Sessió 2. Autarquia, repressió i postguerra (anys 40)

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El comunicat de l’1 d’abril de 1939 deia que la guerra havia acabat; per a la meitat del país acabava de començar una altra cosa. La postguerrapostguerraPostguerra: els anys que van seguir la guerra civil, sobretot del 1939 al 1952, marcats per la fam, el racionament, la repressió dels vençuts i l'aïllament internacional. Els «anys de la fam». va ser fam, por i silenci, i va durar més que la guerra mateixa. El règim va triar l’autarquiaautarquiaAutarquia: política econòmica que vol que un país es basti sol, sense importar res: fronteres tancades, indústria estatal (l'INI, 1941), preus fixats pel govern. A Espanya (1939-1959) va produir escassetat, mercat negre i el creixement més lent d'Europa., produir-ho tot a casa i tancar les fronteres, per ideologia (com Itàlia i Alemanya) i per necessitat (ningú no volia comerciar amb ell), i el resultat va ser que un país agrícola es va quedar sense blat. El pa, l’oli, el sucre i el sabó es repartien amb cartilla de racionamentcartilla de racionamentCartilla de racionament: llibreta que cada família tenia del 1939 al 1952 amb els cupons per comprar la quantitat de pa, oli, sucre o sabó que el govern fixava. Les racions no arribaven per viure; la resta es comprava a l'estraperlo., en quantitats que no arribaven per viure, i el que faltava es comprava a l’estraperloestraperloEstraperlo: el mercat negre de la postguerra, on es venia a preus molt més alts el que el racionament no donava. Petit (una dona amb un sac de farina al tren) o gran (funcionaris i propietaris que hi van fer fortunes)., a preus que doblaven i triplicaven els oficials. La cartilla va arribar a tot el país amb una ordre del 14 de maig de 1939, que és a L’Arxiu: deia que el racionament seria «temporal», culpava de la manca de menjar l’especulació i les «notícies falses», i prohibia fer cua perquè les cues serien «absolutament innecessàries». Va durar tretze anys, i les cues també. Els historiadors calculen que, entre el 1939 i el 1945, la fam i les malalties que hi van amb ella van matar unes dues-centes mil persones més de les que haurien mort en temps normals. La postguerra no va ser una conseqüència de la guerra: va ser una tria, l’autarquia, aplicada a un país arruïnat, i la van pagar els que menys tenien.

La segona guerra: la repressió

Per als vençuts, a la fam s’hi va afegir la persecució. El règim la va organitzar amb lleis, i la primera és la Llei de Responsabilitats PolítiquesLlei de Responsabilitats PolítiquesLlei de Responsabilitats Polítiques (9 de febrer de 1939): llei que va declarar responsables, amb efecte retroactiu des de l'octubre del 1934, els que haguessin ajudat la República o s'haguessin oposat al Movimiento «amb actes o amb passivitat greu». Sancions: inhabilitació, desterrament, pèrdua dels béns. Uns 230.000 expedients., aprovada dos mesos abans que acabés la guerra, que feia culpables els que haguessin «contribuït a la subversió» des de l’octubre del 1934, o s’haguessin oposat al Movimiento fins i tot «amb passivitat greu», i els castigava amb la inhabilitació, el desterrament o la pèrdua de tots els béns. Al seu costat hi havia els consells de guerra, que jutjaven civils en grup, en minuts, sense defensa real; els camps de concentraciócamps de concentracióCamps de concentració franquistes: prop de dos-cents camps (Horta, Reus, Miranda de Ebro, Albatera…) on van passar, entre el 1936 i el 1947, entre tres-cents mil i mig milió de presoners, classificats segons el seu passat polític abans d'anar a la presó, a un batalló de treballadors o a casa., on centenars de milers de presoners van esperar que es classifiqués el seu passat; els batallons de treballadorsbatallons de treballadorsBatallons de treballadors: unitats de presoners de guerra i de presos polítics obligats a treballar en carreteres, pantans, mines i monuments (el Valle de los Caídos). Amb la «redempció de penes pel treball», un dia treballat descomptava dos de presó., que van fer carreteres, pantans i el Valle de los Caídos; i les presons, que el 1940 tenien prop de dos-cents setanta mil presos. I les execucions: després del 1939 el règim en va fer prop de cinquanta mil, en judicis sumaríssims, sovint a l’alba i en llocs que la gent coneixia. A Barcelona, el lloc era el Camp de la BotaCamp de la BotaCamp de la Bota: platja entre Barcelona i Sant Adrià on el règim va afusellar més de 1.700 persones entre el 1939 i el 1952, després de consells de guerra al castell de Montjuïc. Avui hi ha el Fòrum i un monument.: més de mil set-centes persones entre el 1939 i el 1952.

