Sessió 7. La cultura sota el franquisme i la Nova Cançó

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

La repressió del 1939 no va ser només de persones: va ser de paraules. El català va desaparèixer de l’escola, de l’administració, dels tribunals, de la ràdio, dels diaris, dels rètols i de les làpides; parlar-lo pel carrer no era delicte, però una multa o un «hable en cristiano» recordaven que la llengua era tolerada, no permesa. El mateix va passar amb el gallec i l’èuscar. I tot el que s’imprimia, en qualsevol llengua, passava per la censuracensuraCensura: control previ de l'Estat sobre tot el que es publicava, es representava o s'emetia. Del 1938 al 1966, cap llibre, diari, pel·lícula o cançó no sortia sense el permís d'un censor; després del 1966, sense censura prèvia però amb sancions posteriors.: un funcionari llegia el llibre, veia la pel·lícula o escoltava el disc, i tatxava, prohibia o autoritzava. Durant els anys quaranta, publicar un llibre en català va ser gairebé impossible, i quan es va permetre (a partir del 1946, poc a poc) va ser amb ortografia antiga, sense traduccions i sense res que semblés actual. La cultura catalana no va ser prohibida del tot: va ser reduïda a folklore, que és una manera de prohibir-la sense que es noti.

El segle d’or fora, la resistència dins

Els que van fer la cultura catalana dels anys quaranta i cinquanta la van fer a fora. L’exiliexiliCultura de l'exili: la que van fer a Mèxic, França, l'Argentina, Xile o Anglaterra els escriptors, científics i artistes que van marxar el 1939: Pompeu Fabra (mort a Prada el 1948), Carles Riba, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Pau Casals, Josep Trueta. Editorials, revistes i els Jocs Florals de la llengua catalana, celebrats cada any en una ciutat diferent del món. va editar les revistes, va fer els Jocs Florals a Mèxic o a Londres, va escriure les novel·les (Rodoreda va escriure «La plaça del Diamant» a Ginebra) i va tocar els concerts (Pau Casals a Prada, davant la frontera tancada). A dins, la cultura va viure a les cases: classes de català en pisos particulars, lectures de poemes en menjadors, les edicions de la resistènciaresistènciaResistència cultural: la cultura catalana feta a Catalunya sota el franquisme, sense permís o al límit: classes de català clandestines, revistes ciclostilades, editorials com Selecta (1946) i Edicions 62 (1962), l'Òmnium Cultural (1961, tancat pel règim el 1963-1967), Serra d'Or (1959) a Montserrat., i sobretot Montserrat, on la revista «Serra d’Or» va poder dir des del 1959 el que cap diari no podia, perquè els monjos tenien una protecció que els editors no tenien. L’Òmnium Cultural, fundat el 1961 per pagar classes de català, va ser tancat pel govern el 1963 i no va poder reobrir fins al 1967. La cultura catalana d’aquells anys va tenir dues cases: l’exili, que la va conservar, i les parròquies i els pisos, que la van transmetre.

Les altres cultures perifèriques, i la castellana

No va passar només a Catalunya. Al País Basc, l’èuscar va desaparèixer igualment de l’escola i de l’administració, i les ikastoles van néixer clandestines als anys seixanta; a Galícia, el gallec va quedar reduït a la llengua del camp i de la poesia, i la seva Nova Cançó, Voces Ceibes, va cantar el 1968 a Santiago. I la cultura en castellà tampoc no era lliure: els millors poetes i novel·listes del país eren a l’exili (Machado va morir a Cotlliure el 1939, Lorca havia estat afusellat el 1936) o escrivien sota el censor, i el cinema, el teatre i la universitat vivien de dir les coses de manera que el funcionari no les entengués i el públic sí. La diferència era que el castellà tenia l’Estat i el català tenia només la gent.

