La font de L'Arxiu amb lupa.
Llegeix el discurs d'Allende a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica què diu que farà, i què no farà, mentre tingui vida.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Allende diu que no farà...».
Càpsula 6 · ES POT VIURE AMB EL MÓN PARTIT EN DOS? · #GiH4
Sessió 7. Les dictadures llatinoamericanes
La Revolució Cubana (1959): Castro, Che Guevara. Les dictadures militars dels anys 70: Allende a Xile (cop d'Estat de 1973, Pinochet), Argentina, Brasil. L'Operació Còndor i els desapareguts.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Pas 01
⏱ 7 min
Arrencar la classe
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
- Creus que un govern hauria de poder recórrer a la força militar per canviar un govern elegit democràticament?
- Per què creus que diverses dictadures de països diferents poden tenir interès a coordinar-se entre si?
- Coneixes algun cas actual en què es continuïn investigant o jutjant crims comesos fa dècades?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
- Explicar el cop d'estat de Xile (1973) i l'últim discurs de Salvador Allende.
- Analitzar la repressió de les dictadures d'Argentina, Xile i Brasil durant els anys setanta i vuitanta.
- Relacionar l'Operació Còndor amb la coordinació internacional entre règims militars llatinoamericans.
Pas 02
⏱ 6 min
Mira el vídeo
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Un resum de disset minuts sobre la xarxa de coordinació entre les dictadures del con sud.
Pas 03
⏱ 17 min
Llegeix
📋 Dinàmica ✕ Tanca
El 1959, la revolució liderada per Fidel Castro i Che Guevara derroca el dictador Fulgencio Batista a CubaCubaRevolució Cubana: procés revolucionari que enderroca el 1959 la dictadura de Batista i instaura un règim liderat per Fidel Castro, alineat progressivament amb la Unió Soviètica. i instaura un règim que, en pocs anys, s’alinea amb la Unió Soviètica, convertint l’illa en l’únic aliat soviètic estable a l’hemisferi occidental durant tota la Guerra Freda. Aquest gir cap a l’esquerra a la porta del sud dels Estats Units genera una por real a Washington que un altre país llatinoamericà segueixi el mateix camí: el 1961, una invasió d’exiliats cubans entrenats per la CIA fracassa estrepitosament a la badia de Cuba coneguda com a Badia dels Porcs, i el 1967 el mateix Che Guevara mor executat a Bolívia mentre intentava estendre la revolució armada a un altre país sud-americà. Aquesta por alimenta, durant les dues dècades següents, una doctrina de seguretat nacional que impulsa o dona suport, arreu del continent, a governs militars disposats a aixafar per la força qualsevol moviment sospitós de simpaties comunistes, per moderat que fos en la pràctica. A Xile, país amb una llarga tradició democràtica, aquesta lògica es tradueix en un cop d’estat l’11 de setembre de 1973 contra el president Salvador Allende, socialista elegit democràticament tres anys abans amb un programa de nacionalitzacions (mineria del coure, banca, grans propietats agràries) que havia alarmat tant els sectors econòmics interns com el govern dels Estats Units. Assetjat al palau de la Moneda mentre l’aviació el bombardeja i les tropes hi avancen, Allende pronuncia per ràdio el discurs que llegiràs a L’Arxiu, rebutja l’oferiment d’un avió per exiliar-se i hi mor aquell mateix dia, en circumstàncies que la investigació judicial posterior determinaria com un suïcidi.
El general Augusto Pinochet encapçala la junta militar que pren el poder i el manté durant disset anys, amb un aparell repressiu, la DINA, responsable de milers de morts, tortures i desaparicions forçades, entre elles la coneguda com a «Caravana de la Mort»: una comitiva militar que recorre el país executant presoners polítics poc després del cop. Xile no és un cas aïllat. A l’Argentina, la junta militar que pren el poder el 1976 aplica una repressió sistemàtica coneguda com la «Guerra Bruta», amb prop de 30.000 desapareguts segons les estimacions d’organitzacions de drets humans com les Mares de la Plaça de Maig, que des d’aleshores hi reclamen setmanalment explicacions. Molts d’aquests detinguts van desaparèixer sense deixar cap rastre oficial: centres de detenció clandestins com l’Escola de Mecànica de l’Armada, a Buenos Aires, els van torturar i, en molts casos, els van llançar drogats i encara amb vida des d’avions militars al riu de la Plata o a l’oceà, en els anomenats «vols de la mort». Al Brasil, el primer país llatinoamericà a caure sota un règim militar d’aquesta onada, un govern militar governa des de 1964 fins a 1985 amb mètodes similars, encara que amb una repressió generalment menys letal, en xifres absolutes, que la xilena o l’argentina. Aquests règims no actuen cadascun pel seu compte: documents desclassificats de la CIA, revelats dècades després, confirmen que Xile, l’Argentina, Bolívia, el Paraguai i l’Uruguai (i, més tard, el Brasil) coordinen des de 1975 una xarxa d’intercanvi d’informació i d’operacions conjuntes contra opositors exiliats, coneguda com a Operació Còndor, que arriba a organitzar assassinats i segrestos fora de les seves pròpies fronteres, incloent-hi atemptats en plena via pública a Washington i Roma contra dissidents refugiats. La caiguda d’aquests règims s’esglaona al llarg de la dècada de 1980. L’Argentina torna a la democràcia el 1983, després de la derrota militar a la guerra de les Malvines; el Brasil ho fa de manera gradual entre 1985 i 1988. Xile és l’últim a caure: celebra un referèndum el 1988 en què la ciutadania rebutja perllongar el mandat de Pinochet, que deixa el poder el 1990 tot i conservar durant anys una influència política i militar considerable. Les investigacions judicials sobre els crims d’aquestes dictadures continuen obertes en molts d’aquests països encara avui, dècades després dels fets, i alguns dels antics repressors només han estat jutjats i condemnats ja d’edat molt avançada.
