ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 3 · POT UNA CRISI MATAR LA DEMOCRÀCIA? · #GiH4

Sessió 9. El cop d'estat del 18 de juliol de 1936

L'aixecament militar d'Àfrica (Mola, Franco). El fracàs parcial divideix Espanya. Inici de la Guerra Civil. Suport internacional: Alemanya i Itàlia als rebels, URSS i Brigades Internacionals a la República.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7

Mapa d'Espanya amb els fronts militars de l'agost-setembre de 1936, dividida entre zona sollevada i zona republicana
Espanya a l'agost-setembre de 1936: el mapa mostra la divisió del país entre la zona controlada pels militars sollevats i la que va restar fidel a la República. PACO / Addicted04 / SMP, Wikimedia Commons · GFDL 1.2 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Un cop d'estat que fracassa a mitges pot acabar sent pitjor que un que triomfa del tot o que fracassa del tot. Per què creus que és així?
  • Una instrucció militar que ordena, per escrit, sembrar el terror. Et sembla un excés de guerra o un pla fred i calculat?
  • Repassa mentalment tota la càpsula: quin dels 4 processos que has estudiat (Itàlia, Alemanya, i les dues etapes d'Espanya) et sembla el més revelador sobre com una crisi pot destruir una democràcia?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar per què el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 va triomfar només a una part d'Espanya.
  2. Analitzar la instrucció de Mola com a prova d'una repressió sistemàtica i deliberada, no espontània.
  3. Situar la internacionalització immediata del conflicte: ajuda italoalemanya als sollevats i soviètica/Brigades Internacionals a la República.
Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Un cop d'estat que triomfa a mitges parteix un país en dos. Aquest vídeo posa en context tot el que has après en aquesta càpsula.

La Guerra Civil española · Academia Play · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

El pla dels militars conspiradors preveia un aixecament simultani i coordinat a tot l’Estat el 18 de juliol de 1936, però una filtració va precipitar els esdeveniments un dia abans: el 17 de juliol, l’exèrcit espanyol al protectorat del Marroc es va aixecar en armes. El general Francisco Franco, que ja coneixes d’aquesta càpsula, va volar de les Canàries per posar-se al capdavant de l’anomenat Exèrcit d’ÀfricaExèrcit d’ÀfricaExèrcit d'Àfrica: les unitats militars espanyoles més professionals i experimentades de tot l'exèrcit, format per la Legió i regulars marroquins, curtides en la guerra colonial del Rif., el més ben entrenat de tot l’exèrcit espanyol. L’endemà, 18 de juliol, l’aixecament es va estendre a la Península, coordinat des de Pamplona pel general Emilio Mola, que ja havies vist planificant-lo setmanes abans de l’assassinat de Calvo Sotelo. El govern de la República, sorprès i indecís, va trigar hores a reaccionar amb decisió, canviant fins i tot de president de govern enmig de la crisi mateixa, i aquell retard inicial, paradoxalment, va donar temps als sindicats a exigir armes per defensar-se pel seu compte allà on l’exèrcit no obeïa el govern legítim.

El cop, però, no va triomfar amb la rapidesa que els seus organitzadors esperaven: els plans de Mola donaven per fet que en pocs dies l’exèrcit controlaria tot el territori i que el govern legítim, sense capacitat de resposta militar pròpia, hauria de rendir-se o fugir. Va reeixir en bona part de Castella, Galícia, Navarra i Aragó, a les Canàries, a Mallorca i, evidentment, al Marroc, on els militars van poder actuar amb total llibertat des del primer moment i sense oposició civil organitzada. Però va fracassar a Madrid, Barcelona, el País Basc, Astúries, Catalunya i la major part de la costa mediterrània i Andalusia oriental. Allà, milers de treballadors armats per sindicats i partits d’esquerres, sovint amb armes que el mateix govern els havia distribuït d’urgència quan ja no podia confiar en tot l’exèrcit, van derrotar les guarnicions locals en combats de carrer. A ciutats com Barcelona, els combats van durar només un parell de dies, amb els soldats sollevats acabant assetjats i finalment rendits dins de les seves pròpies casernes militars. Aquest fracàs parcial, no l’èxit, és el que va convertir un cop d’estat en una guerra civil de tres anys: cap dels dos bàndols tenia prou força per imposar-se de seguida a l’altre.

Mapa d'Espanya amb els fronts militars de l'agost-setembre de 1936, dividida entre zona sollevada i zona republicana
Espanya a l'agost-setembre de 1936: el mapa mostra la divisió del país entre la zona controlada pels militars sollevats i la que va restar fidel a la República. PACO / Addicted04 / SMP, Wikimedia Commons · GFDL 1.2 · Wikimedia Commons

Des dels primers dies, la repressió als territoris ocupats pels militars no va ser un excés espontani de la guerra, sinó una estratègia deliberada. Tal com llegiràs a L’Arxiu, el mateix general Mola va donar instruccions escrites, només un dia després d’esclatar el cop, per crear una «atmosfera de terror» i executar sense judici qualsevol sospitós d’esquerres: milers de mestres, alcaldes, metges, sindicalistes i simples veïns denunciats per rancúnies personals van ser afusellats en cunetes de carretera als mesos següents, en una repressió sistemàtica, planificada des de despatxos i no des de la ràbia del camp de batalla, que anava molt més enllà de qualsevol necessitat militar real.

