Sessió 3. 1933: Hitler al poder

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 30 de gener de 1933, el president Paul von Hindenburg, un mariscal de guerra de 85 anys que detestava personalment Hitler, el va nomenar canceller d’Alemanya. No hi va haver cap cop d’estat: va ser un nomenament perfectament constitucional d’un govern de coalició, en què el NSDAP només tenia tres ministres d’un total d’onze. Hi va arribar, això sí, des d’una posició de força real: a les eleccions de juliol de 1932 (les del 37 % que ja vas veure al Desmuntant de la sessió anterior) el NSDAP s’havia convertit en el partit més votat del Reichstag, i cap altre govern de coalició havia aconseguit sostenir-se dempeus enmig d’una inestabilitat parlamentària que ja durava anys. El vicecanceller, l’aristòcrata conservador Franz von PapenFranz von PapenFranz von Papen (1879-1969): polític conservador que va maniobrar perquè Hindenburg nomenés Hitler canceller, convençut que ell mateix, com a vicecanceller, en controlaria l'actuació., havia estat qui més havia maniobrat perquè es produís aquest nomenament: creia que, envoltant Hitler de ministres conservadors com ell mateix, podria fer-lo servir de titella per desactivar l’esquerra i després arraconar-lo. Se li atribueix la frase, tot i que la font original és discutida, que «en dos mesos l’haurem arraconat tant que xisclarà». Es va equivocar de mig a mig.

Vint-i-set dies després del nomenament, la nit del 27 de febrer de 1933, el Reichstag (el Parlament alemany) va cremar. Els nazis van culpar immediatament d’un complot comunista un jove obrer holandès, Marinus van der Lubbe, que va ser detingut al mateix edifici; encara avui els historiadors discuteixen si va actuar sol o si el foc va ser provocat pels mateixos nazis per tenir una excusa. Al judici posterior, el comunista búlgar Georgi Dimitrov, un dels altres acusats, es va defensar ell mateix amb tanta contundència que va acabar absolt (una humiliació pública per al règim, que no s’hi tornaria a arriscar); només Van der Lubbe va ser condemnat i executat. Però la sentència del judici encara trigaria mesos: el govern no va esperar-la per treure’n profit. L’endemà mateix de l’incendi, el 28 de febrer, Hindenburg va signar, a proposta de Hitler, el decret que llegiràs a L’Arxiu.

El decret suspenia, entre altres, la llibertat de premsa, el dret de reunió i la inviolabilitat de la correspondència; a la pràctica, permetia detenir opositors sense judici, i mai es va tornar a derogar: va seguir vigent, «fins a nou avís», durant tots els dotze anys del règim. Tres setmanes més tard, amb els diputats comunistes ja detinguts o perseguits, el Parlament va aprovar la Llei d’HabilitacióLlei d’HabilitacióLlei d'Habilitació (Ermächtigungsgesetz): llei aprovada el 23 de març de 1933 que autoritzava el govern a dictar lleis sense passar pel Parlament, eliminant de fet la divisió de poders., que permetia al govern legislar sense el Parlament. En qüestió de setmanes, Hitler tenia tot el poder legislatiu a les mans, sense haver trencat, sobre el paper, cap llei.

