Sessió 6. La Constitució de 1931, el Bienni Reformista i el mapa autonòmic

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Les Corts Constituents, elegides pocs mesos després de la proclamació de la República, es van posar a treballar de seguida en un text que havia de refundar l’Estat de dalt a baix, i el 9 de desembre de 1931 en van aprovar una Constitució que trencava amb el passat en múltiples fronts alhora. Declarava Espanya un Estat laicEstat laicEstat sense religió oficial, que no paga el clergat ni deixa que l’Església controli l’escola. A Espanya, el 1931, volia dir trencar amb quatre segles de catolicisme d’Estat, i va ser el punt que més va dividir el país. («l’Estat espanyol no té religió oficial», deia l’article 3), reconeixia drets laboralsdrets laboralsLa Constitució del 1931 va ser de les primeres d’Europa a fer entrar el treball a la llei fonamental: jornada, salari, assegurances, vacances. Els va desplegar el ministre socialista Largo Caballero. extensos i, en l’article que llegiràs a L’Arxiu, obria el vot a «els ciutadans d’un sexe i de l’altre». Aquest darrer punt no va ser gens pacífic: dues diputades progressistes, Clara Campoamor i Victoria Kent, totes dues defensores dels drets de les dones, es van enfrontar obertament al debat. Campoamor exigia el vot immediat, com una qüestió de justícia elemental. Kent, en canvi, temia que moltes dones, sotmeses encara a la influència de l’Església catòlica, votessin en contra dels mateixos partits que els donaven aquell dret, i preferia ajornar-lo. El sufragi femení es va acabar aprovant per 161 vots a favor i 121 en contra, amb 188 abstencions: una victòria ajustada, no pas un consens. Amb aquella votació, Espanya es va convertir en un dels primers països d’Europa a reconèixer el vot femení en igualtat de condicions, per davant de països com França o Itàlia, que trigarien encara més d’una dècada a fer-ho.

Al capdavant del govern d’aquest primer Bienni Reformista (1931-1933) hi havia Manuel AzañaManuel Azaña(1880-1940) Escriptor i polític republicà, ministre de la Guerra el 1931 i cap del govern del 1931 al 1933 i el 1936; president de la República del 1936 al 1939. Va morir a l’exili, a França., un intel·lectual convertit en polític que havia arribat a la fama pública amb la seva famosa frase «Espanya ha deixat de ser catòlica», i que va impulsar dues reformes especialment conflictives. La primera, la reforma agràriareforma agràriaLlei del 1932 per expropiar les grans finques mal conreades del sud i repartir-les entre els jornalers. Lenta, amb pocs diners i molts recursos judicials: en dos anys va assentar menys de 13.000 famílies., intentava repartir terres de grans propietaris (els latifundislatifundisLatifundi: gran propietat agrària, típica del sud d'Espanya, sovint explotada de manera poc intensiva mentre milers de jornalers vivien en una pobresa extrema.) entre jornalers sense terra, però va avançar molt més lentament del que s’havia promès, decebent alhora tant els propietaris (que la trobaven una amenaça intolerable a la seva propietat) com els jornalers (que la trobaven massa lenta i insuficient per canviar de debò les seves vides). La reforma militar buscava reduir un exèrcit amb un nombre absurd d’oficials per soldat (herència de segles de guerres colonials, amb un general per cada poques desenes de tropes), oferint el retir voluntari amb sou íntegre a qui el volgués acceptar; molts oficials la van viure, tot i la generositat de les condicions, com un atac directe al seu prestigi i a la seva funció social, un ressentiment que covaria llargament en silenci als casinos militars mentre el govern continuava sense frenar el seu programa de reformes. No sempre en silenci: el 10 d’agost de 1932, el general José Sanjurjo es va sublevar a Sevilla contra el govern, en un cop que va fracassar en menys de vint-i-quatre hores.

