Càpsula 6 · ES POT VIURE AMB EL MÓN PARTIT EN DOS? · #GiH4
Destrucció Mútua Assegurada (MAD). La cursa espacial: Sputnik (1957), home a la Lluna (1969). La Crisi dels Míssils de Cuba (1962) com a moment de màxim risc atòmic.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
En menys de cinc minuts, aquest vídeo animat explica com el món va estar a punt d'una guerra nuclear l'octubre de 1962.
Des de finals dels anys quaranta, tant els Estats Units com la Unió Soviètica disposaven d’armes nuclears, i durant la dècada següent totes dues potències en van acumular arsenals tan grans que qualsevol atac directe de l’una contra l’altra garantia, gairebé amb seguretat matemàtica, la destrucció total de tots dos països: la doctrina coneguda com a Destrucció Mútua Assegurada (MAD, per les seves sigles en anglès). Paradoxalment, aquella certesa compartida de destrucció recíproca es convertiria, durant dècades, en el principal motiu pel qual cap de les dues superpotències no s’atrevia a atacar directament l’altra. La rivalitat es lliurava, en canvi, en fronts indirectes: la cursa espacial (des del llançament soviètic de l’Sputnik el 1957 fins a l’arribada nord-americana a la Lluna el 1969) i guerres per interposició com la de Corea (1950-1953)Corea (1950-1953)Guerra de Corea (1950-1953): conflicte entre Corea del Nord (amb suport xinès i soviètic) i Corea del Sud (amb suport de l'ONU, liderat pels Estats Units), acabat en un armistici sense tractat de pau formal., on cap de les dues superpotències no va combatre directament l’altra sobre el terreny. La cursa espacial, en concret, va combinar prestigi polític real amb aplicacions militars directes: els mateixos coets que posaven satèl·lits en òrbita podien, amb petites modificacions, llançar caps nuclears a milers de quilòmetres de distància, cosa que convertia cada nou èxit espacial en una demostració pública de capacitat militar tant com d’avenç científic. El xoc psicològic del llançament soviètic de l’Sputnik, el primer satèl·lit artificial de la història, va ser tan gran als Estats Units que va accelerar dràsticament la inversió nord-americana en ciència i educació tècnica durant tota la dècada següent, fins a culminar en l’arribada de dos astronautes nord-americans a la superfície lunar l’estiu de 1969, davant d’una audiència televisiva mundial de centenars de milions de persones.
El moment de màxim risc de tota la llarga Guerra Freda sencera va arribar finalment el 1962. El 14 d’octubre, un avió espia nord-americà U-2 va fotografiar, per primera vegada, proves clares que la Unió Soviètica estava instal·lant míssils nuclears a Cuba, a només cent cinquanta quilòmetres escassos de la costa mateixa dels Estats Units, capaços d’arribar a la majoria de grans ciutats nord-americanes en tot just pocs minuts. El 22 d’octubre, el president John F. Kennedy es va adreçar a la nació amb el discurs que llegiràs a L’Arxiu, anunciant una quarantena naval per impedir que hi arribessin més míssils i exigint-ne, sense cap ambigüitat possible, la retirada immediata i total dels que ja hi havia instal·lats. Durant tretze dies sencers de tensió creixent, el món va viure a la vora d’una guerra nuclear oberta, amb vaixells soviètics apropant-se lentament a la línia de quarantena sense que ningú, a cap dels dos costats, sabés amb certesa real si l’aturarien a temps o no. La crisi es va resoldre finalment, després de dies de negociacions intensíssimes, amb un acord negociat completament en secret: la Unió Soviètica retiraria tots els míssils de Cuba a canvi que els Estats Units es comprometessin formalment a no envair mai l’illa i retirarien també els seus propis míssils nuclears desplegats a Turquia, just a tocar de la frontera soviètica mateixa. Aquesta darrera part de l’acord, negociada en secret entre el mateix president i el seu germà Robert Kennedy, aleshores fiscal general, no es faria pública fins molts anys després, precisament perquè el govern nord-americà volia mantenir de cara a l’opinió pública la imatge d’una victòria unilateral, sense cap concessió real a canvi. Durant aquells tretze dies de tensió extrema, les forces armades nord-americanes es van mantenir en l’estat d’alerta militar més alt de tota la seva història, immediatament per sota del llançament efectiu d’un atac nuclear real. Almenys un submarí soviètic prop de la línia de quarantena, sotmès a càrregues de profunditat d’advertència que la seva tripulació, incomunicada des de feia dies, va interpretar com un atac real, va estar a punt de disparar el seu propi torpede nuclear. Només la negativa d’un dels tres oficials, que calia que hi estiguessin tots d’acord, ho va acabar impedint en l’últim moment.
