Càpsula 3 · POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA? · #GiH4
Eleccions de febrer de 1936. Victòria del Front Popular. Radicalització al carrer. Falange vs. milícies obreres. L'assassinat de Calvo Sotelo com a accelerador del cop.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE9
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🧠 De la sessió anterior:José María Gil-Robles · Bienni Conservador · insurrecció · CEDA. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
Vuit minuts d'imatges d'arxiu en color sobre com va començar el cop del juliol del 1936, el final d'aquesta sessió. Fixa't primer en el títol: «Alzamiento Nacional» és el nom que li van posar els que el van fer; la lectura en diu cop d'estat. Mentre el mires, busca-hi la data en què estava previst i compara-la amb el mite que el Desmuntant desmunta.
Les eleccions de febrer de 1936 van tornar a girar el mapa polític. Enfront del Bienni Conservador que ja coneixes, es va formar la coalició del Front Popular: esquerra republicana, socialistes i comunistes units en una única candidatura, seguint l’estratègia que altres partits comunistes europeus havien adoptat davant l’ascens del feixisme, després de veure com la divisió de l’esquerra alemanya havia facilitat l’ascens de Hitler que ja coneixes. Va guanyar, en un sistema electoral que premiava molt les majories, amb un marge de vots molt més ajustat del que el nombre d’escons donava a entendre: uns pocs punts percentuals de diferència es van traduir en una majoria parlamentària aclaparadora, un fenomen que ja havies vist també, a la inversa, a les eleccions de 1933. La primera mesura del nou govern va ser complir el primer punt del programa electoral, l’amnistiaamnistiaPerdó general d’una llei que esborra els delictes polítics d’un període. La del febrer del 1936 va alliberar uns 30.000 presos dels Fets d’Octubre del 1934, entre ells Companys i el seu govern. dels presos dels Fets d’Octubre de 1934: milers de miners asturians i partidaris de Companys van sortir de la presó en qüestió de setmanes, i l’Estatut de Núria i el govern autònom de Catalunya, suspesos des dels Fets del Sis d’Octubre de 1934, es van restablir gairebé de seguida, amb Companys altre cop al capdavant de la Generalitat.
L’alegria d’aquella amnistia, però, va conviure amb una espiral de violència que es va accelerar mes rere mes. Als carrers, la FalangeFalangeFalange Española: partit d'ideologia feixista fundat el 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador que ja coneixes d'aquesta càpsula, il·legalitzat pel govern del Front Popular el març de 1936. (el partit feixista fundat pel fill del dictador Primo de Rivera) i les milícies obreres socialistes i anarquistes es van enfrontar en atemptats, tirotejos i represàlies creuades que la policia era incapaç de contenir. Cada assassinat en generava un altre, en una lògica d’ull per ull que radicalitzavaradicalitzavaEmpenyia cap als extrems: cada bàndol es feia més dur i menys disposat a pactar, i els moderats dels dos costats es quedaven sense espai. La paraula ve de «arrel»: anar a l’arrel del problema sense mitges tintes. tots dos bàndols i buidava de contingut el debat parlamentari: als carrers de Madrid, de Barcelona i de moltes altres ciutats, era habitual trobar cada matí notícies de trets nocturns entre pistolers d’un bàndol i de l’altre, mentre al Congrés dels Diputats els discursos es feien cada cop més durs i menys disposats a cedir res a l’adversari. La mateixa Falange, il·legalitzada pel govern el març de 1936, va passar a l’acció clandestina i violenta, mentre bona part de l’exèrcit observava el caos amb una barreja creixent d’alarma i, en alguns sectors, d’oportunitat: alguns generals ja conspiraven en secret des de feia mesos, convençuts que només una intervenció militar podia aturar el que ells anomenaven «el caos» i que els seus adversaris polítics anomenaven, amb la mateixa convicció, «la revolució en marxa».
