Sessió 5. El conflicte Israel-Palestina

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El conflicte no comença el 1947, però aquell any hi ha un punt de no retorn. Des que el govern britànic havia promès, a la Declaració BalfourDeclaració BalfourDeclaració Balfour (2 de novembre de 1917): carta del ministre d'Exteriors britànic, Arthur Balfour, al líder de la comunitat jueva britànica, que donava suport a «l'establiment a Palestina d'una llar nacional per al poble jueu», amb la condició de no perjudicar «els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves». Palestina era llavors otomana. de 1917, una «llar nacional» jueva a Palestina, la immigració jueva cap al territori havia crescut, sobretot als anys trenta, quan famílies senceres fugien de la persecució nazi. La població àrab, que hi vivia des de feia segles i era la gran majoria, veia un canvi que no havia triat, i entre 1936 i 1939 es va revoltar contra els britànics i contra la immigració. Després de la Segona Guerra Mundial, amb centenars de milers de supervivents de l’Holocaust als camps de refugiats d’Europa i amb atemptats de grups jueus contra l’administració britànica, el Regne Unit va passar el problema a l’ONU. El 29 de novembre de 1947 l’Assemblea General va votar la resolució que llegiràs a L’Arxiu: partir la Palestina del MandatPalestina del MandatPalestina sota Mandat Britànic (1920-1948): territori que la Societat de Nacions va confiar al Regne Unit després de la caiguda de l'Imperi Otomà. El 1947 hi vivien uns 1,3 milions d'àrabs i uns 600.000 jueus. en un estat jueu i un estat àrab, amb Jerusalem sota administració internacional. La comunitat jueva, que era un terç de la població i rebia el 55% del territori, va dir que sí; els àrabs de Palestina i els Estats àrabs veïns van dir que no, perquè no acceptaven que es partís un país de majoria àrab sense preguntar-los.

1948: una guerra amb dos noms

Quan l’últim soldat britànic va marxar, el 14 de maig de 1948, Ben-Gurion va proclamar l’Estat d’Israel aquella mateixa tarda, i l’endemà els exèrcits d’Egipte, Jordània, Síria, el Líban i l’Iraq van entrar a Palestina. La guerra va durar deu mesos, i Israel la va guanyar: en acabar, controlava el 78% del Mandat, molt més del que li donava el pla de l’ONU, i Jordània i Egipte s’havien quedat Cisjordània i Gaza. L’estat àrab del mapa no va néixer. I prop de 700.000 palestins, més de la meitat de la població àrab, havien marxat de casa seva, fugint dels combats o expulsats per l’exèrcit israelià, segons el lloc i segons qui ho expliqui, i no els van deixar tornar. NakbaNakbaNakba («catàstrofe», en àrab): nom palestí de l'èxode de 1948, quan uns 700.000 palestins van perdre casa seva i més de 400 pobles van ser destruïts o repoblats. Es commemora cada 15 de maig, el dia després de la independència d'Israel. vol dir «catàstrofe», i és el nom palestí d’aquell any; per als israelians, el mateix any és la guerra d’independència. El desembre de 1948 l’ONU va aprovar la segona resolució de L’Arxiu, que deia que als refugiats se’ls «hauria de permetre» tornar o rebre una compensació. Aquella frase, amb el condicional inclòs, és el text més citat i menys complert del conflicte: setanta-cinc anys després, els refugiats i els seus descendents són més de cinc milions.

1967 i 1973: el mapa canvia

Les dues dècades següents van ser una cadena de guerres. El 1956, la crisi de Suez: Israel, França i el Regne Unit ataquen Egipte quan Nasser nacionalitza el canal, i els Estats Units i la Unió Soviètica, d’acord per una vegada, els obliguen a retirar-se. El juny de 1967, la Guerra dels Sis DiesGuerra dels Sis DiesGuerra dels Sis Dies (5-10 de juny de 1967): atac preventiu israelià contra Egipte, Jordània i Síria, que concentraven tropes a les fronteres. Israel va ocupar el Sinaí i Gaza (Egipte), Cisjordània i Jerusalem Est (Jordània) i els alts del Golan (Síria), i va triplicar el territori que controlava.: Israel ataca primer, destrueix l’aviació egípcia a terra i en una setmana ocupa el Sinaí, Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els alts del Golan. Des d’aquell juny hi ha «territoris ocupats», i des dels anys setanta els governs israelians hi construeixen assentamentsassentamentsAssentaments: ciutats i pobles construïts per Israel a Cisjordània, Gaza (fins al 2005) i el Golan des de 1967. La major part de la comunitat internacional els considera il·legals segons la Convenció de Ginebra; Israel ho nega. Hi viuen més de 700.000 colons. que la major part del món considera il·legals. L’octubre de 1973, la Guerra del Yom KippurGuerra del Yom KippurGuerra del Yom Kippur (6-25 d'octubre de 1973): atac sorpresa d'Egipte i Síria el dia més sagrat del calendari jueu. Israel va recular els primers dies i va acabar contraatacant. Va portar l'embargament del petroli àrab i, sis anys després, la pau entre Egipte i Israel.: Egipte i Síria ataquen per sorpresa el dia més sagrat del calendari jueu, i encara que Israel acaba guanyant, el món descobreix dues coses. Que Israel es pot sorprendre, i que els països àrabs tenen una arma nova: tallen el petroli a l’Oest i el preu es multiplica per quatre. Sis anys després, Egipte va ser el primer país àrab que va signar la pau amb Israel, i va recuperar el Sinaí; els palestins no van recuperar res.