Llegeix el discurs de Kennedy a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica quina mesura concreta anuncia per aturar l'arribada de míssils.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Kennedy anuncia...». Usa el terme «quarantena naval» de la Fitxa de dades.
Observa la imatge de la sessió. En 40-70 paraules, explica què mostra i per què va ser tan important per als Estats Units.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Aquesta fotografia mostra...».
Fes un fris amb 4 elements en ordre cronològic (Guerra de Corea · Sputnik · Crisi dels Míssils · arribada a la Lluna) i escriu una data sota cada element.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada element així: «El [data], va passar...».
Dibuixeu un croquis mut amb Cuba, els Estats Units, la Unió Soviètica i Turquia, i marqueu-hi amb una línia la distància entre Cuba i la costa nord-americana.
💡 Pista: Connectors: «la distància entre... és de...».
Fes un eix a escala amb 4 dates (14 octubre · 22 octubre · 24-27 octubre · 28 octubre 1962) i escriu una frase sota cada data.
💡 Pista: Connectors: «entre [data] i [data]...».
Amb aquesta escala (DEFCON 5 = normalitat, DEFCON 1 = guerra), col·loqueu-vos físicament en una línia que representi el nivell d'alerta nord-americà (DEFCON 2, el més alt de la seva història) durant la crisi. Escriviu una frase que expliqui què significa aquell nivell.
💡 Pista: Connectors: «el nivell DEFCON 2 significa...».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què la resolució de la crisi no va ser una victòria unilateral nord-americana, i acaba amb una frase que comenci: «L'acord real incloïa...».
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal esmentar explícitament l'acord secret sobre els míssils de Turquia, no només dir que «hi va haver negociació».
Contrasta el risc nuclear de la Crisi dels Míssils de 1962 amb la situació nuclear mundial actual. Escriu 2 diferències i 1 semblança, en 110-160 paraules.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal informació concreta sobre la situació actual, no només suposicions.
La resolució de la Crisi dels Míssils va incloure un acord secret que no es va fer públic fins anys després. Escriu, entre 110 i 160 paraules, la teva opinió raonada sobre si els governs haurien de poder mantenir acords internacionals en secret, i per què.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal una opinió raonada amb almenys un argument concret a favor o en contra.
📌 Per emportar-se
La doctrina de la Destrucció Mútua Assegurada va evitar l'enfrontament nuclear directe entre els Estats Units i la Unió Soviètica, però la rivalitat es va lliurar en fronts indirectes (cursa espacial, guerres per interposició com la de Corea). El moment de màxim risc va arribar l'octubre de 1962 amb la Crisi dels Míssils de Cuba: tretze dies de tensió extrema resolts amb un acord negociat, amb concessions mútues, algunes de les quals es van mantenir secretes durant dècades.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què és la doctrina de la Destrucció Mútua Assegurada (MAD)?
2. Què va descobrir la fotografia de l'U-2 el 14 d'octubre de 1962?
3. Què incloïa realment l'acord que va resoldre la Crisi dels Míssils, segons el Desmuntant Tòpics?
💭 Per pensar fins demà
Per què creus que la Crisi dels Míssils de Cuba es considera el moment de més risc nuclear de tota la història?
