ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 6 · ES POT VIURE AMB EL MÓN PARTIT EN DOS? · #GiH4

Sessió 8. L'Estat del Benestar i la construcció europea

Reconstrucció amb el Pla Marshall. Pacte socialdemòcrata: sanitat, pensions, educació pública. Trenta anys gloriosos (1945-1973). CECA (1951), Tractat de Roma (1957), CEE. La crisi del petroli (1973) com a punt d'inflexió.

⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7

Signatura dels Tractats de Roma, 1957
Signatura dels Tractats de Roma el 25 de març de 1957, que creen la Comunitat Econòmica Europea i l'Euratom. Bundesarchiv · CC BY-SA 3.0 DE · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Coneixes algun servei públic (sanitat, educació, pensions) que consideris part de l'Estat del Benestar? Des de quan creus que existeix?
  • Per què creus que després de dues guerres mundials, alguns països van decidir compartir la gestió d'indústries estratègiques amb els seus antics enemics?
  • Creus que l'ajuda internacional entre països pot ser alhora generosa i interessada per a qui la dona?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar el Pla Marshall (1948) i la construcció de l'Estat del Benestar a l'Europa occidental de postguerra.
  2. Analitzar la Declaració Schuman (1950) i els primers passos de la integració europea (CECA, CEE).
  3. Relacionar els «Trenta Anys Gloriosos» (1945-1973) amb la crisi del petroli com a punt d'inflexió.
Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Un resum de tretze minuts sobre com va néixer la Unió Europea, des de la CECA fins als tractats posteriors.

The creation of the European Union · Academia Play · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Amb Europa en ruïnes el 1945, els Estats Units impulsen el Pla Marshall (1948): prop de 13.000 milions de dòlars de l’època (l’equivalent a més de 130.000 milions actuals) repartits entre setze països europeus per finançar-ne la reconstrucció. L’ajuda respon a una barreja d’objectius: el diplomàtic nord-americà George Kennan la va descriure obertament com a «contenció econòmica» del comunisme, i el mateix programa exigia que bona part dels diners es gastessin comprant maquinària i aliments produïts als Estats Units, cosa que en feia créixer també les pròpies exportacions. Governs de tot signe polític, escarmentats per com l’atur massiu dels anys trenta havia alimentat l’ascens dels feixismes, construeixen en paral·lel un ampli consens a favor de l’Estat del Benestar. Al Regne Unit, l’informe Beveridge de 1942, redactat en plena guerra, ja havia dissenyat el pla per combatre el que anomenava les «cinc grans plagues» (la misèria, la malaltia, la ignorància, la brutícia i l’atur) mitjançant serveis públics universals, un pla que es materialitza el 1948 amb la creació del servei nacional de salut britànic. França, per la seva banda, consolida el seu sistema de seguretat social, i Alemanya Occidental desenvolupa una «economia social de mercat» que combina lliure empresa amb xarxes públiques de pensions i sanitat. En tots els casos, la idea de fons és la mateixa: un ciutadà amb la vida material resolta és molt menys receptiu als cants de sirena de les ideologies extremistes.

Signatura dels Tractats de Roma, 1957
Signatura dels Tractats de Roma el 25 de març de 1957, que creen la Comunitat Econòmica Europea i l'Euratom. Bundesarchiv · CC BY-SA 3.0 DE · Wikimedia Commons

En paral·lel a aquesta reconstrucció social, el ministre d’Afers Exteriors francès Robert Schuman proposa, el 9 de maig de 1950, en el discurs que llegiràs a L’Arxiu, posar tota la producció francoalemanya de carbó i acer, les matèries primeres imprescindibles per fer la guerra, sota una autoritat comuna oberta a altres països europeus. La proposta esdevé, el 1951, la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), amb sis membres fundadors: França, Alemanya Occidental, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. Aquests sis països accepten posar sota gestió compartida, per primera vegada a la història, un sector industrial estratègic amb els seus antics enemics de guerra, una decisió que en aquell moment molts consideraven ingènua o fins i tot temerària. El 25 de març de 1957, els mateixos sis països signen a Roma els tractats que creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE), amb l’objectiu declarat de construir un mercat comú sense aranzels interns, i també l’Euratom, per coordinar l’ús pacífic de l’energia nuclear entre els seus membres. Aquests dos tractats es converteixen, amb el temps i moltes ampliacions successives, en l’embrió de l’actual Unió Europea. Entre 1945 i 1973, Europa occidental viu el període conegut popularment com els «Trenta Anys Gloriosos»: el producte interior brut hi creix a un ritme mitjà d’entre el 4 % i el 5 % anual, i l’atur baixa per sota del 2 % en molts països, una combinació de creixement i ocupació que no s’havia vist fins llavors ni s’ha tornat a repetir des d’aleshores amb la mateixa intensitat sostinguda. És l’època del naixement de la societat de consum de masses a Europa: milions de famílies s’incorporen per primera vegada a la classe mitjana i accedeixen a béns fins aleshores reservats a una minoria, com el cotxe propi, els electrodomèstics o les vacances pagades. La Comunitat Econòmica Europea mateixa creix en paral·lel: el 1973, el mateix any en què arriba la crisi, el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca hi ingressen com a primera ampliació des dels sis membres fundadors originals. Aquella coincidència de calendari resulta simbòlica: la crisi del petroli, que dispara els preus de l’energia arran d’un embargament decretat per països productors àrabs com a resposta a la guerra del Yom Kippur del mateix any, tanca bruscament l’etapa de bonança. Europa entra llavors en una nova fase, molt més llarga que la crisi puntual del preu del petroli, marcada per un creixement més lent, un atur creixent i persistent i una pressió financera cada cop més forta sobre els mateixos sistemes de benestar que s’havien construït amb tanta confiança durant la postguerra.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
8.1 Investigar · Comentari de fonts Individual

