Situació d'aprenentatge · Plantilla del Departament d'Educació
⛓️ Com es viu sota una dictadura?
Guia per al professorat — no forma part del recorregut de l'alumnat.
| Títol | Com es viu sota una dictadura? (Càpsula 7) |
|---|---|
| Curs | 4t ESO |
| Àrea / matèria | Ciències Socials: Geografia i Història |
| Sessions | 9 sessions · portada · microhistòria |
Descripció (context + repte)
Trenta-sis anys de dictadura no es viuen com un titular: es viuen en la cartilla de racionament, en el permís que has de demanar al marit, en la cançó que et prohibeixen, en el bloc sense escola on t'han posat i en la porta a què truquen de matinada. La càpsula segueix el règim de les seves bases (un home que respon davant Déu i la Història) a la seva agonia (afusellaments i un dictador que mor al llit), i el llegeix amb els seus propis papers: nou lleis i decrets del BOE i de la Gaceta, de la Llei de Responsabilitats Polítiques del 1939 al decret contra el terrorisme del 1975, llegits sabent qui els escriu i què hi guanya.
Relacionada amb: la càpsula 6 (🚀 Es pot viure amb el món partit en dos?), que la precedeix; la càpsula 8 (🗳️ Democràcia des de dalt?), que la continua. Les microhistòries del bloc C (càpsules 7, 8, 9) comparteixen personatges o escenari.
El dossier de la càpsula a la llibreta, amb la sessió 9 com a peça de tancament: argumentar per què el 20 de novembre de 1975 és una data rellevant (què va canviar l'endemà i què no, i què revela d'un règim que era un sol home), amb proves de dues de les nou sessions.
Competències específiques de l'àrea
🧭 Situar
CE1 Cercar i tractar informació que permeti interpretar el present i el passat, aplicant els procediments de la recerca històrica i geogràfica a partir de l'anàlisi crítica de dades procedents de fonts analògiques i digitals, per transformar-ho en coneixement i comunicar-ho a través de diferents formats. · 22 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE3 Interpretar els canvis i les continuïtats dels processos històrics, mitjançant la realització de projectes d'investigació i l'ús de fonts primàries i secundàries, per interpretar els problemes del món actual i fer propostes a favor de la pau, el benestar i el desenvolupament sostenible. · 3 activitats (s4 · s5)
🔍 Investigar
CE2 Indagar i argumentar a partir de problemes socials rellevants, locals i globals, per desenvolupar un pensament crític i respectuós amb les diferències, que contribueixi a la construcció de la identitat individual i col·lectiva i a la consecució d'un present i un futur més just i inclusiu. · 20 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE5 Analitzar de forma crítica els mecanismes que han regulat la vida de les societats al llarg de la història fins a l'actualitat i la construcció dels sistemes democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l'equitat. · 8 activitats (s1 · s2 · s4 · s7 · s8 · s9)
CE8 Analitzar les formes de vida i els fets i fenòmens socials, passats i presents, des de la perspectiva de gènere, i comprometre's en la igualtat d'oportunitats, la participació efectiva i la responsabilitat compartida de totes les persones en la societat i l'entorn, superar estereotips i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència. · 3 activitats (s3)
✍️ Explicar
CE6 Interpretar els processos que han conformat les societats actuals en la seva diversitat i riquesa a partir de l'anàlisi de perspectives i mirades diverses per formar-se un criteri propi fonamentat i comprometre's en la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat davant les situacions d'injustícia i discriminació. · 4 activitats (s2 · s7 · s8 · s9)
🌍 Participar
CE4 Descobrir i analitzar els elements i dinàmiques que configuren el territori, mitjançant l'estudi de casos i problemàtiques geogràfiques, per valorar els diferents paisatges i proposar alternatives de gestió territorial, amb criteris de sostenibilitat i justícia social. · 2 activitats (s6)
CE7 Identificar els fonaments que sostenen les identitats personals i col·lectives des d'una perspectiva intercultural, respectant els sentiments de pertinença, i valorar les diverses manifestacions culturals i artístiques i el patrimoni material i immaterial per contribuir a la cohesió social i als valors que emanen d'una ciutadania europea responsable i solidària. · 11 activitats (s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9)
CE9 Valorar críticament les dinàmiques d'interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar les problemàtiques locals i globals per proposar alternatives basades en la cultura de la pau i adquirir compromisos que permetin la consecució d'un món més solidari i sostenible. · 8 activitats (s1 · s2 · s4 · s6 · s8 · s9)
Cada competència porta les activitats de la càpsula que l'evidencien, comptades pel criteri d'avaluació que duen. Els quatre blocs són l'agrupació cognitiva d'Ideorum; les competències i els criteris són els del decret, i no s'hi reparteixen a parts iguals: una activitat d'Investigar sovint evidencia un criteri de la CE1, que aquí queda sota Situar.
