La font de L'Arxiu amb lupa.
Llegeix l'acord fundacional a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica quines quatre reivindicacions defineixen l'Assemblea de Catalunya.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «L'Assemblea es funda al voltant de quatre punts:...».
Càpsula 7 · COM ES VIU SOTA UNA DICTADURA? · #GiH4
Sessió 8. L'oposició antifranquista
El fracàs dels maquis als anys 40. Reorganització del PCE. Naixement de Comissions Obreres (1962). L'Assemblea de Catalunya (1971). El moviment universitari. La fractura interna de l'Església Catòlica (Concili Vaticà II).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
.jpg?width=1600)
Pas 01
⏱ 7 min
Arrencar la classe
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
- Coneixes algun moviment actual que uneixi grups molt diferents ideològicament al voltant de només un o dos objectius comuns?
- Per què creus que una església podia oferir, sota el franquisme, un espai relativament més segur per a reunions polítiques que qualsevol altre lloc?
- Creus que una detenció massiva com la dels 113 podia ajudar o perjudicar la causa de l'oposició antifranquista?
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
- Explicar l'evolució de l'oposició antifranquista, del fracàs dels maquis al naixement de Comissions Obreres.
- Analitzar l'Assemblea de Catalunya (1971) com a exemple d'unitat mínima entre forces ideològicament diverses.
- Valorar el paper de l'Església catòlica postconciliar com a espai de refugi per a l'oposició.
Pas 02
⏱ 6 min
Mira el vídeo
📋 Dinàmica ✕ Tanca
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Pas 03
⏱ 17 min
Llegeix
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Durant els anys quaranta, milers de maquis, guerrillers antifranquistes sortits sovint de l’exili republicà a França, intenten mantenir viva la lluita armada des de les muntanyes del nord i des de Sierra Morena. Ho fan amb l’esperança sincera que els aliats occidentals, un cop guanyada la Segona Guerra Mundial contra el feixisme europeu, ajudin també a enderrocar l’últim gran dictador feixista que en queda encara dret a tot Europa. Aquesta esperança no s’acompleix mai: la Guerra Freda que ja coneixes fa que els aliats occidentals prefereixin, ben aviat, un Franco anticomunista fort a un buit de poder incert, i cap a mitjan anys cinquanta la guerrilla queda ja pràcticament esclafada del tot per una repressió militar molt superior en mitjans, en efectius i en informació. L’oposició es reorganitza aleshores, forçosament, per altres vies molt més discretes. El PCE (Partit Comunista d’Espanya) manté una xarxa clandestina activa des de la més estricta clandestinitat, mentre el moviment universitari creix curs rere curs, sobretot a partir de finals dels seixanta, a mesura que hi arriben noves generacions d’estudiants sense cap record directe de la guerra ni de la immediata i duríssima postguerra. Finalment, el 1962 neix Comissions Obreres, un moviment sindical que opta per una estratègia tan original com eficaç: infiltrar-se dins del mateix sindicat vertical oficial del règim per fer-lo servir, des de dins, contra els seus propis interessos declarats. Es presenten a les eleccions sindicals internes i van guanyant, a poc a poc, delegació rere delegació, una influència real que el règim mai no havia previst ni sabria com aturar del tot.
.jpg?width=1400)
El Concili Vaticà II (1962-1965) provoca, a més, una fractura interna dins l’Església catòlica que fins llavors havia sostingut fermament el règim, gairebé sense cap fissura visible. Una part creixent del clergat més jove i inquiet, influït per les noves idees de renovació i obertura social sortides directament de Roma, comença a oferir esglésies i parròquies com a espais relativament segurs per a reunions polítiques que, en qualsevol altre lloc de la ciutat, acabarien gairebé sempre en detencions immediates i massives. És precisament en una església, la de Sant Agustí Nou, al Raval de Barcelona, on es funda clandestinament, el 7 de novembre de 1971, l’Assemblea de Catalunya, l’organisme que llegiràs a L’Arxiu i que aconsegueix ajuntar, per primer cop en dècades, tota mena de forces polítiques i socials oposades al règim al voltant de només quatre punts comuns i mínims. Aquell primer dia, unes tres-centes persones de procedències ideològiques molt diverses hi assisteixen sense cap incident, protegides per un sistema de vigilància tan senzill com eficaç: una noia jove asseguda en un banc de fora amb una simple carpeta de color a la falda, verda si es podia entrar tranquil·lament sense perill, vermella si calia passar de llarg com si res. La sort, però, no dura sempre igual de bé: el 28 d’octubre de 1973, la policia irromp per sorpresa i armada en una altra reunió, aquest cop a la parròquia de Santa Maria Mitjancera, i deté de cop cent tretze persones (noranta-cinc homes i divuit dones), en l’episodi que quedaria conegut, des d’aquell mateix moment, com la «Detenció dels 113». Els detinguts no en sortiran fins ben entrat el gener de l’any següent, en un context històric ja marcat per un altre esdeveniment important que trobaràs a la propera sessió i que farà passar, per a la premsa i l’opinió pública, la mateixa notícia de la seva excarceració força més desapercebuda del que hauria estat en qualsevol altre moment. La notícia de la detenció massiva, però, quan encara ningú no sabia com acabaria tot plegat, provoca mobilitzacions espontànies de suport a Catalunya, a la resta de l’Estat i fins i tot a l’estranger, deixant ben clar, encara que fos a un preu personal molt alt per als detinguts i les seves famílies, que l’Assemblea s’havia convertit, en només dos anys d’existència, en el moviment unitari més ampli i més important de tota la història recent del país.
