Sessió 7. Geografia electoral de la Segona República

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Les eleccions de novembre de 1933, les primeres amb sufragi femení després del debat Campoamor-Kent que ja coneixes, van donar un gir brusc al Parlament: la dreta i el centre, que a les eleccions de 1931 havien quedat en minoria, hi tornaven amb força renovada. La CEDACEDACEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas): coalició de partits catòlics i conservadors liderada per José María Gil-Robles, la força més votada a les eleccions de 1933, d'ideologia ambigua sobre la democràcia mateixa., liderada per José María Gil-RoblesJosé María Gil-Robles(1898-1980) Advocat i cap de la CEDA. Admirava la disciplina dels feixismes europeus i deia que la democràcia era «un mitjà, no un fi»; el 1936 va donar suport al cop., en va sortir com la força més votada, però el president Alcalá-Zamora, desconfiat de l’ambigüitat de Gil-Robles sobre si acceptava de debò les regles democràtiques, va preferir encarregar el govern al Partit Radical del centrista Alejandro Lerroux, amb el suport parlamentari (però no el govern directe) de la CEDA. S’obria així el Bienni ConservadorBienni ConservadorEls dos anys de governs de centredreta (novembre del 1933 - febrer del 1936), també anomenats «bienni negre» per l’esquerra. Lerroux governa amb el suport de la CEDA, i des de l’octubre del 1934, amb ministres de la CEDA., que va aturar i desfer bona part de les reformes del bienni anterior: la reforma agrària es va frenar en sec, molts funcionaris i mestres associats a l’esquerra van ser apartats, i l’aplicació dels estatuts d’autonomia es va alentir notablement.

Aquell resultat electoral no va ser homogeni: dibuixava, de fet, un mapa molt clar de la societat espanyola. Al sud agrari, on uns pocs propietaris controlaven immenses extensions de terra i milers de jornalers en depenien per sobreviure, el vot es repartia entre una dreta que defensava la propietat i una esquerra que exigia la reforma agrària, sovint amb l’Església catòlica (molt present en aquelles zones) inclinant la balança cap a la primera. Al nord industrial i a les grans ciutats, on el proletariat obrer i les classes mitjanes urbanes eren majoritàries, el vot es decantava cap a l’esquerra i, a Catalunya i el País Basc, també cap al nacionalisme perifèric, mentre que a Madrid i altres grans capitals les diferències de barri (obrer contra benestant) hi dibuixaven, dins de la mateixa ciutat, un mapa electoral en miniatura del que passava a tot el país. Aquesta fractura territorialfractura territorialFractura territorial: divisió política que coincideix, totalment o parcialment, amb fronteres geogràfiques (nord/sud, ciutat/camp, centre/perifèria). no era només geogràfica: era, sobretot, una fractura de classe social que la geografia econòmica havia anat dibuixant durant dècades.

