Sessió 9. La caiguda del Mur i el final de la Guerra Freda

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Als anys vuitanta, la Unió Soviètica era una superpotència amb prou míssils per destruir el món i sense prou sabates a les botigues. L’economia planificada, que havia fet fàbriques i tancs, no sabia fer neveres ni ordinadors; el petroli, que pagava les importacions de blat, va baixar de preu el 1986; i la guerra d’AfganistanAfganistanGuerra de l'Afganistan (1979-1989): invasió soviètica per sostenir un govern comunista aliat. Deu anys de guerrilla, uns 15.000 soldats soviètics morts i més d'un milió d'afganesos. Els Estats Units van armar els guerrillers. Va ser el «Vietnam soviètic»., començada el 1979, s’havia convertit en el seu Vietnam. Quan GorbatxovGorbatxovMikhaïl Gorbatxov (1931-2022): secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica del 1985 al 1991 i únic president de l'URSS. Va intentar reformar el sistema sense destruir-lo, i el va destruir. Nobel de la Pau 1990. Molt admirat a Occident, poc a Rússia. va arribar al poder el 1985, amb cinquanta-quatre anys, després de tres secretaris generals morts en tres anys, va dir que allò no podia continuar. Les seves dues paraules van fer la volta al món: perestroikaperestroikaPerestroika («reestructuració»): reformes econòmiques de Gorbatxov des del 1986: petites empreses privades, menys planificació, empreses estrangeres. No va funcionar: va desorganitzar l'economia vella sense crear-ne una de nova, i va portar cues, inflació i escassetat., reestructurar l’economia, i glasnostglasnostGlasnost («transparència»): política d'obertura informativa des del 1986: la premsa podia criticar, es van publicar llibres prohibits, es va reconèixer la fam de Stalin i els crims de Katín, es van alliberar presos polítics. Un cop la gent va poder parlar, ja no va parar., deixar que la gent parlés. Volia reformar el sistema per salvar-lo; el que va passar és que, quan la gent va poder dir el que pensava, va resultar que no el volia.

Polònia, Reagan i la doctrina Sinatra

La primera esquerda no va ser a Moscou sinó a Polònia. El 1980, a les drassanes de Gdańsk, un electricista, Lech Wałęsa, havia fundat SolidaritatSolidaritatSolidaritat (Solidarność): sindicat lliure fundat a les drassanes de Gdańsk l'agost de 1980, el primer independent del partit en un país comunista. Va arribar a deu milions d'afiliats. Il·legalitzat amb la llei marcial de desembre de 1981; legalitzat de nou el 1989, va guanyar les eleccions del 4 de juny., el primer sindicat lliure del bloc de l’Est, que en un any va tenir deu milions d’afiliats, un de cada tres polonesos adults. El govern el va il·legalitzar amb la llei marcial, però no el va poder matar. I aquí Gorbatxov va fer la cosa més important del seu mandat: no fer res. El 1956 a Hongria i el 1968 a Txecoslovàquia els tancs soviètics havien aixafat les reformes; Gorbatxov va anunciar que cada país satèl·lit faria «a la seva manera», i el seu portaveu en va dir, de broma, la doctrina Sinatradoctrina SinatraDoctrina Sinatra: nom de broma que el portaveu soviètic Gerassímov va donar l'octubre de 1989 a la nova política de Gorbatxov: cada país del bloc de l'Est podia fer «a la seva manera» (per la cançó «My Way» de Frank Sinatra). Substituïa la doctrina Bréjnev, que justificava enviar tancs.. Sense tancs, els règims de l’Est només es podien aguantar amb la por, i la por s’acabava. Mentrestant, el 12 de juny de 1987, Reagan havia dit davant de la porta de Brandenburg la frase de L’Arxiu, «senyor Gorbatxov, enderroqui aquest mur», que els seus assessors trobaven una provocació inútil. El juny de 1989 Solidaritat va guanyar totes les places que es podien guanyar en unes eleccions mig lliures, i a l’agost Polònia va tenir el primer govern no comunista de l’Est en quaranta anys. Quan un país del bloc va poder triar, va triar marxar; i Moscou, per primera vegada, va deixar que ho fes.

La nit del 9 de novembre

A Alemanya de l’Est, l’estiu de 1989, la gent fugia per Hongria, que havia obert la frontera amb Àustria, i cada dilluns hi havia manifestacions a Leipzig, cada vegada més grans. El govern va decidir suavitzar els permisos de viatge, i la nit del 9 de novembre el portaveu SchabowskiSchabowskiGünter Schabowski (1929-2015): membre del Politburó d'Alemanya de l'Est i portaveu del partit. A la roda de premsa del 9 de novembre de 1989, a les 18.53, va llegir una norma que no havia discutit i, preguntat per quan entrava en vigor, va improvisar: «pel que sé, immediatament, sense demora». Va ser l'error que va obrir el mur. va llegir la norma nova en roda de premsa; quan un periodista li va preguntar des de quan, va mirar els papers i va improvisar: «pel que sé, immediatament». Ho va dir la televisió, i en dues hores hi havia desenes de milers de berlinesos davant dels passos del murmurMur de Berlín (13 d'agost de 1961 - 9 de novembre de 1989): 155 km de formigó, filferro i torres de guaita que van tancar Berlín Oest dins d'Alemanya de l'Est per aturar la fugida de ciutadans cap a l'Oest (2,7 milions entre 1949 i 1961). Almenys 140 persones van morir intentant passar-lo.. Els guàrdies no tenien ordres, no volien disparar, i a les 23.30 el pas de Bornholmer Strasse va aixecar la barrera. Aquella nit la gent va passar, es va enfilar al mur i el va començar a trencar a cops de martell davant de les càmeres. Vint-i-vuit anys de mur van caure en una nit, no per una decisió, sinó per una frase mal dita i uns guàrdies que van decidir no ser els últims a matar.

