Sessió 8. L'oposició antifranquista

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

Oposar-se al franquisme va ser, durant trenta-sis anys, un delicte, i les maneres de fer-ho van canviar amb el règim. Als anys quaranta l’oposició va ser armada: els maquismaquisMaquis (1939-1952): guerrillers antifranquistes, sovint antics soldats republicans tornats de França, que van actuar a les muntanyes de tota Espanya (Llevant, Aragó, Andalusia, Galícia, el Pirineu). La invasió de la Vall d'Aran (octubre del 1944) va fracassar; la Guàrdia Civil els va anar eliminant fins al 1952., milers d’antics combatents republicans que des dels boscos del Pirineu, del Llevant i d’Andalusia van esperar que els aliats, en derrotar Hitler, fessin el mateix amb Franco. L’octubre del 1944 van intentar entrar per la Vall d’Aran i van ser rebutjats; després, quan va quedar clar que ningú no vindria (sessió 4), la Guàrdia Civil els va anar caçant poble a poble, i el 1952 ja no en quedaven. El fracàs dels maquis va ensenyar a l’oposició una lliçó que va durar vint anys: contra el règim no serviria la guerra que s’havia perdut, sinó una altra cosa que calia inventar des de dins.

Les fàbriques: Comissions Obreres

La va inventar la fàbrica. Els sindicats estaven prohibits i tots els treballadors havien de ser del sindicat vertical del règim, però a les mines d’Astúries i a les fàbriques del País Basc, Madrid i Catalunya els obrers van començar a organitzar-se dins d’aquell sindicat, presentant-se a les eleccions d’enllaços i muntant comissions per a cada conflicte. Així van néixer, el 1962, les Comissions ObreresComissions ObreresComissions Obreres (CCOO, 1962-1964): moviment sindical nascut a les mines d'Astúries i les fàbriques del País Basc i de Barcelona dins del sindicat vertical, aprofitant les eleccions sindicals; impulsat pel PCE i per catòlics obrers. Declarat il·legal el 1967; el Procés 1001 (1973) va condemnar la seva direcció., que van guanyar les eleccions sindicals del 1966 i van ser declarades il·legals el 1967. Al darrere hi havia el PCEPCEPCE (Partit Comunista d'Espanya): el partit més organitzat de l'oposició clandestina des dels anys quaranta, dirigit des de l'exili (Carrillo) i reorganitzat a l'interior als anys cinquanta amb la política de «reconciliació nacional» (1956). A Catalunya, el PSUC. La policia el perseguia més que cap altre. (a Catalunya, el PSUC), amb la reorganització a l’interior dels anys cinquanta i la decisió del 1956 que la lluita seria de reconciliació i no de revenja, i els catòlics obrers de la HOAC i la JOC. Les vagues, que eren delicte, es van fer igual: Astúries el 1962, Barcelona el 1966, Sabadell el 1976. Comissions Obreres va fer el que els maquis no havien pogut: entrar al règim per dins i fer-lo servir contra ell mateix.

La universitat, l’Església i el carrer

La segona escola de l’oposició va ser la universitat. Els fills de la classe mitjana que el desarrollismo havia creat van deixar el sindicat d’estudiants del règim i el 1966 van fundar el seu en un convent de Sarrià, la CaputxinadaCaputxinadaLa Caputxinada (9-11 de març de 1966): assemblea de cinc-cents estudiants, professors i intel·lectuals al convent dels caputxins de Sarrià (Barcelona) per fundar el Sindicat Democràtic d'Estudiants; la policia va assetjar el convent tres dies i va acabar entrant-hi, cosa que va indignar l'Església., que la policia va assetjar tres dies. I la tercera va ser, sorprenentment, l’Església: el Concili Vaticà IIConcili Vaticà IIConcili Vaticà II (1962-1965): l'assemblea de bisbes de tot el món que va renovar l'Església catòlica: llibertat religiosa, drets humans, l'Església al costat dels pobres. A Espanya va dividir el clergat entre els que seguien el règim i els que, sobretot joves i catalans, s'hi van enfrontar. va dir que l’Església havia d’estar amb els drets humans, i una part del clergat espanyol s’ho va prendre seriosament: capellans obrers als polígons, abats de Montserrat que acollien assemblees, cent trenta sacerdots manifestant-se a Barcelona el 1966 contra les tortures de la policia, i una presó especial per a capellans a Zamora. El règim, que tenia l’Església com a pilar, es va trobar que el pilar es partia.

