🌪️Càpsula 3 · POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA?· #GiH4
Sessió 2. La República de Weimar i l'ascens nazi
La fragilitat democràtica alemanya. Hiperinflació de 1923. Mein Kampf i la ideologia nazi: antisemitisme biològic, Lebensraum, Führerprinzip. El partit nazi creix amb la crisi.
⏱ 50 min · classe completa
🧭CE1🧭CE3✍️CE6🌍CE7
Berlín, 1923: els bitllets de marc valien tan poc que sortia més a compte fer-ne servir per empaperar les parets que no pas comprar paper pintat de debò. Georg Pahl, Bundesarchiv · CC BY-SA 3.0 DE · Wikimedia Commons
Pas 01
⏱ 7 min
🤔Arrencar la classe
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLlança les 3 preguntes a l'aire i deixa 2 min de silenci. Després, 3 min en parelles per compartir hipòtesis. Apunta breument a la pissarra les idees més recurrents.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
T'imagines que el preu del pa es dupliqués cada dos dies? Com creus que reaccionaria la gent?
Un país pot arribar a imprimir tants diners que aquests deixin de valer res. Per què creus que un govern faria una cosa així?
Coneixes algun país, avui, que hagi patit una crisi de la seva moneda semblant a la que trobaràs en aquesta sessió?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Explicar la cadena causal que porta de l'ocupació del Ruhr a la hiperinflació del 1923.
Confrontar la promesa constitucional de la República de Weimar amb els dubtes privats de les seves pròpies elits polítiques.
Descriure el naixement i primer fracàs del NSDAP, i situar les idees clau de Mein Kampf (antisemitisme biològic, Lebensraum, Führerprinzip).
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 02
⏱ 6 min
🎬Mira el vídeo
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaProjecta el vídeo recomanat de suport. En acabar, obre un torn de paraula breu sobre la qüestió de connexió plantejada.
Un pa que costa 200.000 milions de marcs. Aquest reportatge explica com Alemanya va arribar a aquest extrem el 1923.
🇪🇸La hiperinflación que hundió la República de Weimar en Alemania· National Geographic España
· Obre a YouTube ↗
Vídeo: «La hiperinflación que hundió la República de Weimar en Alemania» — National Geographic España. Disponible a ideorum.cat.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 03
⏱ 17 min
📖Llegeix
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaLectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).
La República que va néixer a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial va arrencar ja coixa. L’emperador Guillem II va abdicar el novembre de 1918 enmig d’una revolució obrera i de motins navals. La transició no va ser pacífica: el gener de 1919, el mateix govern socialdemòcrata que havia proclamat la República va recórrer a milícies armades d’extrema dreta, els Freikorps, per esclafar un aixecament de l’esquerra radical a Berlín conegut com la Revolta Espartaquista; els seus dos líders, Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, van ser assassinats sense judici pels mateixos soldats que els havien detingut. La nova Assemblea Constituent, reunida a la ciutat de Weimar per allunyar-se d’una Berlín encara convulsa, va aprovar l’11 d’agost de 1919 una constitució que proclamava Alemanya república amb sobirania popular. Sobre el paper, era una de les democràcies més avançades d’Europa. A la pràctica, va néixer envoltada d’enemics: els comunistes la trobaven massa tèbia, els nacionalistes la culpaven d’haver signat la «pau de la vergonya»«pau de la vergonya»Alemanya va acceptar tota la responsabilitat de la guerra a l'article 231 del Tractat de Versalles, base legal de les reparacions econòmiques que havia de pagar. de Versalles, i l’exèrcit i els grans propietaris mai no havien acceptat de debò perdre els seus privilegis.
El 1923, la crisi es va agreujar de cop. Com que Alemanya no podia pagar les reparacions de guerra, França va ocupar militarment la conca industrial del Ruhr per cobrar-se el deute en carbó i acer. El govern alemany va respondre demanant als treballadors del Ruhr que fessin vaga general i, per pagar-los els sous sense produir res, va posar en marxa la impressora de bitllets sense parar. El resultat va ser una hiperinflacióhiperinflacióHiperinflació: pujada de preus tan extrema i accelerada que la moneda perd pràcticament tot el seu valor en qüestió de mesos o setmanes. descontrolada: el dòlar, que valia 7.400 marcs el desembre de 1922, en valia més de 4,2 bilions el novembre de 1923. Un pa que costava 160 marcs a finals de 1922 en va arribar a costar 200.000 milions. Hi ha fotografies de l’època de nens jugant amb piles de bitllets al carrer, com si fossin blocs de construcció, i de famílies que empaperaven les parets de casa amb diners perquè sortia més barat que comprar paper pintat.