Competències transversals
| Competència transversal | Com hi contribueix (annex 4) | Sessions |
|---|---|---|
| Competència ciutadana | Implicar-se en la comunitat i defensar la dignitat de les persones en un context de sostenibilitat; consciència cívica i global, cultura de la pau i equitat. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
| Competència personal, social i d'aprendre a aprendre | Autoregulació de l'aprenentatge, autoconeixement i autoestima, benestar emocional i treball en equip. | s1 · s2 · s3 · s4 · s5 · s6 · s7 · s8 · s9 |
L'annex 4 del Decret 175/2022 les descriu sense competències específiques numerades; s'avaluen de forma col·legiada al final de 2n i 4t d'ESO.
Objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació
| Objectiu (capacitat + saber + finalitat) | Criteris d'avaluació (acció + saber + context) |
|---|---|
| Situar el franquisme en el temps i en el territori (línies del temps de les bases, de les dones, de l'oposició i dels dos últims anys; gràfics de la postguerra, del desarrollismo i de la migració; el mapa dels maquis) i explicar-lo amb cadenes de causes, esquemes, taules i reescriptures que distingeixin el que el règim diu del que fa. | 1.1 Elaborar continguts propis en diferents formats, mitjançant aplicacions i estratègies de recollida i representació de dades més complexes, contrastant críticament fonts actuals i del passat, tant analògiques com digitals. 1.2 Establir connexions i relacions entre els coneixements i les informacions adquirides, elaborant síntesis interpretatives i explicatives, mitjançant informes, estudis o dossiers que mostrin un avenç en els aprenentatges assolits. 2.2 Explicar problemes passats i presents de la humanitat a diferents escales temporals i espacials, des del món local al global, utilitzant conceptes, situacions i dades rellevants de les ciències socials. 3.1 Distingir els grans canvis del món actual, als sectors productius, mercats i relacions socials, debatent les seves implicacions per a les generacions futures. 3.3 Reflexionar sobre els reptes del passat, present i futur, i afrontar-los des de la perspectiva del sistema-món, la justícia social i la sostenibilitat. 4.1 Realitzar estudis de casos amb variables múltiples i fer propostes per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat i justícia social. |
| Llegir les nou fonts de L'Arxiu (la Llei de Principis del Moviment del 1958, l'ordre del racionament del maig del 1939, la reforma del Codi civil del 1958, el Conveni defensiu amb els Estats Units del 1953, el Decret-llei d'estabilització del 1959, el Pla d'Urgència Social de Barcelona del 1958, la Llei de Premsa del 1966, l'estat d'excepció del 1969 i el decret contra el terrorisme del 1975) distingint el fet, el parer i el senyal, corroborar-les amb la lectura, la imatge i el vídeo, i canviar-les de registre en telegrames, titulars i desmentits. | 1.4 Analitzar la veracitat i la fiabilitat de les fonts per diferenciar fets d'opinions, identificant la desinformació i utilitzant la informació seleccionada de manera efectiva per resoldre problemes. 2.1 Generar productes originals i creatius tot connectant i reelaborant els coneixements previs mitjançant les eines d'investigació pròpies de les ciències socials. 2.4 Elaborar i comunicar productes propis, crítics i argumentats, amb una mirada oberta al diàleg i al respecte a judicis i plantejaments diferents, tot reflexionant sobre el propi procés d'aprenentatge. |
| Llegir la imatge de treball de cada sessió com a document (l'escut del 1945, el consell de guerra de Companys, el repartiment de menjar de la Secció Femenina, Franco i Eisenhower el 1959, l'emblema «Licencia FIAT» del 600, Bellvitge, Raimon a Alginet el 1973, el mapa dels maquis, el cotxe de Carrero Blanco) i les manifestacions culturals del règim i de la resistència (la censura, l'exili, la Nova Cançó): què mostra, qui ho va fer, quan i per a què. | 7.3 Identificar la importància representativa, expressiva i comunicativa de les imatges en la vida quotidiana de les persones i les societats i crear productes audiovisuals per expressar-se i comunicar resultats de recerques. 7.2 Analitzar les manifestacions artístiques i culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat. 7.1 Interpretar els processos que han conformat les societats europees actuals per mitjà d'una anàlisi intercultural i que incorpora una multiplicitat de factors i de perspectives. |