Els que van marxar i els que es van amagar

I hi havia una tercera manera de perdre: l’exili. Prop de mig milió de persones van travessar la frontera francesa el gener i el febrer del 1939, i uns dos-cents mil no van tornar mai: mestres, metges, obrers, la Generalitat sencera, el govern de la República. Els que van tornar es van trobar la llei del 1939 esperant-los. I n’hi va haver que no van marxar ni van tornar: els «topos», homes amagats en un armari, un doble envà o un soterrani de casa seva durant anys, alguns fins al 1969, quan una amnistia va prescriure els delictes de la guerra. La postguerra també es va viure així: sense sortir d’una habitació.

Companys, i els que no tenen nom

El cas més conegut és el del president de la Generalitat, Lluís CompanysLluís CompanysLluís Companys (1882-1940): president de la Generalitat de Catalunya des del 1934. Exiliat a França el 1939, detingut per la policia alemanya i lliurat a Espanya l'agost del 1940; consell de guerra el 14 d'octubre, afusellat el 15 al castell de Montjuïc. L'únic president elegit d'Europa executat pel feixisme., detingut a França per la Gestapo, lliurat a la policia espanyola, jutjat en un consell de guerra el 14 d’octubre de 1940 i afusellat l’endemà al matí al castell de Montjuïc, descalç per trepitjar la terra de Catalunya. El seu nom ha quedat; el de la majoria, no: pagesos, mestres, regidors de poble, sindicalistes, afusellats amb una acusació de «rebel·lió militar» que era la del cop d’estat girat del revés. La repressió de postguerra no va ser una venjança desordenada: va ser una política, amb lleis, tribunals, camps i llistes, i per això va durar anys.

Sols al món, i a Rússia amb Hitler

El règim, mentrestant, jugava a la guerra mundial. Franco no hi va entrar, però el 1941 va enviar la División AzulDivisión AzulDivisión Azul: unitat de prop de quaranta-set mil voluntaris i soldats espanyols enviada el 1941 a lluitar amb l'exèrcit alemany al front rus, sota bandera alemanya. Va tornar el 1943-1944 amb uns cinc mil morts. a lluitar amb Alemanya contra la Unió Soviètica: quaranta-set mil homes, cinc mil morts, i una prova per als aliats de quin bàndol tenia el cor. Quan Hitler va perdre, el règim en va pagar el preu: el desembre del 1946 l’ONU va recomanar retirar els ambaixadors de Madrid i va excloure Espanya de tots els organismes internacionals, i el país va quedar fora del Pla Marshall que reconstruïa Europa. L’aïllament va fer l’autarquia encara més dura, i el règim en va fer propaganda: Espanya, sola contra el món. La sessió 4 explica com en va sortir. Els anys quaranta van ser l’única dècada en què el franquisme va estar sol, i va ser la dècada de la fam i dels afusellaments: les dues coses van juntes.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 2 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

2.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Un full de tràmit que anuncia una mort.

Mira l'ordre militar del cos de la lectura i llegeix-ne el peu. DESCRIU què anuncia l'article segon: quin dia, a quina hora, on i contra qui. IDENTIFICA, amb la quarta línia de la Fitxa, què va passar l'endemà del judici. DEDUEIX per què el règim feia un judici que durava menys d'una hora.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «L'article segon anuncia un consell de guerra per al dia... a les... al... contra...». Per a l'últim pas, pensa què guanya un règim si un afusellament té un paper al darrere.

2.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

La cartilla del 1939 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix l'ordre de L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: quantes cartilles tenia cada família, i per a què servia cadascuna? PARER: a qui culpa el preàmbul que falti menjar? SENYAL: quina expressió promet que el racionament durarà poc, i quant va durar de debò?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Cada família tenia... (fet). El preàmbul culpa... (parer). L'ordre diu que serà «...», però va durar fins al... (senyal)». La data final és a la primera línia de la Fitxa.