L’Assemblea de Catalunya: quatre punts per a tothom

El 7 de novembre de 1971, en una església de Barcelona, tres-centes persones de tots els partits clandestins, dels sindicats, dels col·legis professionals, de l’Església i dels barris van fundar l’Assemblea de CatalunyaAssemblea de CatalunyaAssemblea de Catalunya (1971-1977): la plataforma unitària de l'oposició catalana, fundada el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí de Barcelona, del PSUC als democratacristians. Els quatre punts: amnistia, llibertats democràtiques, restabliment de l'Estatut del 1932 i coordinació amb els altres pobles de l'Estat. Cent tretze membres detinguts el 1973., i es van posar d’acord en quatre punts: amnistia per als presos i exiliats, llibertats democràtiques, restabliment provisional de l’Estatut del 1932 i coordinació amb els altres pobles de l’Estat. Era la primera vegada des del 1939 que tota l’oposició, de comunistes a catòlics, deia el mateix, i ho deia en un país que havia estat trencat en dos. El règim va respondre el 1973 detenint-ne cent tretze en una altra església. Els quatre punts del 1971 són el programa de la Transició sis anys abans que comencés: l’oposició sabia què volia molt abans que el règim s’acabés.

L’estat d’excepció

El règim tenia una resposta per a tot això, i el decret que llegiràs a L’Arxiu és la resposta sencera en vint línies: el 24 de gener de 1969, després de mesos de vagues i de revolta universitària, el govern va declarar l’estat d’excepcióestat d’excepcióEstat d'excepció: situació en què el govern suspèn drets (reunió, expressió, residència, detenció amb garanties) per «defensar l'ordre». El franquisme el va declarar el 1969 a tot Espanya (tres mesos) i altres vegades al País Basc; el 1969 es van detenir més de mil persones i se'n van desterrar centenars. a tot el territori nacional durant tres mesos i va suspendre cinc articles del Fur dels Espanyols: la llibertat d’expressió, la de residència, la de reunió, la inviolabilitat del domicili i el límit de setanta-dues hores de detenció. Van seguir més de mil detencions, desterraments d’estudiants i professors a pobles perduts, i tortures a les comissaries. La justificació del decret era que unes «accions minoritàries» responien a «una estratègia internacional»: l’oposició, per al règim, sempre era estrangera i sempre era poca. Però un govern que suspèn els drets de trenta-tres milions de persones per aturar una minoria està dient, sense voler, que la minoria és més gran del que reconeix. I la firma del decret també diu alguna cosa: la de Luis Carrero Blanco, el vicepresident que quatre anys després seria el cap del govern i l’home que havia de garantir que tot continués igual quan Franco morís. La sessió següent explica què va passar amb ell.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 8 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

8.1 🧭 Situar-se · comentari de mapa 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

El mapa dels maquis.

Mira el mapa dels maquis del cos de la lectura i llegeix-ne el peu. DESCRIU on són les taques taronja. IDENTIFICA, amb la primera línia de la Fitxa, entre quins anys van actuar els maquis i com van acabar. DEDUEIX per què lluitar amagats a la muntanya no podia fer caure el règim.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules.

Com es fa · Comentari de mapa

1. Llegeix el títol, la data i la llegenda abans de mirar el dibuix.
2. Descriu què hi ha: on són les coses, què és gran i què és petit, què toca què.
3. Identifica, amb la lectura, què vol dir cada color i cada fletxa.
4. Dedueix qui hi guanya i qui hi perd, i què no ensenya el mapa.