L’octubre de 1934, la CEDA va exigir i obtenir tres carteres ministerials dins el govern de Lerroux. Per a bona part de l’esquerra, que havia vist feia només uns mesos com a Alemanya un partit d’ideologia ambigua sobre la democràcia acabava concentrant tot el poder (ja ho has vist en aquesta mateixa càpsula), aquella entrada semblava el primer pas cap a un feixisme a l’espanyola. La resposta sindical i política va ser una crida a la vaga general revolucionària a tot l’Estat, que a la majoria de llocs es va apagar en poques hores però que, a Astúries, es va convertir en una insurreccióinsurreccióAlçament armat contra el poder establert. La d’Astúries va durar dues setmanes (del 5 al 18 d’octubre del 1934) i es va acabar amb l’exèrcit d’Àfrica, manat per Franco des de Madrid, i uns 1.500 morts. armada real: milers de miners, coordinats per un comitè revolucionari conjunt de socialistes, comunistes i anarquistes (una unitat d’acció excepcional per a l’època), van ocupar poblacions senceres i fàbriques d’armament durant gairebé dues setmanes, arribant a proclamar breument una mena de «república socialista» local. L’exèrcit, amb tropes colonials del Marroc (la Legió i regulars marroquins) dirigides pel general Francisco Franco, hi va posar fi amb una repressió brutal que va deixar més de mil morts entre revolucionaris i forces de l’ordre. A Barcelona, el mateix vespre del 6 d’octubre, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va sortir al balcó i, tal com llegiràs a L’Arxiu, va proclamar l’Estat Català dins d’una futura República Federal Espanyola. El general Domènec Batet, al capdavant de les tropes de la guarnició de Barcelona, es va negar a secundar-lo (tot i ser ell mateix català) i, en comptes d’assaltar directament el Palau, el va assetjar amb metralladores i morters instal·lats a les teulades dels carrers del voltant, mentre disparava canonades contra un altre edifici proper, el del CADCI, on hi havia militants armats. Al matí següent, després d’una nit llarga i tensa sense que arribés a produir-se cap assalt final, Companys es va rendir per telèfon, sense més resistència: ell i el seu govern van acabar detinguts i jutjats, i l’Estatut de Núria, que amb tant d’esforç s’havia negociat només dos anys abans, va quedar suspès.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

El gràfic de dades dels dos biennis.

Amb aquestes xifres d'escons de les eleccions de novembre de 1933 (CEDA: 115 · Partit Radical: 104 · resta de partits: 253), dibuixa un gràfic de barres. Sota, explica en una frase per què aquest resultat obria un Bienni Conservador.

El gràfic de barres amb els tres valors i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Comença així: «El gràfic mostra que...». La Fitxa explica què va ser el Bienni Conservador.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix la proclama de Companys a L'Arxiu. Fet: què proclama? Parer: en nom de qui diu que ho fa? Senyal: quina paraula del nom del nou Estat diu que no vol separar-se d'Espanya?

Tres respostes curtes: el fet, el parer i la paraula-senyal (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Companys proclama... Diu que parla en nom de... La paraula que ho delata és...». Fixa't en el nom sencer del que proclama.

7.3 ✍️ Explicar · taula de classificació 📚 Tota la càpsula 🖼️ La imatge ✏️ Individual

La taula dels dos biennis.

Fes una taula de 2 files (Bienni Reformista / Bienni Conservador) i 2 columnes (qui governa / què passa amb les reformes), amb un fet datat a cada casella. Digues a quina fila va la fotografia de la sessió i per què.

La taula de dues files i dues columnes amb un fet datat a cada casella.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Comença cada fila així: «Durant el Bienni..., el govern...».

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🗣️ En parella

Corroboració: dues autoritats, un mateix vespre.

Llegiu les dues fonts de L'Arxiu, del mateix vespre. Fet: què fa cadascuna? Parer: en nom de qui diu que actua cadascú? Senyal: com anomena Catalunya cadascun dels dos textos? Per acabar, expliqueu per què no poden tenir raó tots dos alhora.

El fet, el parer i el senyal de cada font, i la contradicció explicada (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «Companys diu que...», «en canvi, Batet declara que...», «la contradicció és que...».

7.5 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades 📚 Tota la càpsula ✏️ Individual

La línia del temps de la tensió (1931-1934).

Fes una línia del temps de la proclamació de la República als Fets del Sis d'Octubre, amb cinc fets datats amb la Fitxa: la proclamació, la Constitució, la sublevació de Sanjurjo, les eleccions que guanya la dreta i els Fets del Sis d'Octubre. Sota cada fet, explica en una línia si la tensió puja o baixa, i per què.

La línia del temps amb cinc fets datats i una línia sota cada un.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Connectors per als punts: «puja perquè…», «baixa perquè…». La sublevació de Sanjurjo és a la lectura de la sessió 6.

