La font de L'Arxiu amb lupa.
Llegeix el discurs de Reagan a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica les tres coses que diu que ha de «buscar» Gorbatxov per venir a la porta.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Reagan diu que si Gorbatxov busca...».
Càpsula 6 · ES POT VIURE AMB EL MÓN PARTIT EN DOS? · #GiH4
Sessió 9. La caiguda del Mur i el final de la Guerra Freda
L'estancament soviètic. Gorbatxov: Perestroika i Glasnost (1985). Solidaritat a Polònia. La caiguda del Mur de Berlín (9 novembre 1989). L'efecte dòmino. La dissolució de l'URSS (1991).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
.svg?width=1600)
Pas 01
⏱ 7 min
Arrencar la classe
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
- Coneixes algun altre canvi històric important que s'hagi precipitat per un error o un accident, en comptes d'una decisió deliberada?
- Per què creus que un president pot demanar públicament una cosa (enderrocar un mur) que ni ell mateix creu que passarà?
- Si haguessis de triar els 3 fets més importants de tota aquesta càpsula (des del Teló d'Acer fins avui), quins triaries i per què?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
- Explicar la perestroika i la glasnost de Gorbatxov i el seu paper en la fi de la Guerra Freda.
- Analitzar la caiguda del mur de Berlín (1989) com a combinació de causes profundes i un detonant accidental.
- Sintetitzar la rellevància relativa dels fets més importants de tota la càpsula, tancant-la amb criteri propi.
Pas 02
⏱ 6 min
Mira el vídeo
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Un resum periodístic de vuit minuts sobre l'origen i la caiguda del mur de Berlín.
Pas 03
⏱ 17 min
Llegeix
📋 Dinàmica ✕ Tanca
El 1985, Mikhaïl Gorbatxov arriba al poder a la Unió Soviètica i hi impulsa dues reformes que acabaran resultant, sense que ell mateix ho pretengués del tot, en la fi del sistema que dirigeix: la perestroikaperestroikaPerestroika: reforma econòmica soviètica impulsada per Gorbatxov des de 1985 per introduir elements de mercat en una economia fins llavors totalment planificada. (reestructuració econòmica) i la glasnostglasnostGlasnost: política de transparència i llibertat d'informació impulsada per Gorbatxov des de 1985, que permet, per primer cop en dècades, la crítica pública al sistema soviètic. (transparència informativa). Aquesta obertura, per limitada que fos en la intenció original, deixa via lliure a moviments de reforma que ja covaven a l’Europa de l’Est: a Polònia, el sindicat Solidaritat, fundat el 1980 a les drassanes de Gdańsk sota el lideratge de Lech Wałęsa i il·legalitzat des de 1981, torna a la legalitat el 1989 i guanya unes eleccions semilliures que porten el país cap al primer govern no comunista de la regió en dècades. Gorbatxov, a diferència dels seus predecessors, decideix no enviar tancs per aixafar aquests moviments de reforma als països satèl·lit, tal com sí que havien fet la Unió Soviètica a Hongria el 1956 i a Txecoslovàquia el 1968: aquesta renúncia explícita a intervenir militarment, coneguda informalment com la «doctrina Sinatra» (cada país «ho fa a la seva manera»), resulta decisiva perquè la resta de reformes es puguin escampar sense repressió sagnant. El 12 de juny de 1987, en un discurs previ a tots aquests esdeveniments, el president nord-americà Ronald Reagan ja havia llançat des de la porta de Brandenburg, a Berlín Occidental, just al costat mateix del mur, el repte que llegiràs a L’Arxiu: que el líder soviètic enderroqués el mur que dividia la ciutat des de 1961. Aleshores, gairebé ningú no s’esperava que allò passés de debò en un futur pròxim: la petició es va llegir, en aquell moment, més com un gest simbòlic i propagandístic que com una previsió realista. De fet, els mateixos assessors de política exterior de Reagan havien intentat, durant les tres setmanes prèvies al discurs i amb fins a set esborranys alternatius, convèncer-lo de treure aquella frase, que consideraven massa provocadora i perjudicial per a la relació personal que el president mantenia amb Gorbatxov. Reagan s’hi va negar i la va mantenir.
