Sessió 5. La proclamació de la Segona República

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, que ja coneixes, no va resoldre res: va deixar la monarquia sense el suport militar i social que li havia permès sobreviure set anys sense eleccions, i sense cap fórmula clara per tornar a la normalitat constitucional que s’havia trencat el 1923. El govern que la va succeir, l’anomenada dictablandadictablandaDictablanda: nom irònic (per contrast amb la «dictadura» anterior) amb què es coneix el govern del general Dámaso Berenguer (1930-1931), que va intentar tornar a la normalitat constitucional sense convocar eleccions generals. del general Berenguer, tampoc va aconseguir tornar a la normalitat constitucional. Les forces republicanes, coordinades des de l’agost de 1930 pel Pacte de Sant Sebastià (un acord entre partits catalanistes i republicans de tot l’Estat per derrocar la monarquia i instaurar la República), havien intentat ja un cop d’estat armat aquell desembre, conegut com la sublevació de Jaca, que va fracassar i va costar la vida, davant d’un escamot d’afusellament, als capitans que l’havien liderat. Lluny de desmobilitzar l’oposició, l’execució va convertir aquells militars en màrtirs i va radicalitzar encara més l’ambient: als carrers de moltes ciutats, els noms de Galán i García Hernández es van convertir en crit de combat republicà. Sota aquesta pressió creixent, i incapaç de trobar cap altra sortida a la crisi, Berenguer va dimitir el febrer de 1931, i el govern de l’almirall Aznar que el va substituir va convocar unes eleccions municipals per al 12 d’abril, confiant que el resultat li permetria guanyar temps.

Aquelles eleccions, en principi merament locals, es van llegir com un plebiscitplebiscitVotació en què la gent diu sí o no a una sola qüestió. Les municipals del 12 d’abril no preguntaven res sobre el rei, però tothom les va llegir com si ho fessin: als pobles, on manava el caciquisme, va guanyar la monarquia; a les ciutats, on el vot era lliure, la República. sobre la monarquia. Els resultats van ser ambigus si es miraven en xifres brutes: els partits monàrquics van sumar més regidors en el conjunt d’Espanya, gràcies al domini que exercien sobre el vot rural mitjançant el caciquismecaciquismeCaciquisme: sistema de control polític del vot rural per part de notables locals (cacics), mitjançant pressió, favors o compra directa, que havia falsejat les eleccions espanyoles durant dècades.. Però a totes les grans ciutats, allà on el vot era més lliure de coaccions locals (Madrid, Barcelona i la immensa majoria de capitals de província), els republicans van guanyar de forma aclaparadora, i a Catalunya específicament la coalició d’Esquerra Republicana, liderada per Francesc Macià, va arrasar en pràcticament totes les grans poblacions. Aquesta victòria urbana es va interpretar, encertadament, com el veredicte real del país: allà on la gent podia votar amb llibertat, votava república. El mateix govern d’Aznar, conscient del que significava aquell resultat, no va gosar desconèixer-lo; ni tan sols la premsa monàrquica va intentar presentar-lo com una victòria pròpia.

El 14 d’abril, amb els resultats confirmats, tot es va precipitar en poques hores. Ja a mitja tarda, a l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Companys havia convençut l’alcalde interí de cedir-li el càrrec i havia proclamat la República des del balcó consistorial enmig d’una multitud eufòrica. El rei Alfons XIII va abandonar Espanya aquell mateix vespre cap a l’exili, sense abdicar formalment: simplement va marxar, deixant el tron buit de fet, no de dret. Poc després, al Palau de la Generalitat, Francesc Macià, que n’havia reclamat el control al president de la Diputació com un «acte de força», va sortir al balcó i, tal com llegiràs a L’Arxiu, va proclamar la República CatalanaRepública CatalanaLa que Macià proclama el 14 d’abril «com a Estat integrant de la Federació Ibèrica»: una república dins d’una federació que no existia. Tres dies després, negociant amb tres ministres vinguts de Madrid, es converteix en la Generalitat de Catalunya, un govern autònom dins de la República espanyola. com a estat integrant d’una futura federació ibèrica: una declaració molt més ambiciosa del que preveia el Pacte de Sant Sebastià, que només parlava d’autonomia dins d’una futura República espanyola.

