Sessió 7. Les dictadures llatinoamericanes

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’1 de gener de 1959, els guerrillers de Fidel CastroFidel CastroRevolució Cubana (1953-1959): guerrilla de Fidel Castro (1926-2016) i Ernesto «Che» Guevara (1928-1967) contra el dictador Batista, aliat dels Estats Units. Va entrar a l'Havana l'1 de gener de 1959; el 1961 Castro va declarar la revolució socialista i Cuba es va aliar amb la Unió Soviètica. i del Che Guevara van entrar a l’Havana després de fer fugir el dictador Batista, un aliat dels Estats Units que governava una illa de casinos i plantacions de sucre en mans d’empreses americanes. En dos anys, la revolució va expropiar aquelles empreses, es va declarar socialista i es va aliar amb Moscou: per primera vegada, hi havia un país soviètic a cent cinquanta quilòmetres de Florida. La resposta americana va ser la Badia dels PorcsBadia dels PorcsBadia dels Porcs (17-19 d'abril de 1961): desembarcament de 1.400 exiliats cubans entrenats i armats per la CIA per fer caure Castro. Va fracassar en tres dies. Va empènyer Cuba cap a la Unió Soviètica i va portar, un any i mig després, a la Crisi dels Míssils. (1961), una invasió d’exiliats organitzada per la CIA que va fracassar en tres dies, i un bloqueig econòmic que encara dura. El Che va marxar a estendre la revolució i el van matar a Bolívia el 1967. Washington en va treure una lliçó que va aplicar durant vint anys: que a l’Amèrica Llatina no hi hagués mai més una altra Cuba, costés el que costés.

Xile: tres anys i un matí

Costés el que costés volia dir la doctrina de seguretat nacionaldoctrina de seguretat nacionalDoctrina de seguretat nacional: idea, ensenyada pels Estats Units a milers d'oficials llatinoamericans a l'Escola de les Amèriques (Panamà), que l'enemic principal de cada exèrcit no era un país estranger sinó el «subversiu» de dins: comunistes, sindicalistes, estudiants, capellans. Va justificar els cops i la tortura.: exèrcits entrenats per veure l’enemic a dins del propi país, i cops d’Estat quan les urnes donaven el resultat equivocat. Al Brasil, els militars van prendre el poder el 1964 i s’hi van estar vint-i-un anys. A Xile, un país amb una democràcia vella, el socialista Salvador AllendeSalvador AllendeSalvador Allende (1908-1973): metge i senador socialista, president de Xile del 1970 al 1973, elegit amb el 36% dels vots. Va nacionalitzar el coure (en mans d'empreses americanes), la banca i les grans finques. Els Estats Units van finançar l'oposició i el boicot econòmic. Va morir al palau de la Moneda l'11 de setembre de 1973. va guanyar les eleccions de 1970 i va nacionalitzar el coure, en mans d’empreses americanes. Nixon va ordenar «fer cridar l’economia» xilena: crèdits tallats, milions per a l’oposició i per als camioners en vaga. L’11 de setembre de 1973, l’exèrcit va bombardejar el palau presidencial, i Allende, que va rebutjar un avió per exiliar-se, va parlar per ràdio per última vegada amb el discurs que llegiràs a L’Arxiu i va morir dins del palau. Va durar tres anys com a president i unes hores com a símbol: encara avui, a Xile, l’11 de setembre és una data que divideix.