Pas 04
⏱ 18 min
Activitats
📋 Dinàmica ✕ Tanca
Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
El peu de foto de l'església.
Observa la fotografia de la sessió. En 40-70 paraules, escriu un peu de foto que expliqui quin fet històric hi va passar el 1971.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Aquesta església va acollir...».
Verdader o fals: l'oposició antifranquista.
Digues si aquestes tres afirmacions són verdaderes o falses i corregeix les falses en 40-70 paraules: (1) Els maquis van triomfar i van enderrocar Franco. (2) Comissions Obreres es va infiltrar dins del sindicat vertical oficial. (3) L'Assemblea de Catalunya es va fundar en una església.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «L'afirmació 1 és... perquè...».
Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
Gràfic de dades: l'oposició en xifres.
Amb les xifres del text (300 assistents a la fundació de l'Assemblea el 1971, 113 detinguts el 1973, 95 homes i 18 dones), dissenya un gràfic senzill i explica'n el significat en 70-110 paraules.
💡 Pista: Connectors: «la dada més sorprenent és... perquè...».
Microassaig: dels maquis a l'Assemblea.
Escriu un microassaig de 3 frases que connecti el fracàs dels maquis (anys 40), el naixement de Comissions Obreres (1962) i la fundació de l'Assemblea de Catalunya (1971) com a etapes d'un mateix procés d'adaptació de l'oposició.
💡 Pista: Connectors: «primer... després... finalment...».
Carta des del rol d'un assistent a Sant Agustí.
En parella, escriviu una carta breu (70-110 paraules) des del punt de vista d'una persona que va assistir a la fundació de l'Assemblea de Catalunya el 1971, explicant com es va sentir i per què hi va anar tot i el risc.
💡 Pista: Connectors: «vaig decidir anar-hi perquè...», «em vaig sentir...».
Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
Decisió raonada: unir-se a un acord de mínims?
Posa't en el lloc d'un militant polític de 1971, ideològicament molt allunyat d'altres membres de l'Assemblea, i redacta, en 110-160 paraules, una decisió raonada sobre si val la pena unir-te a un acord de només quatre punts amb gent amb qui discrepes en gairebé tota la resta.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal considerar almenys un avantatge i un inconvenient abans de decidir.
Desmuntant «el bloc homogeni».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què l'oposició antifranquista no era un bloc ideològicament homogeni, citant els quatre punts de L'Arxiu com a prova.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar textualment almenys un dels quatre punts com a exemple de mínim comú.
Ahir i avui: coalicions de mínims.
L'Assemblea de Catalunya unia forces molt diverses al voltant de quatre punts mínims. Escriu, entre 110 i 160 paraules, un exemple actual d'una coalició política o social que uneixi grups ideològicament diferents al voltant d'objectius mínims comuns.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal un exemple concret i una explicació clara dels punts que uneixen el grup.
Pas 05
⏱ 2 min
Tancament
📋 Dinàmica ✕ Tanca
📌 Per emportar-se
Després del fracàs dels maquis als anys quaranta, l'oposició antifranquista es va reorganitzar a través del PCE clandestí, el moviment universitari i Comissions Obreres (1962), infiltrat dins del sindicat vertical oficial. El Concili Vaticà II va obrir esglésies com a espais de refugi polític, i el 7 de novembre de 1971 hi va néixer, a l'església de Sant Agustí Nou de Barcelona, l'Assemblea de Catalunya, que unia forces molt diverses al voltant de quatre punts mínims (llibertat, amnistia, estatut, coordinació). El 1973, la policia hi va detenir 113 membres en un episodi que va generar mobilitzacions de suport arreu.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
-
1. Per què va fracassar la lluita armada dels maquis als anys quaranta?
-
2. Quins quatre punts defineixen l'acord fundacional de l'Assemblea de Catalunya (1971)?
-
3. Què va ser la «Detenció dels 113»?
💭 Per pensar fins demà
Per què creus que un acord de només quatre punts mínims pot ser més eficaç, en certs moments, que un programa polític complet i detallat?