Durant tres dies, doncs, van coexistir un govern provisionalgovern provisionalGovern que assumeix el poder abans que hi hagi unes Corts i una Constitució: el del 14 d’abril venia del Pacte de Sant Sebastià i va governar per decret fins a les eleccions del 28 de juny. espanyol a Madrid, presidit per Niceto Alcalá-ZamoraNiceto Alcalá-Zamora(1877-1949) Polític catòlic i conservador que havia estat ministre del rei i que el 1930 es va passar a la República: presidir el govern provisional amb ell al davant era la manera de tranquil·litzar els moderats., i una República Catalana declarada unilateralment a Barcelona amb el mateix Macià fent-se càrrec, «provisionalment», del govern de Catalunya. La tensió es va resoldre per la via negociada, no per la força: el 17 d’abril, una delegació del govern de Madrid es va desplaçar a Barcelona i, després de negociacions intenses, Macià i els seus van acceptar que Catalunya renunciés al nom de «república» i adoptés, en canvi, el d’una vella institució històrica medieval recuperada, la Generalitat de Catalunya, amb un règim d’autonomia dins de l’Estat espanyol pendent de redactar-ne l’Estatut definitiu. El nom canviava, però el fons de l’acord (un govern català propi, reconegut per Madrid, amb Macià al capdavant) es mantenia pràcticament intacte, sense que ningú disparés ni un sol tret durant tota la negociació.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El croquis de les eleccions del 12 d'abril.

Dibuixa un croquis senzill d'Espanya. Marca amb una R (guanyen els republicans) Madrid, Barcelona i una altra capital, i amb una M (guanyen els monàrquics) tres zones rurals, segons el que explica la lectura de les eleccions del 12 d'abril de 1931. Sota, explica per què el resultat va ser tan diferent a la ciutat i al camp.

El croquis amb les sis marques i l'explicació (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «A les ciutats..., mentre que al camp...». Pots fer servir «caciquisme», que és a la Fitxa.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix la proclama de Macià a L'Arxiu. Fet: quin estat proclama, i dins de quina federació? Parer: en nom de qui diu que ho fa? Senyal: quina paraula dura fa servir per a qui s'hi oposi?

Tres respostes curtes: el fet, el parer i la paraula-senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Macià proclama... dins de... Diu que ho fa en nom de... La paraula dura és...». Tot és a la cita: el parer, al principi; el senyal, al final.

5.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Per què fuig el rei: un esquema 1-3-1.

Fes un esquema 1-3-1. Idea central: «Alfons XIII va marxar el 14 d'abril sense abdicar». Tres proves de la lectura: què havien votat les ciutats, què va fer el govern amb el resultat, i què passava al carrer (mira la fotografia). Conclusió: una frase que expliqui què esperava el rei en marxar sense renunciar.

L'esquema amb els cinc elements retolats: la idea, les tres proves i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Les proves han de ser fets datats, no opinions. Comença la conclusió així: «En no abdicar, el rei esperava…».

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 🗣️ En parella

La taula dels tres dies de doble govern.

Feu una taula de 3 files (12 d'abril, 14 d'abril, 17 d'abril) i 2 columnes (què passa a Madrid / què passa a Barcelona) amb els fets de cada data.

La taula de tres files i dues columnes amb un fet datat a cada casella.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «a Madrid...», «mentrestant, a Barcelona...».

5.5 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El peu de foto del tramvia.

Explica en un peu de foto de màxim 2 frases per a la imatge de la sessió per què aquell tramvia decorat amb la senyera resumeix l'ambient d'aquell 14 d'abril.