El 12 de juliol de 1936, falangistes van assassinar el tinent José Castillo, de la Guàrdia d’Assalt i militant socialista conegut per la seva vigilància estricta sobre els locals falangistes de Madrid. La mateixa nit, un grup d’agents de la mateixa Guàrdia d'AssaltGuàrdia d'AssaltCos de policia creat per la República el 1931 per a l’ordre públic a les ciutats, pensat com a alternativa lleial a la Guàrdia Civil, que la República veia com a poc fiable., sense cap ordre ministerial, va decidir venjar-se detenint líders destacats de la dreta. Cap a les dues o tres de la matinada, una furgoneta policial, amb l’oficial de la Guàrdia Civil Fernando Condés al capdavant i milicians socialistes armats a dins, es va presentar al domicili de José Calvo Sotelo, el principal líder de l’oposició monàrquica al Parlament. Els seus propis escortes personals van deixar pas de seguida en veure la credencial de Condés; Calvo Sotelo, sorprès però tranquil·litzat per l’aparença oficial i uniformada de la detenció, va pujar a la furgoneta sense oposar cap resistència, on el van executar d’un tret sec al cap. No era un militant qualsevol: era un diputat protegit, en teoria, per la seva pròpia immunitat parlamentària, assassinat per membres de les forces de seguretat de l’Estat. La notícia va recórrer Espanya com una descàrrega elèctrica i va convèncer els sectors militars encara indecisos que calia actuar sense més demora. Al Parlament, el debat sobre l’assassinat es va convertir en un intercanvi d’acusacions mútues entre dreta i esquerra, cada bàndol responsabilitzant l’altre de portar tot el país cap a l’abisme, sense que ningú, ni a dreta ni a esquerra, semblés ja disposat a fer un pas enrere.
No tothom a l’esquerra ho veia igual. El document de L’Arxiu és el discurs que Indalecio Prieto, un dels dirigents socialistes, va fer l’1 de maig de 1936 en un míting del mateix Front Popular, a Conca: un país pot suportar una revolució, deia, però no «la sagnia constant del desordre públic sense una finalitat revolucionària», i qui l’acabaria pagant era la classe treballadora. El seu partit estava partit en dos: l’ala de Largo CaballeroLargo CaballeroFrancisco Largo Caballero (1869-1946), dirigent de la UGT i de l’ala esquerra del PSOE, a qui la premsa anomenava «el Lenin espanyol». El 1936 va vetar que Prieto fos cap de govern. volia anar cap a la revolució i va impedir que Prieto formés govern quan Azaña, ja president de la República, l’hi va oferir el maig. Amb el govern en mans dels republicans d’esquerra, sense els socialistes a dins, la República va arribar al juliol amb menys força de la que els seus vots deien.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Llegeix el discurs de Prieto a L'Arxiu. Fet: què diu que un país sí que pot suportar, i què no? Parer: qui diu que acaba patint el desordre? Senyal: quina expressió fa servir per als qui pensen el contrari?
Tres respostes curtes: el fet, el parer i l'expressió-senyal (40-60 paraules).
💡 Pista: Comença així: «Prieto diu que un país pot suportar..., però no... Creu que qui ho pateix és... L'expressió és...». El context de L'Arxiu et diu qui és Prieto.
Vertader o fals? Justifiqueu cada resposta amb una dada de la lectura o del peu de la imatge: 1) El Front Popular va guanyar per molts vots. 2) El retrat de la sessió és d'abans de la mort de Calvo Sotelo. 3) Calvo Sotelo el van matar falangistes. 4) La conspiració militar ja existia abans d'aquest assassinat.
Les quatre afirmacions amb V o F i una frase de justificació cada una.
Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.
💡 Pista: Comença cada resposta així: «És fals/veritat perquè...».
D'aquests quatre fets, un no encaixa amb els altres tres: 1) Amnistia dels presos d'octubre. 2) Il·legalització de la Falange. 3) Llei d'Habilitació. 4) Assassinat de Calvo Sotelo. Identifica l'intrús, digues de quin país i de quin any és, i explica què tenen en comú els altres tres.
