Sessió 3. La descolonització d'Àsia

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

A la mitjanit del 14 al 15 d’agost de 1947, després d’una llarga campanya de resistència no violenta liderada per GandhiGandhiMohandas Gandhi (1869-1948): advocat i líder del moviment independentista indi. Va convertir la desobediència civil no violenta (boicot, marxes, dejunis) en una arma política. Es va oposar a la partició. Assassinat per un extremista hindú el 30 de gener de 1948., l’Índia va deixar de ser una colònia britànica després de gairebé dos segles. El primer ministre NehruNehruJawaharlal Nehru (1889-1964): primer primer ministre de l'Índia (1947-1964), deixeble de Gandhi. El seu discurs de la nit de la independència, «Tryst with Destiny», és un dels més citats del segle XX. Un dels fundadors del moviment dels No Alineats. ho va anunciar davant l’Assemblea Constituent amb un discurs famós: «fa molts anys vam fer una cita amb el destí». Però la llei que ho feia possible, la que llegiràs a L’Arxiu, ho deia d’una altra manera, sense poesia: a partir del 15 d’agost, «dos dominis independents». La independència arribava partida en dos.

Una frontera en cinc setmanes

El territori es va dividir en dos estats: l’Índia, de majoria hindú, i el PakistanPakistanPakistan: Estat creat el 1947 per als musulmans del subcontinent, en dues meitats separades per 1.600 km de territori indi. La meitat oriental es va independitzar el 1971 com a Bangladesh., de majoria musulmana, en dues meitats separades per mil sis-cents quilòmetres. La frontera la va traçar un advocat britànic, RadcliffeRadcliffeCyril Radcliffe (1899-1977): advocat londinenc que no havia estat mai a l'Índia, encarregat de traçar la frontera entre l'Índia i el Pakistan. Va tenir cinc setmanes i mapes vells. La línia es va fer pública dos dies després de la independència., que no havia trepitjat mai el subcontinent, amb cinc setmanes de termini i mapes que no reflectien la barreja real de comunitats sobre el terreny. La línia es va publicar dos dies després de la independència, quan milions de persones ja eren al costat equivocat. La particióparticióPartició (1947): divisió de l'Índia britànica en dos estats segons la religió majoritària. Entre 10 i 15 milions de persones van creuar la nova frontera; els morts en la violència entre comunitats es calculen entre uns centenars de milers i dos milions. va desencadenar el desplaçament forçós més gran de la història: entre deu i quinze milions de persones, hindús i sikhs cap a l’Índia, musulmans cap al Pakistan, enmig d’una violència entre veïns que va matar, segons els càlculs, entre uns centenars de milers i dos milions de persones. Gandhi, que s’havia oposat a la partició, va ser assassinat cinc mesos després per un extremista hindú que el trobava massa tou amb els musulmans. I el Caixmir, un principat amb majoria musulmana i un príncep hindú, va ser la primera guerra entre els dos estats nous, el 1947 mateix, i encara és la frontera més perillosa del món.

Per què els britànics van marxar

Convé preguntar-se per què l’imperi més gran del món va marxar de la seva colònia més valuosa en dos anys i sense una guerra. La resposta té tres parts. La primera és la resistència índia, que des dels anys vint havia fet ingovernable el país a base de boicots, marxes i presons plenes: el 1942 la campanya «Quit India» havia mobilitzat milions de persones. La segona és la Segona Guerra Mundial, que va deixar la Gran Bretanya arruïnada, endeutada amb els Estats Units i sense diners per mantenir un exèrcit d’ocupació. I la tercera és que els britànics ho sabien: el govern laborista elegit el 1945 va decidir marxar de pressa, i les presses van fer la partició com es va fer. L’Índia no va ser el final de l’imperi: va ser el senyal que la resta de colònies esperaven, i en vint anys quasi totes van seguir el mateix camí.

Corea: la primera guerra calenta

A Corea, alliberada del Japó el 1945, els dos blocs se l’havien repartida pel paral·lel 38paral·lel 38Paral·lel 38: línia que va separar les zones d'ocupació soviètica (nord) i americana (sud) a Corea el 1945, i que va acabar sent la frontera entre dos estats. La Guerra de Corea (1950-1953) va acabar amb un armistici, no un tractat de pau: tècnicament, la guerra continua.: un nord comunista i un sud aliat dels Estats Units. El juny de 1950 el nord va envair el sud, i durant tres anys s’hi va lluitar la primera guerra de la Guerra Freda, amb soldats de setze països sota bandera de l’ONU per un costat i centenars de milers de soldats xinesos per l’altre. Va acabar el 1953 on havia començat, al paral·lel 38, amb uns tres milions de morts i un armistici que no s’ha convertit mai en pau. A Corea, els dos blocs es van trobar a la mateixa trinxera per primera vegada, i van aprendre a lluitar sense declarar-se la guerra.