.svg?width=1400)
La nit del 9 de novembre de 1989, un portaveu del govern d’Alemanya de l’Est, Günter Schabowski, comunica en roda de premsa unes noves normes que havien de facilitar, de manera gradual i controlada, els viatges a l’estranger dels ciutadans est-alemanys. Quan un periodista li pregunta a partir de quan entraran en vigor, Schabowski, que no havia participat en la reunió on es va redactar el text i en desconeix els detalls d’aplicació, respon improvisadament que, «pel que sap, amb efecte immediat, sense demora». La resposta, retransmesa aquella mateixa nit per la televisió, arriba a milions de ciutadans est-alemanys, que es planten davant els passos fronterers de Berlín exigint sortir-ne. Sense ordres clares sobre com actuar davant una multitud tan gran, els guàrdies fronterers acaben obrint les barreres, i milers de persones travessen el mur i comencen a esbotzar-lo a cops de martell aquella mateixa nit. La caiguda del mur desencadena un efecte dòmino imparable per tota l’Europa de l’Est, on cada país segueix el seu propi ritme i el seu propi grau de violència. Hongria ja n’havia obert la frontera amb Àustria uns mesos abans, deixant fugir milers de ciutadans est-alemanys de vacances; Txecoslovàquia viu la seva «Revolució de Vellut», batejada així per la seva manca gairebé total de violència, entre novembre i desembre de 1989. Romania, en canvi, tanca l’any amb un aixecament sagnant que acaba amb la detenció sumaríssima i l’execució, per un escamot, del seu dictador, Nicolae Ceaușescu, i de la seva dona, el dia de Nadal. Només tres setmanes després de la caiguda del mur, els líders nord-americà i soviètic es reuneixen a l’illa de Malta i hi declaren conjuntament, per primer cop, la fi oficial de la Guerra Freda. Alemanya es reunifica oficialment l’octubre de 1990, absorbint la República Democràtica Alemanya dins la República Federal, i la Unió Soviètica mateixa es dissol el desembre de 1991, quan Gorbatxov en dimiteix com a president i quinze noves repúbliques independents ocupen el seu antic territori, tancant formalment quatre dècades de món dividit en dos blocs.
Pas 04
⏱ 18 min
Activitats
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
Comentari de mapa: dos blocs, una Europa.
Observa el mapa de la sessió. En 40-70 paraules, explica quins colors representen l'OTAN i el Pacte de Varsòvia, i digues quin any acaba aquesta divisió.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Al mapa, el color... representa...».
La gàbia: la nit del 9 de novembre.
Tanca en una sola frase (una «gàbia») què va passar la nit del 9 de novembre de 1989 a Berlín.
💡 Pista: Criteri d'èxit: una sola frase, sense punt i seguit ni conjuncions encadenades.
Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
Diagrama de Venn: Hongria, Txecoslovàquia i Romania.
Fes un diagrama de Venn amb tres cercles (Hongria, Txecoslovàquia, Romania) que reculli almenys un tret propi de cada transició i almenys un tret compartit entre totes tres, i explica-ho en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «a diferència de..., a..., va passar que...».
Taula/matriu: quatre fets, quatre dates.
Fes una taula amb quatre files (perestroika 1985, caiguda del mur 1989, reunificació alemanya 1990, dissolució de l'URSS 1991) i dues columnes (any, conseqüència principal). Omple-la amb la informació del text en 70-110 paraules de resum final.
💡 Pista: Connectors: «l'any..., la conseqüència principal va ser...».
Reescriptura: la roda de premsa de Schabowski.
En parella, reescriviu la roda de premsa de Schabowski com si fos un breu diàleg teatral entre el portaveu i el periodista que li fa la pregunta clau, en 70-110 paraules, mantenint tots els fets reals.
💡 Pista: Connectors: comença amb la pregunta del periodista i segueix amb la resposta improvisada de Schabowski.
Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
Desmuntant «la decisió deliberada».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què la caiguda del mur no va ser el resultat d'una decisió política plenament controlada, citant l'error concret de Schabowski.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal distingir entre les causes profundes (perestroika, glasnost) i el detonant immediat (l'error).
Ahir i avui: el fil de tota la càpsula.
Aquesta sessió tanca la càpsula que va començar amb el Teló d'Acer (s1). Escriu, entre 110 i 160 paraules, com ha canviat el mapa d'Europa i del món entre 1946 (Churchill a Fulton) i 1991 (dissolució de l'URSS).
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar almenys dos fets concrets de sessions diferents de la càpsula.
Rellevància històrica «top 3» de la càpsula.
Aquesta càpsula ha cobert 45 anys de història mundial, del Teló d'Acer a la caiguda del mur. Tria els 3 fets que consideris més rellevants de tota la càpsula (d'entre totes les sessions) i justifica cada elecció en una frase, en un total de 110-160 paraules.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal triar fets de com a mínim dues sessions diferents i justificar-ne la rellevància, no només descriure'ls.
Pas 05
⏱ 2 min
Tancament
📋 Dinàmica ✕ Tanca
📌 Per emportar-se
Des de 1985, les reformes de Gorbatxov (perestroika i glasnost) i la seva renúncia a intervenir militarment als països satèl·lit («doctrina Sinatra») van obrir la porta a moviments de reforma com Solidaritat a Polònia. La nit del 9 de novembre de 1989, un error del portaveu est-alemany Günter Schabowski va precipitar l'obertura immediata del mur de Berlín, desencadenant un efecte dòmino per tota l'Europa de l'Est. Alemanya es va reunificar el 1990 i l'URSS es va dissoldre el 1991, tancant formalment quatre dècades de món dividit en dos blocs.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
-
1. Què van ser la perestroika i la glasnost?
-
2. Per què va caure el mur de Berlín la nit del 9 de novembre de 1989?
-
3. Quan es va dissoldre la Unió Soviètica?
💭 Per pensar fins demà
De tots els fets d'aquesta càpsula, del Teló d'Acer a la caiguda del mur, quin creus que va marcar el punt d'inflexió més decisiu, i per què?
