Càpsula 3 · POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA? · #GiH4
Victòria de la CEDA i el Partit Radical (Lerroux) al Bienni Conservador. El mapa electoral espanyol: per què el sud agrari, el nord industrial i les zones urbanes voten diferent. La fractura territorial com a fractura social. La Revolució d'Octubre de 1934: Astúries i la proclamació de l'Estat Català per Companys.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Les eleccions de novembre de 1933, les primeres amb sufragi femení després del debat Campoamor-Kent que ja coneixes, van donar un gir brusc al Parlament: la dreta i el centre, que a les eleccions de 1931 havien quedat en minoria, hi tornaven amb força renovada. La CEDACEDACEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas): coalició de partits catòlics i conservadors liderada per José María Gil-Robles, la força més votada a les eleccions de 1933, d'ideologia ambigua sobre la democràcia mateixa., liderada per José María Gil-Robles, en va sortir com la força més votada, però el president Alcalá-Zamora, desconfiat de l’ambigüitat de Gil-Robles sobre si acceptava de debò les regles democràtiques, va preferir encarregar el govern al Partit Radical del centrista Alejandro Lerroux, amb el suport parlamentari (però no el govern directe) de la CEDA. S’obria així el Bienni Conservador, que va aturar i desfer bona part de les reformes del bienni anterior: la reforma agrària es va frenar en sec, molts funcionaris i mestres associats a l’esquerra van ser apartats, i l’aplicació dels estatuts d’autonomia es va alentir notablement.
Aquell resultat electoral no va ser homogeni: dibuixava, de fet, un mapa molt clar de la societat espanyola. Al sud agrari, on uns pocs propietaris controlaven immenses extensions de terra i milers de jornalers en depenien per sobreviure, el vot es repartia entre una dreta que defensava la propietat i una esquerra que exigia la reforma agrària, sovint amb l’Església catòlica (molt present en aquelles zones) inclinant la balança cap a la primera. Al nord industrial i a les grans ciutats, on el proletariat obrer i les classes mitjanes urbanes eren majoritàries, el vot es decantava cap a l’esquerra i, a Catalunya i el País Basc, també cap al nacionalisme perifèric, mentre que a Madrid i altres grans capitals les diferències de barri (obrer contra benestant) hi dibuixaven, dins de la mateixa ciutat, un mapa electoral en miniatura del que passava a tot el país. Aquesta fractura territorialfractura territorialFractura territorial: divisió política que coincideix, totalment o parcialment, amb fronteres geogràfiques (nord/sud, ciutat/camp, centre/perifèria). no era només geogràfica: era, sobretot, una fractura de classe social que la geografia econòmica havia anat dibuixant durant dècades.
L’octubre de 1934, la CEDA va exigir i obtenir tres carteres ministerials dins el govern de Lerroux. Per a bona part de l’esquerra, que havia vist feia només uns mesos com a Alemanya un partit d’ideologia ambigua sobre la democràcia acabava concentrant tot el poder (ja ho has vist en aquesta mateixa càpsula), aquella entrada semblava el primer pas cap a un feixisme a l’espanyola. La resposta sindical i política va ser una crida a la vaga general revolucionària a tot l’Estat, que a la majoria de llocs es va apagar en poques hores però que, a Astúries, es va convertir en una insurrecció armada real: milers de miners, coordinats per un comitè revolucionari conjunt de socialistes, comunistes i anarquistes (una unitat d’acció excepcional per a l’època), van ocupar poblacions senceres i fàbriques d’armament durant gairebé dues setmanes, arribant a proclamar breument una mena de «república socialista» local. L’exèrcit, amb tropes colonials del Marroc (la Legió i regulars marroquins) dirigides pel general Francisco Franco, hi va posar fi amb una repressió brutal que va deixar més de mil morts entre revolucionaris i forces de l’ordre. A Barcelona, el mateix vespre del 6 d’octubre, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va sortir al balcó i, tal com llegiràs a L’Arxiu, va proclamar l’Estat Català dins d’una futura República Federal Espanyola. El general Domènec Batet, al capdavant de les tropes de la guarnició de Barcelona, es va negar a secundar-lo (tot i ser ell mateix català) i, en comptes d’assaltar directament el Palau, el va assetjar amb metralladores i morters instal·lats a les teulades dels carrers del voltant, mentre disparava canonades contra un altre edifici proper, el del CADCI, on hi havia militants armats. Al matí següent, després d’una nit llarga i tensa sense que arribés a produir-se cap assalt final, Companys es va rendir per telèfon, sense més resistència: ell i el seu govern van acabar detinguts i jutjats, i l’Estatut de Núria, que amb tant d’esforç s’havia negociat només dos anys abans, va quedar suspès.