Està bé si cada cosa que dius es pot assenyalar amb el dit al mapa · la deducció final surt del que has descrit, no del que ja sabies.

💡 Pista: Comença així: «Les taques taronja són a...». Per a l'últim pas, mira quines ciutats queden lluny de les taques.

8.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El decret del 1969 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el decret de L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què declara l'article primer, on i per a quant de temps? PARER: com anomena el preàmbul les accions de l'oposició? SENYAL: per què és estrany suspendre els drets de tot el país contra unes accions «minoritàries»?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «L'article primer declara... a... durant... (fet). El preàmbul en diu «...» (parer). És estrany perquè... (senyal)». El context t'ajuda amb l'últim pas.

8.3 🧭 Situar-se · línia del temps 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Trenta anys d'oposició, en una ratlla.

Amb la Fitxa, dibuixa una línia del temps de la fi de la guerra a la mort de Franco i situa-hi sis moments de l'oposició: la Vall d'Aran, la fi dels maquis, el naixement de Comissions Obreres, la Caputxinada, l'estat d'excepció i l'Assemblea de Catalunya. A sota, descriu què va canviar entre l'últim maqui i la primera Comissió Obrera.

La línia del temps amb sis fets datats i una frase.

Com es fa · Línia del temps

1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per una ratlla amb una marca cada cinc anys. Per a la frase, rellegeix la primera línia de la Fitxa: quina lliçó en va treure l'oposició?

🎠 Sessió 8 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

8.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Una lliçó, tres escoles.

Feu un esquema 1-3-1. A dalt: «Contra el règim no serveix la guerra perduda». Al mig, les tres escoles on l'oposició va aprendre a lluitar des de dins (la fàbrica, la universitat, l'Església), cada una amb un nom i una data de la Fitxa. A baix, una frase que expliqui què les va unir el 1971.

L'esquema: la lliçó, tres escoles amb nom i data, i una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «la primera escola és la fàbrica, on...», «el 1971 les tres es van trobar a...».

8.5 ✍️ Explicar · titular periodístic 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

El 25 de gener de 1969, en dos titulars.

El 25 de gener de 1969 el BOE publica l'estat d'excepció de L'Arxiu. Escriu dos titulars sobre el decret: el d'un diari del règim, que ha de complir la Llei de Premsa del 1966, i el d'un full clandestí d'estudiants de Barcelona. Sota cada un, explica en una frase què destaca o què amaga qui l'escriu.

Dos titulars de dotze paraules com a màxim i una frase sota cada un.

Com es fa · Titular periodístic

1. Escriu el fet en una frase neutra: qui fa què, on, quan.
2. Per a cada punt de vista, pregunta't: què li interessa que es vegi, i què voldria que no es veiés.
3. Escriu cada titular amb el nombre de paraules que demana l'enunciat i amb un verb fort.
4. Posa'ls un sota l'altre i mira què canvia: el verb, el subjecte, el que es calla.

Està bé si els titulars diuen el mateix fet i no s'hi inventa res · es nota qui parla a cada un sense que calgui signar-lo.

💡 Pista: El verb ho és tot: «garanteix», «suspèn» i «suprimeix» no diuen el mateix.

8.6 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ets obrer de la SEAT, setembre del 1966.

Ets obrer de la SEAT el setembre del 1966 i hi ha eleccions d'enllaços al sindicat vertical. Uns companys de Comissions Obreres et demanen que et presentis a la seva llista. Pots presentar-t'hi (negociar des de dins, però quedar fitxat) o quedar-te'n al marge. Decideix-ho i defensa-ho amb una raó i el risc que assumeixes.

La decisió raonada, de 60 a 80 paraules.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «si m'hi presento...», «trio... perquè...», «el risc és que...». Recorda que el setembre del 1966 no saps que Comissions Obreres serà il·legal l'any següent.

🎢 Sessió 8 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

8.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «l'oposició no hi va tenir res a veure».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és un tòpic dir que l'oposició no va tenir res a veure amb la fi del franquisme: dues coses que va decidir del que vindria després, i què demostra l'estat d'excepció del 1969.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Separa dues preguntes: «va fer caure el règim?» i «va decidir què vindria després?». El tòpic només contesta la primera.