| Desmuntar els tòpics de cada sessió amb dades (el règim que «va posar ordre», la postguerra «igual per a tothom», la dona «protegida», l'aïllament que «va acabar sol», el 600 «per a tothom», els «altres catalans», el català «prohibit del tot», l'oposició «que no compta», el final «pacífic») i prendre posició, datada i argumentada, en decisions, cartes, manifests i desmentits sobre els drets, la memòria, la igualtat, els pactes internacionals i la pena de mort, fins a la rellevància històrica que tanca la càpsula. | 5.1 Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l'entorn, fent propostes constructives i rebutjant situacions injustes i discriminatòries. 5.2 Identificar les fites més importants en la lluita per a la democràcia i les llibertats al llarg del segle XX a l'estat espanyol, reconèixer els moviments socials i polítics que les han protagonitzat i preservar llurs memòries plurals. 5.4 Reconèixer els desafiaments de les modernes democràcies per a l'exercici d'una ciutadania activa, compromesa, participativa i inclusiva. 6.1 Identificar les fites més importants del procés d'institucionalització dels drets humans al llarg del segle XX i XXI, valorar-ne les consecucions i identificar els mecanismes de protecció i garantia. 8.1 Reconèixer els diferents moviments, causes i lideratges que han lluitat i treballen per a l'eliminació de la desigualtat i la discriminació per raó de gènere i d'opció afectivosexual en l'àmbit local i les seves connexions internacionals. 8.2 Reconèixer les aportacions dels valors, habilitats i actituds que fomenten la convivència i els sentiments de comunitat exercides per les dones en diferents àmbits socials, econòmics i polítics. 8.3 Justificar el principi d'igualtat entre homes i dones en l'àmbit laboral, analitzant críticament la desigualtat en la distribució, gestió i retribució del treball i els reptes en la conciliació familiar i la redistribució dels treballs de cures. 9.1 Reconèixer els compromisos internacionals a favor de la pau, la seguretat de la mobilitat humana i la cooperació que es desenvolupen des de les institucions i des d'altres entitats no governamentals i de la societat civil. 9.2 Interpretar la interdependència entre el passat i el present i reflexionar sobre la capacitat de decisió personal i col·lectiva com a subjectes històrics, adquirint compromisos per actuar en la millora de l'entorn proper. 9.3 Aplicar estratègies basades en la cultura de la pau, la seguretat humana i la resiliència en la resolució dels conflictes que puguin sorgir en l'entorn escolar i comunitari. 4.2 Actuar en defensa, protecció o millora de l'entorn (natural, rural i urbà) a través d'iniciatives a favor de la sostenibilitat i el repartiment just i solidari dels recursos. 2.3 Construir la identitat individual i col·lectiva en el context del món actual, dels seus reptes i conflictes, des d'una perspectiva crítica, sistèmica i global, tot reconeixent la diversitat com a element enriquidor de la convivència. |
Sabers
| Bloc de sabers | Sabers de la càpsula |
|---|---|
| A · Reptes del món actual | Economia i sostenibilitat
Migracions i interculturalitat
|
| B · Societats i territoris | La memòria democràtica
La construcció de les democràcies
Catalunya i Espanya a l'època contemporània
Perspectiva de gènere
Geopolítica i globalització
Sistemes econòmics i desigualtat
Població, territori i recursos
Cultura, arts i patrimoni
|
| C · Compromís cívic | Dignitat humana i drets universals
Equitat de gènere
|
Desenvolupament de la situació d'aprenentatge
Metodologia: indagació a partir d'una font primària per sessió; «pantalla = brúixola, llibreta = aprenentatge»; graduació per nivells. Agrupaments: individual (62) · parella (8) · grup (11), segons el mode de cada activitat. Temporització: 9 sessions de 50 min (450 min en total), més la portada i la microhistòria, que són lectura. Materials: web Ideorum (brúixola), llibreta (producció) i la font primària de L'Arxiu de cada sessió, més un vídeo per sessió.