L’OAP i un conflicte que no es tanca

Mentre els Estats feien la guerra, els palestins es van organitzar sols. L’OAPOAPOrganització per a l'Alliberament de Palestina (OAP): fundada el 1964 i dirigida des del 1969 per Yasser Arafat (1929-2004). Va combinar la lluita armada (i atemptats, com el de Munic 1972) amb la diplomàcia; l'ONU la va reconèixer el 1974 i Israel el 1993, als acords d'Oslo., dirigida per Arafat, va convertir «Palestina» en una causa política amb nom propi, per la via armada i per la via diplomàtica: atemptats i segrestos als setanta, un seient d’observador a l’ONU el 1974. El desembre de 1987 va esclatar la primera intifadaintifadaIntifada («aixecament»): revolta popular palestina a Cisjordània i Gaza, del desembre de 1987 al 1993, amb vagues, manifestacions i pedres contra els soldats israelians. Més de mil palestins i uns cent cinquanta israelians morts. La segona (2000-2005) va ser molt més violenta.: nois amb pedres contra soldats, sis anys, més de mil morts. El desgast va portar als acords d’Oslo de 1993, on Israel i l’OAP es reconeixien per primera vegada i naixia una Autoritat Palestina, però les tres qüestions grosses (les fronteres, Jerusalem, els refugiats) es van deixar per a més endavant, i més endavant no ha arribat. És un conflicte estructural: no el va causar cap decisió d’un dia, i cap decisió d’un dia no el tancarà, perquè dos pobles reclamen la mateixa terra i cadascun té un any, 1948, que l’altre no pot acceptar.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

5.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge ✏️ Individual

El mapa de la partició.

Comenta el mapa del pla de partició del cos de la lectura en tres passos. DESCRIU: de quants trossos és cada estat, i de quin color. IDENTIFICA: on queda Jerusalem, i quina ciutat és una illa dins de l'altre color. DEDUEIX: per què creus que un estat fet de trossos seria difícil de governar?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Al mapa, l'Estat jueu és de color... i té... trossos; l'Estat àrab...». Els colors els explica el peu del mapa; per al tercer pas, pensa com aniries d'un tros a l'altre.

5.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La resolució 181 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la primera font de L'Arxiu (la resolució 181) i el context, i identifica en tres passos què diu i què en pensa qui parla. FET: què recomana l'Assemblea, i a qui? PARER: per què diu «recomana» i no «ordena»? SENYAL: segons el context, qui hi vota en contra, i què anuncia aquest vot sobre com es rebrà el pla?

Les tres respostes, una frase cada una (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «L'Assemblea recomana al... i als... que... (fet). Diu «recomana» perquè... (parer). Hi voten en contra..., i això anuncia que... (senyal)». El perquè del verb és a la segona frase del context.

5.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

De Balfour a Oslo en una línia.

Ordena en una línia del temps del 1917 al 1993 aquests sis moments de la Fitxa de dades: la Declaració Balfour, la resolució 181, la proclamació d'Israel, la Guerra dels Sis Dies, la primera intifada i els acords d'Oslo. Marca amb un altre color el que és una guerra o una revolta.

La línia amb els sis moments datats i els de guerra o revolta marcats.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Marca primer el 1917 a l'esquerra i el 1993 a la dreta, deu anys per tros. Les dates són a les línies 1, 2, 3, 5 i 7 de la Fitxa.

🎠 Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

5.4 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura 🗣️ En parella

Dues resolucions, un mateix problema.

Compareu les dues fonts de L'Arxiu, la resolució 181 i la 194: què decideix cada una, quin verb fa servir, i què va passar de debò després segons la lectura. Acabeu explicant què us diu això del poder de l'ONU el 1948.

La comparació de les dues resolucions i la conclusió sobre l'ONU (60-80 paraules).

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «la 181 decideix..., en canvi la 194...», «totes dues fan servir un verb que...», «per tant, l'ONU...». L'última frase del context de la primera font us pot ajudar.

5.5 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama: Tel Aviv, 10 de juny de 1967.

Ets el corresponsal d'un diari europeu a Tel Aviv el 10 de juny de 1967, l'últim dia de la guerra. Resumeix en un telegrama de 25 paraules com a màxim què ha passat en sis dies: qui ha atacat primer i què ha ocupat Israel.

El telegrama de 25 paraules com a màxim.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Cap paraula sobrera: noms, verbs i punts. Els territoris són a la línia 5 de la Fitxa.

