Sessió 6. L'apartheid i Sud-àfrica

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1948, el Partit Nacional va guanyar unes eleccions a Sud-àfrica en què només votaven els blancs, un 20% de la població, amb un programa d’una sola paraula: apartheidapartheidApartheid («separació», en afrikaans, la llengua dels descendents dels colons holandesos): sistema legal de segregació racial a Sud-àfrica de 1948 a 1994. Classificava tota la població en quatre races (blancs, negres, mestissos i indis) i assignava a cada una on viure, on estudiar, quina feina fer i si podia votar.. La segregació ja existia des de l’època colonial, però el govern nou la va convertir en llei, article per article. La Llei de Registre de Població (1950) classificava cada persona per raça en néixer; la Llei de Zones de Grup (1950) deia en quin barri podia viure cada raça, i va fer desallotjar centenars de milers de famílies negres cap a la perifèria; les lleis de passaportpassaportLleis de passaport (pass laws): obligaven tots els negres més grans de setze anys a portar sempre a sobre un llibret amb la foto, la feina i el permís per ser en una zona blanca. Sense el llibret, presó. Entre 1960 i 1986 hi va haver més de deu milions de detencions per aquest motiu. obligaven cada negre a portar un llibret que deia on podia ser i fins quan; una altra llei prohibia els matrimonis entre races; una altra reservava per als negres una educació pensada, segons el ministre que la va fer, per «servir». El 13% de la població, la blanca, es quedava el 87% del país; el 75% de la gent, la negra, tenia el 13% de la terra, i cap vot. La separació arribava a tot: bancs de parc, platges, autobusos, portes d’estació, amb un rètol en anglès i afrikaans que deia per a quina raça era cada cosa. I als anys setanta el govern va anar més enllà: va declarar que els negres eren ciutadans de deu «pàtries» (bantustans) que ell mateix s’havia inventat, trossos pobres i sense sortida al mar, i que per tant a la Sud-àfrica de debò només hi eren de pas, com a treballadors estrangers a casa seva.

Sharpeville i la llança

El Congrés Nacional AfricàCongrés Nacional AfricàCongrés Nacional Africà (ANC): fundat el 1912, va ser durant quaranta anys un moviment legal i pacífic (peticions, boicots, desobediència civil). Il·legalitzat el 1960; braç armat el 1961; legalitzat de nou el 1990. Governa Sud-àfrica des del 1994. feia dècades que resistia amb mètodes pacífics, sense aconseguir res del govern blanc. El 21 de març de 1960, a SharpevilleSharpevilleSharpeville (21 de març de 1960): la policia va disparar contra uns cinc mil manifestants que protestaven, sense armes, contra les lleis de passaport davant la comissaria. 69 morts i uns 180 ferits, la majoria per l'esquena. L'ONU va condemnar la matança; el govern va il·legalitzar l'ANC., milers de persones es van presentar sense passaport davant la comissaria perquè les detinguessin, i la policia va disparar: 69 morts, la majoria per l’esquena. El govern va il·legalitzar l’ANC, i Mandela i altres dirigents van arribar a una conclusió que Mandela va explicar al judici de L’Arxiu (la trobaràs al context): contra un govern que respon amb trets a una protesta desarmada, predicar només la no-violència era poc realista. El 1961 van fundar Umkhonto we SizweUmkhonto we SizweUmkhonto we Sizwe («la llança de la nació», MK): braç armat de l'ANC, fundat el 16 de desembre de 1961 amb Mandela de primer comandant. Els primers anys va fer sabotatges contra instal·lacions (torres elèctriques, oficines de passaports), evitant les víctimes. Dissolt el 1993., «la llança de la nació», per fer sabotatges contra instal·lacions, no contra persones. Mandela va ser detingut el 1962 i, el 1964, jutjat a Rivonia amb set companys; la fiscalia demanava la pena de mort. Va fer el discurs de L’Arxiu des del banc dels acusats, i el van condemnar a cadena perpètua. Va passar vint-i-set anys a la presó, divuit a l’illa de Robben IslandRobben IslandRobben Island: illa davant de Ciutat del Cap, presó de màxima seguretat per als presos polítics negres. Mandela hi va ser del 1964 al 1982, a la cel·la que veus a la capçalera: dos metres per dos i mig, una estora i una galleda, i treball forçat a la pedrera de calç. Avui és museu., en una cel·la de dos metres per dos i mig.

