Sessió 8. L'Estat del Benestar i la construcció europea

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1947 Europa occidental era un continent de ciutats en runes, racionament i hiverns sense carbó, i a França i a Itàlia el partit comunista treia un vot de cada quatre. El secretari d’Estat americà George Marshall va proposar aquell juny pagar la reconstrucció, i el Pla MarshallPla MarshallPla Marshall (1948-1952): programa d'ajuda dels Estats Units a setze països d'Europa occidental, uns 13.000 milions de dòlars de l'època (més de 130.000 d'avui), en aliments, maquinària i crèdits. Stalin va prohibir acceptar-lo als països de l'Est. Espanya, per ser una dictadura, en va quedar fora. va repartir en quatre anys uns tretze mil milions de dòlars entre setze països. No era només generositat: el diplomàtic que el va dissenyar, George Kennan, en va dir «contenció econòmica», i una bona part dels diners s’havien de gastar comprant productes americans. Però va funcionar: el 1952 la producció europea ja superava la d’abans de la guerra. Els Estats Units havien entès una cosa que el 1919 ningú no va entendre: que un obrer amb feina i sopar no vota el partit que promet cremar-ho tot.

El pacte del benestar

Els governs europeus havien entès el mateix, i van fer un pacte que va durar trenta anys. El va escriure, en plena guerra, un funcionari britànic: l’informe Beveridgeinforme BeveridgeInforme Beveridge (1942): encàrrec del govern britànic a l'economista William Beveridge per planificar la societat de després de la guerra. Proposava combatre «cinc gegants» (la misèria, la malaltia, la ignorància, la misèria de l'habitatge i l'atur) amb assegurances i serveis universals. Va vendre 600.000 exemplars. proposava vèncer «cinc gegants» (la misèria, la malaltia, la ignorància, l’habitatge miserable i l’atur) amb serveis pagats per tothom i per a tothom. El 1948 el Regne Unit va crear el servei nacional de salut, gratuït; França va estendre la seguretat social; Alemanya occidental va inventar l’«economia social de mercat»: empresa lliure, però pensions, sanitat i sindicats amb veu a les empreses. En diem Estat del benestarEstat del benestarEstat del benestar: model en què l'Estat garanteix a tots els ciutadans sanitat, educació, pensions i protecció contra l'atur, pagat amb impostos progressius (qui més té, més paga). Es va construir a Europa occidental entre 1945 i 1975, amb el suport de socialdemòcrates i democratacristians., i el van defensar tant els socialistes com els democratacristians, per una raó que els anys trenta havien ensenyat: l’atur i la por havien portat el feixisme; la seguretat el faria impossible. Tot allò es pagava amb impostos, i amb impostos alts: als anys cinquanta, qui més guanyava en pagava al Regne Unit més del 90%, i als Estats Units mateix, el 91%. A canvi, per primera vegada, un fill d’obrer anava a l’institut i a la universitat, una malaltia no arruïnava una família i la vellesa no volia dir la misèria. El pacte tenia tres potes, i les tres eren noves: sanitat per a tothom, pensions per a tothom, escola pública per a tothom.

Carbó, acer i sis països

El 9 de maig de 1950, el ministre francès Robert SchumanRobert SchumanRobert Schuman (1886-1963): ministre d'Afers Exteriors de França (1948-1952), nascut a Luxemburg i criat a la Lorena alemanya, soldat alemany a la Primera Guerra Mundial i presoner de la Gestapo a la Segona. La seva declaració del 9 de maig de 1950, escrita amb Jean Monnet, és l'origen de la Unió Europea; el 9 de maig és el Dia d'Europa. va llegir en cinc minuts la declaració que trobaràs a L’Arxiu: posar tot el carbó i l’acer de França i d’Alemanya, les matèries de la guerra, sota una autoritat comuna, oberta a qui volgués. Feia només cinc anys que els dos països s’havien acabat de matar. El 1951 la idea es va convertir en la CECACECACECA, Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (tractat de París, 18 d'abril de 1951): primera institució europea amb poder sobre els Estats, per gestionar en comú el carbó i l'acer de sis països: França, Alemanya occidental, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. Va funcionar fins al 2002., amb sis membres, i el 25 de març de 1957 els mateixos sis van signar a Roma els tractats que creaven la Comunitat Econòmica EuropeaComunitat Econòmica EuropeaComunitat Econòmica Europea (tractats de Roma, 25 de març de 1957): mercat comú dels sis, sense aranzels interns, amb polítiques comunes (agricultura) i institucions pròpies. Primera ampliació el 1973 (Regne Unit, Irlanda, Dinamarca); Espanya i Portugal, el 1986. Des de 1993, Unió Europea.: un mercat sense duanes entre ells. Molts ho van trobar ingenu, i el Regne Unit, convidat, va dir que no: no volia que ningú de fora manés sobre el seu carbó. Els sis, en canvi, van crear institucions que encara existeixen: una comissió que proposa, un consell de ministres que decideix, una assemblea i un tribunal. Era l’aposta contrària a la de 1919: en comptes de castigar Alemanya, lligar-la tan fort a França que la guerra fos impossible, no per bondat, sinó perquè no podria fer canons sense l’acer del veí.

