Sessió 5. La proclamació de la Segona República

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, que ja coneixes, no va resoldre res: va deixar la monarquia sense el suport militar i social que li havia permès sobreviure set anys sense eleccions, i sense cap fórmula clara per tornar a la normalitat constitucional que s’havia trencat el 1923. El govern que la va succeir, l’anomenada dictablandadictablandaDictablanda: nom irònic (per contrast amb la «dictadura» anterior) amb què es coneix el govern del general Dámaso Berenguer (1930-1931), que va intentar tornar a la normalitat constitucional sense convocar eleccions generals. del general Berenguer, tampoc va aconseguir tornar a la normalitat constitucional. Les forces republicanes, coordinades des de l’agost de 1930 pel Pacte de Sant Sebastià (un acord entre partits catalanistes i republicans de tot l’Estat per derrocar la monarquia i instaurar la República), havien intentat ja un cop d’estat armat aquell desembre, conegut com la sublevació de Jaca, que va fracassar i va costar la vida, davant d’un escamot d’afusellament, als capitans que l’havien liderat. Lluny de desmobilitzar l’oposició, l’execució va convertir aquells militars en màrtirs i va radicalitzar encara més l’ambient: als carrers de moltes ciutats, els noms de Galán i García Hernández es van convertir en crit de combat republicà. Sota aquesta pressió creixent, i incapaç de trobar cap altra sortida a la crisi, el govern de Berenguer va forçar finalment la convocatòria d’unes eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931, confiant que el resultat li permetria guanyar temps.

Aquelles eleccions, en principi merament locals, es van llegir com un plebiscit sobre la monarquia. Els resultats van ser ambigus si es miraven en xifres brutes: els partits monàrquics van sumar més regidors en el conjunt d’Espanya, gràcies al domini que exercien sobre el vot rural mitjançant el caciquismecaciquismeCaciquisme: sistema de control polític del vot rural per part de notables locals (cacics), mitjançant pressió, favors o compra directa, que havia falsejat les eleccions espanyoles durant dècades.. Però a totes les grans ciutats, allà on el vot era més lliure de coaccions locals (Madrid, Barcelona i la immensa majoria de capitals de província), els republicans van guanyar de forma aclaparadora, i a Catalunya específicament la coalició d’Esquerra Republicana, liderada per Francesc Macià, va arrasar en pràcticament totes les grans poblacions. Aquesta victòria urbana es va interpretar, encertadament, com el veredicte real del país: allà on la gent podia votar amb llibertat, votava república. El mateix govern de Berenguer, conscient del que significava aquell resultat, no va gosar desconèixer-lo; ni tan sols la premsa monàrquica va intentar presentar-lo com una victòria pròpia.

El 14 d’abril, amb els resultats confirmats, tot es va precipitar en poques hores. Ja a mitja tarda, a l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Companys havia convençut l’alcalde interí de cedir-li el càrrec i havia proclamat la República des del balcó consistorial enmig d’una multitud eufòrica. El rei Alfons XIII va abandonar Espanya aquell mateix vespre cap a l’exili, sense abdicar formalment: simplement va marxar, deixant el tron buit de fet, no de dret. Poc després, al Palau de la Generalitat, Francesc Macià, que n’havia reclamat el control al president de la Diputació com un «acte de força», va sortir al balcó i, tal com llegiràs a L’Arxiu, va proclamar la República Catalana com a estat integrant d’una futura federació ibèrica: una declaració molt més ambiciosa del que preveia el Pacte de Sant Sebastià, que només parlava d’autonomia dins d’una futura República espanyola.

Durant tres dies, doncs, van coexistir un govern provisional espanyol a Madrid, presidit per Niceto Alcalá-Zamora, i una República Catalana declarada unilateralment a Barcelona amb el mateix Macià fent-se càrrec, «provisionalment», del govern de Catalunya. La tensió es va resoldre per la via negociada, no per la força: el 17 d’abril, una delegació del govern de Madrid es va desplaçar a Barcelona i, després de negociacions intenses, Macià i els seus van acceptar que Catalunya renunciés al nom de «república» i adoptés, en canvi, el d’una vella institució històrica medieval recuperada, la Generalitat de Catalunya, amb un règim d’autonomia dins de l’Estat espanyol pendent de redactar-ne l’Estatut definitiu. El nom canviava, però el fons de l’acord (un govern català propi, reconegut per Madrid, amb Macià al capdavant) es mantenia pràcticament intacte, sense que ningú disparés ni un sol tret durant tota la negociació.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · Cronologies i mapes ✏️ Individual

El comentari del mapa electoral.

Aquí tens un mapa mut simplificat: a les ciutats (Madrid, Barcelona i la majoria de capitals) hi ha una gran G (guanyen els republicans); a moltes zones rurals hi ha una gran M (guanyen els monàrquics, gràcies al caciquisme). Comenta aquest mapa en 40-70 paraules: per què creus que el resultat és tan diferent entre ciutat i camp?

