La font de L'Arxiu amb lupa.
Llegeix el testament de Franco a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica a qui diu que perdona.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Franco diu que perdona...».
Càpsula 7 · COM ES VIU SOTA UNA DICTADURA? · #GiH4
L'escalada terrorista (ETA, FRAP, GRAPO). L'assassinat de Carrero Blanco (desembre 1973). L'oberturisme d'Arias Navarro. Els afusellaments de Puig Antich (1974) i de setembre del 1975. La mort de Franco (20 novembre 1975).
⏱ 50 min · classe completa CE1CE3CE6CE7
Abans de començar, pensa-hi un moment. No cal saber les respostes — només despertar el cap:
Al final de la sessió hauràs de saber fer tres coses:
🎬 Vídeo recomanat per a la sessió
Aquí es carregarà el vídeo docent (≈ 5 min) per enllaçar el tema visualment abans de començar la lectura de text de la sessió.
Els últims anys del franquisme, ja amb Franco molt gran i cada cop més allunyat de la gestió diària del govern, viuen una escalada de violència política en totes dues direccions, cada cop més difícil de contenir per a ningú. Grups armats com ETA, el FRAP i el GRAPO intensifiquen els seus atemptats contra representants del règim i les seves forces de seguretat, mentre el règim respon amb una repressió cada cop més dura i menys disposada a fer cap concessió. El 20 de desembre de 1973, un comando d’ETA fa esclatar, des d’un túnel excavat sota un carrer de Madrid, un explosiu que llança el cotxe de l’almirall Luis Carrero Blanco per damunt d’un edifici sencer. Carrero Blanco, president del govern i successor personalment designat per Franco per continuar el règim després de la seva mort, mor a l’acte juntament amb el seu xofer i un dels seus escortes. La seva mort trenca de sobte el pla de successió ordenada que el règim havia dissenyat amb tanta cura durant anys, deixant Franco, ja molt gran, sense el relleu polític que ell mateix havia triat personalment amb tota cura. El seu substitut, Carlos Arias Navarro, assaja aleshores un intent tímid d’obertura política coneguda popularment com «l’esperit del 12 de febrer», amb algunes promeses vagues de reforma. Aquest intent queda ràpidament frenat, però, pel sector més immobilista del règim, conegut informalment com el «búnquer», format per militars i polítics veterans decidits a no cedir ni un sol pam de terreny.
La repressió, mentrestant, no s’atura ni un moment, com si el règim volgués deixar ben clar, fins a l’últim dia, que no pensava tolerar cap mena d’oposició armada. El 2 de març de 1974, Salvador Puig Antich, condemnat per la mort d’un agent de policia durant un tiroteig, és executat al garrot vil, a la mateixa presó Model de Barcelona. És l’última persona a qui s’arriba a aplicar aquest mètode d’execució a tota Espanya, malgrat les nombroses peticions de clemència arribades des del Vaticà i des del mateix canceller alemany Willy Brandt, que finalment no aconsegueixen fer canviar de parer el règim. L’any següent, el 27 de setembre de 1975, el règim afusella de matinada cinc persones més (tres del FRAP, dues d’ETA) en tres ciutats ben diferents del país alhora. El papa Pau VI havia demanat clemència fins a tres vegades, l’última d’elles la mateixa nit abans de les execucions, sense obtenir mai, en cap dels tres casos, cap resposta directa de Franco. La reacció internacional és gairebé immediata i duríssima: diversos governs de països europeus retiren els seus respectius ambaixadors de Madrid en senyal clar de protesta, i les negociacions ja en curs d’Espanya amb la Comunitat Econòmica Europea queden congelades de fet durant mesos.
Franco mateix, ja greument malalt d’una llarga i extremament penosa agonia física que s’allarga durant setmanes senceres, entre operacions i complicacions successives, signa de la seva pròpia mà, a mitjan octubre, el testament polític que llegiràs a L’Arxiu. És un text que la seva pròpia filla Carmen es va encarregar de passar a màquina abans que ell mateix el tornés a copiar a mà, de la primera a l’última línia, per reforçar-ne encara més l’autoria estrictament personal. Mor finalment el 20 de novembre de 1975, ja a l’edat de vuitanta-dos anys, després de setmanes senceres de patiment públicament conegut. El president Arias Navarro n’anuncia la mort a tot el país per televisió, amb la veu visiblement trencada per l’emoció davant les càmeres, en unes paraules que quedarien gravades per sempre en la memòria col·lectiva de tot un país. Es tanca així, en aquell mateix instant històric, un règim de trenta-sis anys ininterromputs de dictadura personal, que deixa enrere una Espanya profundament transformada respecte a la que Franco havia trobat en acabar la guerra civil, però encara sense saber ningú del cert, aquell mateix vespre de novembre, cap a on es dirigiria realment a partir d’aquell moment.