Els documents de L'Arxiu (9 documents originals)
| S. | Document | Autor | On és l'original |
|---|---|---|---|
| 1 | Llei Fonamental de 17 de maig de 1958 per la qual es promulguen els Principis del Moviment Nacional · Boletín Oficial del Estado, núm. 119, 19 de maig de 1958 | Francisco Franco, «Cabdill d'Espanya», davant les Corts; publicada per la Prefectura de l'Estat | boe.es |
| 2 | Ordre del 14 de maig de 1939 que estableix el racionament a tot el territori: una mesura «temporal» · Boletín Oficial del Estado, núm. 137, 17 de maig de 1939 | Ministeri d'Indústria i Comerç (el ministre Juan Antonio Suanzes), sis setmanes després del final de la guerra | boe.es |
| 3 | Llei de 24 d'abril de 1958 per la qual es modifiquen determinats articles del Codi civil: la «potestat de direcció» del marit · Boletín Oficial del Estado, núm. 99, 25 d'abril de 1958 | Prefectura de l'Estat (Francisco Franco); l'exposició de motius justifica la reforma | boe.es |
| 4 | Conveni defensiu entre els Estats Units d'Amèrica i Espanya (Pactes de Madrid): bases a canvi d'armes i diners · Madrid, 26 de setembre de 1953; publicat al Boletín Oficial del Estado, núm. 275, 2 d'octubre de 1953 | Els governs d'Espanya i dels Estats Units; signat a Madrid per Alberto Martín-Artajo i James Dunn | boe.es |
| 5 | Decret-llei 10/1959, de 21 de juliol, d'ordenació econòmica (el Pla d'Estabilització): l'autarquia s'acaba sense anomenar-la · Boletín Oficial del Estado, núm. 174, 22 de juliol de 1959 | Prefectura de l'Estat (Francisco Franco), a proposta del Consell de Ministres; redactat pels ministres tecnòcrates | boe.es |
| 6 | Decret de 21 de març de 1958 pel qual s'adapten a Barcelona les disposicions que regeixen el Pla d'Urgència Social de Madrid · Boletín Oficial del Estado, núm. 78, 1 d'abril de 1958 | Ministeri de l'Habitatge (ministre: José Luis Arrese), amb l'acord del Consell de Ministres | boe.es |
| 7 | Llei 14/1966, de 18 de març, de Premsa i Impremta (la «llei Fraga»): llibertat «sense més limitacions que» sis limitacions · Boletín Oficial del Estado, núm. 67, 19 de març de 1966 | Prefectura de l'Estat (Francisco Franco), aprovada per les Corts; impulsada pel ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga | boe.es |
| 8 | Decret-llei 1/1969, de 24 de gener, pel qual es declara l'estat d'excepció a tot el territori nacional · Boletín Oficial del Estado, núm. 22, 25 de gener de 1969 | Prefectura de l'Estat (Francisco Franco); signat també pel vicepresident del Govern, Luis Carrero Blanco | boe.es |
| 9 | Decret-llei 10/1975, de 26 d'agost, sobre prevenció del terrorisme · Boletín Oficial del Estado, núm. 205, 27 d'agost de 1975 | Prefectura de l'Estat (Francisco Franco); signat també pel president del Govern, Carlos Arias Navarro | boe.es |
Activitats d'aprenentatge i d'avaluació · les 4 fases
- La portada de la càpsula: la pregunta motora i amb què n'ha de sortir l'alumnat
- El sondeig d'idees prèvies de cada sessió (27 preguntes en total)
- «Desmuntant tòpics»: 9 tòpics que l'alumnat sol portar de casa, un per sessió
- 8 activitats de Situar (s1 · s2 · s3 · s5 · s6 · s8 · s9)
- La lectura de cada sessió, processada a la llibreta (no copiada)
- L'Arxiu: 9 documents originals, amb enllaç a la font
- Un vídeo per sessió (9 de 9)
- 24 activitats de Investigar (a totes les sessions)
- La fitxa de dades (9 de 9 sessions)
- El tancament de cada sessió: síntesi i pregunta oberta (9 de 9)
- El quiz formatiu: 27 preguntes amb explicació de la resposta
- 28 activitats de Explicar (a totes les sessions)
- El producte final a la llibreta (sessió 9)
- La microhistòria (sessió 10): el saber de la càpsula posat en un relat
- 21 activitats de Participar (a totes les sessions)
Els 4 blocs cognitius d'Ideorum coincideixen amb les 4 fases d'activitat del model, i cada sessió les recorre totes quatre. La graella de sota diu quina activitat és de quina fase.
