Càpsula 3 · POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA? · #GiH4
Eleccions de febrer de 1936. Victòria del Front Popular. Radicalització al carrer. Falange vs. milícies obreres. L'assassinat de Calvo Sotelo com a accelerador del cop.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Les eleccions de febrer de 1936 van tornar a girar el mapa polític. Enfront del Bienni Conservador que ja coneixes, es va formar la coalició del Front Popular: esquerra republicana, socialistes i comunistes units en una única candidatura, seguint l’estratègia que altres partits comunistes europeus havien adoptat davant l’ascens del feixisme, després de veure com la divisió de l’esquerra alemanya havia facilitat l’ascens de Hitler que ja coneixes. Va guanyar, en un sistema electoral que premiava molt les majories, amb un marge de vots molt més ajustat del que el nombre d’escons donava a entendre: uns pocs punts percentuals de diferència es van traduir en una majoria parlamentària aclaparadora, un fenomen que ja havies vist també, a la inversa, a les eleccions de 1933. La primera mesura del nou govern, tal com llegiràs a L’Arxiu, va ser complir la promesa electoral d’amnistiar els presos dels Fets d’Octubre de 1934: milers de miners asturians i partidaris de Companys van sortir de la presó en qüestió de setmanes, i l’Estatut de Núria i el govern autònom de Catalunya, suspesos des dels Fets del Sis d’Octubre de 1934, es van restablir gairebé de seguida, amb Companys altre cop al capdavant de la Generalitat.
L’alegria d’aquella amnistia, però, va conviure amb una espiral de violència que es va accelerar mes rere mes. Als carrers, la FalangeFalangeFalange Española: partit d'ideologia feixista fundat el 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador que ja coneixes d'aquesta càpsula, il·legalitzat pel govern del Front Popular el març de 1936. (el partit feixista fundat pel fill del dictador Primo de Rivera) i les milícies obreres socialistes i anarquistes es van enfrontar en atemptats, tirotejos i represàlies creuades que la policia era incapaç de contenir. Cada assassinat en generava un altre, en una lògica d’ull per ull que radicalitzava tots dos bàndols i buidava de contingut el debat parlamentari: als carrers de Madrid, de Barcelona i de moltes altres ciutats, era habitual trobar cada matí notícies de trets nocturns entre pistolers d’un bàndol i de l’altre, mentre al Congrés dels Diputats els discursos es feien cada cop més durs i menys disposats a cedir res a l’adversari. La mateixa Falange, il·legalitzada pel govern el març de 1936, va passar a l’acció clandestina i violenta, mentre bona part de l’exèrcit observava el caos amb una barreja creixent d’alarma i, en alguns sectors, d’oportunitat: alguns generals ja conspiraven en secret des de feia mesos, convençuts que només una intervenció militar podia aturar el que ells anomenaven «el caos» i que els seus adversaris polítics anomenaven, amb la mateixa convicció, «la revolució en marxa».
El 12 de juliol de 1936, falangistes van assassinar el tinent José Castillo, de la Guàrdia d’Assalt i militant socialista conegut per la seva vigilància estricta sobre els locals falangistes de Madrid. La mateixa nit, un grup d’agents de la mateixa Guàrdia d’Assalt, sense cap ordre ministerial, va decidir venjar-se detenint líders destacats de la dreta. Cap a les dues o tres de la matinada, una furgoneta policial, amb l’oficial de la Guàrdia Civil Fernando Condés al capdavant i milicians socialistes armats a dins, es va presentar al domicili de José Calvo Sotelo, el principal líder de l’oposició monàrquica al Parlament. Els seus propis escortes personals van deixar pas de seguida en veure la credencial de Condés; Calvo Sotelo, sorprès però tranquil·litzat per l’aparença oficial i uniformada de la detenció, va pujar a la furgoneta sense oposar cap resistència, on el van executar d’un tret sec al cap. No era un militant qualsevol: era un diputat protegit, en teoria, per la seva pròpia immunitat parlamentària, assassinat per membres de les forces de seguretat de l’Estat. La notícia va recórrer Espanya com una descàrrega elèctrica i va convèncer els sectors militars encara indecisos que calia actuar sense més demora. Al Parlament, el debat sobre l’assassinat es va convertir en un intercanvi d’acusacions mútues entre dreta i esquerra, cada bàndol responsabilitzant l’altre de portar tot el país cap a l’abisme, sense que ningú, ni a dreta ni a esquerra, semblés ja disposat a fer un pas enrere.