Soweto i el món

El 16 de juny de 1976, milers d’estudiants de SowetoSowetoSoweto (South Western Townships): barri de barraques i cases petites al sud-oest de Johannesburg, on la Llei de Zones de Grup havia concentrat més d'un milió de negres. El 16 de juny de 1976 la policia va disparar contra una manifestació d'estudiants: 176 morts oficials, fins a 700 segons altres càlculs, molts d'ells nens. van sortir al carrer contra una ordre nova: la meitat de les assignatures s’havien d’estudiar en afrikaans, la llengua del poder blanc. La policia va tornar a disparar; van morir centenars de joves, i la fotografia d’un nen de dotze anys, Hector Pieterson, mort en braços d’un company, va fer la volta al món. A partir d’aquell dia, l’apartheid va tenir el món en contra: l’ONU va prohibir vendre-li armes el 1977; els equips sud-africans van quedar fora dels Jocs Olímpics, del rugbi i del criquet; estudiants i esglésies van forçar bancs i empreses a retirar-se’n; el 1986 el Congrés dels Estats Units va aprovar sancions econòmiques contra el veto del president Reagan. La pressió de dins (vagues, barris ingovernables) i la de fora (diners que marxaven) van coincidir, i a més s’acabava la Guerra Freda: el govern blanc ja no podia dir que Mandela era un agent de Moscou.

1990-1994: votar per primera vegada

El febrer de 1990 el president De Klerk va legalitzar l’ANC i, l’11 de febrer, va alliberar Mandela, que va sortir de la presó caminant i davant les càmeres de mig món. Van venir quatre anys de negociació i de violència (més de deu mil morts en enfrontaments entre partits negres, atiats per la policia), fins que les lleis de l’apartheid van caure una a una. El 27 d’abril de 1994, per primera vegada, va votar tothom: cues de quilòmetres durant tres dies. L’ANC va guanyar amb el 62% i Mandela va ser president. El seu govern no va jutjar els culpables: va crear una Comissió per a la Veritat i la Reconciliació que oferia amnistia a canvi de confessar-ho tot en públic, una manera discutida de tancar el passat sense obrir una guerra. Per això l’apartheid és un símbol del segle XX: un sistema racista construït amb lleis, desmuntat amb lleis, i explicat després en veu alta pels que l’havien patit i pels que l’havien aplicat.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 6 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

6.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les pancartes de Soweto.

Comenta la fotografia de Soweto del cos de la lectura en tres passos. DESCRIU: qui hi surt i què aixequen. IDENTIFICA: amb el peu i la Fitxa de dades, la data i contra què protestaven. DEDUEIX: per què creus que el lema és en anglès i no en afrikaans?

Els tres passos retolats (40-60 paraules).

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la foto hi ha... que aixequen...». La data és a la línia 5 de la Fitxa; contra què protestaven ho diu la lectura, a la part de Soweto.

6.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Mandela amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la declaració de Mandela a L'Arxiu i el context, i identifica en tres passos què diu i què en pensa qui parla. FET: on parla Mandela, i què demana la fiscalia per a ell? PARER: quin ideal diu que defensa? SENYAL: per què creus que afegeix que també ha lluitat contra la dominació negra?

Les tres respostes, una frase cada una (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Mandela parla des de... i la fiscalia demana... (fet). L'ideal que defensa és... (parer). Afegeix la dominació negra perquè... (senyal)». Per al senyal, llegeix a qui parla, segons el context.

6.3 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dos gràfics, una injustícia.

Amb la línia 1 de la Fitxa de dades, dibuixa dos gràfics de barres: a l'esquerra, la població de Sud-àfrica cap al 1990 per grups, en %; a la dreta, la terra reservada als negres i la resta, en %. Posa títol a cada gràfic i, a sota, compara en una frase la barra dels negres als dos gràfics.

Els dos gràfics amb títol i escala, i la frase de comparació.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Fes servir la mateixa escala de 0 a 100 als dos gràfics, perquè es puguin comparar d'un cop d'ull. Pots començar la frase així: «El gràfic ensenya que...».

🎠 Sessió 6 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

6.4 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

L'intrús entre les lleis.

D'aquestes cinc coses, quatre tenen en comú una cosa que la lectura explica i una no: la Llei de Zones de Grup · les lleis de passaport · la Llei de Registre de Població · els bantustans · la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació. Identifiqueu la intrusa i justifiqueu què tenen en comú les altres quatre; no val dir només que és de després.

La intrusa i dues frases: el criteri que uneix les altres quatre i per què ella no hi entra.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Penseu per a què servia cada cosa i qui la va fer. Connectors: «les altres quatre tenen en comú que...», «en canvi...».

6.5 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📊 La fitxa de dades 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

De Sharpeville a Robben Island: la cadena.

Encadena en cinc baules per què Mandela va acabar a Robben Island, cada una amb la data de la Fitxa: Sharpeville → il·legalització de l'ANC → fundació d'Umkhonto we Sizwe → detenció i judici de Rivonia → cadena perpètua. A cada fletxa, explica què fa que es passi d'una baula a la següent.

Les cinc baules datades i les quatre fletxes, cada una amb la seva causa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que la policia..., el govern...», «per això...». La tercera fletxa és una decisió de 1961, i qui la va prendre l'explica al context de L'Arxiu.