Pinochet, l’Argentina, els desapareguts

El general PinochetPinochetAugusto Pinochet (1915-2006): cap de l'exèrcit nomenat per Allende tres setmanes abans del cop. Va governar Xile del 1973 al 1990. La seva policia política, la DINA, va matar o fer desaparèixer més de 3.000 persones i en va torturar unes 40.000. Va perdre el referèndum de 1988 i va deixar el poder el 1990; detingut a Londres el 1998, va morir sense ser condemnat. va governar Xile disset anys: partits prohibits, Congrés tancat, estadis convertits en presons i una policia política que va matar o fer desaparèixer més de tres mil persones. A l’ArgentinaArgentinaDictadura argentina (1976-1983): junta militar que va prendre el poder el 24 de març de 1976. La seva «guerra bruta» va fer desaparèixer unes 30.000 persones segons les organitzacions de drets humans (9.000 documentades per la comissió oficial de 1984). Va caure després de perdre la guerra de les Malvines (1982)., la junta que va prendre el poder el 1976 va inventar una manera de matar sense deixar rastre: els desaparegutsdesaparegutsDesapareguts: persones segrestades per les forces de seguretat, portades a centres clandestins (a l'Argentina, més de 300; el més conegut, l'ESMA, a Buenos Aires), torturades i assassinades sense que mai s'hagi reconegut oficialment ni la detenció ni la mort. Molts van ser llançats vius al mar des d'avions («vols de la mort»).. Segrestats al carrer o a casa, portats a centres clandestins, torturats, i llançats drogats des d’avions al riu de la Plata. L’Estat negava haver-los detingut mai. Uns trenta mil, segons les organitzacions de drets humans. I quan els fills desapareixien, les mares van sortir a la plaça: des del 1977, cada dijous, les Mares de la Plaça de MaigMares de la Plaça de MaigMares de la Plaça de Maig: mares de desapareguts que des del 30 d'abril de 1977 donen voltes cada dijous a la plaça davant de la casa de govern de Buenos Aires, amb un mocador blanc al cap, demanant saber què va passar amb els fills. Tres de les fundadores també van ser desaparegudes. Les Àvies busquen els nets nascuts en captivitat: n'han trobat més de 130., amb un mocador blanc al cap, donen voltes davant de la casa de govern de Buenos Aires. La dictadura els havia pres els fills i el dret a enterrar-los; elles li van prendre la plaça.

Còndor: les dictadures es coordinen

Aquests règims no van actuar cadascun pel seu compte. El 1975, els serveis secrets de Xile, l’Argentina, l’Uruguai, el Paraguai i Bolívia (i després el Brasil) van crear l’Operació CòndorOperació CòndorOperació Còndor (1975-anys 80): xarxa de cooperació entre les policies polítiques de les dictadures del Con Sud per perseguir opositors exiliats en altres països: intercanvi de fitxers, segrestos, assassinats. Documentada pels «arxius del terror» trobats al Paraguai el 1992 i per documents desclassificats de la CIA. Va matar l'exministre xilè Letelier a Washington (1976)., una xarxa per perseguir els exiliats allà on fossin: un opositor xilè refugiat a Buenos Aires podia ser segrestat per argentins i entregat a la DINA. Va arribar a matar amb bomba un exministre d’Allende en ple centre de Washington, el 1976. Els Estats Units ho sabien, i els documents desclassificats de la CIA ho demostren. Les dictadures van caure als anys vuitanta, una a una: l’Argentina el 1983, després de perdre la guerra de les MalvinesMalvinesGuerra de les Malvines (abril-juny de 1982): la junta argentina va envair les illes Malvines (Falkland), britàniques des de 1833, per desviar l'atenció de la crisi econòmica. El Regne Unit les va recuperar en deu setmanes. La derrota va enfonsar la dictadura, que va convocar eleccions el 1983. contra el Regne Unit; el Brasil el 1985; Xile el 1990, després que el 1988 Pinochet perdés un referèndum que ell mateix havia convocat. Van deixar una paraula que no existia abans en cap llengua, «desaparegut», i una pregunta que les mares encara fan cada dijous: on són.