Llegeix el testament de Franco a L'Arxiu. En 40-70 paraules, explica a qui diu que perdona.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «Franco diu que perdona...».
Observa la fotografia de Carlos Arias Navarro d'aquesta sessió, el president que va intentar una obertura coneguda com «l'esperit del 12 de febrer». Fes un diagrama de Venn amb dos cercles, 'El búnquer' i 'L'esperit del 12 de febrer', amb una característica pròpia de cadascun i una de compartida, en 40-70 paraules de resum.
💡 Pista: BASTIDA: comença així: «El búnquer volia..., mentre l'esperit del 12 de febrer volia...».
Fes un mapa conceptual amb un node central («l'agonia del règim») i quatre branques (Carrero Blanco 1973, Puig Antich 1974, execucions 1975, mort de Franco 1975) amb una dada clau de cadascuna, en 40-70 paraules de resum final.
💡 Pista: BASTIDA: comença cada branca així: «L'any..., va passar...».
Imagina un mapa d'Europa el 1975 amb els països que retiren el seu ambaixador de Madrid després de les execucions de setembre. En 70-110 paraules, explica per què aquesta reacció internacional resulta significativa.
💡 Pista: Connectors: «al mapa, els països que... perquè...».
Escriu un titular de premsa de màxim 12 paraules que resumeixi l'anunci televisiu d'Arias Navarro sobre la mort de Franco, i justifica'l en 70-110 paraules amb dades del text.
💡 Pista: Connectors: «el titular reflecteix... perquè...».
En parella, feu una taula de dues columnes que comparin la reacció internacional davant l'execució de Puig Antich (1974) i davant les execucions de setembre de 1975 (ambaixadors retirats, clemència del papa, negociacions amb la CEE), en 70-110 paraules de conclusió.
💡 Pista: Connectors: «en tots dos casos... però la diferència és que...».
Llegeix el bloc Desmuntant Tòpics. En 110-160 paraules, explica per què el testament de Franco no equival a una autocrítica real de la seva dictadura, citant una frase textual com a prova.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar textualment la frase sobre «els enemics d'Espanya» com a contrapunt del perdó.
Aquesta sessió tanca la càpsula que va començar amb «Les bases del franquisme» (s1). Escriu, entre 110 i 160 paraules, com ha canviat Espanya entre 1939 (fi de la guerra civil) i 1975 (mort de Franco).
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal citar almenys dos fets concrets de sessions diferents de la càpsula.
Aquesta càpsula ha cobert trenta-sis anys de dictadura, de les seves bases (s1) a la seva agonia final (s9). Tria els 3 fets que consideris més rellevants de tota la càpsula (d'entre totes les sessions) i justifica cada elecció en una frase, en un total de 110-160 paraules.
💡 Pista: Criteri d'èxit: cal triar fets de com a mínim dues sessions diferents i justificar-ne la rellevància, no només descriure'ls.
📌 Per emportar-se
Els últims anys del franquisme viuen una escalada de violència política: ETA assassina Carrero Blanco (1973), trencant el pla de successió del règim, mentre el règim respon amb repressió creixent, incloent-hi l'execució de Puig Antich (1974) i de cinc persones més el setembre de 1975, malgrat les peticions de clemència internacionals. Franco, ja greument malalt, signa un testament polític que demana perdó de manera genèrica sense reconèixer cap error concret, i mor el 20 de novembre de 1975, tancant trenta-sis anys de dictadura personal.
Tres preguntes per verificar
Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.
1. Qui va ser assassinat el 20 de desembre de 1973 en un atemptat d'ETA?
2. Què va passar el 27 de setembre de 1975?
3. Què reconeix, i què no reconeix, el testament polític de Franco?
💭 Per pensar fins demà
De tots els fets d'aquesta càpsula, de les bases del règim a la seva agonia final, quin creus que millor respon la pregunta «com es viu sota una dictadura»?