El conflicte, de seguida, es va internacionalitzar. Alemanya i Itàlia van decidir de seguida ajudar els sollevats: a finals de juliol, Hitler i Mussolini hi van comprometre avions de transport, i durant l’agost avions alemanys Junkers van traslladar per pont aeri milers de soldats de l’Exèrcit d’Àfrica des del Marroc fins a la Península, ja que la flota republicana controlava l’estret de Gibraltar i impedia el pas per mar. Aquesta ajuda aèria immediata va ser decisiva perquè Franco pogués desplaçar les seves tropes més ben entrenades, curtides en anys de guerra colonial, cap al front peninsular en qüestió de setmanes, en comptes de mesos. La Unió Soviètica i milers de voluntaris estrangers organitzats en les Brigades Internacionals, procedents de desenes de països diferents i moguts per un sentiment antifeixista compartit, van començar a arribar a ajudar la República a partir del 14 d’octubre de 1936, gairebé tres mesos més tard que l’ajuda italoalemanya als rebels: un retard que molts historiadors consideren clau per entendre per què la balança militar es va decantar, a la llarga, del costat franquista.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
9.1 Investigar · Comentari de fonts Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix la instrucció de Mola a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica què ordena fer amb els sospitosos d'esquerres.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Mola ordena...». Usa 2 termes de la Fitxa de dades.

9.2 Investigar · Comentari de fonts Individual

Localitza i cita: l'ordre exacta.

A L'Arxiu, localitza i copia textualment la frase on Mola parla de qui ha de ser afusellat. En 40-70 paraules, explica per què aquesta frase demostra que la repressió no era un excés espontani.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «La font diu literalment...; això demostra que...». Usa el terme «Instrucció Reservada».

9.3 Explicar · Esquemes i mapes conceptuals Individual

Explica el fracàs parcial sense dir «guanyar» ni «perdre».

Explica en 40-70 paraules per què el cop d'estat no va triomfar arreu, sense fer servir les paraules «guanyar» ni «perdre» en cap moment del text.

💡 Pista: BASTIDA: pots fer servir «triomfar», «fracassar» o «resistir». Comença així: «El cop...».

Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
9.4 Situar-se · Cronologies i mapes En parella

El croquis de l'Espanya dividida.

Observeu el mapa de la imatge de la sessió. Dibuixeu un croquis senzill d'Espanya amb 6 elements: marqueu amb un color 3 territoris on el cop va triomfar (per exemple, Castella, Navarra, Marroc) i amb un altre color 3 on va fracassar (per exemple, Madrid, Barcelona, Astúries).

💡 Pista: Connectors per a la llegenda: «zona sollevada», «zona fidel a la República».

9.5 Situar-se · Cronologies i mapes Individual

L'eix a escala del pont aeri.

Fes un eix a escala amb 4 punts i la data de cadascun: assassinat de Calvo Sotelo, esclat del cop, decisió d'Hitler d'ajudar Franco, arribada de les primeres Brigades Internacionals. Marca la distància real en dies o mesos entre cada punt consecutiu.

💡 Pista: Connectors: «entre... i... hi ha...».

9.6 Participar · Notícies, debats, reflexió Individual

Veredicte ètic: la instrucció de Mola.

Escriu, en 70-110 paraules, un veredicte ètic sobre la instrucció de Mola que separi jutjar l'ordre (crear terror, afusellar sense judici) de jutjar els soldats concrets que la van complir sota disciplina militar.

💡 Pista: Connectors: «l'ordre en si és...», «els soldats que la van complir...», «per tant...».

Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
9.7 Explicar · Esquemes i mapes conceptuals Individual

Desmuntant «el triomf ràpid».

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el 18 de juliol de 1936 no es pot comparar amb els cops ràpids de Mussolini o Primo de Rivera, i acaba amb una frase que comenci: «Aquest cop no va fracassar del tot ni va triomfar del tot, sinó que...».

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar almenys 2 ciutats concretes on el cop va fracassar, no només dir que «va fallar en part».

9.8 Participar · Notícies, debats, reflexió Individual

Rellevància «top 3»: la càpsula sencera.

Repassa les 9 sessions d'aquesta càpsula. Escriu, entre 110 i 160 paraules, quins 3 fets (de qualsevol dels processos que has estudiat: Itàlia, Alemanya, o les dues etapes d'Espanya) mereixen, al teu parer, un lloc al llibre de text del futur com els millors exemples de com una crisi econòmica pot destruir una democràcia, i raona la tria.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal justificar CADA tria amb una raó concreta, no només llistar 3 fets.

9.9 Participar · Notícies, debats, reflexió Individual

Ahir i avui: quan un país queda partit en dos bàndols irreconciliables.

El fracàs parcial del cop de 1936 va partir Espanya en dos bàndols armats. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple (d'avui o d'un altre moment) d'un país que hagi quedat dividit en dos bàndols irreconciliables per una crisi política, i explica quin paper hi va tenir la violència (o la seva absència) a l'hora de decidir el resultat final.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret, no una afirmació abstracta.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

El cop d'estat del 17-18 de juliol de 1936 va triomfar només a una part d'Espanya, gràcies a la resistència armada de treballadors i sindicats a Madrid, Barcelona i el nord industrial; aquest fracàs parcial, junt amb una repressió deliberada des del primer dia i una ràpida internacionalització del conflicte, va convertir un cop d'estat en tres anys de guerra civil.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Per què el cop d'estat del juliol de 1936 no va triomfar a tot Espanya?

  2. 2. Què revela la Instrucció Reservada de Mola del 19 de juliol de 1936?

  3. 3. Quina va ser la diferència clau entre l'ajuda internacional als sollevats i a la República?

💭 Per pensar fins demà

Repassant tota la càpsula, creus que hi ha algun punt concret on la història hauria pogut girar de manera diferent i evitar la guerra?