El camí cap a la concentració total del poder encara tindria tres fites més. El juny de 1934, tement que el cap de les seves pròpies milícies (les SASASA (Sturmabteilung): milícia paramilitar del partit nazi, coneguda pels seus uniformes marrons, que va créixer fins a superar en nombre l'exèrcit regular alemany abans de ser purgada el 1934.) es convertís en un rival massa poderós, Hitler va ordenar l’assassinat d’una vuitantena de persones, entre elles el mateix cap de les SA, en l’episodi conegut com la nit dels ganivets llargs: cap d’aquestes morts va passar per cap jutge. L’exèrcit, que veia les SA com una amenaça, ho va aplaudir. Un mes després, quan Hindenburg va morir, Hitler va fusionar els càrrecs de president i canceller en un de sol, el FührerFührer«Cap», en alemany. Des de l’agost del 1934, cap de l’Estat, del govern, del partit i de l’exèrcit alhora., i l’exèrcit li va jurar fidelitat personal, no a la Constitució. El 1935, dues lleis aprovades al congrés del partit a Nuremberg, les Lleis de NurembergLleis de NurembergLa Llei de Ciutadania del Reich i la Llei per a la Protecció de la Sang i de l’Honor Alemanys (setembre del 1935). Definien qui era jueu pels avis, no per la religió: l’antisemitisme convertit en dret civil. (la Llei de Ciutadania del Reich i la Llei per a la Protecció de la Sang i de l’Honor Alemanys), van retirar la ciutadania alemanya als jueus i van prohibir-los casar-se o tenir relacions amb «ciutadans de sang alemanya», institucionalitzant en llei l’antisemitisme biològic que Hitler ja havia exposat a Mein Kampf. I la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, coneguda com la Nit dels Vidres TrencatsNit dels Vidres TrencatsNit dels Vidres Trencats (Kristallnacht): pogrom organitzat contra la població jueva alemanya la nit del 9 al 10 de novembre de 1938: sinagogues cremades, milers de negocis destruïts i desenes de milers de persones detingudes i enviades a camps., milícies i civils van cremar centenars de sinagogues i destrossar milers de negocis jueus per tota Alemanya, amb la policia mirant cap a una altra banda; les detencions massives que en van seguir van omplir per primera vegada els camps de concentració amb desenes de milers de presoners jueus.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cronologia de la conquesta del poder (1933-1938).

Ordena en una línia del temps sis fets, datats amb la Fitxa (dia i mes): el nomenament de Hitler com a canceller, l'incendi del Reichstag, el decret que suspèn els drets, la llei de plens poders, la Nit dels Ganivets Llargs i les lleis de Nuremberg. Sota cada data, descriu en una frase què hi passa.

La línia del temps amb sis fets datats i una frase sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Les dates són a l'última línia de la Fitxa. Comença cada frase així: «El [data], ...».

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix el decret a L'Arxiu. Fet: quins tres drets queden suspesos? Parer: de què diuen els qui el signen que protegeix el decret? Senyal: quina expressió de la cita avisa que la suspensió no té data de final?

Tres respostes curtes: el fet, el parer i l'expressió-senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «El decret suspèn..., ... i ... Diu que serveix per protegir... L'expressió que ho delata és...». El parer és al títol del document.

3.3 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

L'esquema 1-3-1 del nomenament.

Fes un esquema 1-3-1: 1 fet (el nomenament de Hitler com a canceller, 30 de gener de 1933), 3 conseqüències immediates tretes de la lectura i 1 conclusió. Una de les tres conseqüències és a la fotografia de la sessió: digues quina.

L'esquema amb els cinc elements retolats: el fet, les tres conseqüències i la conclusió.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Per a la conclusió, omple aquest marc: «Aquest nomenament va ser greu perquè...».

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Verdader o fals, amb proves.

Marqueu si són vertaderes o falses aquestes 4 afirmacions, i justifiqueu cada resposta en una frase amb una dada de la lectura: 1) Hitler va arribar al poder mitjançant un cop d'estat armat. 2) El decret del 28 de febrer de 1933 suspenia la llibertat de premsa. 3) La Llei d'Habilitació necessitava el vot del Parlament per aprovar-se cada vegada. 4) La nit dels ganivets llargs va passar per un procés judicial normal.

Les quatre afirmacions amb V o F i una frase de justificació cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és fals perquè...», «és veritat perquè...». Justifiqueu-ho amb una dada concreta de cada cas.

3.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura ✏️ Individual

El diagrama de la conquesta legal del poder.

Explica amb un diagrama de flux de 4 elements en ordre com es va lligar el poder: nomenament de Hitler (30 de gener) → incendi del Reichstag (27 de febrer) → decret que suspèn drets (28 de febrer) → Llei d'Habilitació (23 de març). A cada fletxa, escriu quina relació hi ha entre un element i el següent.

El diagrama de quatre elements amb fletxes i una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors a les fletxes: «que porta a...», «que serveix d'excusa per a...», «que permet...».

