Sessió 2. La cursa nuclear i la Crisi dels Míssils

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Des de 1949, quan la Unió Soviètica va provar la seva primera bomba, les dues superpotències van tenir armes nuclears, i durant la dècada següent en van acumular tantes que un atac directe de l’una contra l’altra garantia la destrucció de totes dues. En diem Destrucció Mútua AsseguradaDestrucció Mútua AsseguradaDestrucció Mútua Assegurada (MAD, per les sigles en anglès): doctrina segons la qual cap de les dues superpotències no pot atacar l'altra perquè l'atacada conservaria prou míssils per destruir l'atacant. La certesa de morir tots dos és el que manté la pau., i té una paradoxa a dins: la certesa que una guerra nuclear no la guanyaria ningú va ser, durant quaranta anys, el motiu principal perquè no n’hi hagués cap. La rivalitat es va jugar en altres taulers: guerres per interposició com la de Corea, on cap superpotència no va combatre directament l’altra, i una cursa que anava cap amunt.

La cursa espacial: prestigi i míssils

El 4 d’octubre de 1957 la Unió Soviètica va posar en òrbita l’SputnikSputnikSputnik 1 (4 d'octubre de 1957): primer satèl·lit artificial, soviètic, una esfera de 58 cm i 84 kg que emetia un senyal de ràdio. El xoc als Estats Units va portar a crear la NASA (1958). Gagarin, primer home a l'espai, el 12 d'abril de 1961., una esfera de 84 quilos amb quatre antenes que emetia un bip que qualsevol radioaficionat del món podia sentir. Als Estats Units va ser un xoc: si els soviètics podien posar una cosa en òrbita, podien fer arribar una bomba a qualsevol ciutat americana. Perquè la cursa espacial va ser dues coses alhora: prestigi, la prova de quin sistema era millor, i tecnologia militar, ja que el coet que llança un satèl·lit és el mateix que llança una ogiva. El 1961 Gagarin va ser el primer home a l’espai; el 20 de juliol de 1969, Armstrong i Aldrin van trepitjar la Lluna, i els Estats Units van guanyar la carrera que Kennedy havia proposat vuit anys abans. Pel camí, els dos països havien construït milers de míssils intercontinentalsmíssils intercontinentalsMíssils balístics intercontinentals (ICBM): coets capaços de portar una ogiva nuclear a més de 5.500 km, d'un continent a l'altre, en mitja hora. Els primers, el 1959; el 1962 en tenien uns 200 els Estats Units i uns 30 la Unió Soviètica..

Com es viu sota la bomba

La cursa nuclear no era només cosa de generals. A les escoles americanes els nens aprenien a amagar-se sota el pupitre en cas d’atac; les famílies que s’ho podien pagar construïen refugis al jardí; a les ciutats sonaven sirenes d’assaig. A l’altre costat del teló, la propaganda ensenyava el mateix. I mentrestant els dos països feien esclatar bombes de prova a l’atmosfera, a desert obert i al Pacífic, cada vegada més grosses: la més gran de totes, la soviètica de 1961, va ser tres mil vegades més potent que la d’Hiroshima. La pluja radioactiva d’aquelles proves va arribar a la llet dels nens de mig món, i va ser el primer motiu que va fer que científics i mares de tots dos blocs comencessin a demanar que s’aturessin. La Guerra Freda va ser freda per als governs; per a la gent va ser una por que es mesurava en sirenes i en refugis.

Octubre de 1962: tretze dies

El 14 d’octubre de 1962, un avió espia U-2U-2U-2: avió espia nord-americà que volava a més de 20 km d'alçada amb càmeres. El 14 d'octubre de 1962 va fotografiar rampes de míssils soviètics en construcció a San Cristóbal, a l'oest de Cuba. Un altre U-2 havia estat abatut sobre l'URSS el 1960. va fotografiar a Cuba rampes de míssils soviètics en construcció. Cuba era comunista des de la revolució de 1959, i el líder soviètic Khrusxov hi havia enviat míssils en secret, en part per protegir l’illa d’una invasió i en part per equilibrar els míssils americans que apuntaven a Rússia des de Turquia. A cent cinquanta quilòmetres de Florida, aquells míssils podien arribar a la majoria de ciutats dels Estats Units en pocs minuts. El 22 d’octubre, el president KennedyKennedyJohn F. Kennedy (1917-1963): president dels Estats Units del 1961 fins que el van assassinar a Dallas. Va gestionar la Crisi dels Míssils amb un comitè de tretze assessors i va rebutjar l'atac aeri que li demanaven els militars. es va adreçar a la nació amb el discurs que llegiràs a L’Arxiu: anunciava una quarantena navalquarantena navalQuarantena: nom que Kennedy va donar al bloqueig naval de Cuba per no dir «bloqueig», que en dret internacional és un acte de guerra. Els vaixells soviètics amb material militar serien aturats i regirats. perquè no hi arribessin més míssils i exigia la retirada dels que ja hi eren.