Cantar el que no es podia dir

El 1961, un grup de joves de Barcelona va decidir que si no es podia escriure en català als diaris, es podia cantar: van ser els Setze JutgesSetze JutgesEls Setze Jutges (1961-1968): col·lectiu de cantants fundat a Barcelona per Miquel Porter, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, al qual es van afegir Francesc Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, entre altres. L'origen de la Nova Cançó., i el moviment es va dir Nova CançóNova CançóNova Cançó (1961-1975): moviment de cantants en català nascut amb els Setze Jutges, que va portar la llengua i la protesta a discos i concerts. Raimon, Serrat, Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Lluís Llach. Cançons prohibides, concerts suspesos, i un públic que les cantava igualment.. Un any després, un jove de Xàtiva, RaimonRaimonRaimon (Xàtiva, 1940): cantant valencià que el 1963 va gravar «Al vent» i «Diguem no», i va omplir el 1968 el Palau d'Esports de Madrid, davant de milers d'estudiants, en un concert que el règim va prohibir de repetir durant anys., va cantar «Al vent» i «Diguem no», i el país va descobrir que una cançó de dos minuts podia dir més que un llibre censurat. Van venir Serrat, Pi de la Serra, Maria del Mar BonetMaria del Mar BonetMaria del Mar Bonet (Palma, 1947): cantant mallorquina dels Setze Jutges. La seva cançó «Què volen aquesta gent?» (1968), sobre un estudiant que es tira per la finestra quan la policia el ve a detenir, va ser prohibida i es va cantar a tot arreu., Ovidi Montllor, i el 1968 Lluís LlachLluís LlachLluís Llach (Verges, 1948): l'últim dels Setze Jutges. «L'estaca» (1968), la cançó d'un vell i un jove que empenyen una estaca podrida que els lliga, va ser prohibida el 1969 i cantada a tot Europa; s'ha traduït a desenes de llengües i s'ha fet servir a Polònia i a Tunísia. va gravar «L’estaca», la cançó d’una estaca que cal fer caure entre tots, que el règim va prohibir el 1969 i que el públic cantava sencera als concerts on ell tenia prohibit cantar-la. La Nova Cançó va fer amb el català el que la censura no havia previst: el va convertir en la llengua de dir que no.

La Llei de Premsa del 1966: la censura per dins

El 1966 el ministre Fraga va fer aprovar la Llei de PremsaLlei de PremsaLlei de Premsa i Impremta (18 de març de 1966): la llei de Fraga, que va suprimir la censura prèvia i la consulta obligatòria, però mantenia límits (la veritat, la moral, les Lleis Fonamentals, les institucions) i sancionava després de publicar: multes, segrestos d'edicions, tancaments. Els editors s'autocensuraven. que llegiràs a L’Arxiu. Deia que la llibertat d’expressió «no tindrà més limitacions que les imposades per les lleis», i que l’Administració «no podrà aplicar la censura prèvia»; i a continuació enumerava les limitacions: «el respecte a la veritat i a la moral», les Lleis Fonamentals, l’ordre públic, «el degut respecte a les institucions». Ja no calia enviar el text al censor: es publicava, i després venia la multa, el segrest de l’edició o el tancament, com li va passar al diari «Madrid» el 1971. Els editors van aprendre a tatxar-se ells mateixos, i les cançons, els llibres i les revistes en català van poder sortir una mica més, sempre sabent fins on. La censura ja no era un funcionari: era la por.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 7 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

7.1 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Raimon a Alginet: vertader o fals?

Mira la fotografia de Raimon del cos de la lectura i llegeix-ne el peu. Digues si aquestes tres frases són vertaderes o falses i justifica cada una: (a) La foto és feta en un gran teatre. (b) Raimon va gravar «Al vent» el 1963. (c) Les lletres de les cançons no passaven per cap censura.

Tres V o F, cada una amb una frase que la justifiqui.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(a) ..., perquè a la foto es veu...». Mira què hi ha darrere del cantant, i llegeix el peu fins al final.

