ideorum

Cerca a Ideorum

Prem Esc per tancar.

Càpsula 7 · COM ES VIU SOTA UNA DICTADURA? · #GiH4

Sessió 9. L'agonia del règim

L'escalada terrorista (ETA, FRAP, GRAPO). L'assassinat de Carrero Blanco (desembre 1973). L'oberturisme d'Arias Navarro. Els afusellaments de Puig Antich (1974) i de setembre del 1975. La mort de Franco (20 novembre 1975).

⏱ 50 min · classe completa CE1CE2CE5CE6CE7CE9

El mínim en 50 minuts: les preguntes d'arrencada, el vídeo, la lectura amb les quatre preguntes, i l'Arxiu amb les activitats del teu nivell. El que porta «Si hi ha temps» és per a quan en sobri.

Fotografia en color d'una tribuna coberta amb un tendal blanc i una barana de metall: a la dreta, un home vell amb uniforme gris, gorra de plat, ulleres fosques i guants blancs, amb una banda vermella; a l'esquerra, un home jove i alt amb el mateix uniforme, i entre tots dos un militar gran; al fons, arbres.
Franco, a la dreta, i el príncep Joan Carles, a l'esquerra, en una tribuna militar dels primers anys setanta, fotografiats per l'agència holandesa Anefo. Un vell amb ulleres fosques i el jove que ell mateix havia triat el 1969 perquè tot continués igual: la successió que el règim havia previst, i que no va sortir com ell la volia. Anefo · Nationaal Archief · Wikimedia Commons · CC0 · Wikimedia Commons
Pas 01 ⏱ 7 min

Arrencar la classe

📋 Dinàmica

Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:

  • Un règim que és un home. Què li passa al règim quan l'home es mor?
  • Un decret que declara fora de la llei «comunistes, anarquistes i separatistes» comença dient que el país viu «una llarga pau». Qui era la pau, i per a qui?
  • Un dictador que mor al llit després de trenta-sis anys. És un final, o només una defunció?

Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:

  1. Explicar per què els dos últims anys del règim van ser dels més violents des de la postguerra: ETA i el FRAP, l'atemptat contra Carrero Blanco, el búnquer contra l'obertura d'Arias, l'execució de Puig Antich i els afusellaments del setembre del 1975.
  2. Llegir el Decret-llei 10/1975 com a font sobre com el règim es veia a si mateix («una llarga pau») i sobre què estava disposat a fer per durar (pena de mort, fora de la llei, detencions de deu dies), i corroborar la fotografia del cotxe de Carrero amb la Fitxa.
  3. Argumentar què queda d'una dictadura personalista quan mor la persona, per què el 20 de novembre de 1975 és una data rellevant, i respondre amb les nou sessions la pregunta de la càpsula.

🧠 De la sessió anterior:maquis · Comissions Obreres · PCE · Caputxinada. Si hi ha temps Escriu a la llibreta, en una línia cada una, què volen dir, sense mirar. Després comprova-ho.

Pas 02 ⏱ 6 min

Mira el vídeo

📋 Dinàmica

Uns minuts, en català, de betevé sobre l'execució de Salvador Puig Antich a la Model, el 2 de març de 1974. Mentre el mires, apunta a la llibreta qui era, de què el van acusar, qui va demanar clemència i per què el règim no en va fer cas, i compara-ho amb el que la lectura diu del règim que «va tornar al que sabia fer» i amb el decret de L'Arxiu, aprovat divuit mesos després.

CAT Salvador Puig Antich: 50 anys de l'última execució del garrot vil · betevé · Obre a YouTube ↗
Pas 03 ⏱ 17 min