Indoxina: dues guerres, trenta anys

A l’altra punta del continent, França volia recuperar la seva colònia d’IndoxinaIndoxinaIndoxina francesa: colònia que agrupava el Vietnam, Laos i Cambodja. Ocupada pel Japó a la Segona Guerra Mundial; Ho Chi Minh hi va proclamar la independència el 1945; França hi va tornar i va perdre la guerra (1946-1954). Els acords de Ginebra (1954) van partir el Vietnam pel paral·lel 17., on Ho Chi Minh havia proclamat la independència el 1945. Vuit anys de guerra van acabar el maig de 1954 a Dien Bien Phu, on l’exèrcit vietnamita de Giap va envoltar i va rendir una guarnició francesa sencera: una derrota a camp obert que va obligar una potència europea a marxar de la seva colònia, i que els moviments anticolonials de tot el món van prendre com a exemple. Els acords de Ginebra van partir el Vietnam pel paral·lel 17, com Corea, i van prometre unes eleccions que no es van fer mai. Els Estats Units van ocupar el lloc de França al sud, primer amb assessors i des del 1965 amb un exèrcit que va arribar a mig milió d’homes. La Guerra de VietnamGuerra de VietnamGuerra de Vietnam (1955-1975): guerra entre el Vietnam del Nord comunista i el Vietcong contra el Vietnam del Sud i els Estats Units, que hi van arribar a tenir 540.000 soldats. Uns 58.000 americans morts i entre dos i tres milions de vietnamites. Saigon va caure el 30 d'abril de 1975. va durar fins al 1975, es va veure cada nit per televisió, va matar cinquanta-vuit mil americans i entre dos i tres milions de vietnamites, i va acabar amb l’última fotografia de la Guerra Freda a Àsia: els helicòpters evacuant l’ambaixada americana de Saigon. Va ser el trauma d’una generació als Estats Units i la primera derrota d’una superpotència a mans d’un país pobre.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El tren del Panjab.

Comenta la fotografia del tren del cos de la lectura en tres passos. DESCRIU: on és la gent i què porta. IDENTIFICA: amb el peu i la Fitxa de dades, on i quan es va fer la foto. DEDUEIX: què ens diu aquesta foto que la llei de L'Arxiu no diu?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la foto la gent és a..., a... i a..., i porta...». On i quan ho diu el peu; la línia de la partició de la Fitxa diu quanta gent va fer aquest viatge.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La llei de 1947 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la llei a L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos què diu i què en pensa qui parla. FET: quin dia neixen els dos dominis, i amb quins noms? PARER: què hi guanya Londres anomenant-los «dominis»? SENYAL: segons el context, quina cosa important no diu la llei?

Les tres respostes, una frase cada una (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «La llei diu que el... neixen... (fet). Dient-ne dominis, Londres... (parer). La llei no diu... (senyal)». Què és un domini ho explica el context, entre parèntesis.

3.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Tres descolonitzacions en una línia.

Ordena en una línia del temps del 1945 al 1975 aquests sis moments de la Fitxa de dades: Ho Chi Minh proclama la independència, la independència de l'Índia, l'inici de la Guerra de Corea, l'armistici de Corea, la caiguda de Dien Bien Phu i la caiguda de Saigon. Pinta de tres colors els tres processos: Índia, Corea i Vietnam.

La línia amb els sis moments datats i pintats de tres colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Marca primer el 1945 a l'esquerra i el 1975 a la dreta, cinc anys per tros. Les dates són a les línies 2, 5, 6 i 7 de la Fitxa.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'intrús entre els paral·lels.

D'aquestes cinc línies, quatre tenen en comú una cosa que la lectura explica i una no: el paral·lel 38 · el paral·lel 17 · la frontera de Radcliffe · el teló d'acer · la frontera entre França i Espanya. Identifiqueu la intrusa i justifiqueu què tenen en comú les altres quatre; no val dir només que és a Europa.

La intrusa i dues frases: el criteri que uneix les altres quatre i per què ella no hi entra.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Penseu qui va dibuixar cada línia i quan. Connectors: «les altres quatre tenen en comú que...», «en canvi...».

3.5 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Per què va marxar la Gran Bretanya.

Explica-ho amb un esquema 1-3-1. A dalt: «El 1947 la Gran Bretanya marxa de l'Índia en dos anys i sense guerra». Al mig, les tres raons que en dona la lectura, cada una amb una dada. A baix, una frase que expliqui quina de les tres fa que la partició es fes tan de pressa.

