Sessió 1. El Teló d'Acer i la formació dels blocs

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 5 de març de 1946, menys d’un any després d’acabar la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill, ja fora del govern britànic i de visita als Estats Units com a ciutadà privat, va pronunciar a Fulton, Missouri, el discurs que llegiràs a L’Arxiu. Hi va fer servir dues paraules que definirien una època: teló d’acerteló d’acerTeló d'acer: expressió que Churchill va popularitzar a Fulton (1946) per descriure la línia que separava l'Europa controlada per la Unió Soviètica de l'occidental, «de Stettin, a la Bàltica, fins a Trieste, a l'Adriàtica». Abans l'havia fet servir la propaganda nazi.. La cooperació que havia unit els aliats de guerra s’anava desfent, i Churchill va ser el primer a dir-ho en veu alta.

Dues pors que es miren

Els Estats Units i el Regne Unit desconfiaven de les intencions soviètiques a l’Europa de l’est, on l’Exèrcit Roig s’havia quedat i on, país rere país, els partits comunistes anaven ocupant el poder. Stalin, en canvi, veia en qualsevol moviment occidental una amenaça a la seguretat que creia haver-se guanyat amb la sang de més de vint milions de soviètics. Per a Stalin, una franja de estats satèl·litestats satèl·litEstats satèl·lit: els països de l'Europa de l'est (Polònia, Hongria, Romania, Bulgària, Txecoslovàquia, Alemanya Oriental) que entre 1945 i 1948 van quedar sota governs comunistes fidels a Moscou, amb l'Exèrcit Roig al territori. amb governs fidels a Moscou no era expansionisme: era una garantia mínima davant la possibilitat, ja repetida dues vegades en trenta anys, que una potència hostil tornés a envair Rússia per la plana europea. Per als occidentals, aquella mateixa franja era exactament l’expansió forçosa que la guerra havia de servir per evitar per sempre. Les dues lectures eren coherents, i eren incompatibles.

1947: la doctrina i el pla

El març de 1947 el president Truman va anunciar la Doctrina TrumanDoctrina TrumanDoctrina Truman (12 de març de 1947): discurs al Congrés en què Truman va prometre ajuda a «els pobles lliures que resisteixen» la subjugació; aplicada primer a Grècia, en guerra civil, i a Turquia. És la política de contenció del comunisme.: els Estats Units ajudarien qualsevol país amenaçat pel comunisme, començant per Grècia i Turquia. Tres mesos després va venir el Pla MarshallPla MarshallPla Marshall (juny de 1947): programa d'ajuda nord-americana a la reconstrucció d'Europa occidental, uns 13.000 milions de dòlars entre 1948 i 1952. Ofert també a l'est; Stalin va prohibir acceptar-lo., un programa d’ajuda enorme, més de tretze mil milions de dòlars de l’època en quatre anys, per reconstruir una Europa occidental en runes, en part perquè la misèria no obrís les portes al comunisme. El pla es va oferir a tots els països europeus, també als de l’est, i Stalin va prohibir als seus satèl·lits acceptar-lo: hi veia una infiltració econòmica. La resposta soviètica va tenir dos noms: el KominformKominformKominform (1947) i COMECON (1949): les dues respostes soviètiques. El Kominform coordinava els partits comunistes europeus des de Moscou; el COMECON (Consell d'Ajuda Econòmica Mútua) era l'organització econòmica del bloc de l'est, la rèplica del Pla Marshall., per coordinar els partits comunistes d’Europa, i el COMECON, la seva pròpia organització econòmica. A cada peça occidental, una peça oriental.

Alemanya, el tauler

Tot això passava sobre un tauler concret: Alemanya. Els vencedors se l’havien repartit en quatre zones d’ocupació (americana, britànica, francesa i soviètica) i havien fet el mateix amb Berlín, la capital, que quedava dins de la zona soviètica com una illa amb quatre sectors. Mentre els aliats es fiaven els uns dels altres, l’arranjament era provisional; quan van deixar de fiar-se’n, cada zona va començar a funcionar com un país. El 1948 les tres zones occidentals van crear una moneda nova, el marc alemany, i aquesta va ser l’espurna: Stalin va entendre que l’oest volia fer un Estat alemany propi, i tenia raó. El 1949 en van néixer dos, la República Federal a l’oest i la República Democràtica a l’est, i Berlín va quedar partida entre tots dos. Durant quaranta anys, el lloc on la Guerra Freda es podia tocar amb la mà va ser una ciutat.

