Sessió 4. La descolonització d'Àfrica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1955, deu anys després de la fi de la guerra mundial, els delegats de vint-i-nou països d’Àsia i d’Àfrica es van reunir a BandungBandungConferència de Bandung (18-24 d'abril de 1955): trobada a Indonèsia de vint-i-nou països d'Àsia i d'Àfrica, la majoria acabats d'independitzar, que representaven més de la meitat de la població del món. Va condemnar el colonialisme i va proclamar que no calia triar bloc., a Indonèsia. Entre tots representaven més de la meitat de la població del món, i la majoria feia menys de deu anys que existien com a Estats. Nehru, l’egipci Nasser, l’indonesi Sukarno i el xinès Zhou Enlai hi van dir, cadascun a la seva manera, la mateixa cosa: que el colonialisme s’havia d’acabar a tot arreu i que els països nous no havien de triar entre Washington i Moscou. D’aquella reunió va sortir, el 1961 a Belgrad, el Moviment de Països No AlineatsMoviment de Països No AlineatsMoviment de Països No Alineats: fundat a Belgrad el 1961 per Tito (Iugoslàvia), Nehru (Índia), Nasser (Egipte), Sukarno (Indonèsia) i Nkrumah (Ghana). Agrupava els Estats que no volien pertànyer a cap dels dos blocs. Avui en té 120.. Per primera vegada des de 1945, algú deia en veu alta que el món no estava obligat a ser només de dos colors. A la pràctica, però, els dos blocs van continuar competint per cada país nou, i sovint el van fer servir de tauler.

L’any d’Àfrica

El primer país de l’Àfrica subsahariana a independitzar-se va ser GhanaGhanaGhana: antiga Costa d'Or britànica, independent el 6 de març de 1957. El seu primer president, Kwame Nkrumah (1909-1972), format als Estats Units i a Londres, va ser el líder del panafricanisme. Un cop d'Estat el va fer fora el 1966., el 6 de març de 1957, i el seu president, Nkrumah, va dir que aquella independència no tindria sentit si no anava lligada a l’alliberament de tot el continent. Tenia raó en una cosa: tres anys després, el 1960, disset països africans van néixer en un sol any, i el desembre l’ONU va aprovar la resolució que llegiràs a L’Arxiu, que declarava que cap falta de preparació no podia servir de pretext per ajornar la independència. Mira el mapa: gairebé tot el groc és d’aquell any. La major part d’aquelles independències es van negociar, amb banderes noves i sense trets, perquè França i la Gran Bretanya havien entès que era més barat marxar que quedar-se. Però marxar no volia dir renunciar-hi. Les fronteres dels països nous eren les que els europeus havien dibuixat a Berlín el 1885, i les empreses que treien el coure, el cacau o el petroli continuaven sent les mateixes.

Els colors que vénen després del groc són els que van costar més. A Kenya, la Gran Bretanya va trigar onze anys a marxar perquè hi havia colons blancs a les millors terres, i la revolta dels mau-mau va acabar amb desenes de milers de kenyans morts o en camps abans de la independència de 1963. Portugal, la dictadura més vella d’Europa, no va voler marxar de cap manera: va combatre tretze anys a Angola, Moçambic i Guinea Bissau, i només en va sortir quan els seus propis oficials, cansats de la guerra, van fer caure la dictadura a Lisboa el 1974. I on els colons manaven, la independència va arribar l’última: Zimbabwe el 1980, Namíbia el 1990.

Algèria: una guerra de vuit anys

No tots els processos van ser negociats. AlgèriaAlgèriaAlgèria: colònia francesa des de 1830, considerada legalment part de França (tres departaments), amb un milió de colons europeus i nou milions d'algerians sense els mateixos drets. Guerra d'independència de 1954 a 1962; acords d'Évian el març de 1962; independència el 5 de juliol. no era per a França una colònia, sinó tres departaments francesos a l’altra banda del mar, amb un milió de colons europeus, els pieds-noirspieds-noirsPieds-noirs («peus negres»): els europeus nascuts o instal·lats a Algèria, prop d'un milió el 1962, d'origen francès, espanyol, italià i maltès. En qüestió de setmanes, l'estiu de 1962, gairebé tots van marxar a França, on molts no havien estat mai., que no volien marxar. El novembre de 1954 el Front d’Alliberament Nacional va començar la guerra, i durant vuit anys França hi va enviar mig milió de soldats, va practicar la tortura de manera sistemàtica a la batalla d’Alger i va perdre, no pas al camp de batalla, sinó a casa: la guerra va fer caure la Quarta República i va portar De Gaulle al poder el 1958, i va ser ell qui va acabar negociant la independència als acords d’Évian de 1962, amb una part de l’exèrcit revoltada en contra. La guerra va deixar centenars de milers de morts, la majoria algerians, i un èxode: en unes setmanes, gairebé tot el milió de colons va agafar el vaixell. Quan la metròpoli creu que la colònia és casa seva, la descolonització és una guerra civil.