7.6 🌍 Participar · decisió raonada 🖼️ La imatge 📖 La lectura ✏️ Individual

Decisió raonada: series miner el 1934?

Observa la imatge de la sessió (treballadors detinguts a Astúries). Imagina que ets un miner asturià l'octubre de 1934: decideix si t'uniries a la vaga general armada, sabent el risc de repressió que mostra la fotografia, i defensa la decisió.

La decisió, dues raons i el que hi perds (60-80 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «jo decidiria...», «el risc principal seria...», «tot i així...».

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «la independència de 1934».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què la proclama de Companys no era una declaració d'independència, i contra què responia.

L'explicació, amb les paraules de la proclama que ho proven (40-60 paraules).

💡 Pista: Busca a L'Arxiu el nom exacte del que proclama Companys abans d'escriure: el paràgraf s'aguanta sobre aquestes paraules.

7.8 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura ✏️ Individual

El 7 d'octubre, en dues portades.

Escriu dos titulars de màxim dotze paraules per al 7 d'octubre de 1934 sobre Astúries i Barcelona: un per a un diari proper a la CEDA i un per a un diari d'esquerres. Sota, explica en dues línies quina paraula de cada titular canvia el sentit del fet.

Dos titulars de màxim dotze paraules amb el diari que els firma, i dues línies d'explicació.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Escriu primer el titular amb què menys estàs d'acord.

7.9 🌍 Participar · Decisió raonada 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: quan la mateixa notícia es conta de dues maneres.

Decidiu en grup: el 6 d'octubre de 1934 es pot contar com una «revolució obrera» o com un «cop contra la legalitat». Penseu en una notícia d'ara que hàgiu vist contada de dues maneres oposades, i decidiu com es pot saber quina de les dues versions és més fidel als fets.

La notícia, la decisió del grup i un argument a favor i un en contra (40-60 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Si no us en ve cap, penseu en un partit polèmic contat per les dues aficions. Abans de decidir, fixeu-vos en quines paraules jutgen i quines només expliquen.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Les eleccions de 1933 van obrir un Bienni Conservador que reflectia la fractura territorial i social d'Espanya; quan la CEDA va entrar al govern l'octubre de 1934, Astúries es va aixecar en una insurrecció armada real i Companys va proclamar l'Estat Català dins d'una futura República Federal, reprimit en poques hores pel general Batet.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què explica que el sud agrari i el nord industrial votessin diferent el 1933?

   A. Que el sufragi femení, estrenat aquell any, va pesar molt més al sud que a les ciutats del nord B. Que al sud la reforma agrària ja havia repartit la terra i els jornalers votaven la dreta C. Que la fractura era sobretot religiosa: un sud catòlic contra un nord obrer i laic D. Que la fractura era sobretot de classe: propietaris i jornalers al sud, obrers al nord

2. 2. Què va proclamar Companys el vespre del 6 d'octubre de 1934, segons L'Arxiu?

   A. La independència de Catalunya, amb un govern provisional instal·lat a la Generalitat B. La República Catalana dins de la Federació ibèrica, amb les paraules de Macià el 1931 C. L'Estat Català de la República Federal Espanyola, assumint tot el poder a Catalunya D. L'estat de guerra a tot el territori català, en resposta a l'entrada de la CEDA al govern

3. 3. Què va passar amb la vaga general revolucionària de l'octubre de 1934, segons la lectura?

   A. Es va apagar aviat gairebé a tot arreu, però a Astúries va ser una insurrecció armada B. Va triomfar a Astúries i a Barcelona durant dues setmanes, fins que Lerroux va fer fora la CEDA C. Només la van seguir els anarquistes: socialistes i comunistes es van negar a secundar-la D. La va aturar el general Batet a Astúries, amb les tropes de la guarnició de Barcelona

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Si la CEDA no hagués entrat mai al govern el 1934, creus que la Revolució d'Astúries i els Fets del Sis d'Octubre haurien passat igualment?