Trenta anys gloriosos, i un dia d’octubre

Entre 1945 i 1973 Europa occidental va viure el que un economista francès va batejar com els Trenta GloriososTrenta GloriososTrenta Gloriosos: nom que l'economista Jean Fourastié va donar als anys de creixement més ràpid de la història d'Europa occidental, de la fi de la guerra a la crisi del petroli de 1973: entre el 4% i el 5% anual, atur per sota del 2%, i l'entrada de milions de famílies obreres a la classe mitjana (cotxe, nevera, televisor, vacances).: l’economia creixia un 5% l’any, gairebé no hi havia atur, i milions de famílies obreres van tenir per primera vegada cotxe, nevera, televisor i vacances pagades. Van arribar treballadors del sud (italians, espanyols, portuguesos, turcs) per fer les feines que faltaven, i les dones van entrar a les fàbriques i a les oficines. Espanya, fora del Pla Marshall i de la Comunitat perquè era una dictadura, hi va participar per la porta del darrere: dos milions d’espanyols van emigrar a Alemanya, França i Suïssa als anys seixanta, i els diners que enviaven a casa, més els turistes que venien de l’Europa rica, van pagar el creixement del franquisme tardà. El 1973 el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca van entrar a la Comunitat. I aquell mateix octubre, després de la guerra del Yom Kippur que vas veure a la sessió 5, els països àrabs van tallar el petroli i el preu es va multiplicar per quatre: la crisi del petrolicrisi del petroliCrisi del petroli (octubre de 1973): embargament dels països àrabs productors contra els aliats d'Israel, que va multiplicar per quatre el preu del barril en tres mesos. Va acabar amb els Trenta Gloriosos: inflació, atur i el final del creixement fàcil. Diumenges sense cotxes a mitja Europa.. Diumenges sense cotxes a Alemanya i als Països Baixos, fàbriques que tancaven, atur per primera vegada en trenta anys. El pacte del benestar es va construir sobre energia barata i creixement sense fi; el 1973 va acabar el segon i va començar la discussió sobre qui paga el primer, que encara dura.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El molí de banderes.

Comenta el cartell del Pla Marshall del cos de la lectura en tres passos. DESCRIU: de què estan fetes les aspes del molí, i què fa la bandera americana. IDENTIFICA: amb el peu, quin any és i quin programa anuncia. DEDUEIX: per què creus que hi falta la bandera d'Espanya?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «El cartell mostra un molí amb les aspes fetes de...». Per a l'últim pas, mira qui en va quedar fora a la línia 1 de la Fitxa.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La declaració Schuman amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la declaració Schuman a L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos què diu i què en pensa qui parla. FET: què proposa posar en comú Schuman? PARER: com diu que es construirà Europa? SENYAL: per què creus que tria justament el carbó i l'acer?

Les tres respostes, una frase cada una (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Schuman proposa posar en comú... (fet). Diu que Europa es farà... (parer). Tria el carbó i l'acer perquè... (senyal)». Per al senyal, mira com en diu la cita i quines regions anomena el context.

8.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Abans i després de 1973.

Amb les línies 4 i 5 de la Fitxa de dades, dibuixa un gràfic de barres amb dos grups, «1945-1973» i «després de 1973», i dues barres a cada grup: creixement anual i atur, en %. Posa títol, escala i llegenda, i a sota descriu en una frase què canvia el 1973.

El gràfic amb títol, escala i llegenda, i la frase de sota.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Una escala de 0 a 10 hi cap tot. Si la Fitxa dona una forquilla (4-5 %), dibuixa la barra al mig.

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'intrús entre els sis.

D'aquests cinc països, quatre tenen en comú una cosa que la lectura explica i un no: França · Alemanya occidental · Itàlia · el Regne Unit · Bèlgica. Identifiqueu l'intrús i justifiqueu què tenen en comú els altres quatre. Després, amb la línia 3 de la Fitxa, digueu quan va canviar d'opinió l'intrús.

L'intrús, una frase amb el criteri i l'any que va canviar d'opinió.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Penseu en un tractat i en un any. Connectors: «els altres quatre tenen en comú que...», «en canvi...».

8.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El pacte del benestar, en un esquema.

Explica-ho amb un esquema 1-3-1. A dalt: «Després de 1945, Europa occidental fa un pacte: seguretat per a tothom». Al mig, les tres potes del pacte que anomena la lectura, cada una amb un exemple de la lectura o de la Fitxa. A baix, una frase que expliqui per què el defensaven alhora socialistes i democratacristians.