El Congo: la independència segrestada

Al CongoCongoCongo belga: colònia de Bèlgica des de 1908 (abans, propietat personal del rei Leopold II), rica en coure, diamants i urani. Independent el 30 de juny de 1960 amb Lumumba de primer ministre; la província minera de Katanga se'n va separar amb suport belga onze dies després., en canvi, Bèlgica va marxar de cop i sense preparar res: el 1960 la colònia tenia menys de vint universitaris congolesos i cap oficial de l’exèrcit que no fos belga. El primer ministre elegit, LumumbaLumumbaPatrice Lumumba (1925-1961): primer primer ministre del Congo independent. Va demanar ajuda a l'ONU i després a la Unió Soviètica contra la secessió de Katanga. Destituït al setembre, detingut al desembre i assassinat el 17 de gener de 1961 a Katanga, davant d'oficials belgues. Bèlgica va demanar perdó oficialment el 2002., volia una independència de debò, amb el coure i l’urani sota control congolès. Onze dies després de la independència, la província minera de Katanga se’n va separar amb tropes i diners belgues; Lumumba va demanar ajuda a l’ONU i, com que no arribava, a la Unió Soviètica, i a partir d’aquell moment va tenir en contra Bèlgica, els Estats Units i el seu propi cap de l’exèrcit, Mobutu. Al cap de set mesos de governar el van destituir, detenir i lliurar als seus enemics de Katanga, que el van afusellar el gener de 1961 davant d’oficials belgues. Mobutu va governar el país trenta-dos anys, amb el suport de l’Oest, i se’n va fer un dels homes més rics del món. La Guerra Freda no va crear la descolonització, però va decidir qui la sobrevivia.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa de les dates.

Comenta el mapa de les dates d'independència del cos de la lectura en tres passos. DESCRIU: quin color domina, i a quina part del continent. IDENTIFICA: dos països dels colors més foscos i l'any de cada un. DEDUEIX: segons la lectura, què tenien en comú els països que van trigar més?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «El color que domina és el..., sobretot a...». Els anys són al peu del mapa i a la línia 6 de la Fitxa; el que tenen en comú, a la part de la lectura sobre els que van costar més.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La resolució 1514 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la resolució 1514 a L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos què diu i què en pensa qui parla. FET: quin dret reconeix el punt 2 a tots els pobles? PARER: segons el punt 3, quin pretext ja no val? SENYAL: què delata que nou països s'abstinguessin?

Les tres respostes, una frase cada una (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «El punt 2 diu que tots els pobles tenen dret a... (fet). Ja no val dir que... (parer). Que s'abstinguessin delata que... (senyal)». Els nou països són a la línia 3 de la Fitxa: mira què tenen en comú.

4.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Vertader o fals: la descolonització africana.

Decidiu si cada frase és vertadera o falsa i justifiqueu-ho amb una dada de la lectura o de la Fitxa: (a) «Ghana va ser el primer país africà independent» · (b) «Algèria era una colònia com les altres» · (c) «Lumumba va governar el Congo més de deu anys» · (d) «Les fronteres dels països nous les van dibuixar els africans».

Les quatre frases amb V o F i una dada de prova cada una.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(a) és... perquè la Fitxa diu que...». Per a la (a), mira els verds del mapa; per a la (b), llegeix com considerava França Algèria.

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres maneres de marxar.

Classifica en una taula de tres columnes («Negociada», «En guerra» i «Segrestada») aquests sis casos: Ghana, Algèria, el Congo, Kenya, Angola i Namíbia. Sota cada nom, posa-hi l'any de la independència. A sota de la taula, explica en una frase quin factor fa que un cas caigui en una columna o en una altra.

La taula amb els sis casos datats i la frase del factor.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «Ghana va a... perquè...», «en canvi Algèria...». Per al factor, pensa en qui vivia a cada colònia i en què s'hi treia de sota terra.

4.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Set mesos: la cadena del Congo.

Encadena en cinc baules com es passa de la independència del Congo a l'assassinat de Lumumba, cada una amb la data de la Fitxa. La primera és «Independència sense preparació (30 de juny de 1960)» i l'última, «Assassinat de Lumumba (17 de gener de 1961)». A cada fletxa, escriu qui fa que es passi d'una baula a la següent.

Les cinc baules datades i les quatre fletxes, cada una amb el seu actor.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que..., aleshores...», «això va fer que...». Les baules del mig són a la línia 5 de la Fitxa; qui empeny cada pas, al paràgraf «El Congo: la independència segrestada».