Després: jutjar o oblidar

Cada país va fer una cosa diferent amb el que havia passat. L’Argentina va ser la primera al món a jutjar els seus propis dictadors: el 1984 una comissió va publicar l’informe «Nunca Más», amb nou mil casos documentats, i el 1985 un tribunal civil va condemnar els generals de la junta a cadena perpètua; després van venir lleis de perdó, i després, a partir del 2003, l’anul·lació d’aquelles lleis i centenars de judicis nous, que continuen. Xile va crear una comissió de la veritat el 1991, però Pinochet va continuar sent cap de l’exèrcit i senador vitalici, i només quan el van detenir a Londres el 1998, per una ordre d’un jutge espanyol, va deixar de ser intocable; va morir el 2006 sense cap condemna. El Brasil va aprovar una amnistia el 1979 que encara protegeix els torturadors. I Cuba, on va començar tot, continua sent el que era: una dictadura d’un sol partit, amb el bloqueig americà i sense la Unió Soviètica.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La Moneda, 11 de setembre de 1973.

Comenta la fotografia del palau de la Moneda del cos de la lectura en tres passos. DESCRIU: d'on surt el fum i com és el carrer. IDENTIFICA: amb el peu i la Fitxa de dades, quin edifici és, quin dia és i qui hi ha a dins. DEDUEIX: què ens diu el carrer buit sobre aquell matí?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la foto es veu un edifici amb fum que surt de...; al carrer...». Qui hi era ho diu el peu; què va passar aquell dia, la línia 4 de la Fitxa.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Allende amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix l'últim discurs d'Allende a L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos què diu i què en pensa qui parla. FET: des d'on parla Allende, i què passa mentre parla? PARER: què creu que passarà «més d'hora que tard»? SENYAL: per què creus que parla tant en futur?

Les tres respostes, una frase cada una (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Allende parla des de... mentre... (fet). Creu que... (parer). Parla en futur perquè... (senyal)». El que passa mentre parla és a la primera frase del context.

7.3 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Enigma: qui sóc?

Resoleu aquests dos enigmes i escriviu, per a cada un, la resposta i la pista decisiva: (1) «Em van nomenar cap de l'exèrcit poc abans de trair qui m'havia nomenat; vaig perdre un referèndum que jo mateix vaig convocar.» (2) «Sóc una paraula que no existia abans dels anys setanta; l'Estat negava haver-me detingut mai.»

Les dues respostes, cada una amb la pista decisiva.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Comenceu així: «(1) és... perquè...». El referèndum és a la línia 4 de la Fitxa; la paraula, a la part de la lectura que parla de l'Argentina.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Tres dictadures en una taula.

Classifica les tres dictadures en una taula de tres files (Brasil, Xile, Argentina) i tres columnes: any del cop · anys que dura · què fa el país amb els culpables. A sota, explica en una frase quin dels tres va anar més lluny a jutjar-los.

La taula de tres files i tres columnes, i la frase de sota.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Les dates són a les línies 3, 4 i 5 de la Fitxa. La columna dels culpables surt de l'última secció de la lectura, «Després: jutjar o oblidar».

7.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Titular: Santiago, 12 de setembre de 1973.

Escriu dos titulars de màxim 10 paraules per a l'endemà del cop: un per a un diari de Santiago controlat per la junta i un per a un diari europeu. A sota, explica en una frase quina paraula fa servir cada un per al que ha passat, i per què.

Els dos titulars de màxim 10 paraules i la frase de sota.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pensa què li convé dir a la junta el primer dia i què no: «pronunciament», «cop d'Estat», «alliberament»...

7.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les alberedes, reescrites per a un nen de 1990.

Reescriu el discurs d'Allende de L'Arxiu com si fossis un mestre xilè que, l'11 de març de 1990, el dia que Pinochet deixa el poder, l'explica a un nen de deu anys. Mateix contingut, sense copiar-ne cap expressió: què són les «alberedes» i què volia dir «més d'hora que tard».

La reescriptura, en quatre o cinc frases.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «el que el president volia dir era que...», «i avui...». Un nen de deu anys el 1990 va néixer sota la dictadura: comença per aquí, i compta amb la Fitxa quant de temps ha passat des de 1973.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «cada dictadura pel seu compte».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què era l'Operació Còndor, amb tres dades de la Fitxa de dades, i com se sap avui que les dictadures es van coordinar.

