Càpsula 6 · ES POT VIURE AMB EL MÓN PARTIT EN DOS? · #GiH4
La fallida de la gran aliança. Doctrina Truman i Pla Marshall (1947). Resposta soviètica: Kominform i COMECON. Bloqueig de Berlín (1948-1949). OTAN (1949) vs. Pacte de Varsòvia (1955).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
Del teló d'acer al bloqueig de Berlín: aquest vídeo en resumeix els primers anys en poc més de set minuts.
El 5 de març de 1946, menys d’un any després d’acabar la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill (ja fora del govern britànic, com a simple ciutadà de visita als Estats Units) va pronunciar a Fulton, Missouri, el discurs que llegiràs a L’Arxiu, popularitzant per sempre l’expressió «teló d’acer» per descriure la nova divisió d’Europa entre el bloc occidental i l’esfera d’influència soviètica, una imatge que definiria tota una època política sencera. La cooperació que fins feia poc havia unit els aliats de guerra s’anava desfent de manera cada cop més ràpida i evident: els Estats Units i el Regne Unit desconfiaven cada vegada més obertament de les veritables intencions soviètiques a tota l’Europa de l’est, mentre Stalin veia en qualsevol moviment occidental una amenaça directa a la seguretat que creia haver-se guanyat amb la sang de milions de soldats soviètics. Per a Stalin, mantenir una franja de països satèl·lit a l’Europa de l’est, amb governs afins a Moscou, no era una simple ambició expansionista, sinó una garantia mínima davant la possibilitat, ja repetida dues vegades en trenta anys, que una potència hostil tornés a envair el territori soviètic a través d’aquella mateixa plana europea oberta. Per als occidentals, en canvi, aquella mateixa franja de països satèl·lit representava exactament el tipus d’expansió territorial forçosa que la guerra just acabada de guanyar havia de servir per evitar per sempre.
El març de 1947, el president nord-americà Harry Truman va anunciar la Doctrina TrumanDoctrina TrumanDoctrina Truman: política exterior nord-americana que prometia ajuda a qualsevol país amenaçat pel comunisme, aplicada primer a Grècia i Turquia., comprometent-se a ajudar qualsevol país amenaçat pel comunisme, i pocs mesos després va llançar el Pla Marshall, un programa massiu d’ajuda econòmica (més de tretze mil milions de dòlars de l’època repartits en quatre anys) per reconstruir l’Europa occidental devastada per la guerra, en part per evitar que la misèria econòmica hi obrís les portes al comunisme entre poblacions desesperades. El pla es va oferir formalment a tots els països europeus, també als de l’est, però Stalin va prohibir als seus estats satèl·lit acceptar-lo, convençut que amagava un intent d’infiltració econòmica i política nord-americana al continent. La Unió Soviètica va respondre amb el Kominform (1947), per coordinar els partits comunistes europeus, i el COMECOM (1949), la seva pròpia versió d’ajuda econòmica entre els països del bloc oriental. El juny de 1948, sense cap avís previ, Stalin va tallar de cop totes les vies terrestres d’accés a Berlín occidental, una petita illa administrada pels aliats occidentals enmig de tot el territori soviètic, amb l’objectiu clar d’obligar-los, tard o d’hora, a abandonar tota la ciutat per fam. Els Estats Units i el Regne Unit hi van respondre amb un pont aeri sense precedents. Durant gairebé un any sencer, avions carregats de carbó, aliments i medicaments van abastir tota la ciutat exclusivament per aire, vol rere vol, dia i nit, aterrant a Berlín occidental cada pocs minuts, fins que Stalin va aixecar finalment el bloqueig sencer el maig de 1949, derrotat políticament sense haver disparat mai un sol tret directe.
