Sessió 1. Les bases del franquisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

L’1 d’abril de 1939 l’últim comunicat de guerra va dir que l’exèrcit «havia assolit els seus últims objectius militars» i que la guerra havia acabat. No va acabar cap altra cosa. Franco, que el 1936 havia estat nomenat pels altres generals cap de l’Estat «mentre durés la guerra», es va quedar el poder trenta-sis anys més, sense cap constitució, sense cap elecció i sense cap termini. El règim va anul·lar tot l’ordenament de la Segona RepúblicaSegona RepúblicaSegona República (1931-1939): el règim democràtic que el cop d'estat del juliol del 1936 va voler enderrocar i la guerra va acabar destruint. La seva Constitució (1931), l'Estatut de Catalunya (1932) i les seves lleis van quedar anul·lats pel bàndol vencedor.: la Constitució del 1931, l’Estatut de Catalunya (abolit ja el 5 d’abril de 1938, quan les tropes van entrar a Lleida), les lleis laborals, el divorci, el sufragi. Al seu lloc no hi va posar un text nou, sinó una persona. Les lleis de la República es van declarar nul·les una per una; els funcionaris van haver de demostrar la seva «adhesió al Moviment» per conservar la feina; els carrers, les escoles i els jutjats van canviar de nom i de llengua. El que vas veure a la càpsula anterior, una república amb Constitució i Estatut, va deixar d’existir sobre el paper i als carrers alhora. El franquisme no va tenir constitució perquè no la necessitava: la constitució era Franco.

Tres pilars i un home

El règim s’aguantava sobre tres suports que es reforçaven i mai no es van fondre en un de sol. El primer era l’exèrcit: Franco era generalíssim dels tres exèrcits, i els militars ocupaven ministeris, governs civils i tribunals; el militarismemilitarismeMilitarisme: govern dominat pels militars i pels seus valors (ordre, jerarquia, obediència). Al franquisme, els generals van ser ministres fins al final i els tribunals militars van jutjar civils durant dècades. no era un tret del principi sinó de tot el règim, fins als consells de guerra del 1975. El segon era l’Església catòlica, que havia beneït la guerra com a croadacroadaCroada: nom que els bisbes espanyols van donar a la guerra civil el 1937, comparant-la amb les guerres medievals contra l'islam. Va donar al bàndol de Franco una legitimitat religiosa que cap altre feixisme europeu no va tenir. i que a canvi va rebre l’escola, la moral pública i el matrimoni: és el que es coneix com a nacionalcatolicismenacionalcatolicismeNacionalcatolicisme: la fusió d'Estat i Església catòlica que va caracteritzar el franquisme: la religió com a essència de la nació, els bisbes a les Corts, l'escola confessional, la censura moral i el Concordat del 1953.. El tercer era el partit únic, la FalangeFalangeFET y de las JONS: el partit únic creat per Franco el 1937 fusionant per decret la Falange feixista amb els carlins tradicionalistes. Va donar al règim els símbols (el jou i les fletxes, la camisa blava), els sindicats i la propaganda, però va estar sempre subordinat a Franco., que aportava els símbols, la propaganda i els sindicats verticals, però que Franco havia unificat per decret el 1937 i mantenia subordinada: cap falangista no va manar mai per damunt del general. I al damunt dels tres, un sol home que els feia servir els uns contra els altres, repartint ministeris entre militars, catòlics i falangistes segons li convenia. Se’n va dir dictadura personalistadictadura personalistaDictadura personalista: règim on el poder no és d'un partit ni d'una institució sinó d'una persona, que el conserva de per vida i decideix la successió. Franco va ser cap de l'Estat, cap del govern (fins al 1973) i cap del partit únic.: no era el partit qui manava, com a Itàlia o a Alemanya, sinó ell.

