Sessió 4. La supervivència del règim a la postguerra

Pas 03 ⏱ 17 min

📖 Llegeix

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Lectura individual i silenciosa (10 min). Després, 3 min per preguntar «Quina dada us ha cridat més l'atenció?» i tancar els conceptes clau a la pissarra (4 min).

El 1945 el franquisme semblava condemnat. Havia enviat la División Azul a lluitar amb Hitler, havia proveït els submarins alemanys i havia copiat els símbols del feixisme, i els vencedors de la Segona Guerra Mundial no ho oblidaven: a Potsdam van rebutjar que Espanya entrés a l’ONU, i el desembre del 1946 l’Assemblea General va aprovar la resolució 39resolució 39Resolució 39 (I) de l'ONU (12 de desembre de 1946): condemna el règim de Franco com a «feixista», imposat «amb l'ajuda de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista», i recomana als Estats membres retirar els ambaixadors de Madrid i excloure Espanya dels organismes internacionals., que qualificava el règim de feixista, recomanava retirar els ambaixadors i deixava Espanya fora de tots els organismes internacionals. Va quedar exclosa del Pla Marshall, que reconstruïa Europa, i la frontera amb França va estar tancada del 1946 al 1948. El règim en va fer propaganda (la manifestació de la plaça de Oriente del desembre del 1946, «contra la ingerència estrangera») i va canviar de vestit: menys salutacions feixistes, més missa, el Fur dels Espanyols i la Llei de Successió per semblar un Estat de dret. L’aïllament del 1946 va ser real, però era una condemna sense càstig: cap potència no volia una altra guerra a Espanya, i el règim ho sabia.

La Guerra Freda salva Franco

El que va canviar no va ser el règim sinó el món. A partir del 1947 els Estats Units i la Unió Soviètica van deixar de ser aliats i van començar la Guerra FredaGuerra FredaGuerra Freda (1947-1991): l'enfrontament entre els Estats Units i la Unió Soviètica que va dividir el món en dos blocs. Per als Estats Units, qualsevol règim anticomunista era un aliat possible, encara que fos una dictadura., i en una guerra contra el comunisme un general que havia guanyat una guerra «contra el comunisme» deixava de ser un problema per ser un actiu. Espanya tenia una cosa que els Estats Units necessitaven: la posició, entre l’Atlàntic i el Mediterrani, lluny de l’abast dels tancs soviètics i a prop del nord d’Àfrica. El 1950 l’ONU va anul·lar la recomanació de retirar ambaixadors; el 1951 va tornar l’ambaixador nord-americà; i el 26 de setembre de 1953 es van signar a Madrid els Pactes de MadridPactes de MadridPactes de Madrid (26 de setembre de 1953): tres convenis entre Espanya i els Estats Units (ajuda per a la defensa mútua, ajuda econòmica i conveni defensiu) pels quals els Estats Units podien construir i fer servir bases militars a Espanya a canvi de material de guerra i crèdits. Vigents, renovats, fins avui., que llegiràs a L’Arxiu: els Estats Units podien «desenvolupar, mantenir i utilitzar per a fins militars» zones i instal·lacions en territori espanyol, a canvi de material de guerra i d’ajuda econòmica. En van sortir les quatre basesquatre basesBases americanes: Torrejón (Madrid), Saragossa i Morón (Sevilla), aèries, i Rota (Cadis), naval, construïdes entre el 1953 i el 1959 per als Estats Units; sota bandera espanyola però d'ús conjunt, amb bombarders nuclears. Rota i Morón encara funcionen. de Torrejón, Saragossa, Morón i Rota, on van arribar els bombarders amb armes nuclears. El mateix any, l’agost, el Concordat amb el Vaticà donava al règim la benedicció de l’Església universal a canvi de privilegis a l’espanyola. El 1953, el règim va vendre el que tenia, el territori i l’anticomunisme, a canvi del que li faltava: reconeixement, diners i armes.

Del pària al soci: 1955 i 1959

La resta va venir sola. El 1955 Espanya va entrar a l’ONU, la mateixa que l’havia condemnada nou anys abans, en un paquet de setze països que els dos blocs es van intercanviar. El 1958 va entrar al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial, que li exigirien el Pla d’Estabilització de la sessió següent. I el desembre del 1959 el president Eisenhower va visitar Madrid: la foto del cos, amb l’abraçada a l’aeroport i el passeig en cotxe descobert per la Castellana davant de centenars de milers de persones, va ser la imatge que el règim havia esperat vint anys. El reconeixementreconeixementReconeixement diplomàtic: acceptació d'un govern per part dels altres Estats, amb intercanvi d'ambaixadors i entrada als organismes internacionals. Per al franquisme va ser la prova que ja no era un pària: ambaixadors des del 1950-1951, ONU el 1955, visita d'Eisenhower el 1959. era complet, i el règim no havia canviat res del que l’ONU havia condemnat el 1946: la dictadura, la repressió, la manca de llibertats eren les mateixes. El que havia canviat era l’enemic. Franco no va sobreviure perquè es tornés acceptable, sinó perquè els que havien de jutjar-lo van decidir que el comunisme era pitjor.

