Càpsula 7 · COM ES VIU SOTA UNA DICTADURA? · #GiH4
La Secció Femenina i el rol assignat ("àngel de la llar"). Llei de "permís marital": la dona necessita autorització del marit per treballar, viatjar, tenir compte bancari. Prohibició del divorci i de l'avortament. Educació diferenciada per sexe.
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Durant la Segona RepúblicaSegona RepúblicaSegona República: règim polític espanyol (1931-1939) que va legalitzar el divorci (1932) i va reconèixer el vot femení (1933)., les dones espanyoles havien aconseguit fites polítiques i legals que semblaven ja irreversibles: el dret a vot des de 1933 i el divorci legal des de 1932, dues reformes que les situaven, almenys sobre el paper, a l’altura de la resta de dones de l’Europa occidental d’aquella època. El franquisme desfà tots dos avenços de cop, gairebé abans que la guerra hagi acabat del tot, i reforça amb tot el seu pes un article del Codi Civil que ja existia des de 1889, però que fins llavors no s’havia aplicat amb tanta severitat ni tanta constància: el que llegiràs a L’Arxiu, conegut popularment com la llicència marital. El mateix article estableix, amb un llenguatge sec i administratiu que descriu la relació matrimonial gairebé com una jerarquia militar, sense marge real per a la negociació, que «el marit és el representant de la seva dona» i que ella «no pot, sense la seva llicència, comparèixer en judici per si mateixa». Segons aquest article, una dona casada no pot, sense el permís explícit del seu marit, adquirir béns, disposar-ne ni obligar-se contractualment, i tampoc no pot comparèixer davant d’un jutge pels seus propis mitjans. En la pràctica quotidiana, això vol dir que necessita l’autorització escrita del marit per obrir un compte bancari propi, acceptar una feina remunerada fora de casa, signar un contracte de lloguer o treure’s el passaport per viatjar sola a l’estranger. Aquestes restriccions es mantindran vigents, sense cap canvi substancial, durant tota la dictadura i encara alguns anys més enllà, fins que una llei de 1975 en reformi finalment els articles més durs. Fins i tot quan una dona casada aconsegueix, amb permís del marit, una feina remunerada, la llei permet que sigui ell qui en reclami legalment el sou directament a l’empresari. Ni tan sols el fruit del seu propi treball queda garantit sota el seu control exclusiu, per molt que hagi estat ella, i no ell, qui l’ha guanyat cada dia amb el seu esforç.
L’organisme encarregat de formar les dones espanyoles perquè encaixin en aquest model és la Secció Femenina de la Falange, dirigida durant gairebé quaranta anys, des de la seva fundació fins a pràcticament el final del règim, per Pilar Primo de Rivera, germana del fundador del mateix partit. Totes les dones solteres d’entre 17 i 35 anys que vulguin accedir a una feina remunerada, a un títol acadèmic o a una oposició pública han de completar primer el Servei Social, una mena de «mili femenina» obligatòria de sis mesos. Va néixer durant la mateixa guerra civil per cobrir hospitals i llocs de rereguarda, i es va mantenir després, ja en temps de pau, com a requisit administratiu permanent. Hi reben classes de religió, cuina, costura, medicina domèstica i «formació nacionalsindicalista», dissenyades totes per preparar-les com a bones esposes i mares abnegades, mai com a professionals independents amb un projecte de vida propi; sense el certificat corresponent, cap dona pot obtenir un títol universitari oficial ni una plaça a l’Administració, per bé preparada acadèmicament que estigui, ni tan sols si ha estat la millor de la seva promoció. El règim prohibeix també, de cop i sense excepcions, el divorci que la República havia legalitzat el 1932 i qualsevol forma d’avortament. Organitza, a més, tota l’educació de manera clarament diferenciada per sexes des dels primers cursos: els nois aprenen matèries considerades «pràctiques» per a la vida pública i professional, mentre les noies es concentren, des de ben petites i durant tota l’escolarització, en «labors» domèstiques com la costura, la cuina i la cura de la llar i dels fills. El règim complementa aquest sistema legal i educatiu amb polítiques natalistes explícites, com premis econòmics a les famílies més nombroses i subsidis familiars vinculats directament al nombre de fills, que reforcen encara més la idea que el destí natural i desitjable de tota dona és la maternitat abundant dins d’una llar tradicional, no cap carrera professional independent, per capacitada intel·lectualment que fos.
Llegeix els articles del Codi Civil a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica quines tres coses diu la llei que una dona casada no pot fer sense permís del marit.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «La llei diu que una dona casada no pot...».
Observa la fotografia de la sessió. En 40-70 paraules, explica què hi veus i a quina organització pertanyen aquestes dones.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Aquesta imatge mostra...».
Amb aquestes pistes (calia per obtenir un títol universitari · durava sis mesos · ensenyava cuina i costura · era obligatori només per a dones solteres de 17 a 35 anys), dedueix en 40-70 paraules quin objectiu tenia realment el Servei Social.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Amb aquestes pistes, es dedueix que...».
Fes un esquema 1-3-1: 1 idea central («la dona casada perd capacitat legal bàsica»), 3 fets que la sostenen (permís per treballar, per obrir compte bancari, per anar a judici) i 1 conclusió pròpia, en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «per tant...».
D'aquests quatre drets (vot femení 1933, divorci legal 1932, Servei Social obligatori, llicència marital), n'hi ha un que no encaixa amb els altres tres perquè el franquisme el manté en comptes de derogar-lo. Digues quin és i justifica-ho en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «l'intrús és... perquè els altres tres...».
En parella, escriviu una carta breu (70-110 paraules) des del punt de vista d'una dona casada de 1950 que vol obrir un negoci propi però necessita el permís del seu marit, explicant com se sent davant d'aquesta situació.
💡 Pista: Connectors: «necessito el permís del meu marit per...», «això em fa sentir...».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què la retòrica d'exaltació de la maternitat no equivalia a una millora real de l'estatus legal de les dones.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar textualment un fragment de L'Arxiu com a prova.
Escriu un microassaig de 3 frases que connecti la legalització del divorci (1932), la seva derogació pel franquisme i la reforma de la Llei 14/1975 com a etapes d'un mateix procés amb girs de sentit contrari.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cada frase ha de fer avançar l'argument, no repetir el fet anterior amb altres paraules.
La llicència marital no es va abolir del tot fins al 1975. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple actual d'algun país on encara existeixin lleis que limitin la capacitat legal de les dones, i explica'n la connexió amb el cas espanyol.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret i una explicació clara de la connexió.
📌 Per emportar-se
El franquisme va derogar el dret a vot (1933) i el divorci legal (1932) aconseguits durant la Segona República, i va reforçar la llicència marital del Codi Civil de 1889, que obligava les dones casades a tenir permís del marit per treballar, obrir un compte bancari o anar a judici. La Secció Femenina, dirigida per Pilar Primo de Rivera, formava les dones solteres a través del Servei Social obligatori, necessari per accedir a títols acadèmics o feines públiques. Aquesta situació legal no es va reformar fins a la Llei 14/1975.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Què era la llicència marital?
2. Què era el Servei Social obligatori?
3. Quan es va reformar finalment la llicència marital?
💭 Per pensar fins demà
Per què creus que la retòrica d'exaltació de la maternitat i la llar coexistia amb una reducció real dels drets civils de les dones?