L'explicació amb les tres dades i les proves (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, separa el que van dir els règims (una amenaça interna de cada país) del que diuen els papers (una xarxa). El tòpic repeteix la primera versió.

7.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Manifest de la plaça, dijous 30 d'abril de 1977.

Sou les mares que el dijous 30 d'abril de 1977 van a la Plaça de Maig per primera vegada. Escriviu el manifest que voleu llegir davant de la casa de govern: què demaneu (una sola cosa, dita clarament), amb quins fets ho justifiqueu i a qui us adreceu a més del govern. No hi poseu res que no es pogués saber l'abril de 1977.

El manifest amb la demanda, els fets i els destinataris (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Trieu primer la pregunta que feu: la lectura acaba amb ella. Una mare de 1977 no sap res dels vols de la mort; sap que el fill va sortir de casa i que a la comissaria diuen que no hi és.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: els desapareguts no s'acaben.

La lectura explica que les Mares encara donen voltes a la plaça i que les Àvies han trobat més de 130 nets. En grup, amb el que ja sabeu de desapareguts en altres llocs i altres anys, argumenteu per què les famílies no s'aturen mai, i què ha de fer un Estat democràtic amb els que falten.

L'argument del grup amb un cas que conegueu (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, digueu cada un un cas que conegueu, d'aquí o de fora, i trieu el que coneixeu millor. Distingiu el que és un fet del que és una xifra discutida.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1959 la Revolució Cubana va posar un aliat soviètic a cent cinquanta quilòmetres de Florida, i els Estats Units van decidir que no n'hi hauria cap més: van entrenar els exèrcits llatinoamericans a veure l'enemic a dins (doctrina de seguretat nacional) i van donar suport als cops del Brasil (1964), de Xile (1973) i de l'Argentina (1976). Allende, elegit a les urnes, va morir al palau bombardejat després de dir per ràdio que «més d'hora que tard» s'obririen les grans alberedes; Pinochet va governar disset anys. A l'Argentina, la junta va fer desaparèixer unes trenta mil persones, i les mares van sortir a la plaça. Les dictadures es van coordinar a l'Operació Còndor per perseguir exiliats, amb el coneixement de la CIA. Van caure als anys vuitanta, i cada país va fer una cosa diferent amb els culpables: l'Argentina els va jutjar, Xile va trigar, el Brasil els va amnistiar.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Quina lliçó va treure Washington de la Revolució Cubana, segons la lectura?

   A. Que calia envair l'illa amb l'exèrcit americà, com es va fer a la Badia dels Porcs el 1961 B. Que calia negociar amb Castro i aixecar el bloqueig per allunyar-lo de la Unió Soviètica C. Que l'enemic era a Moscou, i que els exèrcits llatinoamericans s'havien de quedar al marge D. Que no hi podia haver cap més Cuba al continent, encara que calgués donar suport a cops

2. 2. Què va fer Allende el matí de l'11 de setembre de 1973, amb el palau bombardejat?

   A. Va cridar per ràdio els treballadors a defensar el palau i va morir combatent amb ells B. Va rebutjar un avió per exiliar-se, va parlar per ràdio per última vegada i va morir al palau C. Va acceptar un avió cap a l'exili després d'acomiadar-se per ràdio dels treballadors D. Va dimitir per ràdio per evitar més morts, i la junta el va detenir en sortir del palau

3. 3. Què feia l'Operació Còndor, creada el 1975?

   A. Coordinava les policies polítiques de les dictadures per perseguir exiliats en altres països B. Coordinava els exèrcits de les dictadures per fer caure els governs d'esquerres del continent C. Formava oficials llatinoamericans a Panamà perquè veiessin l'enemic a dins del seu país D. Llançava al riu de la Plata, des d'avions, els detinguts dels centres clandestins argentins

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

A l'Amèrica Llatina la Guerra Freda va ser cops i desapareguts. A Europa occidental, els mateixos anys van ser una altra cosa: sis països que es van posar a compartir el carbó i l'acer. Per què?