8.8 🌍 Participar · carta des d'un rol 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Carta d'una estudiant desterrada, març del 1969.

Ets estudiant de la Universitat de Barcelona. Amb l'estat d'excepció del gener del 1969 t'han detingut a casa de matinada, t'han tingut cinc dies a comissaria i t'han desterrat a un poble de Sòria. Escriu a un amic de la facultat: quins drets del decret de L'Arxiu t'han tret a cada pas, i defensa què faràs quan s'acabin els tres mesos.

La carta, de 80 a 100 paraules.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: La carta la pot obrir la policia: pensa què dius i què no.

8.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: quan un govern suspèn drets.

El 1969 el règim va suspendre cinc drets a tot el país, segons ell per defensar la pau. El 2020, durant la pandèmia, una democràcia va declarar l'estat d'alarma i també va limitar drets, com el de sortir de casa. Recordeu com ho vau viure i argumenteu què hi ha de diferent: qui ho decideix, qui ho controla i qui ho pot recórrer.

Quatre frases: les tres diferències i una conclusió.

💡 Pista: La pregunta de fons és la del decret: qui decideix què és la pau, i davant de qui respon.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

Als anys quaranta l'oposició van ser els maquis, que van esperar als boscos una ajuda aliada que no va venir i van ser eliminats el 1952; la lliçó va ser que contra el règim no serviria la guerra perduda. L'oposició va aprendre a lluitar des de dins: a les fàbriques, on Comissions Obreres va néixer el 1962 dins del sindicat vertical, va guanyar les eleccions del 1966 i va ser il·legalitzada el 1967, amb el PCE i els catòlics obrers al darrere; a la universitat, amb la Caputxinada del 1966; i a l'Església, que el Concili va partir entre els que beneïen el règim i els capellans que es manifestaven contra les tortures. El 1971 tota l'oposició catalana es va trobar a l'Assemblea de Catalunya i va acordar quatre punts (amnistia, llibertats, Estatut, coordinació amb els altres pobles) que serien el programa de la Transició. El règim va respondre amb l'estat d'excepció del 1969, que va suspendre cinc drets a tot el país contra unes «accions minoritàries», i amb cent tretze detencions el 1973. L'oposició no va tombar el règim: va fer impossible que sobrevisqués a Franco.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Què va fer Comissions Obreres que els maquis no havien pogut fer, segons la lectura?

   A. Organitzar-se dins del sindicat vertical i presentar-se a les eleccions d'enllaços B. Aconseguir que el règim la legalitzés el 1967, després de guanyar les eleccions C. Dirigir des de l'exili, amb el PCE, unes vagues que a l'interior ja no eren delicte D. Rebre l'ajuda dels aliats que els guerrillers havien esperat als boscos fins al 1952

2. 2. Què va tenir de nou l'Assemblea de Catalunya del 1971, segons la lectura?

   A. Que per primer cop des del 1939 l'oposició es va poder presentar a unes eleccions B. Que el règim la va tolerar i hi va negociar l'Estatut abans que morís Franco C. Que demanava la independència i la república, i no pas recuperar l'Estatut del 1932 D. Que tota l'oposició, de comunistes a catòlics, s'hi va posar d'acord en quatre punts

3. 3. Què delata, segons la lectura, el decret d'estat d'excepció del gener del 1969?

   A. Que Carrero Blanco ja no donava suport a Franco: es va negar a signar el decret B. Que l'oposició era més gran del que el règim deia: suspenia drets a tot el país C. Que l'oposició la dirigia des de fora una estratègia internacional comprovada D. Que les protestes eren cosa del País Basc, l'únic lloc on es van suspendre drets

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

L'home que va signar l'estat d'excepció havia de garantir que tot continués igual després de Franco. El desembre del 1973 el seu cotxe va volar per damunt d'un edifici. Què va passar els dos últims anys del règim?