Amb aquestes xifres reals d'escons a les eleccions de novembre de 1933 (CEDA: 115 escons · Partit Radical: 104 escons · resta de partits: 253 escons), fes un gràfic de barres amb els 3 elements. Escriu una frase que digui per què aquest resultat obria un Bienni Conservador.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El gràfic mostra que...». Usa el terme «Bienni Conservador» de la Fitxa de dades.
Llegeix la proclama de Companys a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica a qui convida i de quina «república» diu que en formarà part.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Companys convida...; parla d'una república...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Fes una taula de 2 files (Bienni Reformista / Bienni Conservador) i 2 columnes (qui governa / què passa amb les reformes anteriors).
💡 Pista: BASTIDA: comença cada fila així: «Durant el Bienni..., el govern...».
Llegiu les dues fonts de L'Arxiu (Companys i Batet). En 70-110 paraules, expliqueu com cadascuna es presenta com l'autoritat legítima de Catalunya aquell mateix vespre, i què hi ha en joc en aquesta contradicció.
💡 Pista: Connectors: «Companys diu que...», «en canvi, Batet declara que...», «la contradicció és que...».
Dibuixa una corba de la «tensió política» sobre la línia del temps 1931-1934, amb 5 punts d'inflexió justificats: proclamació de la República (1931), Constitució (1931), sublevació de Jaca, eleccions de 1933, Fets del Sis d'Octubre (1934).
💡 Pista: Connectors per als punts: «puja perquè...», «baixa perquè...».
Observa la imatge de la sessió (treballadors detinguts a Astúries). Imagina que ets un miner asturià l'octubre de 1934: decideix i raona, en 70-110 paraules, si t'uniries a la vaga general armada sabent el risc real de repressió que mostra la fotografia.
💡 Pista: Connectors: «jo decidiria...», «el risc principal seria...», «tot i així...».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què la proclama de Companys no era una declaració d'independència, i acaba amb una frase que comenci: «El 6 d'octubre de 1934 no buscava separar-se, sinó...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar la frase concreta «República Federal Espanyola», no només dir que «no era independència».
Imagina dues portades de diari del 7 d'octubre de 1934: una d'un diari proper a la CEDA i una d'un diari proper a l'esquerra. En 70-110 paraules, explica quines paraules faria servir cadascuna per descriure els fets d'Astúries i de Barcelona («revolució» vs. «rebel·lió», «repressió» vs. «restauració de l'ordre»...).
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal proposar almenys 2 parelles de paraules contraposades reals, no una descripció genèrica.
Els Fets del Sis d'Octubre es poden explicar com una «revolució obrera» o com un «cop contra la legalitat», segons qui ho conti. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment) d'un fet polític recent que es conti de maneres oposades segons el mitjà, i explica quines paraules clau marquen la diferència.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret amb paraules clau reals, no una afirmació abstracta sobre «els mitjans».
📌 Per emportar-se
Les eleccions de 1933 van obrir un Bienni Conservador que reflectia la fractura territorial i social d'Espanya; quan la CEDA va entrar al govern l'octubre de 1934, Astúries es va aixecar en una insurrecció armada real i Companys va proclamar l'Estat Català dins d'una futura República Federal, reprimit en poques hores pel general Batet.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Per què el sud agrari i el nord industrial d'Espanya votaven de manera diferent durant la Segona República?
2. Què va proclamar Lluís Companys el 6 d'octubre de 1934?
3. On es va convertir la resposta a l'entrada de la CEDA al govern en una insurrecció armada real?
💭 Per pensar fins demà
Si la CEDA no hagués entrat mai al govern el 1934, creus que la Revolució d'Astúries i els Fets del Sis d'Octubre haurien passat igualment?
