Sessió 2. La República de Weimar i l'ascens nazi

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La República que va néixer a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial va arrencar ja coixa. L’emperador Guillem II va abdicar el novembre de 1918 enmig d’una revolució obrera i de motins navals. La transició no va ser pacífica: el gener de 1919, el mateix govern socialdemòcrata que havia proclamat la República va recórrer a milícies armades d’extrema dreta, els Freikorps, per esclafar un aixecament de l’esquerra radical a Berlín conegut com la Revolta Espartaquista; els seus dos líders, Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, van ser assassinats sense judici pels mateixos soldats que els havien detingut. La nova Assemblea Constituent, reunida a la ciutat de Weimar per allunyar-se d’una Berlín encara convulsa, va aprovar l’11 d’agost de 1919 una constitució que proclamava Alemanya república amb sobirania popular. Sobre el paper, era una de les democràcies més avançades d’Europa. A la pràctica, va néixer envoltada d’enemics: els comunistes la trobaven massa tèbia, els nacionalistes la culpaven d’haver signat la «pau de la vergonya»«pau de la vergonya»Alemanya va acceptar tota la responsabilitat de la guerra a l'article 231 del Tractat de Versalles, base legal de les reparacions econòmiques que havia de pagar. de Versalles, i l’exèrcit i els grans propietaris mai no havien acceptat de debò perdre els seus privilegis.

El 1923, la crisi es va agreujar de cop. Com que Alemanya no podia pagar les reparacions de guerrareparacions de guerraEls diners que el Tractat de Versalles (1919) obligava Alemanya a pagar als vencedors pels danys de la guerra: 132.000 milions de marcs or, fixats el 1921. Una xifra que cap govern alemany no podia pagar sense endeutar-se., França va ocupar militarment la conca industrial del RuhrRuhrLa regió del carbó i de l’acer, a l’oest d’Alemanya. El gener del 1923 tropes franceses i belgues la van ocupar per cobrar-se les reparacions en espècie. per cobrar-se el deute en carbó i acer. El govern alemany va respondre demanant als treballadors del Ruhr que fessin vaga general i, per pagar-los els sous sense produir res, va posar en marxa la impressora de bitllets sense parar. El resultat va ser una hiperinflacióhiperinflacióHiperinflació: pujada de preus tan extrema i accelerada que la moneda perd pràcticament tot el seu valor en qüestió de mesos o setmanes. descontrolada: el dòlar, que valia 7.400 marcs el desembre de 1922, en valia més de 4,2 bilions el novembre de 1923. Un pa que costava 160 marcs a finals de 1922 en va arribar a costar 200.000 milions. Hi ha fotografies de l’època de nens jugant amb piles de bitllets al carrer, com si fossin blocs de construcció, i de famílies que empaperaven les parets de casa amb diners perquè sortia més barat que comprar paper pintat.

En aquest clima de misèria i desconcert, un excaporal austríac que havia lluitat a la guerra, Adolf Hitler, s’havia afiliat el 1919 a un partit minúscul de Munic que aviat va rebatejar com a Partit Nacionalsocialista Obrer AlemanyPartit Nacionalsocialista Obrer AlemanyNSDAP: sigles en alemany del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany, fundat el 1920 sobre la base del petit Partit Obrer Alemany al qual Hitler s'havia afiliat el 1919. (NSDAP). El seu programa de 25 punts (1920) barrejava un nacionalisme radical, reivindicacions socials per als treballadors i un antisemitisme explícit que negava als jueus la ciutadania alemanya. El novembre de 1923, aprofitant el caos de la hiperinflació, Hitler va intentar apoderar-se del govern de Baviera en un cop d’estat conegut com el Putsch de la Cerveseria. Hi va comptar amb la complicitat del general Erich Ludendorff, un dels grans herois militars de la Primera Guerra Mundial, que li donava una aparença de legitimitat que el petit partit no tenia per si sol. El Putsch va fracassar en poques hores, amb setze militants nazis i quatre policies morts als carrers de Munic, i Hitler va acabar detingut i jutjat per alta traïció. El judici, en comptes d’enfonsar-lo, li va donar un altaveu nacional: el jutge, que simpatitzava amb les seves idees, el va condemnar a només cinc anys, dels quals tot just en va complir nou mesos. Va ser precisament a la presó, escrivint-hi, on va redactar el primer volum de Mein KampfMein KampfMein Kampf (La meva lluita): llibre programàtic escrit per Hitler durant la seva breu presó de 1924, on exposa la seva ideologia: antisemitisme biològic, la necessitat de conquerir «espai vital» a l'est d'Europa i el principi del líder absolut., on desenvolupava les idees que guiarien el règim una dècada més tard: un antisemitisme ja no només religiós sinó «biològic» (basat en una suposada raça), la reivindicació d’un Lebensraum («espai vital») cap a l’est per a la població alemanya, i el FührerprinzipFührerprinzip«Principi del cap»: tot el poder es concentra en un sol líder, que no respon davant de ningú i a qui es deu obediència absoluta. El contrari exacte d’una constitució., el principi que tot el poder havia de concentrar-se en un únic líder infal·lible.

