La font de L'Arxiu amb lupa.
Llegeix la resolució 181 a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica quants vots va rebre a favor, en contra i en abstenció, i què proposava exactament.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «La resolució 181 va rebre...».
Càpsula 6 · ES POT VIURE AMB EL MÓN PARTIT EN DOS? · #GiH4
Sessió 5. El conflicte Israel-Palestina
La creació de l'Estat d'Israel (1948). La Nakba palestina. Les guerres àrab-israelianes (1948, 1967 dels Sis Dies, 1973 del Yom Kipur). L'OAP i la qüestió palestina com a conflicte estructural.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Pas 01
⏱ 7 min
Arrencar la classe
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
- Coneixes algun conflicte actual on dues comunitats reclamin el mateix territori? Com creus que se sol resoldre, aquest tipus de disputa?
- Per què creus que un mateix esdeveniment pot ser recordat com una «victòria» per un poble i com una «catàstrofe» per un altre?
- Creus que les resolucions de l'ONU s'han de complir sempre, encara que un dels governs implicats no hi estigui d'acord?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
- Explicar el pla de partició de l'ONU (1947) i les reaccions oposades que va provocar.
- Analitzar la guerra de 1948, la proclamació d'Israel i el desplaçament palestí (Nakba) com a dues cares del mateix esdeveniment.
- Situar cronològicament les guerres araboisraelianes (1948, 1956, 1967, 1973) i els processos de pau posteriors (1979, 1993, 1994).
Pas 02
⏱ 6 min
Mira el vídeo
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Un resum periodístic del conflicte per completar el que has llegit a la sessió.
Pas 03
⏱ 17 min
Llegeix
📋 Dinàmica ✕ Tanca
El conflicte no comença el 1947, però aquell any en marca un punt de no retorn. Des de 1917, quan el Regne Unit havia promès en la Declaració BalfourDeclaració BalfourDeclaració Balfour: carta de 1917 del govern britànic que dona suport a l'establiment d'una «llar nacional per al poble jueu» a Palestina, sense concretar-ne l'estatus polític. el seu suport a una «llar nacional» jueva a Palestina, la immigració jueva cap al territori havia anat creixent, sobretot durant els anys trenta, quan milers de famílies fugien de la persecució nazi a Europa. Aquest creixement va tensar la convivència amb la població àrab local, que ja hi vivia des de feia segles i que veia amb creixent alarma un canvi demogràfic que no havia triat, fins a esclatar en una revolta armada àrab entre 1936 i 1939. El 29 de novembre de 1947, ja exhaurit per la pressió d’administrar aquell conflicte, l’Assemblea General de l’ONU vota la resolució que llegiràs a L’Arxiu: un pla per dividir el territori de la Palestina sota Mandat BritànicPalestina sota Mandat BritànicPalestina sota Mandat Britànic: territori administrat pel Regne Unit des de 1920, per encàrrec de la Societat de Nacions, fins a la seva retirada el 1948. en un estat jueu i un estat àrab, amb Jerusalem sota un règim internacional especial. El lideratge jueu de Palestina accepta el pla, tot i considerar-lo insuficient; els governs dels països àrabs i el lideratge polític àrab de Palestina el rebutgen de ple, perquè no accepten que un territori de majoria àrab es divideixi sense el seu consentiment. Quan el Regne Unit es retira el 14 de maig de 1948, els líders jueus proclamen l’Estat d’Israel aquell mateix dia. L’endemà, exèrcits de diversos països àrabs envaeixen el territori acabat de proclamar i esclata la primera guerra araboisraeliana.
La guerra de 1948 acaba amb Israel controlant més territori del que li assignava el pla original de l’ONU, i amb prop de 700.000 palestins desplaçats de les seves llars, entre fugida i expulsió segons el cas i la font consultada. Per als palestins, aquest èxode és la Nakba («la catàstrofe»); per als israelians, la mateixa data marca la guerra d’independència, i encara avui cada poble en commemora el record amb un nom diferent. Pocs mesos després, mentre la guerra encara no s’havia tancat del tot, l’ONU aprova la segona font de L’Arxiu, centrada precisament en la qüestió dels refugiats que aquella guerra havia deixat sense llar. El problema que hi planteja continua sense resoldre’s set dècades i escaig després. Les dècades següents multipliquen els fronts oberts. El 1956, la crisi de Suez hi afegeix una nova guerra breu, aquest cop amb Egipte enfrontat també al Regne Unit i França pel control del canal. El 1967, la guerra dels Sis Dies deixa Israel ocupant Cisjordània, la Franja de Gaza, la península del Sinaí i els alts del Golan, quadruplicant en pocs dies el territori sota el seu control militar i creant, de cop, la qüestió dels «territoris ocupats» que encara avui centra bona part del debat internacional. Als anys següents, governs israelians successius hi promourien la construcció d’assentaments civils jueus, una política que la major part de la comunitat internacional considera il·legal segons el dret internacional i que Israel defensa per raons de seguretat i de vincle històric amb el territori. El 1973, la guerra del Yom Kippur, coneguda també com a guerra d’octubre, sacseja de nou la regió sense canviar substancialment el mapa resultant, però demostra a Israel que els seus veïns àrabs encara el podien sorprendre militarment de manera greu. Enmig d’aquest encadenament de guerres, l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, fundada el 1964 i liderada des de 1969 per Yasser Arafat, es consolida com la principal veu política del nacionalisme palestí, tant a la diplomàcia internacional com, durant anys, a la lluita armada. El 1979, Egipte es converteix en el primer país àrab a signar la pau amb Israel, després dels acords de Camp David, un precedent de negociació que Jordània seguiria el 1994. La primera intifada, l’aixecament popular palestí que esclata el desembre de 1987 a Cisjordània i Gaza amb manifestacions, vagues i llançament de pedres contra soldats, s’allargaria diversos anys i costaria més d’un miler de vides palestines. Aquell desgast portaria finalment els dos bàndols a asseure’s a negociar els acords d’Oslo de 1993, en què Israel i l’OAP es reconeixen mútuament per primera vegada de manera oficial, però que deixen sense resoldre les qüestions més espinoses: les fronteres definitives, l’estatus de Jerusalem i el futur dels refugiats.