Què en sé? Els tòpics que la càpsula desmunta (9, un per sessió)
- «El franquisme era un feixisme exactament com el d'Itàlia o el d'Alemanya.»
- «La fam de la postguerra era inevitable: el país estava destruït per la guerra.»
- «Les dones del franquisme acceptaven el seu paper: era una altra època i ningú no ho discutia.»
- «Franco va sobreviure a la postguerra mundial perquè va saber mantenir Espanya neutral i fora de la guerra.»
- «El miracle econòmic dels anys seixanta demostra que el franquisme funcionava.»
- «Els immigrants dels anys seixanta van venir perquè el franquisme els va donar feina i pisos.»
- «El franquisme va prohibir el català, i per això la cultura catalana va quedar aturada quaranta anys.»
- «El franquisme va acabar perquè Franco es va morir: l'oposició era petita i no hi va tenir res a veure.»
- «El franquisme va acabar de manera pacífica i ordenada: Franco va morir i va començar la democràcia.»
Graella d'activitats, sessió a sessió
Sessió 1 · Les bases del franquisme (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'escut, llegit com un text. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | La llei del 1958 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Set lleis per no tenir constitució. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | Tres pilars: què aporta, què rep. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE5 · 5.1 |
| 5 | L'intrús entre les lleis. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 6 | El principi VIII, dit en clar. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 7 | Desmuntant «un feixisme com els altres». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 8 | Ets secretari d'un ajuntament, maig del 1939. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE9 · 9.2 |
| 9 | Ahir i avui: la llei que limita el que mana. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.2 |
Sessió 2 · Autarquia, repressió i postguerra (anys 40) (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Un full de tràmit que anuncia una mort. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | La cartilla del 1939 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Postguerra: vertader o fals? | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | De l'autarquia a l'estraperlo. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE2 · 2.2 |
| 5 | Les magnituds de la repressió, en barres. | Situar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.1 |
| 6 | Carta d'un ferroviari exiliat, març del 1939. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 7 | Desmuntant «la fam era inevitable». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 8 | Desmentit: «després de la guerra no hi va haver repressió, hi va haver justícia». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.1 |
| 9 | Ahir i avui: les fosses que encara s'obren. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.2 |
Sessió 3 · Les dones sota el franquisme (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Dues meitats d'una foto. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | La llei del 1958 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Guanyat, perdut, recuperat. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | Una idea, tres lleis. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE2 · 2.2 |
| 5 | El que la llei diu i el que la lectura diu que passava. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 6 | El 2 de maig de 1975, en dos titulars. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 7 | Desmuntant «era una altra època». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE8 · 8.2 |
| 8 | Manifest d'una associació de veïnes, gener del 1975. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE8 · 8.1 |
| 9 | Ahir i avui: el permís que ja no cal i el que encara pesa. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE8 · 8.3 |
Sessió 4 · La supervivència del règim a la postguerra (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'abraçada de Torrejón, mirada de prop. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | El conveni del 1953 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | L'enigma del pària que es fa soci. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | Els Pactes de Madrid: qui dona què. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE9 · 9.1 |
| 5 | Telegrama de l'ambaixador nord-americà a Washington, 26 de setembre de 1953. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 6 | Ets un diplomàtic nord-americà, 1952. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 7 | Desmuntant «la neutralitat de Franco». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 8 | Del 1945 al 1955, vist des del món. | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE3 · 3.3 |
| 9 | Ahir i avui: les democràcies i els seus dictadors útils. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.2 |