Les Lleis Fonamentals: un simulacre de constitució

Amb els anys, i sobretot després del 1945, quan Hitler i Mussolini havien caigut i calia semblar una altra cosa, el règim va anar aprovant Lleis FonamentalsLleis FonamentalsLleis Fonamentals: les set lleis que el franquisme va presentar com la seva «constitució»: Fur del Treball (1938), Llei de Corts (1942), Fur dels Espanyols (1945), Llei del Referèndum (1945), Llei de Successió (1947), Principis del Moviment (1958) i Llei Orgànica de l'Estat (1967). Cap no limitava el poder de Franco.: set entre el 1938 i el 1967. El Fur dels Espanyols (1945) enumerava drets que després una llei d’ordre públic suspenia; la Llei de Successió (1947) declarava Espanya un regne sense rei, on Franco triaria el successor; la Llei de Corts creava un parlament que no s’elegia. La del 1958, que llegiràs a L’Arxiu, va resumir els principis del règim en dotze punts «permanents i inalterables»: Espanya, «unitat de destí»; la llei de Déu «segons la doctrina de la Santa Església Catòlica», que «inspirarà la seva legislació»; la participació del poble a través de «la família, el municipi i el sindicat», que és el que anomenaven democràcia orgànicademocràcia orgànicaDemocràcia orgànica: nom que el franquisme donava al seu sistema: es participava a través dels «òrgans naturals» (família, municipi, sindicat), no de partits ni d'eleccions lliures. Els procuradors a Corts eren designats o elegits en llistes tancades pel règim.; i una frase que ho tanca tot: «tota organització política de qualsevol índole al marge d’aquest sistema representatiu serà considerada il·legal». Les Lleis Fonamentals no eren una constitució: eren la façana d’un Estat de dret davant d’un poder que no responia a ningú.

Respondre davant Déu i davant la Història

La llei del 1958 comença així: «Jo, Francisco Franco Bahamonde, Cabdill d’Espanya, conscient de la meva responsabilitat davant Déu i davant la Història». No és una fórmula: és la definició exacta del règim. Un cap d’Estat que respon davant Déu i la Història no respon davant cap parlament, cap tribunal ni cap elecció. Fins al 1973 va ser alhora cap d’Estat, cap del govern i cap del Moviment; va nomenar el seu successor el 1969 sense consultar ningú; va signar sentències de mort fins a dos mesos abans de morir. Al voltant d’aquest poder hi havia una repressió que la sessió 2 explica, una escola i una moral que la sessió 3 explica, i una paraula que ho resumia tot, i que el règim feia servir amb orgull: «cabdill». A les monedes hi deia «Francisco Franco, Caudillo de España por la gracia de Dios», i el lema es va encunyar durant trenta-cinc anys: una legitimitat que no venia del vot sinó de la victòria i de Déu, i que per tant no es podia perdre a les urnes. Els tres pilars, les set lleis i la democràcia orgànica servien per a una sola cosa: que un home manés fins a la mort sense que ningú li pogués demanar comptes.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 1 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

1.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge ✏️ Individual

L'escut, llegit com un text.

Mira l'escut del cos de la lectura i llegeix-ne el peu. DESCRIU què hi ha escrit a dalt de l'àguila i què hi ha a baix. IDENTIFICA de quin dels tres pilars del règim és l'emblema del jou i les fletxes. DEDUEIX què vol dir que l'emblema d'un partit sigui a l'escut de l'Estat.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A dalt hi ha una cinta que diu... i a baix hi ha...». El peu diu de qui és cada element. Per a l'última, rellegeix el principi VIII de L'Arxiu.

1.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La llei del 1958 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la llei de L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què declara il·legal el principi VIII? PARER: com diu l'article primer que són aquests principis? SENYAL: davant de qui diu Franco que respon, a la primera frase?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «El principi VIII declara il·legal... (fet). L'article primer diu que els principis són... (parer). Franco diu que respon davant de..., i per tant ningú no li pot... (senyal)». Les tres respostes són a L'Arxiu.

1.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Set lleis per no tenir constitució.

Amb la quarta línia de la Fitxa, dibuixa una línia del temps i situa-hi, datades, les set Lleis Fonamentals i la seva derogació. Dues lleis cauen el mateix any: encercla-les i escriu al costat què acabava de passar a Europa aquell any.

La línia del temps amb vuit dates i una frase sobre l'any repetit.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per una ratlla amb una marca cada cinc anys. Per saber què passava a Europa, rellegeix la primera frase de la secció «Les Lleis Fonamentals: un simulacre de constitució».

🎠 Sessió 1 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

1.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Tres pilars: què aporta, què rep.

Feu una taula de tres files (exèrcit, Església, Falange) i dues columnes: «Què aporta al règim» i «Què rep a canvi». Ompliu-la amb la secció «Tres pilars i un home» i la segona línia de la Fitxa. Sota la taula, expliqueu per què el règim era «personalista» i no «de partit».

La taula de sis caselles i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «l'exèrcit aporta... i a canvi rep...», «en canvi, a Itàlia i a Alemanya manava...».

1.5 🔍 Investigar · intrús justificat 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús entre les lleis.

D'aquests cinc textos, un és l'intrús: el Fur dels Espanyols (1945) · la Llei de Successió (1947) · la Constitució del 1931 · els Principis del Moviment (1958) · la Llei Orgànica de l'Estat (1967). Digues quin és i justifica-ho: qui va fer els altres quatre, i a qui limitaven?

