Càpsula 3 · POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA? · #GiH4
L'arribada legal a la cancelleria (gener 1933). L'incendi del Reichstag. Suspensió dels drets constitucionals. La nit dels ganivets llargs (1934). Lleis de Nuremberg (1935). La Nit dels Vidres Trencats (1938).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
El 30 de gener de 1933, el president Paul von Hindenburg, un mariscal de guerra de 85 anys que detestava personalment Hitler, el va nomenar canceller d’Alemanya. No hi va haver cap cop d’estat: va ser un nomenament perfectament constitucional d’un govern de coalició, en què el NSDAP només tenia tres ministres d’un total d’onze. Hi va arribar, això sí, des d’una posició de força real: a les eleccions de juliol de 1932 (les que ja vas veure com el punt d’inflexió a la sessió anterior) el NSDAP s’havia convertit en el partit més votat del Reichstag, i cap altre govern de coalició havia aconseguit sostenir-se dempeus enmig d’una inestabilitat parlamentària que ja durava anys. El vicecanceller, l’aristòcrata conservador Franz von PapenFranz von PapenFranz von Papen (1879-1969): polític conservador que va maniobrar perquè Hindenburg nomenés Hitler canceller, convençut que ell mateix, com a vicecanceller, en controlaria l'actuació., havia estat qui més havia maniobrat perquè es produís aquest nomenament: creia que, envoltant Hitler de ministres conservadors com ell mateix, podria fer-lo servir de titella per desactivar l’esquerra i després arraconar-lo. Se li atribueix la frase, tot i que la font original és discutida, que «en dos mesos l’haurem arraconat tant que xisclarà». Es va equivocar de mig a mig.
Vint-i-set dies després del nomenament, la nit del 27 de febrer de 1933, el Reichstag (el Parlament alemany) va cremar. Els nazis van culpar immediatament d’un complot comunista un jove obrer holandès, Marinus van der Lubbe, que va ser detingut al mateix edifici; encara avui els historiadors discuteixen si va actuar sol o si el foc va ser provocat pels mateixos nazis per tenir una excusa. Al judici posterior, el comunista búlgar Georgi Dimitrov, un dels altres acusats, es va defensar ell mateix amb tanta contundència que va acabar absolt (una humiliació pública per al règim, que no s’hi tornaria a arriscar); només Van der Lubbe va ser condemnat i executat. Però la sentència del judici encara trigaria mesos: el govern no va esperar-la per treure’n profit. L’endemà mateix de l’incendi, el 28 de febrer, Hindenburg va signar, a proposta de Hitler, el decret que llegiràs a L’Arxiu.
El decret suspenia, entre altres, la llibertat de premsa, el dret de reunió i la inviolabilitat de la correspondència; a la pràctica, permetia detenir opositors sense judici, i mai es va tornar a derogar: va seguir vigent, «fins a nou avís», durant tots els dotze anys del règim. Tres setmanes més tard, amb els diputats comunistes ja detinguts o perseguits, el Parlament va aprovar la Llei d’HabilitacióLlei d’HabilitacióLlei d'Habilitació (Ermächtigungsgesetz): llei aprovada el 23 de març de 1933 que autoritzava el govern a dictar lleis sense passar pel Parlament, eliminant de fet la divisió de poders., que permetia al govern legislar sense el Parlament. En qüestió de setmanes, Hitler tenia tot el poder legislatiu a les mans, sense haver trencat, sobre el paper, cap llei.
El camí cap a la concentració total del poder encara tindria tres fites més. El juny de 1934, tement que el cap de les seves pròpies milícies (les SASASA (Sturmabteilung): milícia paramilitar del partit nazi, coneguda pels seus uniformes marrons, que va créixer fins a superar en nombre l'exèrcit regular alemany abans de ser purgada el 1934.) es convertís en un rival massa poderós, Hitler va ordenar l’assassinat d’una vuitantena de persones, entre elles el mateix cap de les SA, en l’episodi conegut com la nit dels ganivets llargs: cap d’aquestes morts va passar per cap jutge. Un mes després, quan Hindenburg va morir, Hitler va fusionar els càrrecs de president i canceller en un de sol, el Führer, i l’exèrcit li va jurar fidelitat personal, no a la Constitució. El 1935, dues lleis aprovades al congrés del partit a Nuremberg (la Llei de Ciutadania del Reich i la Llei per a la Protecció de la Sang i de l’Honor Alemanys) van retirar la ciutadania alemanya als jueus i van prohibir-los casar-se o tenir relacions amb «ciutadans de sang alemanya», institucionalitzant en llei l’antisemitisme biològic que Hitler ja havia exposat a Mein Kampf. I la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, coneguda com la Nit dels Vidres TrencatsNit dels Vidres TrencatsNit dels Vidres Trencats (Kristallnacht): pogrom organitzat contra la població jueva alemanya la nit del 9 al 10 de novembre de 1938: sinagogues cremades, milers de negocis destruïts i desenes de milers de persones detingudes i enviades a camps., milícies i civils van cremar centenars de sinagogues i destrossar milers de negocis jueus per tota Alemanya, amb la policia mirant cap a una altra banda; les detencions massives que en van seguir van omplir per primera vegada els camps de concentració amb desenes de milers de presoners jueus.