El Putsch va fracassar, però la crisi que l’havia fet possible es va resoldre igualment de pressa: el nou canceller Gustav Stresemann va introduir una moneda provisional, el RentenmarkRentenmarkMoneda creada el novembre del 1923, garantida amb les terres i les indústries del país en comptes d’or. Un bitlló de Rentenmark valia un bilió de marcs vells. Va funcionar perquè la gent s’ho va creure., que va aturar la hiperinflació en qüestió de setmanes, i els préstecs nord-americans del Pla DawesPla DawesAcord del 1924 que reorganitzava el pagament de les reparacions i el finançava amb préstecs dels Estats Units. Alemanya pagava a França amb diners americans; quan els americans van deixar de prestar, el 1929, tot es va enfonsar. (1924) van estabilitzar l’economia alemanya durant uns quants anys. El NSDAP, sense una crisi que l’alimentés, es va quedar com una força marginal: a les eleccions de 1928 tan sols va obtenir un 2,6% dels vots.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El gràfic de la moneda que es va esfondrar.

Amb aquestes xifres del valor d'un dòlar en marcs (1918: 7,9 · 1919: 48 · 1921: 90 · mig 1922: 320 · desembre 1922: 7.400 · novembre 1923: 4,2 bilions), dibuixa un gràfic de línia amb els sis punts. L'últim no hi cap: marca'l amb una fletxa cap amunt. Descriu en una frase què fa la línia l'últim any.

El gràfic de línia amb els sis punts i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Dibuixa primer l'eix del temps (1918-1923) i marca-hi els punts. Acaba la frase: «Entre el desembre de 1922 i el novembre de 1923, el valor del marc...».

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix l'article primer de la Constitució de Weimar a L'Arxiu. Fet: què diu que és Alemanya? Parer: segons els qui el van escriure, de qui ha de ser el poder, i de qui ja no? Senyal: quina paraula de l'article ho diu?

Tres respostes curtes: el fet, el parer i la paraula-senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «L'article diu que Alemanya és... El poder ja no és de..., sinó de... La paraula clau és...». El context de L'Arxiu et diu qui manava abans.

2.3 ✍️ Explicar · reescriptura 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Explica la hiperinflació sense dir «diners».

Explica per què els preus van pujar tant el 1923, sense fer servir les paraules «diners» ni «inflació». Mira abans la fotografia de la sessió: el que hi fa la dona amb els bitllets és la prova que has d'explicar.

L'explicació en tres frases, sense les paraules prohibides.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Pots fer servir «moneda», «bitllets» o «la impressora de l'Estat». Comença així: «Els preus van pujar perquè...».

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 🗣️ En parella

La cadena que porta a la hiperinflació.

Dibuixeu una cadena de 5 baules amb els fets, en ordre: 1) Alemanya no pot pagar les reparacions. 2) França ocupa el Ruhr. 3) Els treballadors del Ruhr fan vaga general. 4) El govern imprimeix bitllets sense parar per pagar-los sense que produeixin res. 5) Els preus es disparen sense control. Per a cada baula, escriviu una frase de connexió amb la següent.

La cadena de cinc baules amb fletxes i una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que...», «per això...», «això provoca que...», «com a conseqüència...».