L'intrús amb el país i l'any, i una frase amb el que tenen en comú els altres tres.
Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.
💡 Pista: Comença així: «L'intrús és el número... perquè...». Si no el recordes, surt a la sessió 3.
Dibuixeu una cadena de 5 baules amb els fets, en ordre: 1) Victòria del Front Popular. 2) Amnistia i restabliment de la Generalitat. 3) Espiral de violència Falange/milícies. 4) Assassinat de Calvo Sotelo. 5) Cop d'estat del 18 de juliol. Per a cada baula, escriviu una frase de connexió amb la següent.
La cadena de cinc baules amb fletxes i una explicació a cada fletxa.
Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.
💡 Pista: Connectors: «com que...», «per això...», «això provoca que...».
Escriviu dos titulars de màxim dotze paraules per al 14 de juliol de 1936, un per a un diari de dreta i un per a un diari d'esquerra, sobre l'assassinat de Calvo Sotelo. Cada titular ha de contenir almenys una paraula clau que l'altre no faria servir mai. Sota, expliqueu en dues línies què amaga cada titular.
Dos titulars de màxim dotze paraules amb el diari que els firma, i dues línies d'explicació.
Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.
💡 Pista: Connectors: «el diari de dreta diria…», «en canvi, el diari d'esquerra diria…». Recordeu qui era Calvo Sotelo i qui el va matar.
Tria una de les dues respostes i defensa-la: la guerra civil era inevitable el juliol del 1936, o hi va haver un moment en què es podia haver evitat? Defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura o del discurs de Prieto, i digues què té de cert l'altra resposta.
La tria, les dues raons i el que té de cert l'altra resposta (60-80 paraules).
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: Connectors: «la meva tria és… perquè…», «ho demostra el fet que…», «l'altra resposta té de cert que…».
Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el cop d'estat no va ser una resposta espontània a l'assassinat de Calvo Sotelo, i quin paper hi va tenir aquell crim.
L'explicació, amb la data de la directiva de Mola (40-60 paraules).
💡 Pista: Busca al Desmuntant la data en què Mola fixa l'objectiu: el paràgraf s'aguanta sobre ella.
Algú diu: «Calvo Sotelo el van matar membres de la Falange, com a represàlia per l'assassinat del tinent Castillo.» Desmenteix-ho amb dues dades de la lectura i digues què hi ha de cert en l'afirmació.
El desmentit amb dues dades i la part de veritat (80-100 paraules).
Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.
💡 Pista: Busca els fets abans d'escriure la primera frase: el desmentit s'aguanta sobre qui va ser de debò.
Decidiu en grup: la primavera del 1936 cada atemptat en provocava un altre, i ningú no aturava l'espiral. Penseu en una baralla que hàgiu vist créixer, a l'institut, al barri o a les xarxes, en què cada resposta era més dura que l'anterior, i decidiu qui l'hauria pogut aturar i com.
La situació, la decisió del grup i un argument a favor i un en contra (40-60 paraules).
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: Abans de decidir, mireu a la lectura qui havia d'aturar l'espiral el 1936 i per què no ho va fer.
📌 Per emportar-se
El Front Popular va guanyar el febrer de 1936 i va amnistiar els presos d'octubre, però una espiral de violència entre la Falange i les milícies obreres va culminar en l'assassinat de Calvo Sotelo el 13 de juliol, accelerant (no causant) un cop d'estat militar que ja s'estava preparant des de mesos abans.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què va fer el govern del Front Popular tot just guanyar les eleccions, segons la lectura?
2. Qui va matar Calvo Sotelo la matinada del 13 de juliol de 1936, segons la lectura?
3. Per què el Desmuntant diu que l'assassinat de Calvo Sotelo va accelerar el cop, i no que el va causar?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Si els militars conspiradors no haguessin tingut l'assassinat de Calvo Sotelo com a pretext, creus que el cop d'estat hauria tingut el mateix suport social?
