Sessió 3. Les dones sota el franquisme

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La República havia canviat la vida de les dones en cinc anys: el vot (1931), el divorci (1932), l’accés a càrrecs i professions, l’escola mixta. El règim de Franco ho va desfer en un: va anul·lar el divorci (i va declarar nuls els que s’havien fet), va tornar a la llei del 1889 que feia de la dona casada una menor d’edat, va prohibir l’escola mixta i va posar l’Església a decidir la moral. La idea es va resumir en una expressió que el règim repetia a l’escola, a la ràdio i al púlpit: l’àngel de la llaràngel de la llar«Àngel de la llar»: model de dona que el franquisme va imposar: esposa, mare i mestressa de casa, obedient al marit, dedicada a la família i allunyada de la feina, la política i el carrer. L'expressió ve del segle XIX; el règim la va convertir en llei i en escola.: la dona que serveix, calla, cria i no surt. No era només una imatge; era un conjunt de lleis, i cada una tenia una data. El franquisme no va deixar les dones on eren: les va fer recular quaranta anys, i ho va fer per llei.

El permís del marit

La peça central era la llicència maritalllicència maritalLlicència marital: autorització del marit que la dona casada necessitava, segons el Codi civil del 1889 recuperat pel franquisme, per treballar, cobrar el sou, obrir un compte, comprar o vendre, signar un contracte o treure's el passaport. Abolida el 2 de maig de 1975.. El Codi civil del 1889, que la República havia començat a esmenar, deia que «el marit ha de protegir la dona, i aquesta obeir el marit», i que la dona casada no podia, sense permís d’ell, treballar, cobrar el seu sou (que era del marit), obrir un compte bancari, comprar o vendre res de valor, signar un contracte ni treure’s el passaport per viatjar. Una dona soltera de trenta anys podia fer totes aquestes coses; el dia que es casava, les perdia. El 1958, el règim va reformar el Codi, i el text que llegiràs a L’Arxiu és la seva justificació: comença dient que «el sexe per si sol no pot determinar una diferència de tracte» i acaba mantenint la llicència perquè al marit li correspon «una potestat de direcció que la naturalesa, la Religió i la Història» li atribueixen. La llicència marital va durar fins al 2 de maig de 1975, sis mesos abans de la mort de Franco. La llei no deia que la dona fos inferior: deia que era diferent, i de la diferència en treia l’obediència.

La Secció Femenina i el Servei Social

Qui ensenyava a ser àngel de la llar era la Secció FemeninaSecció FemeninaSecció Femenina de la Falange (1934-1977): l'organització de dones del partit únic, dirigida per Pilar Primo de Rivera durant quaranta-tres anys. Controlava l'educació de les noies, el Servei Social obligatori i els models de dona del règim., dirigida durant quaranta-tres anys per Pilar Primo de Rivera, la germana del fundador de la Falange. Tota dona entre disset i trenta-cinc anys havia de fer el Servei SocialServei SocialServei Social (1937-1978): sis mesos obligatoris per a les dones solteres de 17 a 35 anys, amb classes de cuina, puericultura, cant i «formació de l'esperit nacional», i treball en menjadors i hospitals. Sense el certificat no es podia tenir feina, títol, passaport ni carnet de conduir., sis mesos de classes de cuina, puericultura, cant i «formació de l’esperit nacional», i sense el certificat no hi havia títol, ni feina, ni passaport, ni carnet de conduir. A l’escola, l’educació diferenciadaeducació diferenciadaEducació diferenciada: separació de nens i nenes en escoles o aules diferents, amb currículums diferents: per a elles, «labors del hogar» i economia domèstica; per a ells, ciència i «formació política». Obligatòria del 1939 al 1970. separava nens i nenes, i el programa de les nenes incloïa hores de labors i d’economia domèstica que els nens dedicaven a la ciència. La Secció Femenina no va inventar el model: el va organitzar, i va arribar a cada poble. Tenia una revista, uns manuals, unes «càtedres ambulants» que recorrien els pobles amb cursos de cuina i puericultura, i uns grups de «Coros y Danzas» que van portar les sardanes i les jotes per mig món com a imatge amable del règim. Les dones que hi treballaven eren, paradoxalment, dones amb feina, sou i viatges: la Secció Femenina va ser una de les poques carreres públiques que el règim va permetre a una dona, i era la carrera d’ensenyar a les altres que no en tinguessin cap.