7.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La Llei de Premsa amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix la llei de L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què deixa de poder fer l'Administració, segons l'article tercer? PARER: quines són les dues primeres limitacions de l'article segon? SENYAL: què vol dir que una llei prometi llibertat i tot seguit hi posi sis límits?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «L'article tercer diu que l'Administració ja no pot... (fet). Les dues primeres limitacions són la... i la... (parer). Prometre llibertat i posar-hi sis límits vol dir que... (senyal)». El context t'ajuda amb l'últim pas.

7.3 🔍 Investigar · intrús justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'intrús entre els noms.

D'aquests cinc noms, un és l'intrús: Raimon · Maria del Mar Bonet · Lluís Llach · Pompeu Fabra · Joan Manuel Serrat. Digues quin és i justifica-ho amb la Fitxa: què tenen en comú els altres quatre?

L'intrús i dues frases que el justifiquin.

Com es fa · Intrús justificat

1. Copia la llista.
2. Busca què tenen en comú tots menys un: el temps, el lloc, qui ho fa, per a què serveix.
3. Encercla l'intrús i escriu el criteri en una frase.
4. Digues a quin conjunt pertany de debò l'intrús.

Està bé si el criteri val per a tots els altres elements, no només per a dos · dius on va l'intrús, no només que no hi va.

💡 Pista: Comença així: «L'intrús és..., perquè els altres quatre...». Tots cinc són a la segona i la quarta línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 7 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

7.4 ✍️ Explicar · esquema 1-3-1 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Una prohibició, tres refugis.

Feu un esquema 1-3-1. A dalt: «El règim prohibeix el català a la vida pública (1939)». Al mig, tres llocs on la cultura catalana va sobreviure (l'exili, les cases i Montserrat, la cançó), cada un amb un nom i una data de la Fitxa. A baix, una frase que expliqui quin dels tres va arribar a més gent.

L'esquema: la prohibició, tres refugis amb nom i data, i una frase.

Com es fa · Esquema 1-3-1

1. A dalt, la idea central en una frase que es pugui discutir. No un tema: una afirmació.
2. Tres proves de la sessió que la sostinguin, cada una d'un lloc diferent (la lectura, la Fitxa, L'Arxiu, la imatge).
3. A baix, una conclusió que digui què se'n desprèn, no que repeteixi la idea.
4. Mira si alguna prova podria servir per a la idea contrària. Si és així, canvia-la.

Està bé si les tres proves són fets, no opinions · la conclusió afegeix alguna cosa que la idea central no deia.

💡 Pista: Connectors: «el primer refugi és..., on...», «el que va arribar a més gent va ser... perquè...».

7.5 ✍️ Explicar · reescriptura 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

La llei, explicada a un editor del 1966.

Un editor de Barcelona vol publicar el 1966 un llibre de cançons de la Nova Cançó i et pregunta si ja pot fer-ho sense censor. Reescriu per a ell l'article segon i el tercer de L'Arxiu amb paraules d'avui, sense «acatament», «salvaguarda» ni «Administració».

Els dos articles reescrits, en cinc frases com a màxim.

Com es fa · Reescriptura

1. Llegeix el fragment i tanca el llibre o la pantalla.
2. Escriu-ho amb les teves paraules, com si ho expliquessis a algú d'un curs més baix.
3. Torna al text i comprova que no t'has deixat cap idea i que no has copiat cap frase sencera.
4. Si l'enunciat prohibeix paraules, comprova que no hi surten.

Està bé si algú que no ha llegit el text ho entén · no hi ha cap frase idèntica a l'original.

💡 Pista: Connectors: «ja no cal que enviïs el llibre a..., però...», «si no respectes..., et poden...».

7.6 ✍️ Explicar · telegrama 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Telegrama d'un estudiant de Madrid a Barcelona, 19 de maig de 1968.

Ets un estudiant que ahir a la nit va ser al concert de Raimon al Palau d'Esports de Madrid. Resumeix-ho en un telegrama a un amic de Barcelona: què ha passat, quanta gent i en quina llengua es cantava. A sota, explica en una frase per què el règim no volia que el concert es repetís.