5.6 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un any, dos noms.

Explica-ho amb un esquema 1-3-1. A dalt: «El 1948 té dos noms: independència i Nakba». Al mig, tres fets d'aquell any, cada un amb una xifra o una data de la Fitxa. A baix, una frase que expliqui per què cap dels dos pobles no accepta el nom de l'altre.

L'esquema: la idea, els tres fets amb xifra o data i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Els fets són a les línies 3 i 4 de la Fitxa. Per a cada un, pensa com el diria un israelià i com el diria un palestí.

🎢 Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

5.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Desmuntant «el dret al retorn absolut».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic i torna a la segona font de L'Arxiu. Explica què diu exactament la resolució 194, què no diu, i per què se'n discuteix el valor legal.

L'explicació, amb les paraules de la resolució entre cometes (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, subratlla a la cita les tres coses que el context assenyala: el condicional, la condició i l'alternativa. El tòpic n'esborra les tres.

5.8 🌍 Participar · decisió raonada 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Nova York, 29 de novembre de 1947: el teu vot.

Ets el delegat d'un país petit a l'Assemblea General el 29 de novembre de 1947 i has de votar el pla de partició: sí, no o abstenció. Decideix i defensa el vot amb dues raons tretes del mapa, de L'Arxiu o de la lectura, i un risc que acceptes. No hi posis res que no se sabés aquell dia.

El vot, les dues raons i el risc que acceptes (80-100 paraules).

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Pensa què sap el món el 1947 dels supervivents de l'Holocaust, què vol la població de Palestina i què pot passar si el pla s'aprova sense el sí d'una part. Encara no hi ha hagut cap guerra.

5.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📊 La fitxa de dades 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: les tres qüestions ajornades a Oslo.

Els acords d'Oslo (1993) van deixar per a més endavant les fronteres, Jerusalem i els refugiats, i la Fitxa de dades diu quants refugiats registrats i quants colons hi ha avui. En grup, amb aquestes xifres i el que ja sabeu del que passa avui a Gaza i a Cisjordània, argumenteu quina de les tres qüestions és més difícil de resoldre i per què ve del 1947-1948.

L'argument del grup: la qüestió triada, la xifra i el lligam amb 1947-1948 (40-60 paraules).

💡 Pista: Les xifres d'avui són a les línies 4 i 6 de la Fitxa. Distingiu el que és un fet del que és l'opinió d'una de les parts.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 29 de novembre de 1947 l'ONU va recomanar partir Palestina en un estat jueu i un d'àrab: la comunitat jueva va dir que sí i els àrabs que no. El 14 de maig de 1948 Ben-Gurion va proclamar Israel i l'endemà cinc exèrcits àrabs van entrar en guerra; Israel la va guanyar, es va quedar el 78% del territori, i uns 700.000 palestins van perdre casa seva: el mateix any es diu independència a un costat i Nakba a l'altre. La resolució 194 va dir que se'ls «hauria de permetre» tornar, i no s'ha complert. Van venir tres guerres més: Suez (1956), els Sis Dies (1967), que va deixar els territoris ocupats i els assentaments, i el Yom Kippur (1973), amb l'arma del petroli. L'OAP va donar veu als palestins, la intifada de 1987 va portar als acords d'Oslo, i les tres qüestions que Oslo va ajornar (fronteres, Jerusalem, refugiats) continuen obertes: és un conflicte estructural.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va fer l'Assemblea General de l'ONU amb la resolució 181, el novembre de 1947?

   A. Va ordenar partir Palestina en un estat jueu i un d'àrab, amb Jerusalem de capital comuna B. Va proclamar l'Estat d'Israel al 78% del Mandat i va deixar Cisjordània sota control jordà C. Va recomanar partir Palestina en un estat jueu i un d'àrab, amb Jerusalem internacional D. Va recomanar un sol estat per a àrabs i jueus, amb Jerusalem sota administració britànica

2. 2. A què es refereixen els palestins quan parlen de la Nakba?

   A. A l'ocupació de 1967, quan Israel es va quedar Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est B. Al vot de 1947, quan l'ONU va donar el 55% del territori a un terç de la població C. A la intifada de 1987, quan més de mil palestins van morir en sis anys de revolta D. A l'èxode de 1948, quan uns 700.000 palestins van haver de marxar i no van poder tornar

3. 3. Què va canviar al mapa amb la Guerra dels Sis Dies, el juny de 1967?

   A. Israel va passar a controlar el 78% del Mandat, i Jordània es va quedar Cisjordània B. Israel va ocupar el Sinaí i Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est, i els alts del Golan C. Egipte va recuperar el Sinaí i va ser el primer país àrab a signar la pau amb Israel D. Egipte i Síria van recuperar el Sinaí i el Golan amb un atac per sorpresa a Israel

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

L'ONU va partir un país amb un mapa i no ho va poder fer complir. Al sud d'Àfrica, un Estat va partir la seva pròpia població per llei. Qui ho va desfer, i com?