La font de L'Arxiu amb lupa.
Llegeix la declaració de Mandela a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica quin ideal diu que és pel qual «estic disposat a morir».
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Mandela diu que està disposat a morir per...».
Càpsula 6 · ES POT VIURE AMB EL MÓN PARTIT EN DOS? · #GiH4
Sessió 6. L'apartheid i Sud-àfrica
L'apartheid com a sistema legalitzat de segregació racial (1948-1994). Nelson Mandela i l'ANC. Sharpeville (1960). Soweto (1976). La pressió internacional i la fi de l'apartheid (1994). Símbol del s. XX.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Pas 01
⏱ 7 min
Arrencar la classe
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
- Coneixes alguna llei, actual o històrica, que tracti les persones de manera diferent segons una característica que no han triat?
- Creus que la resistència a una injustícia s'ha de mantenir sempre pacífica, encara que la violència de l'altra part augmenti?
- Per què creus que el boicot esportiu i cultural pot fer tanta pressió sobre un govern com les sancions econòmiques?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
- Explicar el sistema legal de l'apartheid (1948-1994) i les seves lleis principals.
- Analitzar el gir de l'ANC cap a la lluita armada després de la massacre de Sharpeville (1960).
- Relacionar la pressió internacional (boicots, sancions) amb el final de l'apartheid i la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació.
Pas 02
⏱ 6 min
Mira el vídeo
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Un resum de set minuts sobre com va començar l'apartheid i com va acabar, per completar el que has llegit a la sessió.
Pas 03
⏱ 17 min
Llegeix
📋 Dinàmica ✕ Tanca
El 1948, el Partit Nacional guanya les eleccions a Sud-àfrica, reservades només a la minoria blanca, amb un programa que promet reforçar la separació racial ja existent des de l’època colonial, i comença a construir-la en llei, article per article, fins a convertir-la en el sistema conegut com a apartheid («separació», en afrikaans). Lleis com la del Registre de Població classifiquen legalment tota la ciutadania per raça. La Llei de Zones de Grup determina on pot viure cadascú segons aquesta classificació, sovint forçant desallotjaments massius de famílies negres cap a barris perifèrics amb infraestructures precàries. Altres normes prohibeixen el matrimoni entre races, reserven les millors escoles, hospitals i feines per a la minoria blanca i exclouen la majoria negra del dret a vot en les eleccions generals del país. El Congrés Nacional Africà (ANC), fundat el 1912, hi havia resistit durant dècades amb mètodes pacífics: manifestacions, desobediència civil i boicots organitzats des de la militància de base, sense obtenir cap concessió real per part del govern blanc. Aquesta estratègia pacífica xoca frontalment el 21 de març de 1960, quan la policia obre foc contra una manifestació pacífica a SharpevilleSharpevilleSharpeville: localitat sud-africana on la policia va matar 69 manifestants desarmats el 21 de març de 1960, en un dels episodis més durs de la repressió de l'apartheid. que protestava contra els «passaports interns» que la població negra estava obligada a portar sempre a sobre, i mata 69 persones desarmades. Pocs mesos després, el govern declara il·legal l’ANC i n’obliga la direcció a passar a la clandestinitat.
Després de Sharpeville, Nelson Mandela i altres dirigents de l’ANC conclouen que la resistència exclusivament pacífica ja no és sostenible davant un govern disposat a disparar contra civils desarmats, i el 1961 funden Umkhonto we Sizwe («la llança de la nació»), el braç armat del moviment dedicat, en aquells primers anys, sobretot a accions de sabotatge contra instal·lacions governamentals, no contra persones. Detingut el 1962 després de gairebé un any i mig d’estar amagat i viatjant clandestinament pel país, Mandela és jutjat el 1964 amb altres set dirigents de l’ANC al judici de Rivonia, anomenat així per la granja on la policia havia trobat els documents que incriminaven el grup. Hi pronuncia el discurs que llegiràs a L’Arxiu i n’evita, per poc, la pena de mort, que la fiscalia reclamava explícitament: el tribunal acaba dictant una condemna de cadena perpètua per a Mandela i la major part dels seus companys. Passarien dècades tancats, la major part d’aquests anys a la presó-illa de Robben Island, on Mandela treballaria de dia trencant pedra calcària sota un sol que li acabaria danyant permanentment la vista. Als anys següents, la repressió continua i s’agreuja: el 16 de juny de 1976, milers d’estudiants de Soweto es manifesten contra l’obligació d’estudiar en afrikaans, la llengua associada al poder blanc, i la policia torna a disparar, matant centenars de joves, alguns de només dotze anys. Aquesta massacre, retransmesa arreu del món amb la fotografia d’un dels nens morts, en Hector Pieterson, de només dotze anys, dispara l’atenció internacional cap a l’apartheid. Durant la dècada de 1980, aquesta indignació es tradueix en una campanya global de boicots comercials, esportius i culturals contra Sud-àfrica: equips esportius sud-africans queden exclosos de competicions internacionals, empreses multinacionals es retiren del país sota pressió dels seus propis consumidors i moviments universitaris arreu del món exigeixen als seus governs sancions econòmiques cada cop més dures. Sotmès a aquesta pressió combinada, interna i externa, el president Frederik de Klerk allibera Mandela el febrer de 1990, després de 27 anys de presó, i les dues parts negocien durant quatre anys el desmantellament progressiu de totes les lleis d’apartheid. El 1994, Sud-àfrica celebra les primeres eleccions obertes a tota la població adulta sense distinció racial, i Mandela n’esdevé el primer president negre. Dos anys després, el seu govern crea la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació, presidida per l’arquebisbe Desmond Tutu, que ofereix amnistia a canvi de confessions completes dels crims comesos durant l’apartheid, en comptes d’organitzar judicis massius: una manera, molt discutida encara avui, d’intentar tancar el passat sense obrir una nova espiral de venjances.