2.3 🔍 Investigar · vertader o fals justificat 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Postguerra: vertader o fals?

Digues si aquestes tres frases són vertaderes o falses i justifica cada una amb una dada de la Fitxa: (a) El racionament es va acabar el 1945. (b) Espanya va enviar soldats a lluitar amb Alemanya a Rússia. (c) El 1946 l'ONU va admetre Espanya com a membre.

Tres V o F, cada una amb una frase que la justifiqui.

Com es fa · Vertader o fals justificat

1. Llegeix la frase dues vegades i subratlla la paraula que la fa certa o falsa. Sovint n'hi ha una: «tota», «mai», «la primera»…
2. Decideix.
3. Escriu la prova: un fet, una data o una frase de la sessió que ho demostri.
4. Si és falsa, escriu com hauria de dir per ser certa.

Està bé si la prova és un fet concret de la sessió, no «perquè ho diu el text» · un sí o un no sense prova val zero.

💡 Pista: Comença així: «(a) ..., perquè la Fitxa diu que el racionament va durar...». Les respostes són a la primera, la cinquena i la sisena línia de la Fitxa.

🎠 Sessió 2 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

2.4 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

De l'autarquia a l'estraperlo.

Feu una cadena de cinc baules amb fletxes, de l'autarquia (1939) a l'estraperlo, passant per les fronteres tancades, els preus fixats i el racionament. A cada fletxa, encadeneu per què una baula porta a la següent, amb una dada de la Fitxa o de la lectura.

La cadena de cinc baules, amb una explicació a cada fletxa.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: Connectors: «com que el règim va tancar les fronteres, ...», «això va fer que...», «per tant, ...».

2.5 🧭 Situar-se · gràfic de dades 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Les magnituds de la repressió, en barres.

Amb la segona, la tercera i la cinquena línia de la Fitxa, dibuixa un gràfic de barres amb quatre xifres: expedients de responsabilitats polítiques, presos el 1940, executats després de la guerra i exiliats que no van tornar. Posa-hi títol i escala, i a sota descriu quina barra et sorprèn més i per què.

El gràfic amb títol, escala i quatre barres, i una frase.

Com es fa · Gràfic de dades

1. Digues què mesura cada eix i en quines unitats.
2. Descriu la forma: puja, baixa, es manté, fa un salt.
3. Assenyala el punt on canvia i posa-hi la data.
4. Explica què va passar just abans d'aquest punt, amb la lectura o la Fitxa.

Està bé si les xifres que cites són les del gràfic o de la Fitxa, no arrodonides de memòria · el patró que descrius es veu al dibuix.

💡 Pista: Una escala de 0 a 300.000, amb una ratlla cada 50.000, hi cap tot. Si la Fitxa diu «prop de» o «uns», escriu-ho a l'etiqueta.

2.6 🌍 Participar · carta des d'un rol 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Carta d'un ferroviari exiliat, març del 1939.

Ets un ferroviari de Girona, afiliat a la UGT, que va passar a França el febrer del 1939. La teva germana t'escriu que tornis, que «ja s'ha acabat tot». Respon-li: explica-li què diu de gent com tu la llei de Responsabilitats Polítiques que acaba de sortir al BOE (segona línia de la Fitxa) i defensa la decisió que has pres.

La carta, de 60 a 80 paraules.

Com es fa · Carta des d'un rol

1. Escriu al marge qui ets, on, quin any és, què saps i què encara no pots saber.
2. Tria a qui escrius i què vols aconseguir.
3. Escriu la carta amb les paraules que aquella persona faria servir i amb els fets que tindria a l'abast.
4. Rellegeix i esborra tot el que només se sap després.

Està bé si no hi ha cap dada posterior a la data de la carta · es nota què li convé a qui escriu sense que ho digui.

💡 Pista: Tria primer la decisió. La teva germana no ha llegit el BOE: explica-li la llei amb paraules teves.

🎢 Sessió 2 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

2.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «la fam era inevitable».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és un tòpic dir que la fam de la postguerra era inevitable: què va destruir la guerra, quines decisions polítiques van convertir la ruïna en tretze anys de fam, i què demostra la comparació amb Europa.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Abans d'escriure, separa en dues columnes «la guerra» i «la política». El tòpic només mira la primera.