2.5 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El peu de foto de la paret empaperada.

Explica en un peu de foto de màxim 2 frases per a la imatge de la sessió, a algú que no en sap res, per què aquesta dona empapera la paret amb diners de debò.

Un peu de foto de màxim dues frases que digui què es veu i què vol dir.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «aquesta imatge mostra...», «la raó és que...».

2.6 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Corroboració: la llei i la confessió privada.

Llegeix les dues fonts de L'Arxiu. Fet: d'on ve el poder, segons l'article primer de la Constitució? Parer: què pensa Stresemann, en privat, del poble alemany? Senyal: quina imatge seva ho delata? Per acabar, explica per què les dues fonts es contradiuen.

El fet, el parer, el senyal i la contradicció explicada (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «segons la Constitució...», «però Stresemann, en privat, diu...», «la contradicció és que...».

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «la hiperinflació va portar Hitler al poder».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és un error confondre la crisi del 1923 amb la del 1929, i per què el 1923 Hitler va fracassar.

L'explicació, amb les xifres de vot que separen les dues crisis (40-60 paraules).

💡 Pista: Busca al Desmuntant les xifres de vot que separen les dues crisis abans d'escriure: el paràgraf s'aguanta sobre elles.

2.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 🧠 El que ja saps ✏️ Individual

Va deixar empremta, o no.

Tria una de les dues respostes i defensa-la: la hiperinflació del 1923 va deixar una empremta duradora en la política alemanya (encara que no portés Hitler al poder aleshores), o va ser una crisi tancada el 1924 que no explica res del 1933? Defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura i digues què té de cert l'altra resposta.

La tria, les dues raons i el que té de cert l'altra resposta (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Escriu primer l'argument contrari al que t'inclines.

2.9 🌍 Participar · Decisió raonada 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: quan la moneda es converteix en paper mullat.

Decidiu en grup: el 1923 molts alemanys van perdre en pocs mesos els estalvis de tota una vida. Imagineu que avui, aquí, el preu de la compra es duplica cada setmana. Decidiu si això afebliria la confiança de la gent en la democràcia, o no.

La decisió del grup i un argument a favor i un en contra (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Penseu primer qui hi perdria més (qui té estalvis, qui cobra un sou, qui té deutes) i a qui en culparia.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'ocupació francesa del Ruhr i la impressió descontrolada de bitllets van enfonsar el marc alemany el 1923; el NSDAP de Hitler va intentar aprofitar el caos amb un cop d'estat fracassat, però la crisi es va resoldre en pocs mesos i el partit nazi va quedar marginal fins que, una dècada després, una segona crisi (la del 1929) li va obrir el camí de debò.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què el govern alemany va posar en marxa la impressora de bitllets el 1923?

   A. Per pagar d'un sol cop a França les reparacions de guerra fixades a Versalles B. Per pagar els sous dels treballadors del Ruhr, en vaga general contra l'ocupació C. Per abaratir el marc i vendre més carbó i acer del Ruhr als països veïns D. Per finançar el Rentenmark, la moneda nova amb què Stresemann volia frenar els preus

2. 2. Segons la sessió, què en va ser del NSDAP els anys següents al Putsch de la Cerveseria?

   A. Va créixer de pressa gràcies al judici de Hitler i el 1928 ja passava del 18 % dels vots B. Va perdre Hitler, condemnat a cinc anys, i es va dissoldre abans de les eleccions de 1928 C. Va aprofitar la hiperinflació, que encara va durar anys, per guanyar afiliats a tot el país D. Es va quedar com una força marginal: el 1928 tot just va treure el 2,6 % dels vots

3. 3. Què té de nou l'antisemitisme que Hitler exposa a Mein Kampf, segons la lectura?

   A. Que ja no és només religiós: es basa en una suposada raça, i per això en diu «biològic» B. Que ja no és racial, com al programa de 1920: es basa en la religió i en els costums C. Que és només econòmic: culpa els banquers jueus de la hiperinflació i de les reparacions D. Que reclama per primer cop expulsar els jueus cap al Lebensraum, l'«espai vital» de l'est

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la hiperinflació del 1923 no va portar Hitler al poder, per què creus que tanta gent encara ho creu avui?