Les que no cabien al model

I hi havia les altres. Les vídues i les esposes dels presos, que van mantenir famílies senceres amb l’estraperlo i la feina a hores; les obreres del tèxtil de Sabadell, Terrassa i Barcelona, que treballaven amb permís del marit i a mig sou i que van fer vagues els anys quaranta i cinquanta; les minyones que servien a les cases dels vencedors; les mestres depurades que van continuar fent classes a casa, d’amagat. El model deia que la dona no treballava; la meitat de les dones del país no s’ho podien permetre.

La moral com a llei

El divorci va desaparèixer el 1939 i no va tornar fins al 1981. L’avortamentavortamentAvortament i anticoncepció al franquisme: l'avortament era delicte al Codi penal (fins al 1985); la venda i la propaganda d'anticonceptius es van prohibir el 1941 i no es van despenalitzar fins al 1978. L'adulteri de la dona era delicte (fins al 1978); el del marit, només si era «amb escàndol». era delicte, i la venda d’anticonceptius es va prohibir el 1941; l’adulteri de la dona era delicte i el del marit no, si no hi havia «escàndol». Una dona que fugia de casa podia ser retornada per la Guàrdia Civil; una que es quedava embarassada sense casar-se podia acabar al Patronat de Protecció a la Dona, una institució de l’Estat amb monges i reixes. I al costat de tot això, les protestes pel preu del pa, els anys quaranta, les van fer dones, perquè eren elles les que feien cua. L’àngel de la llar era la llei; la vida de la majoria de dones, sobretot de les pobres, va ser una altra cosa que la llei no volia veure.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 3 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

3.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Dues meitats d'una foto.

Mira la fotografia del cos de la lectura i llegeix-ne el peu. DESCRIU què fan les dones de la dreta i què fan les de l'esquerra. IDENTIFICA, amb l'última línia de la Fitxa, qui la va fer, on i quan. DEDUEIX què vol que pensem la foto de la Secció Femenina.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «A la dreta hi ha una filera de dones que... i a l'esquerra...». Compta quantes tenen el braç alçat i quantes porten un cistell.

3.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La llei del 1958 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el text de L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què diu la primera frase sobre el sexe i la capacitat de la dona? PARER: quines tres autoritats donen al marit la «potestat de direcció»? SENYAL: què vol dir que una llei comenci dient una cosa i acabi mantenint la contrària?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «La llei diu primer que el sexe... (fet). Després diu que la potestat del marit la hi donen la..., la... i la... (parer). Dir les dues coses vol dir que... (senyal)». El context t'ajuda amb l'últim pas.

3.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Guanyat, perdut, recuperat.

Amb la Fitxa, dibuixa una línia del temps amb sis fets sobre els drets de les dones: el vot, el primer divorci, l'abolició del divorci, la reforma del Codi civil, la fi de la llicència marital i el divorci recuperat. Pinta de verd el que es guanya i de vermell el que es perd.

La línia del temps amb sis fets datats, en dos colors.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per una ratlla amb una marca cada deu anys. Les dates són a la primera, la segona i la quarta línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 3 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

3.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Una idea, tres lleis.

Feu un esquema 1-3-1. A dalt, la idea: «La dona és l'àngel de la llar». Al mig, tres lleis que la feien complir (la llicència marital, el Servei Social i l'escola separada per sexes), cada una amb una dada de la Fitxa. A baix, una frase que expliqui què tenien en comú les tres.

L'esquema: la idea, tres lleis amb una dada cada una i una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la primera és la..., que obligava a...», «totes tres tenen en comú que...».

3.5 🔍 Investigar · corroboració de fonts 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

El que la llei diu i el que la lectura diu que passava.

Compara la llei de L'Arxiu amb el que la lectura explica de la vida de les dones casades. Identifica una cosa en què coincideixen i una en què es contradiuen, i dedueix per què una llei pot dir que el sexe no fa diferències mentre la vida diu el contrari.

La comparació, de 60 a 80 paraules.

Com es fa · Corroboració de fonts

1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Connectors: «la llei i la lectura coincideixen en...», «però la llei diu... i la lectura mostra que...», «per tant...».

3.6 ✍️ Explicar · titular periodístic 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El 2 de maig de 1975, en dos titulars.