El preu

Va tenir un cost, i el van pagar els de sempre. Les bases quedaven «sota bandera i comandament espanyol» segons el text, però un protocol secret permetia als Estats Units activar-les sense consultar; el 1966 dos avions americans van xocar sobre Palomares (Almeria) i van deixar caure quatre bombes nuclears, dues de les quals van escampar plutoni. L’ajuda econòmica, uns mil milions de dòlars en deu anys, va servir sobretot per comprar blat i material militar americà. I l’oposició antifranquista, que havia esperat des del 1945 que les democràcies fessin caure el règim, va entendre el 1953 que no ho farien mai: si la dictadura havia de caure, seria des de dins. Les sessions 8 i 9 expliquen com ho van intentar. I hi va haver un altre preu, més discret: el règim va poder dir, a partir del 1953, que el món l’acceptava, i ho va fer servir a dins. Cada foto amb un ambaixador, cada crèdit i cada visita eren un argument contra els que, a l’exili o a la presó, deien que la dictadura era il·legítima. La legitimitat que no tenia pels vots la va comprar amb el mapa: el franquisme va durar vint-i-dos anys més després del 1953, sempre dins del bloc que l’havia rescatat.

✍️ Abans de les activitats: torna a les tres preguntes del Pas 01 i escriu a la llibreta, en una línia cada una, què contestaries ara.

Pas 04 ⏱ 18 min

✍️ Activitats

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica El docent assigna el nivell. Fes les tres activitats del teu pack a la llibreta.

🎏 Sessió 4 · Nivell Aprenent Per començar 3 activitats ▶

4.1 🔍 Investigar · comentari d'imatge 🖼️ La imatge 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'abraçada de Torrejón, mirada de prop.

Mira la fotografia del cos de la lectura i llegeix-ne el peu. DESCRIU qui hi ha al centre i com va vestit cadascú. IDENTIFICA, amb l'última línia de la Fitxa, qui són, on són i quin dia és. DEDUEIX què hi guanyava Franco, aquell dia.

Els tres passos (descric, identifico, dedueixo), 40-60 paraules.

Com es fa · Comentari d'imatge

1. DESCRIC: què hi veig, sense interpretar. Persones, objectes, on són, què fan.
2. IDENTIFICO: amb la lectura, què és cada cosa i de quan és.
3. DEDUEIXO: què vol dir tot plegat i per a qui es va fer.
4. Una cosa que la imatge no mostra i que caldria saber.

Està bé si la descripció la podria fer algú que no sap res del tema · la deducció es recolza en dos detalls concrets de la imatge.

💡 Pista: Comença així: «Al centre hi ha dos homes: un amb... i l'altre amb...». Per a l'últim pas, rellegeix la cinquena línia de la Fitxa.

4.2 🔍 Investigar · Lectura de font 📜 L'Arxiu ✏️ Individual

El conveni del 1953 amb lupa: fet, parer i senyal.

Llegeix el conveni de L'Arxiu i identifica-hi tres coses. FET: què dona cada país a l'altre, segons els apartats 1 i 2? PARER: com anomena el preàmbul l'enemic, sense dir-ne el nom? SENYAL: per què l'article III insisteix que les zones seran «sota pavelló i comandament espanyol»?

Tres frases, una per pas (40-60 paraules).

💡 Pista: Comença així: «Els Estats Units donen... i Espanya deixa... (fet). El preàmbul parla d'un... (parer). L'article III ho diu perquè el règim volia que els espanyols pensessin que... (senyal)». El context t'ajuda amb l'últim pas.

4.3 🔍 Investigar · enigma 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

L'enigma del pària que es fa soci.

Resol l'enigma: el 1946 l'ONU condemna el règim de Franco i recomana retirar els ambaixadors de Madrid; el 1955, amb el mateix cap i les mateixes lleis, Espanya entra a l'ONU. Dedueix què va canviar entremig.

Dues frases: què va canviar i en quin any va començar.

Com es fa · Enigma

1. Copia les pistes numerades.
2. Al costat de cada una, escriu què descarta i què encara deixa obert.
3. Dona la resposta i digues quina pista ha estat la decisiva.
4. Digues quina altra resposta hauria estat possible si aquesta pista no hi fos.