Durant tretze dies el món va viure a la vora de la guerra. Els vaixells soviètics s’acostaven a la línia de quarantena i ningú no sabia si s’aturarien; un U-2 va ser abatut sobre Cuba el 27 d’octubre; els militars americans demanaven un atac aeri i una invasió. La crisi es va resoldre amb un acord en dues capes. La pública: la Unió Soviètica retirava els míssils de Cuba i els Estats Units es comprometien a no envair l’illa. La secreta, negociada pel germà del president amb l’ambaixador soviètic: els Estats Units retirarien en pocs mesos els seus míssils de Turquia, sense dir-ho. Khrusxov va cedir en públic i va guanyar en privat; Kennedy va guanyar en públic i va cedir en privat.

El que va canviar després

La por de l’octubre de 1962 va tenir efectes que van durar. El 1963 es va instal·lar el telèfon vermelltelèfon vermellTelèfon vermell (juny de 1963): línia directa de comunicació entre Washington i Moscou, creada després de la crisi perquè els dos governs es poguessin parlar en hores i no en dies. No era un telèfon sinó un teletip; el vermell és una llegenda. entre la Casa Blanca i el Kremlin, i el mateix any les dues potències van signar el primer tractat que limitava les proves nuclears, prohibint-les a l’atmosfera. La cursa d’armes no es va aturar: es va tornar més regulada, i durant els anys següents els dos blocs van signar tractats per limitar el nombre de míssils, no per eliminar-los. Els dos blocs havien après que podien arribar al límit, i que el límit ara era el final del món.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres cercles des de Cuba.

Comenta el mapa dels abasts del cos de la lectura en tres passos. DESCRIU: fins on arriba cada un dels tres cercles. IDENTIFICA: amb el peu del mapa i la Fitxa de dades, quina arma correspon a cada cercle. DEDUEIX: per què creus que la CIA va fer aquest mapa?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El cercle petit arriba fins a...; el mitjà...; el gran...». Les tres armes i les distàncies són a la línia dels abasts de la Fitxa.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Kennedy amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el discurs de Kennedy a L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos què diu i què en pensa qui parla. FET: què anuncia Kennedy, i a quins vaixells afecta? PARER: per què diu «quarantena» i no «bloqueig»? SENYAL: quina paraula fa servir per dir que els míssils de Cuba són una amenaça, i els seus no?

Les tres respostes, una frase cada una (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Kennedy anuncia... per a tots els vaixells... (fet). Diu quarantena perquè... (parer). La paraula que ho delata és... (senyal)». El perquè de la paraula és a la segona frase del context.

2.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cursa espacial en un gràfic de dates.

Dibuixa un gràfic de barres horitzontals amb les quatre fites de la cursa espacial de la Fitxa de dades (Sputnik, NASA, Gagarin, la Lluna): cada barra fa tants anys com els que van de l'Sputnik a aquella fita. Pinta d'un color les fites soviètiques i d'un altre les americanes.

El gràfic amb les quatre barres, l'escala i els dos colors.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Tria una escala (per exemple, 1 cm = 1 any) i escriu-la abans de dibuixar. Les quatre dates són a la segona línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Vertader o fals: els tretze dies.

Decideix si cada afirmació és vertadera o falsa i justifica-la amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (1) Els Estats Units van descobrir els míssils per un espia a l'Havana. (2) Kennedy va ordenar un bloqueig naval. (3) Els Estats Units van retirar els seus míssils de Turquia com a part de l'acord. (4) Khrusxov va sortir reforçat de la crisi.

Les quatre afirmacions amb el veredicte i una frase de prova cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Connectors: «és vertader/fals perquè la Fitxa diu que...», «segons la lectura...». Vigila la (2): és qüestió de paraules.

2.5 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'enigma de la paradoxa.

Cinc pistes sobre una idea: (1) té tres lletres en anglès i vol dir «boig»; (2) diu que cap dels dos pot atacar l'altre; (3) funciona només si els dos tenen prou míssils per respondre; (4) va mantenir la pau a Europa quaranta anys; (5) va estar a punt de fallar l'octubre de 1962. Deduïu quina idea és i quina pista la fa perillosa.

La idea i la pista que la fa perillosa, amb una frase de justificació cada una.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «la pista... indica que...», «la que la fa perillosa és... perquè...».