Sessió 5 · El Pla d'Estabilització i el Desarrollismo (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'emblema del 600: vertader o fals? | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | El decret del 1959 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Turistes que entren, obrers que surten. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | L'intrús entre les causes del creixement. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE1 · 1.2 |
| 5 | El preàmbul, reescrit per un ministre que digués la veritat. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 6 | El que el decret prometia i el que va passar. | Investigar | 🎠 Intermedi | individual | CE3 · 3.1 |
| 7 | Desmuntant «amb Franco es vivia millor». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.2 |
| 8 | El 22 de juliol de 1959, en dos titulars. | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 9 | Ahir i avui: turistes que entren, joves que surten. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE3 · 3.3 |
Sessió 6 · La transformació social (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | L'enigma dels blocs iguals. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | El decret del 1958 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Catalunya, 1950 i 1975. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | Del jornal al polígon. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE2 · 2.2 |
| 5 | Un polígon: què hi havia, què faltava, qui ho va posar. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE4 · 4.1 |
| 6 | Carta d'un emigrant de Jaén al seu germà, Bellvitge, 1966. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 7 | Desmuntant «el règim els va donar pisos i feina». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE2 · 2.4 |
| 8 | Manifest de l'associació de veïns de Bellvitge, 1972. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE4 · 4.2 |
| 9 | Ahir i avui: els altres catalans, cada generació. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE2 · 2.3 |
Sessió 7 · La cultura sota el franquisme i la Nova Cançó (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Raimon a Alginet: vertader o fals? | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | La Llei de Premsa amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | L'intrús entre els noms. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.2 |
| 4 | Una prohibició, tres refugis. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE2 · 2.2 |
| 5 | La llei, explicada a un editor del 1966. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 6 | Telegrama d'un estudiant de Madrid a Barcelona, 19 de maig de 1968. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE7 · 7.2 |
| 7 | Desmuntant «la cultura catalana va quedar aturada». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE7 · 7.1 |
| 8 | Desmentit: «des del 1966 a Espanya hi ha llibertat de premsa». | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.1 |
| 9 | Ahir i avui: els límits de dir el que penses. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 8 · L'oposició antifranquista (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | El mapa dels maquis. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 2 | El decret del 1969 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | Trenta anys d'oposició, en una ratlla. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 4 | Una lliçó, tres escoles. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE2 · 2.2 |
| 5 | El 25 de gener de 1969, en dos titulars. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 6 | Ets obrer de la SEAT, setembre del 1966. | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE9 · 9.2 |
| 7 | Desmuntant «l'oposició no hi va tenir res a veure». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.2 |
| 8 | Carta d'una estudiant desterrada, març del 1969. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE6 · 6.1 |
| 9 | Ahir i avui: quan un govern suspèn drets. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE5 · 5.4 |
Sessió 9 · L'agonia del règim (9 activitats)
| # | Activitat | Bloc | Nivell | Mode | Criteri |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Dos anys, sis dates. | Situar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.1 |
| 2 | El decret del 1975 amb lupa: fet, parer i senyal. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE1 · 1.4 |
| 3 | La foto del cotxe i la Fitxa: què confirma, què no pot dir. | Investigar | 🎏 Aprenent | individual | CE7 · 7.3 |
| 4 | Del carrer Claudio Coello a la plaça de Oriente. | Explicar | 🎠 Intermedi | parella | CE2 · 2.2 |
| 5 | Telegrama d'un corresponsal, Madrid, 1 d'octubre de 1975. | Explicar | 🎠 Intermedi | individual | CE2 · 2.1 |
| 6 | Desmentit: «una llarga pau». | Participar | 🎠 Intermedi | individual | CE6 · 6.1 |
| 7 | Desmuntant «va acabar de manera pacífica». | Explicar | 🎢 Avançat | individual | CE5 · 5.2 |
| 8 | Manifest contra les execucions, 26 de setembre de 1975. | Participar | 🎢 Avançat | grup | CE9 · 9.3 |
| 9 | Per què importa el 20 de novembre de 1975. | Participar | 🎢 Avançat | individual | CE9 · 9.2 |
Tècniques d'aquesta càpsula
Les 19 tècniques d'aquesta càpsula ja s'han fet en càpsules anteriors d'aquest curs: cap no s'ha de modelar de nou.