4.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

La resolució, reescrita per a un ministre de colònies.

Reescriu els dos punts de la resolució 1514 de L'Arxiu com si fossis un funcionari de l'ONU que els explica, el desembre de 1960, al ministre de colònies de Portugal, que s'acaba d'abstenir. Mateix contingut, sense copiar-ne cap expressió, i amb un exemple de la lectura.

Els dos punts reescrits, en quatre o cinc frases, amb l'exemple.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «el que això vol dir, senyor ministre, és que...», «per exemple...». Mira a la Fitxa fins quan es va estar Portugal a Angola.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmuntant «el control europeu es va acabar».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què es va acabar de debò amb la independència i què va continuar, amb dos exemples de la lectura.

L'explicació amb els dos exemples (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues llistes: què canvia el 1960 (bandera, govern, seient a l'ONU) i què no canvia. El tòpic només mira la primera.

4.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Manifest de Bandung, abril de 1955.

Sou la delegació d'un país acabat d'independitzar a la Conferència de Bandung, l'abril de 1955. Escriviu el manifest que voleu que la conferència aprovi: tres exigències (contra el colonialisme que queda, contra haver de triar bloc, i una que trieu vosaltres), cada una amb un fet de la lectura o de la Fitxa que un delegat del 1955 pogués saber.

El manifest amb les tres exigències justificades (80-100 paraules).

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Trieu primer de quin país sou (mireu els verds i els oliva del mapa: només aquests existien el 1955). Algèria encara és en guerra i Ghana encara no existeix: ho podeu esmentar com a exigència, no com a fet.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: les fronteres de 1885 encara hi són.

Gairebé totes les fronteres d'Àfrica són les de la Conferència de Berlín, i la Fitxa de dades explica què és el neocolonialisme. En grup, amb el que ja sabeu de l'Àfrica d'avui (una guerra, una empresa, d'on surt el coltan dels mòbils), argumenteu si el neocolonialisme que denunciava Nkrumah el 1965 continua existint.

L'argument del grup amb un exemple d'avui (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, que cada membre del grup proposi un exemple i trieu el que coneixeu millor.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

A Bandung (1955), vint-i-nou països d'Àsia i d'Àfrica van dir que no calia triar bloc, i el 1961 en va sortir el Moviment de Països No Alineats. Ghana va obrir el camí el 1957, i el 1960, l'any d'Àfrica, disset països nous van néixer i l'ONU va declarar que cap «falta de preparació» no servia de pretext per ajornar la independència. Però la descolonització va tenir tres vies: negociada, on la metròpoli va entendre que era més barat marxar; en guerra, on hi havia colons que consideraven la colònia casa seva (Algèria, vuit anys i centenars de milers de morts; les colònies portugueses, tretze); i segrestada, com al Congo, on Lumumba va ser assassinat al cap de set mesos amb la mà de Bèlgica i dels Estats Units, i Mobutu va governar trenta-dos anys. Les fronteres van continuar sent les de 1885 i les empreses, les mateixes: Nkrumah en va dir neocolonialisme.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què van dir a Bandung, el 1955, Nehru, Nasser, Sukarno i Zhou Enlai?

   A. Que el colonialisme s'havia d'acabar i que els països nous no havien de triar bloc B. Que els països nous s'havien d'aliar amb Moscou per acabar abans amb el colonialisme C. Que cap falta de preparació no podia servir de pretext per ajornar la independència D. Que les fronteres dibuixades a Berlín el 1885 s'havien de refer comptant amb els pobles

2. 2. Per què la independència d'Algèria va costar una guerra de vuit anys?

   A. Perquè França no hi volia perdre el coure i l'urani, que explotaven empreses franceses B. Perquè França la tenia per territori francès, amb un milió de colons que no volien marxar C. Perquè la Unió Soviètica armava el Front d'Alliberament Nacional, i França no podia cedir D. Perquè De Gaulle, al poder des del 1958, es va negar fins al final a negociar amb el Front

3. 3. Segons la lectura, què va posar Bèlgica i els Estats Units en contra de Lumumba?

   A. Que va donar suport a la secessió de Katanga, la província minera, en contra de l'ONU B. Que va fundar el Moviment de Països No Alineats i es va negar a triar entre els dos blocs C. Que volia el coure i l'urani sota control congolès i va demanar ajuda a la Unió Soviètica D. Que va destituir Mobutu, el cap de l'exèrcit, que tenia el suport dels governs de l'Oest

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

L'ONU podia declarar independències, però podia partir un país? El 1947 ho va fer a Palestina, i encara dura.