El mateix període va transformar també el mapa territorial de l’Estat, que la Constitució obria a l’autonomia regional sense imposar-la de manera uniforme: cada territori hi hauria d’arribar pel seu propi camí, redactant un estatut propi que després calia negociar i ratificar a Madrid. Catalunya va ser la primera a fer-ho: després d’un referèndum popular molt majoritari i d’una llarga negociació amb un Madrid que en va retallar bona part de les competències inicials, va obtenir l’Estatut de NúriaEstatut de NúriaEstatut de Núria: projecte d'autonomia redactat a Núria (Ripollès) el 1931, aprovat en referèndum a Catalunya i finalment ratificat, ja retallat, per les Corts espanyoles el setembre de 1932., aprovat el setembre de 1932: el primer estatut d’autonomia de tota la Segona República, que va permetre la restauració definitiva de la Generalitat com a institució d’autogovern permanent. El País Basc, dividit internament entre sectors carlins, nacionalistes i republicans que no es posaven d’acord sobre el contingut del text, va haver d’esperar molt més, fins a l’octubre de 1936, ja amb la Guerra Civil començada, per obtenir el seu propi Estatut. Galícia va arribar encara més lluny en el temps, però no en la pràctica: el seu Estatut es va aprovar en un referèndum popular amb una participació aclaparadora el juny de 1936, però l’esclat de la guerra, just un mes després, va impedir que les Corts arribessin mai a ratificar-lo. El mapa autonòmic de la República, doncs, no es va completar mai de manera uniforme ni simultània: cada territori hi va arribar per un camí diferent, amb ritmes diferents, i almenys un (Galícia) no hi va arribar mai a la pràctica.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 📖 La lectura ✏️ Individual

El croquis de les tres autonomies.

Dibuixa un croquis senzill d'Espanya i situa-hi Catalunya, el País Basc i Galícia, cada un amb l'any del seu Estatut segons la lectura. Sota, explica per què aquests tres processos van anar a ritmes tan diferents.

El croquis amb els tres territoris datats i l'explicació (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Catalunya va ser la primera perquè..., mentre que...». Els tres anys són a l'últim paràgraf de la lectura.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix l'article 36 a L'Arxiu. Fet: quina edat calia tenir per votar? Parer: què pensaven els qui el van aprovar sobre els drets d'homes i dones? Senyal: quina expressió inclou les dones sense dir «dones»? Per acabar, digues qui és la dona del retrat i què hi va fer.

Tres respostes curtes i una frase sobre el retrat (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Per votar calia... Els qui el van aprovar pensaven que... L'expressió és...». Tot és a la cita, que només té una frase.

6.3 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura ✏️ Individual

La gàbia de l'Estat laic.

Defineix «Estat laic» en una sola frase, amb paraules teves i sense copiar cap frase de la lectura.

Una sola frase de definició.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Omple aquest marc: «Un Estat laic és aquell que ......». Pots fer servir «religió» i «oficial».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 🖼️ La imatge 🗣️ En parella

Enigma: qui sóc?

A partir d'aquestes cinc pistes, endevineu de qui es parla i justifiqueu-ho: 1) NO sóc la dona de la imatge de la sessió, tot i que hi vaig discrepar obertament. 2) Vaig ser la primera advocada a exercir davant d'un tribunal a Espanya. 3) Vaig ser diputada del Partit Radical Socialista. 4) Vaig defensar un dels acusats de la sublevació de Jaca. 5) Temia que el vot de les dones, aleshores, perjudiqués la República.

El nom i, per a cada pista, una frase que digui què us indica.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «la pista X indica que...», «per tant, es tracta de...».

6.5 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 🗣️ En parella

Campoamor i Kent, en una taula.

Feu una taula de tres columnes: NOMÉS CAMPOAMOR, TOTES DUES i NOMÉS KENT. Classifiqueu-hi sis afirmacions de la lectura (què volien, què temien, com van votar) i escriviu sota la taula quin criteri heu fet servir per al cas més difícil de col·locar.