L’efecte dòmino i el final

En sis setmanes van caure tots. Txecoslovàquia va fer la seva «Revolució de Vellut», sense un tret, i va posar de president un dramaturg que havia estat a la presó, Havel; Bulgària va canviar de govern l’endemà del mur; a Romania, l’únic lloc amb sang, el dictador Ceaușescu va ser afusellat el dia de Nadal. El 3 de desembre, en un vaixell a Malta, Gorbatxov i el president Bush van declarar acabada la Guerra Freda. Alemanya es va reunificar el 3 d’octubre de 1990. I la Unió Soviètica mateixa va durar dos anys més: les repúbliques bàltiques van declarar la independència, un cop d’Estat dels durs contra Gorbatxov va fracassar l’agost de 1991 davant de les càmeres, i el 25 de desembre de 1991 Gorbatxov va dimitir, la bandera vermella va baixar del Kremlin i quinze països van ocupar el lloc d’un. Els que hi vivien no ho van viure com una festa: en un any van perdre el país, els estalvis i la certesa de cobrar la pensió, i els anys noranta a Rússia van ser de pobresa i de màfies. Per això Gorbatxov té un Nobel de la Pau a Occident i molt pocs admiradors a casa seva. Un imperi amb la bomba atòmica es va dissoldre sense una guerra: el món partit en dos s’havia acabat, i ningú no sabia encara com seria el que venia.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

9.1 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Set anys que van desfer un bloc.

Ordena en una línia del temps del 1985 al 1991 aquests sis moments de la Fitxa de dades: l'arribada de Gorbatxov, el discurs de Reagan, les eleccions poloneses, la nit del mur, la reunificació alemanya i la bandera arriada al Kremlin. Marca amb un color els que passen a la Unió Soviètica i amb un altre els que passen fora.

La línia amb els sis moments datats i pintats de dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Marca primer el 1985 a l'esquerra i el 1991 a la dreta, un any per tros. Les dates són a les línies 2 a 6 de la Fitxa.

9.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Reagan amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el discurs de Reagan a L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos què diu i què en pensa qui parla. FET: què demana Reagan a Gorbatxov, i en quin ordre? PARER: què diu que guanyaria Gorbatxov si ho fes? SENYAL: segons el context, per què els seus assessors volien treure la frase?

Les tres respostes, una frase cada una (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Reagan demana primer... i després... (fet). Diu que Gorbatxov hi guanyaria... (parer). Els assessors volien treure-la perquè... (senyal)». El que guanyaria és a la primera frase de la cita.

9.3 ✍️ Explicar · telegrama 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama: Berlín, 10 de novembre de 1989, 2 de la matinada.

Ets el corresponsal d'un diari català a Berlín Oest. Resumeix en un telegrama de 25 paraules com a màxim què ha passat aquesta nit. Sota el telegrama, descriu en una frase on és la gent de la fotografia del cos de la lectura.

El telegrama de 25 paraules com a màxim i la frase de la foto.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Comença així: «BERLÍN, 10 NOV, 2 h. Portaveu diu...». L'hora del primer pas obert és a la línia 4 de la Fitxa; on és la gent ho diu el peu de la foto.

🎠 Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

9.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 🎬 El vídeo 🗣️ En parella

Reagan i la BBC: per què va caure el mur?

Compareu dues fonts sobre la caiguda del mur: el discurs de Reagan de 1987, a L'Arxiu, i el vídeo de la BBC. Digueu què creu cada una que fa caure el mur, i quina us sembla més fiable per explicar-ho, pensant en qui parla, quan i amb quina intenció.

La comparació i la tria justificada (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «Reagan creu que..., en canvi el vídeo...», «la més fiable és... perquè...». Recordeu que Reagan parla el 1987 i no sap què passarà.

9.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De la perestroika al martell: la cadena.

Encadena en cinc baules datades per què va caure el mur: estancament soviètic → Gorbatxov i les reformes → doctrina Sinatra → Hongria obre la frontera → l'error de Schabowski. A cada fletxa, explica què fa que es passi a la baula següent, i marca quina baula és un detonant i no una causa profunda.

Les cinc baules datades, les quatre fletxes explicades i el detonant marcat.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que..., aleshores...», «i sense tancs...», «per això...». Les dates són a les línies 1, 2 i 4 de la Fitxa.

9.6 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Enigma: qui o què sóc?