El 2 de maig de 1975 s'aboleix la llicència marital. Escriu dos titulars sobre aquest fet: un d'un diari del règim i un del butlletí clandestí d'una associació de veïnes. Sota cada un, explica en una frase què destaca o què amaga qui l'escriu.

Dos titulars de dotze paraules com a màxim i una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: El verb ho és tot: «concedeix», «reconeix» i «aboleix» no diuen el mateix.

🎢 Sessió 3 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

3.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «era una altra època».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és un tòpic dir que les dones del franquisme acceptaven el seu paper: què havien guanyat abans del 1939, dues maneres com van discutir el model sota el règim, i què va passar el 1975.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Separa «el que no es veia» del «que no passava»: el tòpic els confon. Pensa qui decidia què es fotografiava.

3.8 🌍 Participar · manifest 📖 La lectura 📜 L'Arxiu 👥 En grup

Manifest d'una associació de veïnes, gener del 1975.

Sou una associació de veïnes de Barcelona el gener del 1975, i a les Corts es discuteix acabar amb la llicència marital. Escriviu el manifest que repartireu al mercat: tres exigències, cada una defensada amb una cosa de la lectura o de L'Arxiu. Franco és viu i el divorci no existeix.

El manifest: tres exigències, cada una amb la seva raó.

Com es fa · Manifest

1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: Feu servir contra la llei del 1958 la seva pròpia primera frase.

3.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: el permís que ja no cal i el que encara pesa.

Fins al 1975 una dona casada necessitava el permís del marit per treballar; avui la llei diu que homes i dones són iguals a la feina. Penseu en el que veieu a casa, a la família o al barri (qui redueix la jornada per cuidar, qui cobra més) i argumenteu què ha canviat de debò des del 1975 i què no.

L'argument, de 80 a 100 paraules.

💡 Pista: La pregunta de fons és la de la llei del 1958: qui decideix quina diferència és «natural».

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La República havia donat a les dones el vot, el divorci i l'escola mixta; el franquisme ho va anul·lar el 1939 i les va tornar al Codi civil del 1889, on la casada devia obediència al marit i necessitava la seva llicència per treballar, cobrar, obrir un compte, signar o viatjar. La reforma del 1958 ho va mantenir amb una justificació que ho diu tot: «una potestat de direcció que la naturalesa, la Religió i la Història atribueixen al marit». La Secció Femenina va organitzar el model de l'àngel de la llar amb el Servei Social obligatori (sis mesos, sense el qual no hi havia feina ni passaport) i l'escola separada amb labors per a les nenes; el divorci va desaparèixer fins al 1981, l'avortament i els anticonceptius eren delicte, i l'adulteri només ho era per a elles. La majoria de dones, però, vivien fora del model: treballaven, feien cua, feien vagues i, als anys setanta, van tombar la llicència marital sis mesos abans que morís Franco.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura, què canviava per a una dona el dia que es casava?

   A. Havia de fer el Servei Social, sis mesos obligatoris que les solteres no feien B. Quedava sota la vigilància del Patronat de Protecció a la Dona fins als 35 anys C. Necessitava el permís del marit per treballar, cobrar el sou o obrir un compte D. Podia treballar sense demanar permís, però el sou el cobrava directament el marit

2. 2. Com justifica la llei del 1958 la «potestat de direcció» del marit sobre la dona casada?

   A. Diu que la dona és inferior a l'home i que per això ha de tenir menys capacitat jurídica B. Diu que ho mana el Codi civil del 1889, que les Corts no tenen el poder de reformar C. Diu que ho han demanat les mateixes dones casades a través de la Secció Femenina D. Diu que la hi atribueixen la naturalesa, la Religió i la Història, per la unitat del matrimoni

3. 3. Què li passava a una dona soltera que no tenia el certificat del Servei Social?

   A. Que no es podia casar per l'Església ni inscriure el matrimoni al registre B. Que no podia tenir títol, ni feina, ni passaport, ni carnet de conduir C. Que havia de repetir els sis mesos en una càtedra ambulant, lluny de casa D. Que necessitava el permís del pare per treballar, com la casada el del marit

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El règim manava a casa i a l'escola. Però al món estava sol, i sense el món no hi havia ni blat ni diners. Com va aconseguir que els que l'havien aïllat el 1946 li donessin la mà el 1953?