2.8 🌍 Participar · desmentit 📊 La fitxa de dades 📖 La lectura ✏️ Individual

Desmentit: «després de la guerra no hi va haver repressió, hi va haver justícia».

Un procurador a Corts diu el 1950: «A Espanya no hi ha hagut repressió, hi ha hagut justícia: els delinqüents van ser jutjats per tribunals, amb lleis». Desmunta-ho: què té de cert, i dues coses que amaga (la Fitxa i la lectura te les donen). Fes servir la paraula «retroactiu».

El desmentit, de 80 a 100 paraules.

Com es fa · Desmentit

1. Copia l'afirmació falsa tal com és.
2. Busca què hi ha de cert (gairebé sempre alguna cosa) i escriu-ho primer, perquè el desmentit sigui honest.
3. Dues dades i una font de la càpsula que la desmunten.
4. Reescriu l'afirmació com hauria de dir per ser certa.

Està bé si cada dada porta d'on surt · el que hi ha de cert està dit abans del que és fals.

💡 Pista: Un desmentit honest comença donant la raó en el que és cert.

2.9 🌍 Participar · Ahir i avui 📖 La lectura 🧠 El que ja saps 👥 En grup

Ahir i avui: les fosses que encara s'obren.

Molts afusellats de la postguerra van ser enterrats en fosses sense nom, i encara avui se n'obren. Penseu en el que n'heu sentit a dir o en el que sabeu del vostre poble, i argumenteu per què una democràcia vol saber qui hi ha enterrat i on, i per què ha costat tant.

Tres frases: el lligam amb la sessió, per què ha costat tant i què hi guanya una democràcia.

💡 Pista: Penseu en la pregunta de fons de la sessió: qui decideix quan s'acaba una guerra.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

La guerra va acabar l'abril del 1939 i la postguerra va durar tretze anys: l'autarquia va tancar les fronteres, va fixar preus, va buidar els mercats i va crear el racionament (fins al 1952) i l'estraperlo; la fam va matar unes dues-centes mil persones de més. Per als vençuts hi va haver una segona guerra organitzada amb lleis: la de Responsabilitats Polítiques del 1939, que castigava el passat des del 1934 i fins i tot la «passivitat greu»; consells de guerra de minuts; prop de dos-cents camps de concentració, batallons de treballadors, prop de dos-cents setanta mil presos i uns cinquanta mil executats, com el president Companys, jutjat en menys d'una hora i afusellat el 15 d'octubre de 1940. Mig milió de persones van marxar a l'exili i altres es van amagar a casa durant dècades. Mentrestant, el règim enviava la División Azul a lluitar amb Hitler i el 1946 l'ONU l'aïllava: sol al món, amb fam i afusellaments alhora.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Segons la lectura i el Desmuntant, per què la fam de la postguerra va durar tretze anys?

   A. Perquè la guerra havia destruït tants camps i ponts que no es van refer fins al 1952 B. Perquè una sequera persistent va arruïnar les collites de blat durant tota la dècada C. Perquè l'ONU va prohibir el 1946 que cap país vengués blat ni aliments a Espanya D. Perquè l'autarquia va tancar les fronteres al blat i va fixar preus massa baixos

2. 2. Què tenia d'excepcional la Llei de Responsabilitats Polítiques del febrer del 1939?

   A. Que només castigava els delictes de sang comesos durant els tres anys de la guerra B. Que castigava fets anteriors a la llei, des del 1934, i fins i tot la «passivitat greu» C. Que condemnava a mort en judicis de pocs minuts, fets en grup i sense defensa real D. Que perdonava els exiliats que tornessin abans del 1940 i s'adherissin al Moviment

3. 3. Què mostra, segons la lectura, l'ordre militar que anuncia el consell de guerra contra Companys?

   A. Que la repressió era una política amb paperassa i rutina, no una venjança desordenada B. Que el president va tenir un judici excepcional, amb més garanties que la resta de vençuts C. Que la Gestapo el va jutjar a França i el va lliurar a Espanya amb la sentència dictada D. Que el consell de guerra va durar setmanes al castell de Montjuïc abans de la sentència

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

El règim va decidir com es menjava i qui era culpable. També va decidir com havien de ser les dones: què podien fer, què no, i a qui havien d'obeir. Amb quines lleis?