Berlín: la primera crisi

El juny de 1948, sense avís, Stalin va tallar totes les vies terrestres d’accés a Berlín occidental, una illa administrada pels aliats occidentals enmig de la zona soviètica d’Alemanya, per obligar-los a abandonar la ciutat. Els Estats Units i el Regne Unit hi van respondre amb el pont aeripont aeriBloqueig de Berlín i pont aeri (juny de 1948 - maig de 1949): Stalin tanca carreteres i ferrocarrils cap a Berlín occidental; els aliats abasteixen la ciutat només per aire, amb més de 270.000 vols i unes 2,3 milions de tones de subministraments. Stalin aixeca el bloqueig sense haver-lo trencat.: durant onze mesos, avions carregats de carbó, farina i medicaments van aterrar a Berlín cada pocs minuts, dia i nit, més de dos-cents setanta mil vols. El maig de 1949 Stalin va aixecar el bloqueig, derrotat sense que ningú hagués disparat. Berlín va ser la primera crisi de la Guerra Freda i va fixar-ne la regla: pressionar fins al límit, i no travessar-lo.

Dos exèrcits mirall

Aquell mateix abril de 1949, amb el pont aeri encara en marxa, dotze països occidentals van signar l’OTANOTANOTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, 4 d'abril de 1949): aliança militar de dotze països (Estats Units, Canadà i deu europeus). Article 5: un atac contra un membre és un atac contra tots. Espanya hi va entrar el 1982., una aliança militar amb un principi senzill: un atac contra un dels seus membres seria considerat un atac contra tots. La Unió Soviètica no hi va respondre amb una aliança pròpia fins sis anys després, el maig de 1955, quan l’entrada de l’Alemanya Occidental a l’OTAN la va empènyer a formalitzar el Pacte de VarsòviaPacte de VarsòviaPacte de Varsòvia (14 de maig de 1955): aliança militar de la Unió Soviètica i set estats satèl·lit, creada com a resposta a l'entrada de l'Alemanya Occidental a l'OTAN. Va servir sobretot per intervenir dins del propi bloc: Hongria (1956), Txecoslovàquia (1968). amb els seus satèl·lits. Amb les dues aliances, el continent va quedar dividit en dos blocs armats que es mantindrien pràcticament iguals durant trenta-cinc anys. La Guerra Freda va ser freda a Europa: cap dels dos blocs no va disparar mai contra l’altre. Va ser calenta a tot arreu on la resta de la càpsula et portarà.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La línia groga.

Comenta el mapa del teló d'acer del cos de la lectura en tres passos. DESCRIU: de quin mar a quin va la línia groga i quin país parteix pel mig. IDENTIFICA: amb la Fitxa de dades, quins estats satèl·lit queden al costat vermell. DEDUEIX: per què Berlín va ser el lloc de la primera crisi?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «La línia va de... a... i parteix...». Els satèl·lits són a la segona línia de la Fitxa; on queda Berlín ho diu el peu del mapa.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Churchill amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el discurs de Churchill a L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos què diu i què en pensa qui parla. FET: entre quines dues ciutats diu que ha baixat el teló? PARER: què vol fer sentir amb la imatge d'un teló d'acer que ha «descendit»? SENYAL: segons el context, qui té al costat, i què delata això?

Les tres respostes, una frase cada una (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Churchill diu que la línia va de... a... (fet). Amb el teló vol que qui l'escolta senti... (parer). Parla amb... al costat, i això delata que... (senyal)». Qui té al costat ho diu la primera frase del context.

1.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Deu anys de respostes mirall en una línia.

Ordena en una línia del temps del 1946 al 1955 aquests sis moments de la Fitxa de dades: el discurs de Fulton, el Pla Marshall, el Kominform, l'OTAN, el COMECON i el Pacte de Varsòvia. Posa els del bloc occidental a sobre de la línia i els del soviètic a sota.

La línia amb els sis moments datats, a sobre o a sota segons el bloc.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Marca primer el 1946 a l'esquerra i el 1955 a la dreta, un any per tros. Les dates són a les línies 1, 3, 4, 7 i 8 de la Fitxa.

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos blocs, quatre files.

Classifica els dos blocs en una taula de dues columnes (bloc occidental · bloc soviètic) i quatre files: qui l'encapçala · quina eina econòmica té · quina aliança militar i de quin any · de què té por segons la lectura. A sota, explica en una frase quina fila fa que els dos blocs no es puguin entendre.

La taula de dues columnes i quatre files, i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «mentre que un...», «l'altre, en canvi...», «la fila que ho fa impossible és... perquè...». La fila de la por és a l'epígraf «Dues pors que es miren».

1.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del marc alemany al pont aeri, en cinc baules.

Encadena en cinc baules com es passa d'una moneda nova a un pont aeri. La primera baula és «Les tres zones occidentals creen el marc alemany (juny de 1948)» i l'última, «Stalin aixeca el bloqueig sense haver-lo trencat (maig de 1949)». Omple les tres del mig amb la lectura i la Fitxa, i a cada fletxa escriu-hi per què passa.