3.6 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

El comentari de la imatge de l'incendi.

Observa la imatge de l'incendi del Reichstag. Descric: què hi veus? Identifico: per què la imatge, sola, no diu qui va provocar l'incendi? Dedueixo: per què, tot i així, marca l'inici de la fi de la democràcia alemanya?

El comentari en tres passos: descric, identifico, dedueixo (60-80 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Connectors: «a la imatge veig...», «això no demostra qui...», «però sí que marca...».

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «el cop d'estat».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què confondre el 1923 amb el 1933 amaga com va funcionar de debò l'ascens nazi.

L'explicació, amb qui va obrir la porta a Hitler el 1933 i què es pensava (40-60 paraules).

💡 Pista: Busca al Desmuntant qui va obrir la porta i què es pensava: el paràgraf s'aguanta sobre aquest nom.

3.8 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmentit: «era una mesura temporal».

Algú diu: «El decret de febrer de 1933 era només una mesura d'emergència temporal, normal en qualsevol democràcia amenaçada, i es devia derogar quan la crisi es va calmar.» Desmenteix-ho amb dues dades de la lectura i una expressió del decret de L'Arxiu, i digues què hi ha de cert en l'afirmació.

El desmentit amb dues dades, una expressió del decret i la part de veritat (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Busca els fets abans d'escriure la primera frase: el desmentit s'aguanta sobre ells, i el més important és una data que no va arribar mai.

3.9 🌍 Participar · Decisió raonada 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: quan una emergència amplia el poder d'un govern.

Decidiu en grup: el decret de febrer del 1933 es va presentar com una mesura d'emergència i no es va derogar mai. Penseu en una emergència que hàgiu viscut en què un govern va tenir més poder de l'habitual, i decidiu si aquelles mesures es van retirar o no, i què ho va fer possible.

L'exemple, la decisió del grup i un argument a favor i un en contra (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Si no us en ve cap, penseu en el confinament del 2020: qui el va decidir, quant va durar i qui el podia aturar. Trieu l'exemple abans d'escriure res.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Hitler va arribar al poder el gener de 1933 per un nomenament constitucional, no per un cop d'estat; l'incendi del Reichstag li va donar l'excusa per suspendre drets fonamentals amb un decret que mai es va derogar, i en poc més d'un any i mig (Llei d'Habilitació, nit dels ganivets llargs, fusió dels càrrecs de president i canceller) va concentrar tot el poder de l'Estat en la seva persona.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Com va arribar Hitler a canceller el 30 de gener de 1933, segons la lectura?

   A. El Reichstag el va elegir canceller després que el NSDAP hi guanyés la majoria absoluta B. Hindenburg li va cedir la presidència i la cancelleria alhora, pressionat per l'exèrcit C. Von Papen va forçar la dimissió de Hindenburg i va pactar amb Hitler un govern nazi D. Hindenburg el va nomenar cap d'una coalició amb només tres ministres nazis d'onze

2. 2. Què diu la sessió del decret del 28 de febrer de 1933?

   A. Que va durar fins a la Llei d'Habilitació, tres setmanes després, que el va substituir B. Que va suspendre drets com la llibertat de premsa «fins a nou avís» i no es va derogar mai C. Que el va aprovar el Reichstag per majoria, amb els diputats comunistes ja detinguts D. Que va prohibir tots els partits tret del NSDAP i va tancar el Parlament «fins a nou avís»

3. 3. Per què va ordenar Hitler la «nit dels ganivets llargs», el juny de 1934, segons la lectura?

   A. Perquè l'exèrcit preparava un cop contra ell i calia descapçar-ne els generals B. Perquè Hindenburg li exigia jutjar les SA pels disturbis posteriors a l'incendi C. Perquè temia que el cap de les SA, la seva pròpia milícia, se li convertís en rival D. Perquè les SA s'havien negat a aplicar les lleis de Nuremberg contra els jueus

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si els conservadors que van col·locar Hitler al poder haguessin sabut el que passaria després, creus que ho haurien fet igualment?