L'intrús i dues frases que el justifiquin.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Connectors: «els altres quatre els va fer...», «en canvi, la... la va fer...». La secció del simulacre de constitució diu a qui limitaven les Lleis Fonamentals.

1.6 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El principi VIII, dit en clar.

Un jove del 1958 vol fundar una associació d'estudiants i et pregunta si pot. Reescriu per a ell el principi VIII de L'Arxiu amb paraules d'avui, sense «representació orgànica», «índole» ni «entitats».

El principi VIII reescrit, en quatre frases com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «mira, només pots participar a través de...», «si fundes una altra cosa, serà...».

🎢 Sessió 1 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

1.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «un feixisme com els altres».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és un tòpic dir que el franquisme era un feixisme igual que el d'Itàlia o el d'Alemanya: què hi tenia en comú, en què es diferenciava (qui manava i quin paper tenia l'Església) i per què va durar trenta anys més que els seus models.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, fes dues columnes, «igual» i «diferent». El tòpic només omple la primera.

1.8 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ets secretari d'un ajuntament, maig del 1939.

Ets el secretari de l'ajuntament d'un poble de Lleida el maig del 1939. Per conservar la plaça has de declarar la teva «adhesió al Moviment» i explicar què vas fer durant la guerra. Pots signar-ho i quedar-te, o negar-t'hi i perdre la feina, i potser més. Decideix què fas i defensa-ho amb una raó i el risc que assumeixes.

La decisió raonada, de 80 a 100 paraules.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Recorda que el maig del 1939 no saps que el règim durarà trenta-sis anys: potser et penses que en durarà dos.

1.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: la llei que limita el que mana.

La llei del 1958 declarava els seus principis «permanents i inalterables», i Franco responia només «davant Déu i davant la Història». Vosaltres viviu en una democràcia. Argumenteu què hi passa al contrari: com es canvien les lleis, davant de qui respon el govern i qui pot fundar un partit.

Quatre frases: les tres diferències i una conclusió.

💡 Pista: Penseu en coses que ja sabeu: unes eleccions que heu viscut de prop, un partit que coneixeu, una llei que ha canviat.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

L'1 d'abril de 1939 va acabar la guerra i va començar una dictadura de trenta-sis anys que va anul·lar la República sencera (Constitució, Estatut, lleis, sufragi) i no va posar cap constitució al seu lloc: hi va posar un home. El règim s'aguantava sobre l'exèrcit, que manava als ministeris i als tribunals; l'Església, que havia beneït la guerra com a croada i va rebre l'escola i la moral (el nacionalcatolicisme); i la Falange, unificada per decret el 1937 i sempre subordinada. Amb els anys, set Lleis Fonamentals van fer de façana constitucional, i la del 1958 ho va resumir: Franco, «responsable davant Déu i davant la Història», promulgava dotze principis «permanents i inalterables», amb la llei de Déu inspirant la legislació, la participació només per família, municipi i sindicat, i qualsevol altra organització política declarada il·legal. No era una còpia del feixisme: era una dictadura personal que va sobreviure trenta anys als seus models.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què vol dir la lectura quan anomena el franquisme «dictadura personalista»?

   A. Que manava el partit únic, la Falange, igual que passava a Itàlia i a Alemanya B. Que manava un sol home, que feia servir els tres pilars els uns contra els altres C. Que manava l'exèrcit, i que Franco només n'era el portaveu davant de les Corts D. Que manaven junts generals, bisbes i falangistes, fosos en una sola organització

2. 2. Per què la lectura diu que les Lleis Fonamentals eren un «simulacre de constitució»?

   A. Perquè feien de façana d'un Estat de dret sense limitar el poder de Franco B. Perquè es van aprovar totes set el 1945, per semblar una democràcia a Europa C. Perquè copiaven la Constitució del 1931 i només en treien l'Estatut i el sufragi D. Perquè reconeixien els partits i les eleccions, però el règim no les aplicava

3. 3. Què declara el principi VIII de la llei del 1958, el que llegeixes a L'Arxiu?

   A. Que la llei de Déu, segons la doctrina de l'Església, inspirarà la legislació B. Que Espanya és un regne sense rei i que Franco en triarà el successor C. Que tota organització política al marge del sistema orgànic serà il·legal D. Que el poble participarà en les lleis a través de partits reconeguts pel règim

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Un règim que declara il·legal tot el que no és ell: què fa amb els que van perdre la guerra? Com es menja, es treballa i es calla als anys quaranta?