Les cinc baules i les quatre fletxes, cada una amb el seu «per què».

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «per això...», «com que Stalin entén que...», «això fa que...». Prova d'esborrar una baula del mig: si la cadena encara s'entén, no era una causa.

1.6 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Decisió raonada: Washington, 25 de juny de 1948.

Sou assessors del president Truman l'endemà que Stalin hagi tallat les carreteres a Berlín. Teniu tres opcions: enviar un comboi militar per carretera i trencar el bloqueig per la força, abastir la ciutat només per aire, o retirar-vos de Berlín. Decidiu i defenseu la tria amb dues raons tretes de la lectura i un risc que assumiu.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (60-80 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «triem... perquè...», «a més...», «el risc és que...». Penseu què passa si un comboi americà i un tanc soviètic es troben a la carretera.

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «va començar a Berlín».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què el bloqueig de Berlín no és l'inici de la Guerra Freda sinó la seva primera crisi, amb tres fets de la Fitxa de dades anteriors al bloqueig.

L'explicació amb els tres fets datats (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues coses: quan els dos blocs van deixar de fiar-se (que no té data) i quan van deixar de dissimular-ho (que en té diverses).

1.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmentit: «el Pla Marshall només era per a l'oest».

Un text d'internet diu: «Els Estats Units només van oferir el Pla Marshall als seus aliats; a l'Europa de l'est no li van oferir ni un dòlar.» Desmunta-ho: digues primer què hi ha de cert i després què hi ha de fals, amb dues dades de la Fitxa o de la lectura, i explica per què creus que Stalin hi va dir que no.

El desmentit, amb el que és cert, el que és fals, les dues dades i el perquè de Stalin (80-100 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: A qui es va oferir el pla i qui hi va dir que no ho explica l'epígraf «1947: la doctrina i el pla». Pensa què hauria passat a l'est amb dòlars i empreses americanes.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: l'OTAN encara hi és.

L'OTAN es va fundar el 1949 amb dotze països contra un bloc que ja no existeix; avui en té més de trenta. En grup, amb el que ja sabeu de l'OTAN d'avui, argumenteu si l'article 5 que explica la Fitxa de dades vol dir avui el mateix que el 1949.

L'argument del grup: una semblança, una diferència i la vostra resposta (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, que cada membre del grup digui una cosa que hagi sentit de l'OTAN aquests anys, i penseu qui era l'enemic el 1949 i qui ho és avui.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1946 Churchill va dir en veu alta el que els aliats ja sabien: Europa quedava partida per un teló d'acer, de Stettin a Trieste. Stalin volia una franja de satèl·lits per no tornar a ser envaït; l'oest hi veia l'expansió que la guerra havia de evitar. Cada peça va tenir la seva rèplica: Doctrina Truman i Pla Marshall (1947) contra Kominform i COMECON; OTAN (1949) contra Pacte de Varsòvia (1955). Alemanya va ser el tauler: dues monedes, dos Estats el 1949, i Berlín partida. El bloqueig de 1948-1949 es va guanyar amb un pont aeri de 270.000 vols i cap tret, i va fixar la regla de la Guerra Freda a Europa: pressionar fins al límit i no travessar-lo.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va fer Stalin davant del Pla Marshall, segons la lectura?

   A. El va rebutjar perquè els Estats Units no l'havien ofert a cap país de l'est d'Europa B. El va deixar acceptar a Polònia i a Txecoslovàquia, i el va prohibir a la resta de satèl·lits C. El va prohibir als seus satèl·lits i hi va respondre amb el Kominform i amb el COMECON D. El va deixar acceptar als satèl·lits, però en va fer passar els diners pel COMECON

2. 2. Com va acabar el bloqueig de Berlín?

   A. Stalin el va aixecar al cap d'onze mesos de pont aeri, sense que ningú hagués disparat B. Un comboi militar americà va obrir la carretera per la força al cap d'onze mesos de setge C. Stalin el va aixecar quan les zones occidentals van renunciar al marc alemany, la moneda nova D. Els aliats van deixar els seus sectors de la ciutat quan el pont aeri no va poder dur prou carbó

3. 3. Què va empènyer la Unió Soviètica a crear el Pacte de Varsòvia el 1955?

   A. La fundació de l'OTAN aquell mateix any, amb dotze països i el compromís de l'article 5 B. La derrota al bloqueig de Berlín, que Stalin acabava d'aixecar sense haver-lo trencat C. Les revoltes d'Hongria i de Txecoslovàquia, que calia poder aturar amb un exèrcit comú D. L'entrada de l'Alemanya Occidental a l'OTAN, sis anys després que es fundés l'aliança

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Dos blocs que no es disparen a Europa. Què passa quan tots dos tenen una arma que pot acabar amb tot?