- Cadena causa-efecte4 activitats
- Comentari d'imatge4 activitats
- Línia del temps4 activitats
- Carta des d'un rol3 activitats
- Corroboració de fonts3 activitats
- Decisió raonada3 activitats
- Desmentit3 activitats
- Esquema 1-3-13 activitats
- Gràfic de dades3 activitats
- Intrús justificat3 activitats
- Manifest3 activitats
- Reescriptura3 activitats
- Taula de classificació3 activitats
- Telegrama3 activitats
- Titular periodístic3 activitats
- Vertader o fals justificat3 activitats
- Enigma2 activitats
- Comentari de mapa1 activitat
- Rellevància històrica1 activitat
Els sis vectors del currículum
- Aprenentatges competencials
- Cada sessió és un cas de la mateixa pregunta (com es viu sota una dictadura?), i vuit de les nou acaben amb un «ahir i avui» en grup que porta el tema al present amb el que l'alumnat ja sap: qui respon davant de qui, la memòria dels vençuts, la bretxa de gènere, les bases militars, el turisme, els barris que reclamen escola, la censura d'avui, els estats d'alarma; la novena tanca amb la rellevància històrica del 20 de novembre de 1975.
- Perspectiva de gènere
- La sessió 3 hi dedica les nou activitats amb criteris propis de la CE8 (la reforma del Codi civil del 1958 i la «potestat de direcció» del marit, el Servei Social, la Secció Femenina, els drets del 1932 perduts), i les dones hi són a la resta pel que van fer: a la cua de la cartilla, als polígons que reclamen escola, a la Nova Cançó (Maria del Mar Bonet), a l'oposició, i a la microhistòria (la Teresa, enllaç sindical el 1975, que pot signar sola des del maig i descobreix per a què li serveix).
- Universalitat del currículum
- Tres nivells d'accés al mateix saber (aprenent · intermedi · avançat) i la versió eriço (DIL/SIEI) de les nou sessions, amb la imatge de treball i tres termes de glossari a cada una; la secció de mesures addicionals de sota ho compta.
- Qualitat de l'educació de les llengües
- La llengua és matèria de la càpsula (el català reduït a folklore, la censura, la Nova Cançó, la Llei de Premsa) i és eina: lectura de font amb fet, parer i senyal a les nou sessions, amb els originals en castellà del BOE al costat de la traducció; telegrames, titulars i reescriptures que obliguen a canviar de registre (el decret del 1959 explicat a un obrer, la Llei de Premsa com a titular del 1966); cartes i manifests datats («res que algú del 1969 no pogués saber»).
- Ciutadania democràtica i consciència global
- Qui respon davant de qui (un home «responsable davant Déu i la Història»), qui té drets i qui els perd (els vençuts, les dones, els detinguts de l'estat d'excepció), qui fa servir un règim i per què (els Pactes de Madrid), qui defineix la pau (el decret del 1975): la càpsula llegeix la dictadura com una qüestió de drets i de poder, la porta al present a cada sessió i la tanca amb un manifest contra la pena de mort i la rellevància d'una data.
- Benestar emocional
- La repressió, la fam, les tortures i les execucions es treballen des dels documents i les xifres de la Fitxa, sense recrear-se en la desgràcia; les persones sense veu (els vençuts del 1939, les dones, els immigrants dels polígons, els detinguts) hi són pel que van fer i van decidir, i la microhistòria posa l'alumnat davant d'una decisió sense veredicte, no davant d'una víctima.
Mesures i suports universals (DUA)
Els tres nivells (🎏 aprenent · 🎠 intermedi · 🎢 avançat) ofereixen múltiples graus d'accés al mateix saber; bastides que s'esvaeixen per graó; un sol vídeo per sessió com a ganxo; vocabulari clau destacat al marge i recollit al glossari del dossier.
Mesures i suports addicionals o intensius
La versió eriço 🦔 (DIL/SIEI) de les nou sessions: la mateixa sessió amb la lectura reescrita (uns 300-350 mots, amb el subratllat de quatre colors), la imatge de treball, L'Arxiu adaptat, la fitxa i les tres activitats d'aprenent 🎏 —les mateixes que fa la resta de la classe—, perquè l'alumna les pugui contestar.
Les mesures addicionals i intensives són, per definició, individualitzades (Decret 150/2017, sovint via pla individualitzat): l'eriço és el recurs que les fa possibles a cada sessió; a quin alumne o alumna s'assignen ho decideix el docent.