6.6 🌍 Participar · desmentit 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «l'apartheid es va acabar perquè el govern blanc va voler».

Algú diu: «L'apartheid es va acabar el 1990 per la bona voluntat del president De Klerk». Desmunta-ho: digues què té de cert (què va fer De Klerk i quan) i què amaga, amb tres pressions que anomena la lectura, cada una amb una data o una xifra.

El desmentit amb el que és cert i les tres pressions datades (60-80 paraules).

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Connectors: «és cert que..., però...», «la primera pressió...», «i a més...». Les tres pressions són a la frase de la lectura que diu que «van coincidir».

🎢 Sessió 6 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

6.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmuntant «el Mandela sempre pacífic».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica què va fer Mandela en tres etapes (abans de 1960, de 1961 a 1964 i després de 1990), amb una data de la Fitxa de dades per a cada una.

L'explicació amb les tres etapes datades (40-60 paraules).

💡 Pista: Abans d'escriure, fes tres columnes amb les tres etapes i posa a cada una què fa i per què. El tòpic només mira la tercera.

6.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📖 La lectura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

Carta des de Robben Island, juliol de 1976.

Ets un pres polític de Robben Island, company de Mandela, el juliol de 1976, i un guarda t'ha explicat què ha passat a Soweto. Escriu una carta a la teva filla de setze anys, que viu a Soweto: què vius a la presó, què has entès de Soweto i què li demanes que faci. No hi posis res que algú del juliol de 1976 no pogués saber.

La carta (80-100 paraules).

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: La cel·la i la pedrera són a la nota de Robben Island de la lectura. Tria una sola cosa que li demanes i justifica-la amb el que Mandela va dir el 1964.

6.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: el boicot com a arma.

L'apartheid va caure, en part, perquè el món va deixar de vendre-li armes, de jugar-hi i d'invertir-hi, com explica la lectura. En grup, penseu en un boicot o unes sancions d'avui que conegueu i argumenteu en què s'assemblen al cas sud-africà, en què no, i si creieu que funcionaran.

L'argument del grup: el cas, una semblança, una diferència i el veredicte (40-60 paraules).

💡 Pista: Mireu les tres pressions de la lectura i digueu quines hi ha en el vostre cas. Distingiu el que és un fet del que és l'objectiu de la campanya.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'apartheid va ser la segregació racial convertida en llei per un govern elegit només pels blancs (1948): registre per races, barris per races, passaport per moure's, escola per servir, el 13% de la terra per al 75% de la gent, i cap vot. L'ANC va resistir pacíficament fins que a Sharpeville (1960) la policia va matar 69 persones; llavors Mandela va fundar un braç armat per fer sabotatges, i el 1964 va dir al tribunal que estava disposat a morir per una societat lliure: vint-i-set anys de presó. Soweto (1976) va posar el món en contra: embargament d'armes, exclusió esportiva, sancions. Quan la pressió de dins i la de fora van coincidir i s'acabava la Guerra Freda, De Klerk va alliberar Mandela (1990); el 27 d'abril de 1994 va votar tothom, i una Comissió va canviar càstig per veritat. Un sistema fet de lleis, desfet amb lleis: per això és un símbol del segle XX.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què va fer de nou el govern del Partit Nacional a partir de 1948?

   A. Va imposar una segregació que fins llavors no havia existit a la Sud-àfrica colonial B. Va convertir en llei, article per article, una segregació que ja venia de l'època colonial C. Va treure el vot a la població negra, que fins al 1948 havia votat igual que la blanca D. Va repartir la terra per races i en va reservar el 13% als blancs, el grup més petit

2. 2. Què va canviar a l'ANC després de la matança de Sharpeville (1960)?

   A. El van il·legalitzar, i Mandela va cofundar un braç armat per sabotejar instal·lacions B. El van il·legalitzar, i Mandela va cofundar un braç armat per atemptar contra la policia C. El van il·legalitzar, i es va dissoldre fins que De Klerk el va tornar a legalitzar el 1990 D. Va mantenir la no-violència, tal com Mandela va defensar quatre anys després al judici

3. 3. Segons la lectura, què va portar el govern blanc a cedir cap al 1990?

   A. Umkhonto we Sizwe va derrotar l'exèrcit i va obligar De Klerk a convocar eleccions B. L'ONU hi va enviar tropes després de Soweto i va imposar unes eleccions de tothom C. La Comissió per a la Veritat va jutjar el govern i el va obligar a legalitzar l'ANC D. La pressió de dins i la de fora van coincidir, i a més s'acabava la Guerra Freda

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

A Sud-àfrica, el sistema el va desfer el vot. A l'Amèrica Llatina dels mateixos anys, el vot el van desfer els tancs: qui, i amb l'ajuda de qui?