Berlín, 1923: els bitllets de marc valien tan poc que sortia més a compte fer-ne servir per empaperar les parets que no pas comprar paper pintat de debò. Georg Pahl, Bundesarchiv · CC BY-SA 3.0 DE · Wikimedia Commons
En aquest clima de misèria i desconcert, un excaporal austríac que havia lluitat a la guerra, Adolf Hitler, s’havia afiliat el 1919 a un partit minúscul de Munic que aviat va rebatejar com a Partit Nacionalsocialista Obrer AlemanyPartit Nacionalsocialista Obrer AlemanyNSDAP: sigles en alemany del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany, fundat el 1920 sobre la base del petit Partit Obrer Alemany al qual Hitler s'havia afiliat el 1919. (NSDAP). El seu programa de 25 punts (1920) barrejava un nacionalisme radical, reivindicacions socials per als treballadors i un antisemitisme explícit que negava als jueus la ciutadania alemanya. El novembre de 1923, aprofitant el caos de la hiperinflació, Hitler va intentar apoderar-se del govern de Baviera en un cop d’estat conegut com el Putsch de la Cerveseria. Hi va comptar amb la complicitat del general Erich Ludendorff, un dels grans herois militars de la Primera Guerra Mundial, que li donava una aparença de legitimitat que el petit partit no tenia per si sol. El Putsch va fracassar en poques hores, amb setze militants nazis i quatre policies morts als carrers de Munic, i Hitler va acabar detingut i jutjat per alta traïció. El judici, en comptes d’enfonsar-lo, li va donar un altaveu nacional: el jutge, que simpatitzava amb les seves idees, el va condemnar a només cinc anys, dels quals tot just en va complir nou mesos. Va ser precisament a la presó, escrivint-hi, on va redactar el primer volum de Mein KampfMein KampfMein Kampf (La meva lluita): llibre programàtic escrit per Hitler durant la seva breu presó de 1924, on exposa la seva ideologia: antisemitisme biològic, la necessitat de conquerir «espai vital» a l'est d'Europa i el principi del líder absolut., on desenvolupava les idees que guiarien el règim una dècada més tard: un antisemitisme ja no només religiós sinó «biològic» (basat en una suposada raça), la reivindicació d’un Lebensraum («espai vital») cap a l’est per a la població alemanya, i el Führerprinzip, el principi que tot el poder havia de concentrar-se en un únic líder infal·lible.
El Putsch va fracassar, però la crisi que l’havia fet possible es va resoldre igualment de pressa: el nou canceller Gustav Stresemann va introduir una moneda provisional, el Rentenmark, que va aturar la hiperinflació en qüestió de setmanes, i els préstecs nord-americans del Pla Dawes (1924) van estabilitzar l’economia alemanya durant uns quants anys. El NSDAP, sense una crisi que l’alimentés, es va quedar com una força marginal: a les eleccions de 1928 tan sols va obtenir un 2,6% dels vots.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 04
⏱ 18 min
✍️Activitats
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaEl docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.
🎏
Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar3 activitats▶
2.1🧭 Situar-se · Cronologies i mapes✏️Individual
El gràfic de la moneda que es va esfondrar.
Amb aquestes xifres del valor del dòlar en marcs alemanys (1918: 7,9 · 1919: 48 · 1921: 90 · mig 1922: 320 · desembre 1922: 7.400 · novembre 1923: 4,2 bilions), fes un gràfic de línia amb els 6 punts. Com que l'última xifra és enorme, marca-la amb una fletxa cap amunt fora de l'escala. Escriu una frase que digui què li passa a la línia entre el desembre de 1922 i el novembre de 1923.
💡 Pista: BASTIDA: dibuixa primer l'eix del temps (1918-1923) i marca-hi els 6 punts. Acaba la frase: «Entre el desembre de 1922 i el novembre de 1923, el valor del marc...».
2.2🔍 Investigar · Comentari de fonts✏️Individual
La font de L'Arxiu amb lupa.
Llegeix la primera font de L'Arxiu (la Constitució de Weimar). En 40-70 paraules, explica què diu literalment l'article primer sobre d'on prové el poder de l'Estat.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Segons l'article primer, el poder de l'Estat...». Usa el terme «sobirania popular» de la Fitxa de dades.