L'esquema: la idea, les tres raons amb una dada cada una i la frase de baix.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Les tres raons són a l'epígraf «Per què els britànics van marxar». Connectors: «la primera raó és..., per exemple...», «la que explica les presses és... perquè...».

3.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Titular: Dien Bien Phu, 8 de maig de 1954.

Escriu dos titulars de màxim 10 paraules sobre la caiguda de Dien Bien Phu, l'endemà: un per a un diari de París i un per a un diari de Hanoi. A sota, explica en una frase quin dels dos ajuda més a entendre per què els Estats Units van ocupar el lloc de França.

Els dos titulars de màxim 10 paraules i la frase de sota.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: Pensa què vol dir, vist des de Washington, que una potència europea hagi de marxar d'una colònia derrotada per un exèrcit comunista.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «un procés pacífic».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què va tenir de pacífic la independència de l'Índia i què no, amb les dues xifres de la partició que dona la Fitxa de dades i el que li va passar a Gandhi.

L'explicació amb les dues xifres i el final de Gandhi (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, separa dues preguntes: com es va aconseguir la independència (contra qui) i com es va fer la partició (entre qui). El tòpic només contesta la primera.

3.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 🖼️ La imatge ✏️ Individual

Carta des d'un tren, Panjab, setembre de 1947.

Ets un mestre hindú de Lahore que puja amb la família a un tren cap a l'Índia el setembre de 1947. Escriu una carta a un amic musulmà que es queda: què has vist, què deixes i què no entens de la decisió de Londres. Treu-ho de la lectura i del peu de la foto, i no hi posis res que algú del setembre de 1947 no pogués saber.

La carta (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: No saps encara res del Caixmir ni de la mort de Gandhi.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📊 La fitxa de dades 👥 En grup

Ahir i avui: la frontera de Radcliffe encara hi és.

La frontera traçada en cinc setmanes el 1947 separa encara l'Índia i el Pakistan, i el Caixmir, que la Fitxa de dades ja situa en guerra el 1947, continua en disputa. En grup, amb el que ja sabeu, argumenteu què té a veure una frontera dibuixada de pressa amb un conflicte que dura encara, i què hauria d'haver fet Londres.

L'argument del grup: el lligam amb 1947 i què hauria d'haver fet Londres (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, penseu què passa a la gent que viu a banda i banda d'una línia que ningú no ha anat a veure.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 15 d'agost de 1947 l'Índia va deixar de ser britànica: la resistència de Gandhi, la ruïna de la guerra i un govern que volia marxar de pressa ho van fer possible sense guerra contra Londres. Però la llei creava dos dominis, l'Índia i el Pakistan, i la frontera de Radcliffe, feta en cinc setmanes i publicada dos dies tard, va desplaçar entre deu i quinze milions de persones i en va matar fins a dos milions; Gandhi va ser assassinat cinc mesos després i el Caixmir va ser la primera guerra. A Corea (1950-1953) i a Indoxina, la descolonització es va trobar amb la Guerra Freda: dues penínsules partides per un paral·lel, tres milions de morts a Corea, França vençuda a Dien Bien Phu, i vint anys de guerra al Vietnam que van acabar amb la primera derrota d'una superpotència.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què, amb la partició de l'Índia, milions de persones es van trobar «al costat equivocat»?

   A. Perquè la llei de 1947 fixava la frontera sobre mapes vells, sense mirar on vivia cada comunitat B. Perquè Gandhi i Nehru havien pactat la frontera amb Londres sense comptar amb els musulmans C. Perquè el Pakistan va ocupar el Panjab i el Caixmir dos dies abans que la frontera es fes pública D. Perquè la frontera es va traçar en cinc setmanes i es va publicar dos dies després de la independència

2. 2. Com va acabar la Guerra de Corea, el 1953?

   A. Al paral·lel 17, amb uns acords que prometien eleccions per reunificar la península B. Al paral·lel 38, amb un tractat de pau signat pels setze països de l'ONU i per la Xina C. Al paral·lel 38, on havia començat, amb un armistici que no s'ha convertit mai en pau D. Al paral·lel 38, amb la retirada de la Xina i dels setze països de l'ONU de la península

3. 3. Què va canviar amb la derrota francesa a Dien Bien Phu, el 1954?

   A. França va haver de marxar d'Indoxina, i els Estats Units van ocupar el seu lloc al sud B. França va marxar d'Indoxina, i el Vietnam es va reunificar amb les eleccions de Ginebra C. Els Estats Units hi van enviar mig milió de soldats per evitar que França es rendís D. Ho Chi Minh hi va proclamar la independència, i va començar la guerra contra França

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Àsia ha marxat dels imperis en deu anys. Àfrica ho farà en un: el 1960. Amb quin preu, i amb quins amos nous?