El telegrama, de vint paraules com a màxim, i una frase.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama del 1968 el pot llegir la policia: tria bé les paraules.

🎢 Sessió 7 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

7.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «la cultura catalana va quedar aturada».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és un tòpic dir que la cultura catalana va quedar aturada durant el franquisme: què va prohibir el règim, i dues proves que la cultura no es va aturar, amb un nom i una data cada una.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Separa «prohibir» d'«aturar»: el tòpic fa veure que són el mateix.

7.8 🌍 Participar · desmentit 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Desmentit: «des del 1966 a Espanya hi ha llibertat de premsa».

Un diplomàtic espanyol diu el 1970 a Londres: «Des de la Llei de Premsa del 1966 a Espanya no hi ha censura: la premsa és lliure, com a qualsevol país europeu». Desmunta-ho: què té de cert, i dues coses que amaga (L'Arxiu i la Fitxa te les donen). Fes servir la paraula «autocensura».

El desmentit, de 80 a 100 paraules.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit honest comença donant la raó en el que és cert.

7.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📜 L'Arxiu 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: els límits de dir el que penses.

La llei del 1966 deixava al règim decidir què era «la veritat» i «el degut respecte». Avui la llibertat d'expressió és un dret, però també té límits, com l'odi o la injúria. Penseu en un cas que hàgiu sentit (un cantant, un humorista, algú a les xarxes) i argumenteu què ha canviat des del 1966: qui posa el límit, qui el jutja i qui el pot recórrer.

Quatre frases: les tres diferències i una conclusió.

💡 Pista: La pregunta de fons és la de l'article segon: qui decideix què és «la veritat», i davant de qui es pot discutir.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1939 el català va sortir de l'escola, l'administració, la ràdio i la premsa, com el gallec i l'èuscar, i tot el que s'imprimia va passar per un censor fins al 1966. La cultura catalana va sobreviure en tres llocs: a l'exili, on Fabra, Riba, Rodoreda i Casals van fer un dels seus moments més alts; a dins, en pisos, parròquies i Montserrat, amb Serra d'Or, Òmnium i Edicions 62; i a la cançó, quan els Setze Jutges van decidir el 1961 que si no es podia escriure es podia cantar, i Raimon, Serrat, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach van fer del català la llengua de dir que no, amb cançons prohibides que el públic cantava sencer. La Llei de Premsa del 1966 va suprimir la censura prèvia i va posar sis límits i sancions posteriors: el censor va passar a ser cadascú. La cultura catalana va arribar al 1975 més viva que el règim.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la sessió, què va passar amb la cultura catalana durant el franquisme?

   A. Que va quedar aturada quaranta anys: sense escola ni premsa no es podia fer B. Que només va viure a l'exili, fins que la Llei de Premsa del 1966 la va legalitzar C. Que va continuar a l'exili, als pisos i parròquies, a Montserrat i a la cançó D. Que el règim la va protegir com a folklore i en va pagar revistes i editorials

2. 2. Què va aconseguir la Nova Cançó que la censura no havia previst, segons la lectura?

   A. Fer del català la llengua de dir que no, amb cançons que el públic cantava sencer B. Que el règim deixés de revisar les lletres, perquè no podia vigilar tants concerts C. Tornar el català a la ràdio i a l'escola uns anys abans de la mort de Franco D. Que Raimon i Llach cantessin als grans teatres amb el permís del ministre Fraga

3. 3. Què va canviar la Llei de Premsa del 1966, segons la sessió?

   A. Va mantenir el censor, però només per als llibres i cançons en català, gallec i èuscar B. Va acabar amb la censura: des d'aleshores cap diari no va ser multat ni tancat C. Va obligar a consultar el ministeri abans de publicar res sobre les Lleis Fonamentals D. Va treure la censura prèvia i va castigar després de publicar, amb multes i tancaments

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Cantar era una manera de dir que no. N'hi havia d'altres: els maquis, els sindicats clandestins, la universitat, els capellans, l'Assemblea de Catalunya. Qui s'oposava al règim, i què hi arriscava?