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El mapa mostra que a les ciutats..., mentre que al camp...». Usa el terme «caciquisme» de la Fitxa de dades.

5.2 🔍 Investigar · Comentari de fonts ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix la proclama de Macià a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica quin estat proclama i de quina federació diu que en formarà part.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Macià proclama...; diu que formarà part de...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.

5.3 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Microassaig: per què fuig el rei?

Escriu un microassaig de 3 frases (tesi, prova i conclusió) que respongui: per què Alfons XIII va decidir fugir sense abdicar formalment?

💡 Pista: BASTIDA: frase 1 (tesi): «Alfons XIII va fugir perquè...»; frase 2 (prova): «Això es veu en el fet que...»; frase 3 (conclusió): «Per tant...».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals 🗣️ En parella

La taula dels tres dies de doble govern.

Feu una taula de 3 files (12 d'abril, 14 d'abril, 17 d'abril) i 2 columnes (què passa a Madrid / què passa a Barcelona) amb els fets de cada data.

💡 Pista: Connectors: «a Madrid...», «mentrestant, a Barcelona...».

5.5 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

El peu de foto del tramvia.

Escriu un peu de foto de màxim 2 frases per a la imatge de la sessió, que expliqui per què aquell tramvia decorat amb la senyera resumeix l'ambient d'aquell 14 d'abril.

💡 Pista: Connectors: «aquesta imatge mostra...», «per això resumeix...».

5.6 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Titular d'opinió: la proclamació de Macià.

Escriu un titular d'opinió de màxim 12 paraules que defensi la decisió de Macià de proclamar la República Catalana el 14 d'abril, i un altre titular de màxim 12 paraules que la critiqui.

💡 Pista: Connectors: el titular a favor pot fer servir «valentia» o «voluntat popular»; el titular crític pot fer servir «unilateral» o «precipitat».

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals ✏️ Individual

Desmuntant «la victòria republicana uniforme».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el resultat del 12 d'abril no va ser una victòria uniforme, i acaba amb una frase que comenci: «El resultat real no era el nombre de regidors, sinó...».

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar la diferència ciutat/camp amb un exemple concret, no només dir que «va ser complicat».

5.8 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

El decàleg d'una nova República.

Imagina que ets un dels redactors del govern provisional el 15 d'abril de 1931. Escriu un decàleg de 5 punts amb les primeres mesures urgents que proposaries per a la nova República (drets, educació, territori...).

💡 Pista: Criteri d'èxit: cada punt ha de ser una mesura concreta i factible el 1931, no una declaració abstracta de principis.

5.9 🌍 Participar · Notícies, debats, reflexió ✏️ Individual

Ahir i avui: quan un territori proclama unilateralment el que vol ser.

Macià va proclamar unilateralment una República Catalana i després la va negociar. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment) d'un territori o poble que hagi fet una declaració unilateral semblant, i explica com es va resoldre (per la via negociada, per la força, o sense resoldre's).

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret, no una afirmació abstracta.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, llegides com un plebiscit, van mostrar que allà on el vot era lliure el país ja no volia la monarquia; Alfons XIII va fugir sense abdicar, Macià va proclamar una República Catalana des del balcó de la Generalitat, i tres dies de negociació la van transformar en la Generalitat de Catalunya dins d'una Espanya ja republicana.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 es van llegir com un plebiscit contra la monarquia?

   A. Perquè els republicans van guanyar el nombre total de regidors a tot Espanya B. Perquè van guanyar de forma aclaparadora a les grans ciutats, on el vot era més lliure del caciquisme rural C. Perquè el rei havia perdut una guerra D. Perquè el Parlament les havia convocat com a referèndum oficial

2. 2. Què va proclamar Francesc Macià el 14 d'abril de 1931?

   A. L'autonomia de Catalunya dins d'Espanya, tal com preveia el Pacte de Sant Sebastià B. La República Catalana com a estat integrant d'una futura federació ibèrica C. La independència total i definitiva de Catalunya D. La restauració de la monarquia catalana

3. 3. Com es va resoldre la coexistència de dos governs (Madrid i Barcelona) entre el 14 i el 17 d'abril de 1931?

   A. L'exèrcit espanyol va intervenir militarment a Catalunya B. Macià va negociar amb Madrid i va acceptar el nom de Generalitat de Catalunya, mantenint el govern propi C. Catalunya es va independitzar definitivament D. El govern de Madrid va dimitir en bloc

💭 Per pensar fins demà

Si Macià no hagués acceptat negociar i s'hagués mantingut en la proclamació inicial de la República Catalana, com creus que hauria reaccionat el govern de Madrid?