Està bé si es veu com cada pista tanca possibilitats · la resposta s'aguanta encara que algú no la comparteixi, perquè està ben fonamentada.

💡 Pista: Connectors: «el que va canviar no va ser... sinó...». Mira la segona línia de la Fitxa: quina cosa nova comença al món el 1947?

🎠 Sessió 4 · Nivell Intermedi Vols pujar de nivell 3 activitats ▶

4.4 ✍️ Explicar · taula de classificació 📜 L'Arxiu 📊 La fitxa de dades 🗣️ En parella

Els Pactes de Madrid: qui dona què.

Feu una taula de dues columnes, «Espanya» i «Estats Units», i dues files, «Què dona» i «Què rep». Ompliu-la amb el conveni de L'Arxiu i la tercera i la quarta línia de la Fitxa. Sota la taula, expliqueu per què el context de L'Arxiu diu que va ser «un intercanvi, no una aliança».

La taula de quatre caselles i una frase.

Com es fa · Taula de classificació

1. Decideix les categories abans de posar-hi res, i escriu en una línia quin criteri les separa.
2. Reparteix els casos.
3. Marca els dubtosos amb un interrogant i explica per què ho són.
4. Si un cas no cap enlloc, potser falta una categoria: afegeix-la i digues-ho.

Està bé si el criteri és el mateix per a totes les categories · els casos dubtosos estan explicats, no amagats.

💡 Pista: Connectors: «Espanya dona... i rep...», «no és una aliança perquè...».

4.5 ✍️ Explicar · telegrama 📜 L'Arxiu 📖 La lectura ✏️ Individual

Telegrama de l'ambaixador nord-americà a Washington, 26 de setembre de 1953.

Ets l'ambaixador dels Estats Units a Madrid el 26 de setembre de 1953. Resumeix en un telegrama a Washington què s'ha signat, què obté el teu país i què hi ha donat. A sota, explica en una frase quina cosa has deixat fora a propòsit, i per què.

El telegrama, de vint paraules com a màxim, i una frase.

Com es fa · Telegrama

1. Tria els tres fets que no es poden treure: qui, què, quan.
2. Una frase per fet, sense adjectius ni «molt», «gran», «important».
3. Compta les paraules. Si en sobren, treu-ne; si en falten, no n'afegeixis de buides.
4. Llegeix-lo en veu baixa: ha de sonar com un avís urgent.

Està bé si algú que no ha llegit el text sap què ha passat · no hi ha cap paraula que es pugui treure sense perdre informació.

💡 Pista: Un telegrama d'ambaixador no diu «dictadura»: diu «Govern».

4.6 🌍 Participar · decisió raonada 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Ets un diplomàtic nord-americà, 1952.

Ets un diplomàtic del Departament d'Estat dels Estats Units el 1952 i has d'aconsellar què fer amb Espanya: mantenir l'aïllament del 1946 (és una dictadura que va ajudar Hitler) o negociar-hi les bases. Tria una opció i defensa-la amb dues raons de la lectura o de la Fitxa i un risc que assumeixes.

La decisió raonada, de 60 a 80 paraules.

Com es fa · Decisió raonada

1. Escriu les opcions que hi havia de debò, no les que t'agradaria que hi hagués.
2. Per a cada una, un avantatge i un risc.
3. Tria i dona dues raons.
4. Escriu el risc que assumeixes amb la teva tria, i què faries si sortís malament.

Està bé si les opcions són les que aquella gent tenia en aquell moment · reconeixes un risc de la teva pròpia tria.

💡 Pista: Connectors: «aconsello... perquè...», «a més...», «el risc és que...». El 1952 hi ha una guerra a Corea, i el teu país té por de Moscou, no de Madrid.

🎢 Sessió 4 · Nivell Avançat Et vols arriscar 3 activitats ▶

4.7 ✍️ Explicar · Desmuntant tòpics ⚠️ Desmuntant un tòpic ✏️ Individual

Desmuntant «la neutralitat de Franco».

Llegeix el bloc Desmuntant un tòpic. Explica per què és un tòpic dir que Franco va sobreviure gràcies a la neutralitat: dues proves que Espanya no va ser neutral, per què de debò no va entrar a la guerra, i què el va salvar el 1953.

L'explicació, de 40 a 60 paraules.

💡 Pista: Separa dues preguntes: per què no va entrar a la guerra i per què va sobreviure després. El tòpic contesta totes dues amb la mateixa paraula.

4.8 ✍️ Explicar · cadena causa-efecte 📖 La lectura 📊 La fitxa de dades ✏️ Individual

Del 1945 al 1955, vist des del món.