Pas 04
⏱ 18 min
Activitats
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Sessió 5 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
El comentari del mapa de partició.
Observa el mapa de la sessió. En 40-70 paraules, explica quines tres zones proposava crear el pla de l'ONU.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El mapa mostra tres zones».
Explica-ho a un infant: dos noms per a un mateix fet.
Explica a un infant de 8 anys, en 40-70 paraules i amb paraules senzilles, per què un mateix esdeveniment de 1948 es diu «Nakba» per als palestins i «guerra d'independència» per als israelians.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Imagina't que...».
Sessió 5 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
Corroboració de fonts: dues resolucions, un mateix conflicte.
Compara les dues fonts de L'Arxiu (resolucions 181 i 194). En 70-110 paraules, explica què proposa cadascuna i com es connecten: una intenta repartir el territori, l'altra intenta reparar les conseqüències de la guerra que en va resultar.
💡 Pista: Connectors: «la primera font... mentre que la segona...».
Taula/matriu: quatre guerres en quatre files.
Fes una taula amb quatre files (guerres de 1948, 1956, 1967 i 1973) i tres columnes (any, bàndols implicats, resultat territorial). Omple-la amb la informació del text en 70-110 paraules de resum final.
💡 Pista: Connectors: «la guerra de... va enfrontar... i va acabar amb...».
Decisió raonada: acceptar o rebutjar el pla de 1947?
En parella, poseu-vos en el lloc d'un dels dos lideratges (jueu o àrab palestí) de 1947 i redacteu, en 70-110 paraules, una decisió raonada sobre si accepteu o rebutgeu el pla de partició, amb almenys dos arguments.
💡 Pista: Connectors: «decidim... perquè, en primer lloc..., i en segon lloc...».
Sessió 5 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
Argument i contraargument sobre els assentaments.
En 110-160 paraules, exposa un argument a favor de la posició israeliana sobre els assentaments a Cisjordània i un contraargument des de la posició majoritària de la comunitat internacional, sense concloure quin té raó.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal exposar els dos arguments amb el mateix nivell de detall i sense adjectius valoratius.
Desmuntant «el dret al retorn absolut».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el text exacte de la resolució 194 no equival a l'expressió «dret al retorn» que se sol fer servir en el debat públic.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar almenys una frase textual de la resolució per justificar l'explicació.
Reescriptura: del comunicat oficial al titular de premsa.
Reescriu el contingut de la resolució 181 (el pla de partició de 1947) com si fos la notícia de portada d'un diari de l'època, en 110-160 paraules, mantenint tots els fets però amb un llenguatge periodístic.
💡 Pista: Criteri d'èxit: ha de mantenir totes les dades (data, vots, contingut del pla) sense inventar-ne cap.
Pas 05
⏱ 2 min
Tancament
📋 Dinàmica ✕ Tanca
📌 Per emportar-se
El 29 de novembre de 1947, l'ONU va votar dividir Palestina en un estat jueu i un estat àrab; el lideratge jueu ho va acceptar i el lideratge àrab ho va rebutjar. La proclamació d'Israel el maig de 1948 va desencadenar una guerra que va acabar amb centenars de milers de palestins desplaçats (la Nakba) i que l'ONU intentaria pal·liar, sense èxit complet, amb la resolució 194. Les guerres de 1956, 1967 i 1973 van seguir marcant la regió, mentre que els acords de pau amb Egipte (1979) i Jordània (1994) i els acords d'Oslo (1993) van obrir vies de negociació que encara no han resolt les qüestions de fons.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
-
1. Què proposava la resolució 181 de l'ONU (1947)?
-
2. Què és la Nakba?
-
3. Quin país àrab va ser el primer a signar la pau amb Israel, i quan?
💭 Per pensar fins demà
Per què creus que un conflicte amb tantes resolucions internacionals i tants acords de pau parcials continua, vuitanta anys després, sense una solució definitiva?