Pas 04
⏱ 18 min
Activitats
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
Localitzar i citar: el bombardeig en xifres.
Observa la fotografia de la sessió i localitza al text la data exacta i el nom de l'edifici bombardejat el 1973, i copia'n textualment la frase que ho descriu.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El text diu que el bombardeig va ser el...».
Mapa conceptual: quatre règims, un continent.
Fes un mapa conceptual amb un node central («dictadures del con sud») i quatre branques (Cuba, Xile, Argentina, Brasil) amb una dada clau de cadascuna, en 40-70 paraules de resum final.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada branca així: «A..., l'any..., va passar...».
Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
Croquis/mapa mut: el con sud sota dictadura.
Dibuixa un croquis mut de Sud-amèrica i marca-hi, amb un color diferent per país, Xile, l'Argentina, el Brasil, Bolívia, el Paraguai i l'Uruguai, els sis països que documents desclassificats vinculen amb l'Operació Còndor. Explica el mapa en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «al mapa, el país que... perquè...».
Fris de procés: de la revolució cubana al retorn a la democràcia.
Fes un fris de procés amb sis fases (revolució cubana 1959, doctrina de seguretat nacional, cop de Xile 1973, Guerra Bruta argentina, Operació Còndor, retorn a la democràcia) i explica'l en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «la primera fase és... que porta a...».
Reescriptura: el discurs d'Allende en primera pàgina.
En parella, reescriviu el contingut del discurs d'Allende com si fos la notícia de portada d'un diari de l'endemà, en 70-110 paraules, mantenint tots els fets però amb llenguatge periodístic.
💡 Pista: Connectors: «segons fonts oficials... el president va declarar que...».
Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
Titular periodístic: l'Operació Còndor.
Escriu un titular de premsa de màxim 12 paraules que resumeixi l'existència de l'Operació Còndor, i justifica'l en 110-160 paraules amb dades del text.
💡 Pista: Criteri d'èxit: el titular ha de ser precís i verificable, no sensacionalista.
Desmuntant «l'acció aïllada».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què els documents desclassificats de la CIA desmenteixen la idea que cada dictadura va actuar tota sola.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar l'existència de documents oficials, no només opinions.
Ahir i avui: jutjar el passat dècades després.
Molts responsables de crims de les dictadures llatinoamericanes només han estat jutjats ja d'edat molt avançada. Escriu, entre 110 i 160 paraules, si creus que té sentit jutjar algú per crims comesos quaranta anys enrere, i per què.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal reconèixer almenys un argument a favor i un en contra abans de concloure.
Pas 05
⏱ 2 min
Tancament
📋 Dinàmica ✕ Tanca
📌 Per emportar-se
El 1959, la revolució cubana va portar Fidel Castro al poder i el va alinear amb la URSS, cosa que va alimentar, durant la Guerra Freda, una doctrina de seguretat nacional a l'Amèrica Llatina. El cop d'estat de Xile (1973) va enderrocar el president Salvador Allende, que va morir defensant el palau presidencial. Xile, l'Argentina i el Brasil van viure dictadures amb repressió sistemàtica (DINA, Guerra Bruta, vols de la mort), i documents desclassificats de la CIA han demostrat que aquests règims es van coordinar des de 1975 mitjançant l'Operació Còndor per perseguir opositors exiliats.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
-
1. Què va passar a Xile l'11 de setembre de 1973?
-
2. Què era l'Operació Còndor?
-
3. Què eren els «vols de la mort» a l'Argentina?
💭 Per pensar fins demà
Per què creus que la coordinació entre diverses dictadures (l'Operació Còndor) va poder mantenir-se en secret durant tants anys?