Llegeix

📋 Dinàmica

Els últims anys del règim van ser els més violents des dels anys quaranta, i la violència venia de tots dos costats. Des del 1968, ETAETAETA (1959-2018): organització nacionalista basca que el 1968 va començar a matar (el guàrdia civil José Pardines, el comissari Melitón Manzanas) i que va assassinar el president del govern el 1973. Va matar més de 800 persones, la majoria després de la mort de Franco. matava guàrdies civils i policies al País Basc; des del 1973 s’hi van afegir el FRAPFRAPFRAP i GRAPO: grups armats d'extrema esquerra nascuts els anys setanta: el FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota, 1973) i els GRAPO (1975), que van atemptar contra policies. Dos dels cinc afusellats del setembre del 1975 eren d'ETA i tres del FRAP. i els GRAPO. El règim va respondre amb consells de guerra, estats d’excepció al País Basc i una policia que torturava a les comissaries. I mentrestant el règim s’anava preparant per a l’única cosa que no podia evitar: la mort de Franco, que tenia vuitanta anys i Parkinson. El juny del 1973, per primera vegada, va deixar de ser cap del govern i va posar-hi l’home de la seva confiança, l’almirall Carrero BlancoCarrero BlancoLuis Carrero Blanco (1904-1973): almirall, mà dreta de Franco des del 1941, vicepresident des del 1967 i president del govern des del juny del 1973. Havia de garantir que el règim continués igual després de Franco. ETA el va matar el 20 de desembre de 1973., que havia de garantir que després d’ell tot continués igual. El franquisme dels anys setanta tenia un problema que cap llei fonamental no resolia: era un règim d’un home, i l’home es moria.

20 de desembre de 1973

Va durar sis mesos. El 20 de desembre de 1973, a les nou del matí, un comando d’ETA va fer explotar una càrrega sota el carrer Claudio Coello de Madrid quan hi passava el cotxe de Carrero Blanco, que tornava de missa: el cotxe va volar per damunt d’un edifici de cinc pisos i va caure en un pati interior. L’atemptatatemptatAtemptat de Carrero Blanco (20 de desembre de 1973): l'«Operació Ogre» d'ETA, que va cavar un túnel sota el carrer Claudio Coello de Madrid i hi va posar explosius. Van morir Carrero, el xofer i el policia d'escorta. El mateix dia començava a Madrid el Procés 1001 contra Comissions Obreres. va matar el president, el xofer i el policia d’escorta, i va matar també el pla de successió del règim: no hi havia cap altre Carrero. Franco va posar-hi Arias NavarroArias NavarroCarlos Arias Navarro (1908-1989): president del govern del gener del 1974 al juliol del 1976. El seu discurs del 12 de febrer de 1974 va prometre una «obertura» (associacions polítiques, eleccions municipals) que els sectors durs del règim, el «búnquer», van bloquejar; va acabar signant les execucions del 1975., que el febrer del 1974 va prometre una «obertura», l’«esperit del 12 de febrer», amb associacions polítiques i alcaldes elegits; el búnquerbúnquerEl búnquer: nom que la premsa donava als sectors més durs del règim (militars, falangistes, Girón, Blas Piñar) que als anys setanta es negaven a qualsevol canvi i pressionaven Franco perquè no en permetés cap. Van guanyar totes les batalles fins a la mort de Franco., els sectors més durs, la va enterrar en pocs mesos. L’oberturisme d’Arias va durar el que va trigar el búnquer a recordar-li qui manava: el règim no sabia canviar, només durar.

Fotografia en blanc i negre d'un pati interior envoltat per una façana alta de maó amb moltes finestres blanques: al terrat d'un cos baix, entre la façana i una barana, hi ha les restes d'un cotxe negre destrossat i alguns homes drets que el miren.
El cotxe de Carrero Blanco a la terrassa interior d'un edifici del carrer Claudio Coello de Madrid, el 20 de desembre de 1973, fotografiat per a l'agència holandesa Anefo. Mira on és el cotxe: l'explosió el va aixecar per damunt d'un edifici de cinc pisos. Aquesta és la foto que va fer la volta al món, i és també la foto del pla de successió del règim. Anefo · Nationaal Archief · Wikimedia Commons · CC0 · Wikimedia Commons