2.6 ✍️ Explicar · telegrama 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Dos telegrames del 28 d'octubre de 1962.

Resumeix el final de la crisi en dos telegrames de 15 paraules exactes cada un, datats el 28 d'octubre de 1962: el de Khrusxov a Kennedy anunciant la retirada, i el de Kennedy al seu germà Robert després de rebre'l. Sota cada un, escriu en una línia què calla.

Els dos telegrames de 15 paraules comptades, amb una línia sota cada un.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Compta les paraules abans de passar-ho a net. Pensa què pot escriure cada un en un paper que altres llegiran, i mira a la Fitxa quina part de l'acord era secreta.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «Kennedy va guanyar».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què va cedir i què va obtenir cada bàndol, amb una dada de la Fitxa de la part pública de l'acord i una de la secreta, i què li va passar a Khrusxov el 1964.

L'explicació amb les dues dades i el final de Khrusxov (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, fes dues columnes (Kennedy · Khrusxov) i dues files (què va cedir · què va obtenir): el tòpic només mira una casella.

2.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Decisió raonada: el comitè de la Casa Blanca, 20 d'octubre de 1962.

Ets un dels assessors de Kennedy, sis dies després de les fotos de l'U-2. Tens tres opcions: un atac aeri contra les rampes seguit d'una invasió de Cuba, una quarantena naval que aturi els vaixells soviètics, o no fer res públic i negociar en secret amb Moscou. Decideix i defensa la tria amb dues raons tretes de la lectura i un risc que assumeixes.

La decisió, les dues raons i el risc assumit (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què fa Khrusxov si els Estats Units bombardegen soldats soviètics a Cuba, i què passa amb els míssils de Turquia en cada opció.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: qui té la bomba.

El 1962 dues superpotències es podien destruir l'una a l'altra, i després de la crisi es van posar un telèfon per parlar-se. En grup, amb el que ja sabeu del món d'avui, argumenteu si la Destrucció Mútua Assegurada que explica la lectura funciona igual quan hi ha més de dos països amb la bomba.

L'argument del grup: què es manté de 1962, què canvia i la vostra resposta (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, digueu quins països d'avui sabeu que tenen la bomba i penseu si tots es poden trucar entre ells.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Des de 1949 les dues superpotències tenien la bomba, i la Destrucció Mútua Assegurada les mantenia quietes: si una disparava, morien totes dues. La rivalitat va pujar a l'espai (Sputnik 1957, Gagarin 1961, la Lluna 1969), on el mateix coet serveix per a un satèl·lit i per a una ogiva, i la gent va aprendre a viure amb sirenes i refugis. L'octubre de 1962 un U-2 va fotografiar míssils soviètics a Cuba; Kennedy va anunciar una quarantena i durant tretze dies el món va ser a la vora de la guerra. L'acord va tenir dues capes: pública (retirada dels míssils de Cuba, no invasió) i secreta (retirada dels americans de Turquia). Després van venir el telèfon vermell i el primer tractat nuclear.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, per què la Destrucció Mútua Assegurada va mantenir quietes les dues superpotències?

   A. Perquè totes dues s'havien compromès per escrit a no fer servir mai la bomba les primeres B. Perquè la que ataqués sabia que l'altra conservaria prou míssils per destruir-la també C. Perquè els Estats Units tenien tants més míssils que la Unió Soviètica no podia arriscar-s'hi D. Perquè els tractats de 1963 havien eliminat prou míssils perquè cap atac fos decisiu

2. 2. Per què Kennedy va dir «quarantena» i no «bloqueig» al discurs del 22 d'octubre de 1962?

   A. Perquè volia distingir els míssils soviètics de Cuba dels americans de Turquia, que deia defensius B. Perquè només s'aturarien els vaixells soviètics, i un bloqueig hauria afectat els de tots els països C. Perquè l'ONU havia autoritzat una quarantena, i per fer un bloqueig calia el vot de la Unió Soviètica D. Perquè un bloqueig és un acte de guerra segons el dret internacional, i això és el que volia evitar

3. 3. Què va obtenir la Unió Soviètica a canvi de retirar els míssils de Cuba?

   A. El compromís de no envair Cuba i, en secret, la retirada dels míssils americans de Turquia B. La retirada pública dels míssils de Turquia i, en secret, el compromís de no envair Cuba C. El compromís de no envair Cuba i, en secret, un telèfon directe entre Washington i Moscou D. Res a canvi: Khrusxov va cedir davant de la quarantena, i per això el van destituir el 1964

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

A Europa i al Carib, els blocs es van aturar al límit. On no es van aturar?