Pas 04
⏱ 18 min
Activitats
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
Eix a escala: 46 anys d'apartheid.
Dibuixa un eix a escala del 1948 al 1994 (per exemple, 1 cm per any) i marca-hi, ben espaiats segons els anys reals que els separen, quatre fets del text: l'inici de l'apartheid, la massacre de Sharpeville, l'alliberament de Mandela i les eleccions de 1994.
💡 Pista: BASTIDA: tria una escala fixa (per exemple, «1 cm = 1 any») i aplica-la a tots els fets abans de dibuixar.
Cronologia de l'apartheid.
Fes una cronologia amb sis dates del text (1948, 1960, 1961, 1964, 1976, 1994) i una frase per data que expliqui què hi va passar, en 40-70 paraules en total. La fotografia de la sessió correspon a l'últim any de la teva cronologia: digues per què.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada línia així: «L'any..., va passar...».
Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
Cadena causa-efecte: de Sharpeville a la lluita armada.
En 70-110 paraules, construeix una cadena causa-efecte que expliqui com la massacre de Sharpeville (1960) porta a la il·legalització de l'ANC i, després, a la fundació d'Umkhonto we Sizwe (1961).
💡 Pista: Connectors: «primer... això va provocar que... i finalment...».
Diagrama de flux: del boicot internacional a la fi de l'apartheid.
Fes un diagrama de flux amb almenys quatre passos que connecti la massacre de Soweto (1976), els boicots internacionals dels anys 80, l'alliberament de Mandela (1990) i les eleccions de 1994. Explica'l en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «el primer pas és... que porta a... que porta a...».
Contrast: l'apartheid ahir, la segregació avui.
En parella, busqueu un exemple actual de segregació o discriminació legal en algun país del món i, en 70-110 paraules, contrasteu-lo amb el sistema de l'apartheid sud-africà: què hi ha de semblant i què hi ha de diferent.
💡 Pista: Connectors: «a diferència de l'apartheid... aquest cas actual...».
Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
Gràfic de dades: la repressió en xifres.
Amb les xifres del text (69 morts a Sharpeville, centenars de morts a Soweto, 27 anys de presó de Mandela, 46 anys d'apartheid), dissenya un gràfic de barres senzill i explica'n el significat en 110-160 paraules.
💡 Pista: Criteri d'èxit: el gràfic ha d'incloure una unitat clara (morts, anys) per a cada barra.
Desmuntant «el pacifisme absolut» de Mandela.
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què la imatge de Mandela com a pacifista exclusiu no és del tot exacta, citant almenys una frase de L'Arxiu.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar textualment una frase de la font i explicar-ne el context.
Ahir i avui: justícia transicional.
La Comissió per a la Veritat i la Reconciliació va oferir amnistia a canvi de confessió, en comptes de judicis massius. Escriu, entre 110 i 160 paraules, si creus que aquest model és més just que jutjar tots els responsables, i per què.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal reconèixer almenys un avantatge i un inconvenient d'aquest model abans de concloure.
Pas 05
⏱ 2 min
Tancament
📋 Dinàmica ✕ Tanca
📌 Per emportar-se
Entre 1948 i 1994, Sud-àfrica va viure sota l'apartheid, un sistema legal de segregació racial. Després de la massacre de Sharpeville (1960), l'ANC de Nelson Mandela va girar cap a la lluita armada amb Umkhonto we Sizwe, cosa que el va portar al judici de Rivonia (1964) i a 27 anys de presó. La massacre de Soweto (1976) i la pressió internacional posterior (boicots, sancions) van forçar l'alliberament de Mandela el 1990 i les primeres eleccions obertes a tota la població el 1994, seguides per la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
-
1. Què va passar a Sharpeville el 21 de març de 1960?
-
2. Per què va cofundar Mandela Umkhonto we Sizwe el 1961?
-
3. Què va fer la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació?
💭 Per pensar fins demà
Per què creus que la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació va triar l'amnistia a canvi de confessió en comptes de jutjar tots els responsables de crims de l'apartheid?