La font de L'Arxiu amb lupa.

Llegeix la Declaració Schuman a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica com diu Schuman que es farà Europa.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Schuman diu que Europa es farà...».

8.2 Situar-se · Cronologies i mapes Individual

El peu de foto dels Tractats de Roma.

Observa la fotografia de la sessió. En 40-70 paraules, escriu un peu de foto que expliqui què s'hi signa i quins països hi participen.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Aquesta fotografia mostra la signatura de...».

8.3 Explicar · Esquemes i mapes conceptuals Individual

Verdader o fals: l'Estat del Benestar.

Digues si aquestes tres afirmacions són verdaderes o falses i corregeix les falses en 40-70 paraules: (1) L'informe Beveridge és britànic i és de 1942. (2) La CECA tenia deu membres fundadors. (3) Els Trenta Anys Gloriosos es van acabar amb la crisi del petroli de 1973.

💡 Pista: BASTIDA: comença així: «L'afirmació 1 és... perquè...».

Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
8.4 Investigar · Comentari de fonts Individual

Gràfic de dades: creixement i atur, 1945-1973.

Amb les xifres del text (13.000 milions de dòlars del Pla Marshall, creixement del 4-5% anual, atur per sota del 2%), dissenya un gràfic senzill i explica'n el significat en 70-110 paraules.

💡 Pista: Connectors: «la dada més sorprenent és... perquè...».

8.5 Explicar · Esquemes i mapes conceptuals Individual

Microassaig: de la guerra a la unió econòmica.

Escriu un microassaig de 3 frases que connecti el Pla Marshall (1948), la Declaració Schuman (1950) i els Tractats de Roma (1957) com a etapes d'un mateix procés de reconstrucció i unió europea.

💡 Pista: Connectors: «primer... després... finalment...».

8.6 Participar · Notícies, debats, reflexió En parella

Carta des del rol d'un ministre europeu de 1950.

En parella, escriviu una carta breu (70-110 paraules) des del punt de vista d'un ministre d'un dels sis països fundadors, explicant per què accepta compartir la gestió del carbó i l'acer amb els seus antics enemics de guerra.

💡 Pista: Connectors: «acceptem aquesta proposta perquè...».

Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
8.7 Explicar · Esquemes i mapes conceptuals Individual

Decisió raonada: acceptar o rebutjar el Pla Marshall?

Posa't en el lloc d'un govern europeu de 1948 i redacta, en 110-160 paraules, una decisió raonada sobre si acceptes l'ajuda del Pla Marshall, tenint en compte tant els avantatges com les condicions que hi venen lligades.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal considerar almenys un avantatge i una condició abans de decidir.

8.8 Explicar · Esquemes i mapes conceptuals Individual

Desmuntant «la generositat pura» del Pla Marshall.

Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el Pla Marshall combinava ajuda real amb interessos geopolítics i econòmics dels Estats Units.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar textualment l'expressió «contenció econòmica» i explicar-ne el significat.

8.9 Participar · Notícies, debats, reflexió Individual

Ahir i avui: l'Estat del Benestar sota pressió.

La crisi del petroli de 1973 va posar sota pressió financera els sistemes de benestar construïts després de la guerra. Escriu, entre 110 i 160 paraules, si creus que l'Estat del Benestar actual del teu país es troba sota una pressió semblant avui, i per què.

💡 Pista: Criteri d'èxit: cal donar un exemple concret (sanitat, pensions, educació) per justificar la resposta.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Després de la Segona Guerra Mundial, el Pla Marshall (1948) va finançar la reconstrucció europea mentre governs de tot signe polític construïen l'Estat del Benestar per evitar que l'atur massiu tornés a alimentar l'extremisme. En paral·lel, la Declaració Schuman (1950) va portar a la CECA (1951) i als Tractats de Roma (1957), que van crear la Comunitat Econòmica Europea. Entre 1945 i 1973, Europa occidental va viure els «Trenta Anys Gloriosos» de creixement sostingut, fins que la crisi del petroli de 1973 va posar fi a aquella bonança.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Què proposava la Declaració Schuman (1950)?

  2. 2. Quins sis països van fundar la CECA el 1951?

  3. 3. Què va posar fi als «Trenta Anys Gloriosos»?

💭 Per pensar fins demà

Per què creus que la crisi del petroli de 1973 va posar sota pressió, precisament, els sistemes de l'Estat del Benestar construïts durant la postguerra?