Un peu de foto de màxim dues frases que digui què es veu i per què importa.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «aquesta imatge mostra...», «per això resumeix...».

5.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Titular d'opinió: la proclamació de Macià.

Escriu dos titulars d'opinió de màxim dotze paraules sobre la proclamació de la República Catalana del 14 d'abril: un que defensi la decisió de Macià i un que la critiqui. Sota cada un, digues quin diari el firma.

Els dos titulars de màxim dotze paraules, cada un amb el diari que el firma.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pensa primer qui podria firmar cada titular, un diari de Barcelona o un de Madrid, i quin verb faria servir cada un.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «la victòria republicana uniforme».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el resultat del 12 d'abril no va ser una victòria republicana uniforme, i per què, tot i així, el rei va entendre que havia perdut.

L'explicació, amb la diferència entre ciutat i camp (40-60 paraules).

💡 Pista: Busca al Desmuntant un exemple concret de la diferència entre ciutat i camp: el paràgraf s'aguanta sobre ell.

5.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

El manifest del govern provisional.

Ets un dels redactors del govern provisional el 15 d'abril de 1931. Escriu un manifest de cinc punts amb les primeres mesures urgents de la República (drets, educació, territori, exèrcit, terra): cada punt, una acció concreta. Acaba decidint quina serà la més difícil de complir i per què.

El manifest de cinc punts i la mesura més difícil, justificada (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Decideix primer la mesura més difícil; els altres cinc punts s'ordenen al seu voltant.

5.9 🌍 Participar · Decisió raonada 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: demanar-ho tot o demanar el que es pot.

Decidiu en grup: Macià va proclamar la República Catalana pel seu compte i tres dies després la va negociar amb Madrid. Quan un territori vol més autogovern, què funciona millor: proclamar-ho tot d'entrada i negociar després, o demanar només el que es pot aconseguir? Decidiu-ho.

La decisió del grup i un argument a favor i un en contra (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Abans de decidir, mireu a la lectura què va guanyar i què va perdre Macià en la negociació del 17 d'abril.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, llegides com un plebiscit, van mostrar que allà on el vot era lliure el país ja no volia la monarquia; Alfons XIII va fugir sense abdicar, Macià va proclamar una República Catalana des del balcó de la Generalitat, i tres dies de negociació la van transformar en la Generalitat de Catalunya dins d'una Espanya ja republicana.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què les municipals del 12 d'abril de 1931 es van llegir com una derrota de la monarquia?

   A. Perquè els republicans van sumar més regidors que els monàrquics al conjunt d'Espanya B. Perquè el govern d'Aznar les havia convocat com un plebiscit sobre la continuïtat del rei C. Perquè els republicans van guanyar a les grans ciutats, on el vot era lliure del caciquisme D. Perquè la participació al camp va ser tan baixa que el resultat rural no es va donar per bo

2. 2. Per què la proclama de Macià del 14 d'abril anava més enllà del Pacte de Sant Sebastià?

   A. Perquè proclamava la independència de Catalunya, fora de qualsevol federació o Estat B. Perquè proclamava la Generalitat de Catalunya abans de negociar-ne el nom amb Madrid C. Perquè declarava traïdors a la Pàtria els ministres del govern provisional de Madrid D. Perquè proclamava un estat propi dins d'una federació ibèrica, no una simple autonomia

3. 3. Què va sortir de la negociació del 17 d'abril entre Macià i la delegació de Madrid?

   A. Catalunya renunciava al nom de «república», però conservava un govern propi amb Macià B. Catalunya conservava el nom de «república», però acceptava un governador nomenat per Madrid C. Catalunya rebia l'Estatut d'autonomia ja redactat, a canvi que Macià deixés la presidència D. Catalunya renunciava al govern propi fins que les Corts espanyoles aprovessin una Constitució

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si Macià no hagués acceptat negociar i s'hagués mantingut en la proclamació inicial de la República Catalana, com creus que hauria reaccionat el govern de Madrid?