Aquell mateix mes d’abril de 1949, encara amb el pont aeri en marxa, dotze països occidentals havien signat la creació de l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord), una aliança militar defensiva basada en el principi que un atac contra un dels seus membres seria considerat un atac contra tots. La Unió Soviètica no hi va respondre amb una aliança pròpia fins sis anys després, el maig de 1955, quan la integració d’Alemanya Occidental a l’OTAN la va empènyer a formalitzar el Pacte de VarsòviaPacte de VarsòviaPacte de Varsòvia: aliança militar de defensa mútua entre la Unió Soviètica i els seus estats satèl·lit de l'Europa de l'est, signada el 1955. amb els seus propis estats satèl·lit de l’Europa de l’est. Amb totes dues grans aliances militars mirall, el continent europeu va quedar dividit militarment en dos blocs armats clarament delimitats, cadascun disposat a defensar els seus membres amb tota la força disponible, en una configuració que es mantindria pràcticament inalterada, amb molt poques variacions rellevants, durant els següents trenta-cinc anys llargs de tensió constant entre tots dos costats.
Llegeix el discurs de Churchill a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica entre quines dues ciutats situa el teló d'acer.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Churchill situa el teló d'acer entre...». Usa el terme «teló d'acer» de la Fitxa de dades.
Fes una cronologia amb 4 dates (març 1946 · març 1947 · juny 1947 · juny 1948) i escriu una frase sota cada data amb el fet corresponent. Per a la data de juny de 1948, fixa't en la imatge de la sessió.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada frase així: «El [data], va passar...».
Escriu un decàleg de 5 punts, cadascun amb un fet concret de 1946 a 1949, que expliqui com Europa es va acabar dividint en dos blocs.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada punt així: «Punt X: quan...».
Explica, en 70-110 paraules, quin biaix hi ha en l'expressió «teló d'acer», pronunciada per un polític occidental per descriure el bloc soviètic.
💡 Pista: Connectors: «aquesta expressió presenta...», «des de l'altre bàndol, es podria dir que...».
Localitza a L'Arxiu la frase que enumera les ciutats que queden «darrere» del teló d'acer i copia-la textualment.
💡 Pista: Connectors: «la frase exacta diu...».
En parella, delibereu i emeteu un veredicte (justificat/injustificat) sobre la decisió de Stalin de tallar l'accés terrestre a Berlín occidental, en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «el nostre veredicte és... perquè...».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què la Guerra Freda no va començar sobtadament amb Berlín 1948, i acaba amb una frase que comenci: «La ruptura ja era evident des de...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar almenys 2 fets anteriors a 1948 (discurs de Churchill, Doctrina Truman) que ja mostraven la ruptura.
Escriu un argument des del punt de vista soviètic (seguretat davant futures invasions) i un contraargument des del punt de vista occidental (expansió territorial forçosa), cadascun de 110-160 paraules.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cada argument ha de fer servir una raó concreta de la lectura, no només una opinió general.
El món de la Guerra Freda es va dividir en dos blocs enfrontats. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple actual de divisió geopolítica (aliances militars, blocs econòmics, fronteres tancades) i compara'l amb el cas d'aquesta sessió.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret i almenys una semblança explícita amb la divisió de la Guerra Freda.
📌 Per emportar-se
Entre 1946 i 1949, la cooperació entre els aliats de guerra es va trencar: el discurs del teló d'acer de Churchill (1946), la Doctrina Truman i el Pla Marshall (1947), i la resposta soviètica (Kominform, COMECOM) van culminar en el bloqueig de Berlín (1948-1949) i la formació de dues aliances militars mirall, l'OTAN (1949) i el Pacte de Varsòvia (1955), que dividirien Europa durant dècades.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Qui va pronunciar el discurs del «teló d'acer» i quan?
2. Què establia el Pla Marshall (1947)?
3. Com va acabar el bloqueig de Berlín (1948-1949)?
💭 Per pensar fins demà
Si els Estats Units i la Unió Soviètica haguessin mantingut la cooperació de guerra, creus que el món hauria evolucionat de manera molt diferent?