El règim acaba com va començar

Sense pla i amb por, el règim va tornar al que sabia fer. El 2 de març de 1974 va executar al garrot vil, a la presó Model de Barcelona, Salvador Puig AntichSalvador Puig AntichSalvador Puig Antich (1948-1974): militant anarquista del MIL, condemnat en consell de guerra per la mort d'un policia en la seva detenció, i executat al garrot vil a la Model de Barcelona el 2 de març de 1974, malgrat les peticions de clemència de mig Europa. L'últim executat amb garrot a Espanya, amb Heinz Chez el mateix dia., un anarquista de vint-i-cinc anys, malgrat les peticions de mig Europa i del mateix Vaticà. I l’estiu del 1975, amb Franco ja malalt, va aprovar el decret contra el terrorismedecret contra el terrorismeDecret-llei 10/1975, de 26 d'agost, sobre prevenció del terrorisme: la llei d'urgència dels últims mesos del règim: fora de la llei els grups comunistes, anarquistes i separatistes; pena de mort per a qui matés policies o militars; detencions de fins a deu dies; consells de guerra. Amb aquest decret es van jutjar i afusellar cinc persones el 27 de setembre. que llegiràs a L’Arxiu, que declarava fora de la llei «comunistes, anarquistes i separatistes», allargava les detencions a deu dies i portava als consells de guerra qualsevol atac a la policia. Un mes després, el 27 de setembre de 1975, van ser afusellats tres militants del FRAP i dos d’ETA: les últimes execucionsles últimes execucionsEls afusellaments del 27 de setembre de 1975: les últimes execucions del franquisme, després de consells de guerra sumaríssims: Txiki i Otaegi (ETA) i Baena, Sánchez Bravo i García Sanz (FRAP). Europa va retirar ambaixadors i hi va haver manifestacions a totes les capitals; el règim va respondre amb una concentració a la plaça de Oriente l'1 d'octubre. del règim, que van fer que quinze països retiressin els ambaixadors, com el 1946, i que el règim respongués com el 1946: una concentració a la plaça de Oriente amb un Franco tremolós al balcó, l’1 d’octubre, davant de centenars de milers de persones que cridaven contra «la ingerència estrangera». El règim va tancar el cercle: va acabar amb afusellaments i una plaça plena, com havia començat, i amb el món a la contra, com el 1946.

20 de novembre de 1975

Franco va morir al llit el 20 de novembre de 1975, de matinada, després d’un mes d’agonia que el país va seguir dia a dia per la televisió i que el règim va allargar amb totes les màquines de l’hospital. Arias Navarro ho va anunciar plorant: «Españoles, Franco ha muerto». El van enterrar al Valle de los Caídos, i dos dies després Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei, tal com Franco havia decidit el 1969. El règim havia previst la successió d’un home; no havia previst que sense l’home no hi havia règim. En els dos anys següents, l’oposició i una part del mateix franquisme van desmuntar-lo per llei: la càpsula següent explica com. Trenta-sis anys després de l’1 d’abril de 1939, la dictadura es va acabar de l’única manera que podia acabar-se una dictadura personalista: per defunció.

Com es viu sota una dictadura: la resposta

Aquesta sessió tanca la càpsula, i la pregunta amb què va començar té ara nou respostes. Es viu sense constitució i amb un home que respon davant Déu (sessió 1); amb fam, cartilla i por dels primers anys, i amb els vençuts a la presó o a la fossa (2); amb la meitat del país sense drets per ser dona (3); amb el món que primer t’aïlla i després et fa servir (4); amb una nevera comprada a canvi de no votar (5); en un bloc sense escola que has de reclamar tu (6); cantant el que no es pot dir (7); organitzant-te on és delicte (8); i esperant que l’home es mori, perquè no hi ha cap altra manera (9). Es viu, sobretot, sabent on és el límit cada dia, i qui el mou. El que ve després, la Transició, no va ser un regal: va ser el que van fer amb aquella experiència els que l’havien viscuda.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

Activitats

📋 Dinàmica
Sessió 9 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats
9.1 Situar-se · línia del temps La fitxa de dades Individual

Dos anys, sis dates.

Amb la Fitxa, dibuixa una línia del temps del juny del 1973 al novembre del 1975 i situa-hi sis moments: Carrero president, l'atemptat contra Carrero, l'execució de Puig Antich, el decret contra el terrorisme, els afusellaments del setembre i la mort de Franco. A sota, descriu quins dos moments són més a prop l'un de l'altre.

La línia del temps amb sis fets datats i una frase.