L'esquema: la idea, les tres potes amb un exemple cada una i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Les tres potes són a l'última frase de l'epígraf «El pacte del benestar»; el perquè, a la frase que parla dels anys trenta.

8.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta des de Frankfurt, hivern de 1965.

Ets un jove d'un poble de Jaén que fa dos anys que treballa en una fàbrica de cotxes de Frankfurt, l'hivern de 1965. Escriu una carta a la família: tres coses que has vist a Alemanya i que a Espanya no hi ha, què fas amb els diners que envies i què no entens de per què Espanya no és en aquella Europa.

La carta (60-80 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Connectors: «aquí, quan un es posa malalt...», «amb el que us envio...», «el que no entenc és...». No hi posis res que un emigrant de 1965 no pogués saber.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el Pla Marshall va ser pura generositat».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què va ser el Pla Marshall, amb dues dades de la Fitxa de dades, quin interès hi tenien els Estats Units i per què això no vol dir que l'ajuda no fos real.

L'explicació amb les dues dades i l'interès dels Estats Units (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, fes dues columnes: «què hi guanyava Europa» i «què hi guanyaven els Estats Units». El tòpic només mira la primera.

8.8 🌍 Participar · decisió raonada 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Londres, maig de 1950: entrem a la CECA?

Ets ministre del govern britànic el maig de 1950 i has de recomanar si el Regne Unit accepta la proposta de Schuman de L'Arxiu. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de L'Arxiu o de la lectura i un risc que acceptes. No hi posis res que no es pogués saber el 1950.

La decisió, les dues raons i el risc que acceptes (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què vol dir posar el teu carbó sota una autoritat comuna, quantes vegades s'han fet la guerra França i Alemanya i què és el Regne Unit el 1950: un imperi, un vencedor, una illa.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui paga el benestar.

La lectura acaba dient que la discussió sobre qui paga el benestar «encara dura». En grup, trieu una de les tres potes del pacte (sanitat, pensions o escola pública) i, amb el que ja en sabeu del vostre entorn, argumenteu si avui funciona com es va pensar després de 1945 i qui l'hauria de pagar.

L'argument del grup amb un exemple del vostre entorn (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, digueu cada un una cosa que hàgiu viscut aquest any amb aquella pota. Distingiu el que és un fet del que és una opinió d'un partit.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1948 els Estats Units van pagar la reconstrucció d'Europa occidental amb el Pla Marshall, per ajudar i per contenir el comunisme alhora: un obrer amb feina no vota el partit que promet cremar-ho tot. Els governs europeus, escarmentats pels anys trenta, van fer el pacte de l'Estat del benestar: sanitat, pensions i escola per a tothom, pagades amb impostos alts, defensades per socialistes i democratacristians. El 1950 Schuman va proposar posar el carbó i l'acer de França i Alemanya sota una autoritat comuna, per fer la guerra impossible; sis països van fer la CECA (1951) i la Comunitat Econòmica Europea (Roma, 1957), i el Regne Unit va dir que no fins al 1973. Van ser trenta anys de créixer al 5% sense atur, fins que l'octubre de 1973 el petroli va multiplicar el preu per quatre: es va acabar el creixement fàcil i va començar la discussió, que encara dura, sobre qui paga el benestar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, per què el Pla Marshall no va ser només generositat?

   A. Perquè volia contenir el comunisme i feia gastar bona part dels diners en productes americans B. Perquè només el van rebre França i Alemanya occidental, a canvi de posar en comú el carbó i l'acer C. Perquè exigia als setze països entrar a l'OTAN i deixar-hi instal·lar bases militars americanes D. Perquè només arribava als països que abans haguessin prohibit el seu partit comunista

2. 2. Per què Schuman va proposar començar la unió d'Europa pel carbó i l'acer?

   A. Perquè eren les matèries que faltaven: Europa passava hiverns sense carbó i calia repartir-lo B. Perquè el Regne Unit hi posava el seu carbó a canvi d'una autoritat comuna amb seu a Londres C. Perquè eren les matèries de la guerra: posades en comú, Alemanya no podria fer canons tota sola D. Perquè el Pla Marshall obligava els països ajudats a gestionar junts la indústria pesant

3. 3. Segons la lectura, què va acabar amb els Trenta Gloriosos el 1973?

   A. Que el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca van entrar a la Comunitat i el mercat comú es va saturar B. Que els països àrabs van tallar el petroli i el preu del barril es va multiplicar per quatre C. Que es van acabar els diners del Pla Marshall i Europa va haver de pagar-se sola el benestar D. Que els emigrants del sud van tornar a casa i les fàbriques es van quedar sense mà d'obra

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Europa occidental es va reconstruir, va créixer i es va unir. I l'altra Europa, la de l'altre costat del teló? Què hi passava mentrestant, i com es va acabar?