Fes una cadena de cinc baules, de la derrota de Hitler (1945) a l'entrada d'Espanya a l'ONU (1955), vista des de Washington i no des de Madrid. A cada fletxa, encadena per què una baula porta a la següent. Sota la cadena, explica quina baula no depèn de res del que va fer el règim.

La cadena de cinc baules datades i una frase.

Com es fa · Cadena causa-efecte

1. Escriu la primera baula i l'última: has de saber on comences i on acabes.
2. Omple les del mig. Cada una ha de ser conseqüència de l'anterior i causa de la següent.
3. A cada fletxa, escriu-hi «perquè…» o «això fa que…», no només l'ordre.
4. Prova d'esborrar una baula. Si la cadena continua tenint sentit, aquella baula no era una causa.

Està bé si cada fletxa porta una explicació · no hi ha cap salt que un company no pugui seguir.

💡 Pista: La cadena va de fora cap a dins: cap baula comença a Madrid.

4.9 🌍 Participar · Ahir i avui 🧠 El que ja saps 📖 La lectura 👥 En grup

Ahir i avui: les democràcies i els seus dictadors útils.

El 1953 una democràcia va donar bases, diners i reconeixement a una dictadura perquè li era útil contra un enemic. Penseu en un acord que conegueu entre un país democràtic i un règim que no ho és (per petroli, gas, bases o per aturar la immigració) i argumenteu què té en comú amb els Pactes de Madrid i qui hi perd.

L'argument, de 80 a 100 paraules.

💡 Pista: La pregunta de fons és la del preàmbul de L'Arxiu: qui defineix «el perill» que justifica l'acord.

Pas 05 ⏱ 2 min

🎯 Tancament

📋 Dinàmica ✕ Tanca

Dinàmica Quiz formatiu de 3 preguntes clau. Projecta'l a la pantalla de l'aula i resol-lo conjuntament amb el grup sencer per avaluar l'assoliment del dia.

📌 Per emportar-se

El 1945 el règim semblava condemnat: havia estat amb Hitler, i el 1946 l'ONU el va declarar feixista, va retirar els ambaixadors i el va deixar fora del Pla Marshall. No va caure, perquè cap potència no volia una altra guerra a Espanya, i el 1947 el món va canviar: amb la Guerra Freda, un dictador anticomunista en una posició estratègica va passar de problema a actiu. El 1950 l'ONU va anul·lar la condemna, el 1953 els Pactes de Madrid van donar als Estats Units quatre bases (Torrejón, Saragossa, Morón, Rota) a canvi d'armes i diners, i el Concordat va afegir la benedicció del Vaticà; el 1955 Espanya va entrar a l'ONU i el 1959 Eisenhower va abraçar Franco a Torrejón. El règim no havia canviat res del que s'havia condemnat: havia canviat l'enemic. El preu el van pagar l'oposició, que va entendre que ningú no faria caure la dictadura des de fora, i Palomares.

🎯 Tres preguntes per verificar

Tria una resposta. No es guarda res — només per a tu.

1. 1. Per què la lectura diu que l'aïllament del 1946 va ser «una condemna sense càstig»?

   A. Perquè cap potència no volia una altra guerra a Espanya per fer caure el règim B. Perquè l'ONU no va arribar a votar la resolució i els ambaixadors es van quedar C. Perquè els Estats Units ja negociaven en secret les bases militars amb Franco D. Perquè Espanya va continuar rebent el Pla Marshall, tot i quedar fora de l'ONU

2. 2. Què van establir els Pactes de Madrid del 1953, segons la sessió?

   A. Que Espanya entrava a l'OTAN i cedia quatre bases sota bandera i comandament americà B. Que cada país es comprometia a entrar en guerra al costat de l'altre si l'atacaven C. Que els Estats Units podien fer servir bases a Espanya a canvi d'armes i ajuda econòmica D. Que Espanya rebria crèdits americans si reconeixia llibertats i convocava eleccions

3. 3. Què va salvar el règim de Franco després del 1945, segons la sessió?

   A. La neutralitat a la guerra mundial, que li havia guanyat el respecte dels aliats B. El canvi de vestit del 1945: menys salutacions feixistes i el Fur dels Espanyols C. La manifestació de la plaça de Oriente, que va fer recular l'Assemblea de l'ONU D. La Guerra Freda: els Estats Units volien bases contra la Unió Soviètica

✍️ Abans de tancar la llibreta Si hi ha temps

Quina de les tres activitats t'ha costat més? Escriu en una línia què faries diferent la propera vegada.

💭 Per pensar fins demà Si hi ha temps

Les bases van portar diners, però l'autarquia continuava i el país estava a la vora de la fallida. Qui va convèncer Franco d'obrir l'economia el 1959, i què va passar als anys seixanta?