Llegeix el programa del Front Popular a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica qui es beneficiaria directament de la primera mesura que promet.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «La primera mesura beneficia...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.
Marqueu si són vertaderes o falses aquestes 4 afirmacions, i justifiqueu cada resposta en una frase amb una dada de la lectura: 1) El Front Popular va guanyar per una diferència aclaparadora de vots. 2) La Falange va ser il·legalitzada el març de 1936. 3) Calvo Sotelo va ser assassinat per falangistes. 4) La conspiració militar ja existia abans de l'assassinat de Calvo Sotelo.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada resposta així: «És fals/veritat perquè...».
D'aquesta llista de 4 fets de la primavera-estiu de 1936, un no encaixa amb els altres tres: 1) Amnistia dels presos d'octubre. 2) Il·legalització de la Falange. 3) Aprovació de la Llei d'Habilitació alemanya. 4) Assassinat de Calvo Sotelo. Observa també el retrat de la imatge de la sessió i explica en 40-70 paraules quin és l'intrús i per què.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «L'intrús és el número...perquè...».
Dibuixeu una cadena de 5 baules amb els fets, en ordre: 1) Victòria del Front Popular. 2) Amnistia i restabliment de la Generalitat. 3) Espiral de violència Falange/milícies. 4) Assassinat de Calvo Sotelo. 5) Cop d'estat del 18 de juliol. Per a cada baula, escriviu una frase de connexió amb la següent.
💡 Pista: Connectors: «com que...», «per això...», «això provoca que...».
Contrasteu, en 70-110 paraules, com un diari de dreta i un diari d'esquerra del 14 de juliol de 1936 haurien explicat l'assassinat de Calvo Sotelo, amb almenys 2 paraules clau diferents que cadascun hauria fet servir.
💡 Pista: Connectors: «el diari de dreta diria...», «en canvi, el diari d'esquerra diria...».
Escriu un microassaig de 3 frases (tesi, prova i conclusió) que respongui: era inevitable que Espanya arribés a una guerra civil el 1936?
💡 Pista: Connectors: frase 1 «La meva tesi és que...»; frase 2 «Ho demostra el fet que...»; frase 3 «Per tant...».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el cop d'estat no va ser una resposta espontània a l'assassinat de Calvo Sotelo, i acaba amb una frase que comenci: «El 18 de juliol no va començar amb un tret, sinó...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar la data concreta en què Mola va fixar Madrid com a objectiu (25 de maig), no només dir que «ja estava planejat».
Algú diu: «Calvo Sotelo el van matar membres de la Falange, com a represàlia per l'assassinat del tinent Castillo.» Escriu, entre 110 i 160 paraules, un desmentit d'aquesta afirmació amb dades concretes de la lectura.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal identificar correctament qui el va matar (guàrdies d'assalt i milicians, no falangistes), no només dir que «no és cert».
La primavera de 1936 va viure una espiral d'atemptats i represàlies que es retroalimentaven mútuament. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment) d'una espiral de violència política similar, i explica quin paper hi té la impunitat o la manca de resposta institucional.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret, no una afirmació abstracta.
📌 Per emportar-se
El Front Popular va guanyar el febrer de 1936 i va amnistiar els presos d'octubre, però una espiral de violència entre la Falange i les milícies obreres va culminar en l'assassinat de Calvo Sotelo el 13 de juliol, accelerant (no causant) un cop d'estat militar que ja s'estava preparant des de mesos abans.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Quina va ser la primera mesura del govern del Front Popular?
2. Qui va assassinar José Calvo Sotelo la nit del 12 al 13 de juliol de 1936?
3. Per què diem que l'assassinat de Calvo Sotelo va «accelerar» el cop d'estat en comptes de «causar-lo»?
💭 Per pensar fins demà
Si els militars conspiradors no haguessin tingut l'assassinat de Calvo Sotelo com a pretext, creus que el cop d'estat hauria tingut el mateix suport social?
