Càpsula 3 · POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA? · #GiH4
L'aixecament militar d'Àfrica (Mola, Franco). El fracàs parcial divideix Espanya. Inici de la Guerra Civil. Suport internacional: Alemanya i Itàlia als rebels, URSS i Brigades Internacionals a la República.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE7CE9
El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🧠 De la sessió anterior:amnistia · radicalitzava · Guàrdia d'Assalt · Largo Caballero. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.
Un cop d'estat que triomfa a mitges parteix un país en dos. Aquest vídeo posa en context tot el que has après en aquesta càpsula.
El pla dels militars conspiradors preveia un aixecament simultani i coordinat a tot l’Estat el 18 de juliol de 1936, però una filtració va precipitar els esdeveniments un dia abans: el 17 de juliol, l’exèrcit espanyol al protectorat del Marroc es va aixecar en armes. El general Francisco Franco, que ja coneixes d’aquesta càpsula, va volar de les Canàries per posar-se al capdavant de l’anomenat Exèrcit d’ÀfricaExèrcit d’ÀfricaExèrcit d'Àfrica: les unitats militars espanyoles més professionals i experimentades de tot l'exèrcit, format per la Legió i regulars marroquins, curtides en la guerra colonial del Rif., el més ben entrenat de tot l’exèrcit espanyol. L’endemà, 18 de juliol, l’aixecament es va estendre a la Península, coordinat des de Pamplona pel general Emilio Mola, que ja havies vist planificant-lo setmanes abans de l’assassinat de Calvo Sotelo. El govern de la República, sorprès i indecís, va trigar hores a reaccionar amb decisió, canviant fins i tot de president de govern enmig de la crisi mateixa, i aquell retard inicial, paradoxalment, va donar temps als sindicats a exigir armes per defensar-se pel seu compte allà on l’exèrcit no obeïa el govern legítim.
El cop, però, no va triomfar amb la rapidesa que els seus organitzadors esperaven: els plans de Mola donaven per fet que en pocs dies l’exèrcit controlaria tot el territori i que el govern legítim, sense capacitat de resposta militar pròpia, hauria de rendir-se o fugir. Va reeixir en bona part de Castella, Galícia, Navarra i Aragó, a les Canàries, a Mallorca i, evidentment, al Marroc, on els militars van poder actuar amb total llibertat des del primer moment i sense oposició civil organitzada. Però va fracassar a Madrid, Barcelona, el País Basc, Astúries, Catalunya i la major part de la costa mediterrània i Andalusia oriental. Allà, milers de treballadors armats per sindicats i partits d’esquerres, sovint amb armes que el mateix govern els havia distribuït d’urgència quan ja no podia confiar en tot l’exèrcit, van derrotar les guarnicions locals en combats de carrer. A ciutats com Barcelona, els combats van durar només un parell de dies, amb els soldats sollevats acabant assetjats i finalment rendits dins de les seves pròpies casernes militars. Aquest fracàs parcial, no l’èxit, és el que va convertir un cop d’estat en una guerra civil de tres anys: cap dels dos bàndols tenia prou força per imposar-se de seguida a l’altre.
Des dels primers dies, la repressió als territoris ocupats pels militars no va ser un excés espontani de la guerra, sinó una estratègia deliberada. Tal com llegiràs a L’Arxiu, el banbanOrdre pública d’una autoritat militar, penjada a les parets i llegida en veu alta. Els bans de juliol del 1936 declaraven l’estat de guerra i convertien la vaga, la reunió o l’arma a casa en delictes que es jutjaven en consell de guerra. que el general Mola va fer penjar a Pamplona el 19 de juliol, l’endemà del cop, ja ho deia amb la llei a la mà: pena de mort, executada abans de tres hores, per a qui no lliurés les armes o deixés la feina, i grups de més de tres persones prohibits al carrer. I fora dels bans, la pràctica va anar molt més lluny: milers de mestres, alcaldes, metges, sindicalistes i simples veïns denunciats per rancúnies personals van ser afusellats en cunetes de carretera als mesos següents, en una repressió sistemàtica, planificada des de despatxos i no des de la ràbia del camp de batalla, que anava molt més enllà de qualsevol necessitat militar real.
El conflicte, de seguida, es va internacionalitzar. Alemanya i Itàlia van decidir de seguida ajudar els sollevats: a finals de juliol, Hitler i Mussolini hi van comprometre avions de transport, i durant l’agost avions alemanys Junkers van traslladar per pont aeri milers de soldats de l’Exèrcit d’Àfrica des del Marroc fins a la Península, ja que la flota republicana controlava l’estret de Gibraltar i impedia el pas per mar. Aquesta ajuda aèria immediata va ser decisiva perquè Franco pogués desplaçar les seves tropes més ben entrenades, curtides en anys de guerra colonial, cap al front peninsular en qüestió de setmanes, en comptes de mesos. La URSSURSSLa Unió Soviètica de Stalin va ser l’únic gran país que va vendre armes a la República, pagades amb l’or del Banc d’Espanya. A canvi, el Partit Comunista va guanyar un pes que no tenia el 1936. i milers de voluntaris estrangers organitzats en les Brigades InternacionalsBrigades InternacionalsUnes 35.000 persones de més de cinquanta països, reclutades pels partits comunistes, que van combatre amb la República del 1936 al 1938. La primera va entrar en combat a Madrid el novembre del 1936., procedents de desenes de països diferents i moguts per un sentiment antifeixista compartit, van començar a arribar a ajudar la República a partir del 14 d’octubre de 1936, gairebé tres mesos més tard que l’ajuda italoalemanya als rebels: un retard de tres mesos que, quan cada dia comptava, va pesar tant com les armes mateixes. Les democràcies, mentrestant, van triar no triar: França i el Regne Unit van impulsar l’agost un acord de no-intervencióacord de no-intervencióPacte signat per 27 països, l’agost del 1936, per no vendre armes a cap dels dos bàndols. Alemanya, Itàlia i l’URSS el van firmar i el van incomplir; França i el Regne Unit el van complir. Només va lligar de mans la República, que era el govern legal. que va deixar la República legal sense poder comprar armes als seus veïns.
✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.
Llegeix el ban de Mola a L'Arxiu. Fet: què prohibeix als obrers l'article segon? Parer: amb quina raó justifica Mola el cop, al primer paràgraf? Senyal: quina paraula del primer paràgraf pinta la situació com un perill extrem?
Tres respostes curtes: el fet, el parer i la paraula-senyal (40-60 paraules).
💡 Pista: Comença així: «El ban prohibeix... Mola diu que ho fa per... La paraula que ho delata és...». Si no entens una paraula, mira el context de L'Arxiu.
D'aquestes cinc mesures, quatre són al ban de Mola i una és d'una altra dictadura: lliurar les armes en dues hores · prohibir deixar la feina · pena de mort abans de tres hores · prohibir grups de més de tres persones · prohibir el català a l'escola. Identifica la intrusa i el seu dictador; al costat de les altres, escriu l'article del ban.
Els cinc elements de la llista: la intrusa amb el seu dictador, i les altres quatre amb el número d'article.
Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.
💡 Pista: Els articles del ban són el primer, el segon, el tercer i el sisè. Si no recordes de qui és la intrusa, torna a la sessió 4.
Explica per què el cop d'estat no va triomfar arreu, sense fer servir les paraules «guanyar» ni «perdre». Mira el mapa de la sessió i anomena dues zones de cada bàndol.
L'explicació en tres o quatre frases, sense les paraules prohibides.
Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.
💡 Pista: Pots fer servir «triomfar», «fracassar» o «resistir». Comença així: «El cop...».
Observeu el mapa de la sessió. Dibuixeu un croquis senzill d'Espanya i situeu-hi, amb un color, tres territoris on el cop va triomfar i, amb un altre, tres on va fracassar. Sota, descriviu en una frase on quedava cada bàndol.
El croquis amb els sis territoris, la llegenda de dos colors i una frase.
Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.
💡 Pista: Connectors per a la llegenda: «zona sollevada», «zona fidel a la República».
Fes un eix a escala amb 4 punts i la data de cadascun: assassinat de Calvo Sotelo, esclat del cop, decisió d'Hitler d'ajudar Franco, arribada de les primeres Brigades Internacionals. Marca la distància real en dies o mesos entre cada punt consecutiu.
L'eix a escala amb els quatre punts datats i les distàncies en dies o mesos.
Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.
💡 Pista: Connectors: «entre... i... hi ha...».
Tria una de les dues respostes i defensa-la: davant d'un ban com el de Mola, la responsabilitat més gran és de qui el firma o de cada soldat i jutge que el compleix? Defensa la tria amb dues raons (una del document, una de la lectura) i digues què té de cert l'altra resposta.
La tria, les dues raons i el que té de cert l'altra resposta (60-80 paraules).
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: Connectors: «l'ordre en si és…», «els que la van complir…», «per tant…».
Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el 18 de juliol de 1936 no es pot comparar amb els cops ràpids de Mussolini o de Primo de Rivera, i què en va sortir.
L'explicació, amb les ciutats on el cop va fracassar (40-60 paraules).
💡 Pista: Busca a la lectura les ciutats on el cop va fracassar abans d'escriure: el paràgraf s'aguanta sobre elles.
Repassa les nou sessions de la càpsula: Itàlia, Alemanya i les dues etapes d'Espanya. Tria els tres fets que haurien de sortir al llibre de text del futur com els millors exemples de com una crisi pot destruir una democràcia, i justifica cada tria.
Els tres fets triats, cada un amb la seva raó (80-100 paraules).
Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.
💡 Pista: Per a cada fet, pregunta't què no s'entendria sense ell.
Decidiu en grup: el 1936 una societat partida en dos va acabar en guerra. Penseu en un tema que avui divideixi molt la gent que coneixeu, i decidiu què fa que una societat dividida continuï discutint amb paraules i no amb armes.
El tema, la decisió del grup i un argument a favor i un en contra (40-60 paraules).
Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.
💡 Pista: Abans de decidir, mireu a la lectura què va fallar el juliol del 1936: qui va reaccionar tard i qui va triar no fer res.
📌 Per emportar-se
El cop d'estat del 17-18 de juliol de 1936 va triomfar només a una part d'Espanya, gràcies a la resistència armada de treballadors i sindicats a Madrid, Barcelona i el nord industrial; aquest fracàs parcial, junt amb una repressió deliberada des del primer dia i una ràpida internacionalització del conflicte, va convertir un cop d'estat en tres anys de guerra civil.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Per què el cop va fracassar a Madrid, a Barcelona i al nord industrial, segons la sessió?
2. Què demostra el ban de Mola del 19 de juliol sobre la repressió, segons la sessió?
3. Què diu la lectura de l'ajuda estrangera que van rebre els dos bàndols el 1936?
✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps
Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.
💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps
Repassant tota la càpsula, creus que hi ha algun punt concret on la història hauria pogut girar de manera diferent i evitar la guerra?