Com es fa · Línia del temps
  1. Dibuixa la línia i posa-hi el primer any i l'últim abans de res més.
  2. Situa cada fet amb el seu any. Si dos van molt junts, escriu-los un sobre l'altre; no n'amaguis cap.
  3. Sota cada fet, una línia que digui per què va després de l'anterior: què el fa possible.
  4. Mira si hi ha un forat gran d'anys. Normalment allà hi passa alguna cosa que val la pena marcar.

Està bé si cada fet porta l'any i la distància entre fets s'assembla al temps que va passar · les línies de sota expliquen l'ordre, no el repeteixen.

💡 Pista: Comença per una ratlla amb una marca cada tres mesos. Les dates són de la segona a la sisena línia de la Fitxa.

9.2 Investigar · Lectura de font L'Arxiu Individual

El decret del 1975 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el decret de L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: quina pena posa l'article primer si l'atemptat mata algú? PARER: com descriu el preàmbul els anys que ha viscut Espanya? SENYAL: què vol dir posar al mateix article els «comunistes, anarquistes, separatistes» i els que fan servir la violència?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «L'article primer posa la pena de... (fet). El preàmbul diu que Espanya viu una «...» (parer). Posar-los junts vol dir que el règim no distingia... de... (senyal)». El context t'ajuda amb l'últim pas.

9.3 Investigar · corroboració de fonts La imatge La fitxa de dades Individual

La foto del cotxe i la Fitxa: què confirma, què no pot dir.

Mira la fotografia del cotxe de Carrero Blanco al cos de la lectura i llegeix la segona línia de la Fitxa. Compara les dues fonts: identifica dues coses de la Fitxa que la foto confirma, i una que la foto sola no pot dir.

La comparació, de 40 a 60 paraules.

Com es fa · Corroboració de fonts
  1. Per a cada font: qui, quan, per a qui.
  2. Tres columnes: en què coincideixen, en què es contradiuen, com ho sabríem.
  3. Decideix quina explica millor el que va passar i per què. No la que t'agrada més: la que té més proves.
  4. Digues què hauria de ser cert perquè les dues tinguessin raó alhora.

Està bé si cada coincidència i cada contradicció porta una frase de cada font · la tria final es justifica amb proves, no amb simpaties.

💡 Pista: Comença així: «La foto confirma que... i que...; en canvi, no pot dir...». Mira on és el cotxe i llegeix el peu.

Sessió 9 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats
9.4 Explicar · cadena causa-efecte La lectura La fitxa de dades En parella

Del carrer Claudio Coello a la plaça de Oriente.

Feu una cadena de cinc baules, de l'atemptat contra Carrero (desembre del 1973) als afusellaments del setembre del 1975, passant per Arias i el búnquer i pel decret de l'agost. A cada fletxa, encadeneu per què una baula porta a la següent. A sota, expliqueu quina baula hauria pogut trencar-se.

La cadena de cinc baules, amb una explicació a cada fletxa, i una frase.

Com es fa · Cadena causa-efecte
  1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
  2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
  3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
  4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors per a les fletxes: «per tant», «com que», «per por de».

9.5 Explicar · telegrama La lectura La fitxa de dades Individual

Telegrama d'un corresponsal, Madrid, 1 d'octubre de 1975.

Ets corresponsal d'un diari europeu a Madrid, i és l'1 d'octubre de 1975: tornes de la concentració de la plaça de Oriente. Resumeix en un telegrama a la redacció què has vist i què va passar el 27 de setembre. A sota, explica en una frase què has deixat fora per falta d'espai.

El telegrama, de vint-i-cinc paraules com a màxim, i una frase.

Com es fa · Telegrama
  1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
  2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
  3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
  4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama es paga per paraula: decideix primer quina és la notícia.

9.6 Participar · desmentit L'Arxiu La lectura Individual

Desmentit: «una llarga pau».

El preàmbul del decret de L'Arxiu diu que Espanya gaudeix d'una «llarga pau». Desmunta-ho com ho faria el 1975 una organització de drets humans: cita la frase, aporta dos fets datats de la lectura o de la Fitxa que la contradiuen i explica què entenia el règim per «pau».

El desmentit, de 60 a 80 paraules.

Com es fa · Desmentit
  1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
  2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
  3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
  4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit no insulta: cita i contradiu amb dates. La sessió 8 té l'estat d'excepció del 1969.

