que va permetre la restauració definitiva de la Generalitat com a institució d’autogovern permanent. El País Basc, dividit internament entre sectors carlins, nacionalistes i republicans que no es posaven d’acord sobre el contingut del text, va haver d’esperar molt més, fins a l’octubre de 1936, ja amb la Guerra Civil començada, per obtenir el seu propi Estatut. Galícia va arribar encara més lluny en el temps, però no en la pràctica: el seu Estatut es va aprovar en un referèndum popular amb una participació aclaparadora el juny de 1936, però l’esclat de la guerra, just un mes després, va impedir que les Corts arribessin mai a ratificar-lo. El mapa autonòmic de la República, doncs, no es va completar mai de manera uniforme ni simultània: cada territori hi va arribar per un camí diferent, amb ritmes diferents, i almenys un (Galícia) no hi va arribar mai a la pràctica.
Aquí tens un mapa mut d'Espanya amb 3 territoris marcats amb una data: Catalunya (1932), País Basc (1936) i Galícia (1936, mai aplicat). Comenta el mapa en 40-70 paraules: per què creus que aquests tres processos van tenir ritmes tan diferents?
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El mapa mostra que...». Usa el terme «Estatut d'autonomia» de la Fitxa de dades.
Llegeix l'article 36 de la Constitució a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica quina condició concreta calia complir per votar segons aquest article.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Segons l'article 36, per votar calia...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Defineix «Estat laic» en UNA SOLA frase que contingui obligatòriament les paraules «religió» i «oficial». Prohibit copiar cap frase de la lectura.
💡 Pista: BASTIDA: omple aquest marc: «Un Estat laic és aquell que ......».
A partir d'aquestes 5 pistes, endevineu de qui es parla i justifiqueu la resposta en 70-110 paraules: 1) NO sóc la dona de la imatge de la sessió, tot i que hi vaig discrepar obertament. 2) Vaig ser la primera advocada a exercir davant d'un tribunal a Espanya. 3) Vaig ser diputada del Partit Radical Socialista. 4) Vaig defensar un dels acusats de la sublevació de Jaca. 5) Temia que el vot de les dones, aleshores, perjudiqués la República.
💡 Pista: Connectors: «la pista X indica que...», «per tant, es tracta de...».
Feu un diagrama de Venn de 2 cercles (Campoamor / Kent) amb almenys 2 elements a cada part exclusiva i 2 elements a la part compartida (allò que totes dues defensaven).
💡 Pista: Connectors: «totes dues coincidien en...», «en canvi, Campoamor...», «mentre que Kent...».
Fes un mapa conceptual amb un node central («Constitució de 1931») i 4 branques: Estat laic, sufragi femení, drets laborals, mapa autonòmic. Per a cada branca, afegeix un exemple concret de la lectura.
💡 Pista: Connectors a les branques: «inclou...», «per exemple...».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el debat Campoamor-Kent desmunta la idea d'un feminisme uniforme de l'època, i acaba amb una frase que comenci: «Campoamor i Kent no discrepaven sobre l'objectiu, sinó sobre...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar l'argument concret de Kent (influència de l'Església), no només dir que «discrepaven».
Escriu, entre 110 i 160 paraules, el millor argument a favor de la postura de Campoamor (vot immediat) i després el millor argument a favor de la postura de Kent (esperar). Quin trobes més convincent, i per què?
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal exposar l'argument de Kent amb la mateixa seriositat que el de Campoamor, no com una caricatura.
El debat Campoamor-Kent mostra dues persones que volien el mateix objectiu però discrepaven sobre el ritme per aconseguir-lo. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment) de dos moviments o persones aliats que discrepin sobre la velocitat o l'estratègia d'un mateix canvi social, i explica quins arguments té cada part.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret, no una afirmació abstracta, amb els arguments de cada part.
📌 Per emportar-se
La Constitució de 1931 va declarar Espanya un Estat laic i va reconèixer el sufragi femení després d'un debat intens entre Campoamor i Kent; el Bienni Reformista d'Azaña hi va afegir reformes agrària i militar conflictives, mentre el mapa autonòmic avançava a ritmes molt diferents segons el territori.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quin resultat va tenir la votació sobre el sufragi femení a les Corts?
2. Per què s'oposava Victoria Kent al vot femení immediat?
3. Quin territori va aprovar un Estatut d'autonomia en referèndum però mai el va veure aplicat?
💭 Per pensar fins demà
Si Victoria Kent hagués tingut raó i el vot femení hagués perjudicat la República a curt termini, creus que això hauria justificat ajornar-lo?