Deduïu què amaga cada un d'aquests tres enigmes i escriviu la resposta i una data de la Fitxa: (1) «Sóc una paraula russa que vol dir transparència; quan em van deixar entrar, la gent va començar a parlar i no va parar.» (2) «Em van batejar amb el nom d'un cantant americà, i vaig substituir els tancs.» (3) «Vaig llegir un paper que no havia discutit, em van preguntar des de quan, i vaig dir: immediatament.»

Les tres respostes, cada una amb una data.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Les tres respostes són noms de la lectura amb una nota al marge; les dates, a les línies 2 i 4 de la Fitxa.

🎢 Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

9.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «una decisió deliberada».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què volia fer el govern est-alemany aquella nit, què va passar en canvi, amb les dues hores de la Fitxa de dades, i per què això no vol dir que el mur caigués per casualitat.

L'explicació amb les dues hores i les causes de fons (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues llistes: què hauria passat igualment (causes de fons) i què va passar aquella nit per l'error (detonant). El tòpic confon les dues.

9.8 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ahir i avui: Gorbatxov, heroi o culpable?

A Occident Gorbatxov té un Nobel de la Pau; a Rússia, diu la lectura, té «molt pocs admiradors». Argumenta com pot ser que el mateix home sigui un heroi en un lloc i un culpable en l'altre, amb dos fets de la lectura o de la Fitxa: què va passar a l'Est i què va passar a Rússia als anys noranta.

L'argument amb els dos fets (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença per la raó més forta del bàndol amb què menys estàs d'acord. Distingeix el que Gorbatxov va decidir del que va passar sense que ell ho volgués.

9.9 🌍 Participar · rellevància històrica 📚 Tota la càpsula 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Els tres fets de la Guerra Freda que expliquen el món d'avui.

És l'última sessió de la càpsula. En grup, repasseu les nou sessions (el teló d'acer, la bomba, la descolonització, Israel i Palestina, l'apartheid, les dictadures de l'Amèrica Llatina, l'Europa del benestar, la caiguda del mur) i decidiu quins tres fets expliquen més el món d'avui. Per a cada un, digueu la data i quina notícia d'ara mateix no s'entén sense ell.

Els tres fets, cada un amb la data i la notícia d'avui (80-100 paraules).

Com es fa · Rellevància històrica

1. Fes la llista de tots els fets candidats.
2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Trieu amb un criteri dit abans de triar (quanta gent afecta avui, quant de temps dura, si encara fa notícia) i apliqueu-lo als tres per igual.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Als anys vuitanta la Unió Soviètica era una superpotència que no podia omplir les botigues, atrapada a l'Afganistan. Gorbatxov (1985) va intentar salvar-la amb la perestroika i la glasnost, i va renunciar als tancs contra els satèl·lits (doctrina Sinatra): quan la gent va poder parlar i triar, no va voler el sistema. Solidaritat va guanyar a Polònia el juny de 1989; Hongria va obrir la frontera; i la nit del 9 de novembre, després d'una frase mal dita en una roda de premsa, els berlinesos van passar el mur i els guàrdies van decidir no disparar. En sis setmanes va caure tot el bloc, quasi sense sang; Alemanya es va reunificar el 1990, i el 25 de desembre de 1991 la bandera vermella va baixar del Kremlin. El món partit en dos s'havia acabat, i per als que vivien a l'Est els anys següents van ser molt més durs del que la festa del mur feia pensar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què volia Gorbatxov amb la perestroika i la glasnost, i què va passar?

   A. Volia desmuntar el sistema comunista, i per això va deixar caure els satèl·lits l'un darrere l'altre B. Volia reformar el sistema per salvar-lo, i quan la gent va poder parlar va resultar que no el volia C. Volia reformar l'economia sense deixar parlar la gent, i la censura va fer esclatar les protestes D. Volia reformar el sistema per salvar-lo, i ho va aconseguir fins al cop d'Estat de l'agost de 1991

2. 2. Què va obrir el mur de Berlín la nit del 9 de novembre de 1989?

   A. Una ordre del govern est-alemany d'obrir aquella nit tots els passos, que el portaveu va llegir B. Una ordre de Gorbatxov, que dos anys abans havia promès a Reagan, a Brandenburg, que l'enderrocaria C. Una manifestació vinguda de Leipzig, que va arribar als passos i va desarmar els guàrdies D. Un portaveu que va dir «immediatament» per error i uns guàrdies sense ordres que no van disparar

3. 3. Com va acabar la Unió Soviètica, segons la lectura?

   A. Un cop d'Estat dels durs va fer fora Gorbatxov l'agost de 1991 i va dissoldre la Unió per decret B. Gorbatxov i Bush en van pactar la dissolució en un vaixell a Malta, el desembre de 1989 C. Gorbatxov va dimitir, la bandera va baixar del Kremlin i quinze països van ocupar el lloc d'un D. Una guerra entre Rússia i les repúbliques bàltiques va acabar amb la independència de totes quinze

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Es pot viure amb el món partit en dos? Durant quaranta-cinc anys s'hi va viure, amb por, amb murs i amb guerres per interposició. Què va quedar de la partició quan va caure el mur, i què en queda avui?