Sessió 9 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats
9.7 Explicar · Desmuntant tòpics Desmuntant un tòpic Individual

Desmuntant «va acabar de manera pacífica».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és un tòpic dir que el franquisme va acabar de manera pacífica: dos fets dels últims anys que ho contradiuen, i per què la democràcia no va començar el 20 de novembre de 1975.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: El tòpic barreja dues afirmacions, una de certa i una de falsa. Separa-les abans d'escriure.

9.8 Participar · manifest La fitxa de dades L'Arxiu En grup

Manifest contra les execucions, 26 de setembre de 1975.

Sou estudiants d'una universitat europea el 26 de setembre de 1975: demà a la matinada afusellaran cinc persones a Espanya. Escriviu el manifest que llegireu davant de l'ambaixada espanyola: què demaneu i a qui, i dues raons que no depenguin de si els condemnats eren culpables.

El manifest: la demanda i dues raons, en punts.

Com es fa · Manifest
  1. Una frase de capçalera: què voleu i per a qui.
  2. Els punts que demana l'enunciat. Cada un comença per un verb d'acció: que es faci, que es prohibeixi, que es pagui…
  3. A cada punt, qui ho ha de fer i què costa.
  4. Llegeix-los seguits: no n'hi pot haver dos que diguin el mateix, ni un que sigui només un desig.

Està bé si cada punt és una acció concreta que algú pot fer o negar-se a fer · els punts es sostenen en fets de la sessió, no en bones intencions.

💡 Pista: La millor raó és la que val també per a un culpable.

9.9 Participar · rellevància històrica Tota la càpsula La lectura Individual

Per què importa el 20 de novembre de 1975.

Tanca la càpsula. Argumenta per què la mort de Franco és una data rellevant, amb dos criteris: què va canviar l'endemà i què no, i què revela d'un règim que era un sol home. Fes servir proves de dues sessions de la càpsula, i digues de quina surt cada una.

L'argument, de 80 a 100 paraules.

Com es fa · Rellevància històrica
  1. Fes la llista de tots els fets candidats.
  2. Per a cada un, tres preguntes: a quanta gent va afectar, durant quant de temps, i què va canviar que encara duri.
  3. Tria els que demana l'enunciat i escriu, per a cada un, la raó amb les tres preguntes.
  4. Digues quin has descartat que t'ha sabut més greu, i per què no hi entra.

Està bé si les raons són les tres preguntes, no «perquè és important» · dius per què els altres no hi entren.

💡 Pista: Rellevant no vol dir important: vol dir que explica alguna cosa d'ara.

Pas 05 ⏱ 2 min

Tancament

📋 Dinàmica

📌 Per emportar-se

Els dos últims anys del règim van ser dels més violents des de la postguerra, i la violència venia dels dos costats: ETA i el FRAP mataven policies, i el règim responia amb consells de guerra, estats d'excepció i tortura. El 20 de desembre de 1973 ETA va matar Carrero Blanco, l'home que havia de garantir que tot continués igual després de Franco, i amb ell el pla de successió; Arias Navarro va prometre una obertura que el búnquer va enterrar. Sense pla i amb por, el règim va tornar al que sabia: Puig Antich al garrot vil el 2 de març de 1974, el decret contra el terrorisme de l'agost del 1975 (pena de mort, «comunistes, anarquistes, separatistes» fora de la llei, deu dies de detenció) i cinc afusellats el 27 de setembre, amb quinze ambaixadors retirats i una plaça de Oriente plena, com el 1946. Franco va morir al llit el 20 de novembre de 1975, i el règim que responia només davant Déu es va quedar sense ningú davant de qui respondre: la dictadura personalista es va acabar per defunció, i la pau la van haver de construir després els que hi havien estat detinguts.

Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

  1. 1. Per què l'atemptat contra Carrero Blanco va ser tan greu per al règim, segons la lectura?

  2. 2. Què fa l'article quart del decret contra el terrorisme del 1975, el de L'Arxiu?

  3. 3. Com va acabar el franquisme, segons la sessió?

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Franco és mort, però el president, les lleis i la policia són els mateixos. Com es desmunta una dictadura per llei, sense guerra, amb els que la van fer i els que la van patir asseguts a la mateixa taula? La càpsula següent comença aquí.