2.3✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals✏️Individual
Explica la hiperinflació sense dir «diners».
Explica en 40-70 paraules per què els preus van pujar tant el 1923, sense fer servir la paraula «diners» ni la paraula «marc» en cap moment. Has de trobar-hi sinònims o rodejos.
💡 Pista: BASTIDA: pots fer servir «moneda», «bitllets» o «la impressora de l'Estat». Comença així: «Els preus van pujar perquè...».
2.4✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals🗣️En parella
La cadena que porta a la hiperinflació.
Dibuixeu una cadena de 5 baules amb els fets, en ordre: 1) Alemanya no pot pagar les reparacions. 2) França ocupa el Ruhr. 3) Els treballadors del Ruhr fan vaga general. 4) El govern imprimeix bitllets sense parar per pagar-los sense que produeixin res. 5) Els preus s'enfonsen sense control. Per a cada baula, escriviu una frase de connexió amb la següent.
2.5✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals✏️Individual
El peu de foto de la paret empaperada.
Escriu un peu de foto de màxim 2 frases per a la imatge de la sessió, que expliqui a algú que no en sap res per què aquesta dona empapera la paret amb diners de debò.
💡 Pista: Connectors: «aquesta imatge mostra...», «la raó és que...».
2.6🔍 Investigar · Comentari de fonts✏️Individual
Corroboració: la llei i la confessió privada.
Llegeix les dues fonts de L'Arxiu (l'article primer de la Constitució i els comentaris privats de Stresemann). En 70-110 paraules, explica la contradicció: què prometia la llei sobre l'origen del poder, i què confessava en privat un dels polítics més moderats de la República només tres anys després?
💡 Pista: Connectors: «segons la Constitució...», «però Stresemann, en privat, diu...», «la contradicció és que...».
🎢
Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar3 activitats▶
2.7✍️ Explicar · Esquemes i mapes conceptuals✏️Individual
Desmuntant «la hiperinflació va portar Hitler al poder».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què és un error confondre la crisi de 1923 amb la de 1929, i acaba amb una frase que comenci: «El 1923 Hitler va fracassar perquè...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar les dues xifres electorals (2,6% el 1928 i més del 37% el 1932), no només dir que «es confonen».
Argument i contraargument: la hiperinflació sí que hi va tenir un paper.
Escriu, entre 110 i 160 paraules, el millor argument A FAVOR de la idea que la hiperinflació del 1923 SÍ que va deixar una empremta duradora en la política alemanya (encara que no portés Hitler al poder aleshores), i després el millor contraargument que ho matisi.
💡 Pista: Criteri d'èxit: un bon argument a favor es pot fixar en la memòria col·lectiva del trauma, no només en els resultats electorals immediats.
Ahir i avui: quan la moneda es converteix en paper mullat.
Alemanya el 1923 no va ser l'únic país que ha patit una hiperinflació que ha esborrat els estalvis de tota una vida. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment de la història) d'un país que hagi viscut una crisi monetària semblant, i explica quin efecte pot tenir aquesta mena de crisi sobre la confiança de la gent en les institucions democràtiques.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret (encara que sigui general), no una afirmació abstracta.
〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉〉
Pas 05
⏱ 2 min
🎯Tancament
📋 Dinàmica✕ Tanca
DinàmicaQuiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.
📌 Per emportar-se
L'ocupació francesa del Ruhr i la impressió descontrolada de bitllets van enfonsar el marc alemany el 1923; el NSDAP de Hitler va intentar aprofitar el caos amb un cop d'estat fracassat, però la crisi es va resoldre en pocs mesos i el partit nazi va quedar marginal fins que, una dècada després, una segona crisi (la del 1929) li va obrir el camí de debò.
🎯 Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va provocar directament la hiperinflació alemanya de 1923?
2. Què li va passar al NSDAP després del fracàs del Putsch de la Cerveseria (1923)?
3. Quina idea NO forma part de la ideologia que Hitler exposa a Mein Kampf?
💭 Per pensar fins demà
Si la hiperinflació del 1923 no va portar Hitler al poder, per què creus que tanta gent encara ho creu avui?
Instal·la Ideorum
Afegeix-la a la pantalla d'inici, com una app.
Toca Compartir i després «Afegeix a la pantalla d'inici».