La taula amb sis afirmacions i una frase amb el criteri del cas més difícil.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «totes dues coincidien en…», «en canvi, Campoamor…», «mentre que Kent…».

6.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura ✏️ Individual

L'esquema 1-3-1 de la Constitució de 1931.

Fes un esquema 1-3-1. Idea central: «La Constitució de 1931 volia canviar qui manava a Espanya». Tres proves, una per a cada un d'aquests canvis: l'Estat laic, el sufragi femení i el mapa autonòmic, cada una amb un exemple concret de la lectura. Conclusió: una frase que digui quin dels tres canvis va trobar més resistència i per què.

L'esquema amb els cinc elements retolats: la idea, les tres proves i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors a les proves: «inclou…», «per exemple…». La conclusió ha de nomenar qui s'hi resistia.

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «el feminisme uniforme».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el debat entre Campoamor i Kent desmunta la idea d'un feminisme uniforme a l'època.

L'explicació, amb l'argument de cada diputada (40-60 paraules).

💡 Pista: Busca a la lectura i al Desmuntant l'argument de Kent i el de Campoamor abans d'escriure: el paràgraf s'aguanta sobre tots dos.

6.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Campoamor o Kent: tria i defensa.

Tria una de les dues postures del debat del 1 d'octubre de 1931, la de Campoamor (vot femení immediat) o la de Kent (esperar), i defensa-la amb dues raons que elles mateixes haurien pogut fer servir. Després digues què té de cert la postura que no has triat, exposada amb la mateixa seriositat.

La tria, les dues raons i el que té de cert l'altra postura (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer la postura que no has triat, amb la mateixa seriositat.

6.9 🌍 Participar · Decisió raonada 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: quan dos aliats discrepen sobre el ritme del canvi.

Decidiu en grup: Campoamor i Kent volien el mateix, però discrepaven sobre quan aconseguir-ho. Penseu en una situació que conegueu en què dues persones o dos grups volien el mateix canvi però no es posaven d'acord sobre el ritme, i decidiu qui tenia més raó.

La situació, la decisió del grup i un argument a favor i un en contra (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Si no us en ve cap, penseu en dos companys que volen canviar una norma de l'institut: un vol demanar-ho ja i l'altre prefereix esperar el moment bo.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La Constitució de 1931 va declarar Espanya un Estat laic i va reconèixer el sufragi femení després d'un debat intens entre Campoamor i Kent; el Bienni Reformista d'Azaña hi va afegir reformes agrària i militar conflictives, mentre el mapa autonòmic avançava a ritmes molt diferents segons el territori.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què diu la lectura de la votació del sufragi femení a les Corts, l'1 d'octubre de 1931?

   A. Que va ser un consens: els 161 diputats presents hi van votar a favor, sense abstencions B. Que va ser una victòria ajustada: 161 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions C. Que es va perdre per 121 vots a 161 i el dret no es va aprovar fins a dos anys després D. Que es va guanyar gràcies al vot de Kent, que al final va donar suport a Campoamor

2. 2. Per què Victoria Kent volia ajornar el vot de les dones, segons la sessió?

   A. Perquè temia que moltes dones, influïdes per l'Església, votessin contra la República B. Perquè creia que la dona no havia de tenir els mateixos drets polítics que l'home C. Perquè el seu partit, el Radical Socialista, li va imposar que hi votés en contra D. Perquè defensava que abans calia aprovar el divorci i regular els drets laborals de les dones

3. 3. Què diu la lectura de l'Estatut d'autonomia de Galícia?

   A. Que va ser el primer de la República, aprovat per les Corts el setembre de 1932, ja retallat B. Que les Corts el van aprovar l'octubre de 1936, amb la Guerra Civil ja començada C. Que no es va arribar a votar, perquè carlins i republicans no es posaven d'acord D. Que es va aprovar en referèndum el juny de 1936, però les Corts no el van ratificar

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si Victoria Kent hagués tingut raó i el vot femení hagués perjudicat la República a curt termini, creus que això hauria justificat ajornar-lo?