Fes una línia del temps amb 6 dates i el fet corresponent: 30 de gener de 1933, 27 de febrer de 1933, 28 de febrer de 1933, 23 de març de 1933, 30 de juny de 1934 i 15 de setembre de 1935. Per a cada data, escriu una frase breu que en digui el fet concret.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada frase així: «El [data], ...». Usa els termes «decret», «Llei d'Habilitació» i «Nuremberg» almenys una vegada al conjunt.
Llegeix el decret a L'Arxiu. En 40-70 paraules, fes una llista dels drets concrets que queden suspesos i explica en una frase per què és greu que se suspenguin tots alhora.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El decret suspèn...; és greu perquè...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Fes un esquema 1-3-1: 1 fet (el nomenament de Hitler com a canceller, 30 de gener de 1933), 3 conseqüències immediates que has llegit, i 1 conclusió en una frase.
💡 Pista: BASTIDA: per a la conclusió, omple aquest marc: «Aquest nomenament va ser greu perquè...».
Marqueu si són vertaderes o falses aquestes 4 afirmacions, i justifiqueu cada resposta en una frase amb una dada de la lectura: 1) Hitler va arribar al poder mitjançant un cop d'estat armat. 2) El decret del 28 de febrer de 1933 suspenia la llibertat de premsa. 3) La Llei d'Habilitació necessitava el vot del Parlament per aprovar-se cada vegada. 4) La nit dels ganivets llargs va passar per un procés judicial normal.
💡 Pista: Connectors: «és fals perquè...», «és veritat perquè...». Justifiqueu-ho amb una dada concreta de cada cas.
Dibuixa un diagrama de flux amb 4 elements en ordre: nomenament de Hitler (30 de gener) → incendi del Reichstag (27 de febrer) → decret que suspèn drets (28 de febrer) → Llei d'Habilitació (23 de març). A cada fletxa, escriu quina relació hi ha entre un element i el següent.
💡 Pista: Connectors a les fletxes: «que porta a...», «que serveix d'excusa per a...», «que permet...».
Observa la imatge de la sessió (l'incendi del Reichstag). En 70-110 paraules, descriu què hi veus i explica per què aquesta imatge, per si sola, no diu res sobre qui va provocar l'incendi, però sí que marca l'inici de la fi de la democràcia alemanya.
💡 Pista: Connectors: «a la imatge veig...», «això no demostra qui...», «però sí que marca...».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què confondre 1923 amb 1933 amaga com de fet va funcionar l'ascens nazi, i acaba amb una frase que comenci: «El 1933, a diferència del 1923...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar el paper concret de Von Papen (creure que el podria controlar), no només dir que «va ser legal».
Algú diu: «El decret de febrer de 1933 era només una mesura d'emergència temporal, normal en qualsevol democràcia amenaçada, i es devia derogar quan la crisi es va calmar.» Escriu, entre 110 i 160 paraules, un desmentit d'aquesta afirmació amb dades concretes de la lectura.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar que el decret mai es va derogar i va seguir vigent tots els dotze anys del règim, no només dir que «no és cert».
El decret de febrer de 1933 es va justificar com una mesura d'emergència i mai es va derogar. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment) en què una emergència real o al·legada s'hagi fet servir per ampliar els poders d'un govern més enllà del que sembla normal, i explica si aquelles mesures es van revertir o no.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret, no una afirmació abstracta, i indicar si les mesures es van revertir.
📌 Per emportar-se
Hitler va arribar al poder el gener de 1933 per un nomenament constitucional, no per un cop d'estat; l'incendi del Reichstag li va donar l'excusa per suspendre drets fonamentals amb un decret que mai es va derogar, i en poc més d'un any i mig (Llei d'Habilitació, nit dels ganivets llargs, fusió dels càrrecs de president i canceller) va concentrar tot el poder de l'Estat en la seva persona.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Com va arribar Hitler al càrrec de canceller el gener de 1933?
2. Què va permetre el decret del 28 de febrer de 1933?
3. Què va passar a la «nit dels ganivets llargs» (juny de 1934)?
💭 Per pensar fins demà
Si els conservadors que van col·locar Hitler al poder haguessin sabut el que passaria després, creus que ho haurien fet igualment?
